La maquinària de l'Estat, al rescat de la Infanta

La germana del rei espanyol Felip VI, l'infanta Cristina de Borbó, s'ha salvat d'anar a la garjola. Ha estat absolta, mentre el seu marit, Iñaki Urdangarin, ha estat condemnat a sis anys de presó. Davant dels temors de l'Estat que un membre de la Casa Reial estiguera entre reixes, Hisenda va elaborar un informe que contradeia les seues pròpies conclusions per exculpar-la d'un delicte fiscal. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van utilitzar tots els ressorts possibles per evitar la seua foto al banc dels acusats. Sembla que l'estratègia de l'Estat ha donat els seus fruits.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

2013. Joan Carles I encara és el rei espanyol. Fa poc més de dos anys que ha esclatat el cas Nóos, i la Casa Reial està al punt de mira. Els negocis bruts del seu gendre, les aventures a Botswana en companyia d'una suposada nova amant -Corinna zu Sayn-Wittgeinstein- i el retorn de la seua presumpta faceta de comissionista formen part del debat públic. La monarquia, un dels fonaments principals de la democràcia espanyola, s'ensorra a marxes forçades. La valoració de la corona està més baixa que mai.

Abans que es dissenyara l'abdicació de Joan Carles I en favor del seu fill Felip VI, la maquinària de l'Estat es posa en marxa. L'objectiu és salvar la Infanta Cristina de la presó per la seua participació en el cas Nóos. No debades, Aizoon, la mercantil de referència del conglomerat per a sostreure diners públics de les administracions valencianes i balears, és propietat al 50% per l'actual germana del monarca espanyol. I, per tant, és assenyalada com a cooperadora necessària dels delictes fiscals que realitza el seu marit, l'ex-jugador d'handbol Iñaki Urdangarin. No debades, el gendre del rei emèrit juntament amb el seu soci Diego Torres aconsegueix distreure 6,2 milions d'euros de l'erari públic de les Illes i el País Valencià. Uns diners obtinguts, segons reconeix l'ex-president balear Jaume Matas, gràcies al suport de Joan Carles I.

Amb la convicció que és impossible -ni recomanable socialment- evitar la presó per a Urdangarin, l'Estat mou tots els fils per evitar que l'Infanta Cristina acabe entre reixes. El primer actor a intervenir és Hisenda. L'Agència Tributària, de sobte, canvia de parer. Si en juny del 2013 considera «fictícies» una sèrie de factures emeses per Torres a Aizoon i afirma que no són «deduïbles», en novembre del mateix any elabora un altre informe que diu el contrari. En ell, dóna per bones tres factures que permeten a la germana del rei no superar la quota defraudada de 120.000 euros. Un fet que evita un suposat delicte fiscal per no declarar corresponentment l'Impost de Societats.

Hisenda considera deduïble «facturació creuada» per import de 69.000 euros entre Aizoon i una de les societats pantalla de Diego Torres, Intuit Strategy Innovation Lab SL. I tot, quan aquests rebuts van ser emesos per la xarxa societària dels dos capitostos de la trama per generar despeses fictícies i així repartir-se els beneficis de l'Insitut Nóos, pedra angular de tot l'entramat. L'informe dels inspectors, de fet, dóna per vàlids serveis falsos de «consultoria» que estaven amagats sota la coartada «d'honoraris professionals per assessorament per la preparació dels consells d'administracions de Mixta Àfrica, Motorpress i Aceros Bergara». L'Agència Tributària també va donar per correctes factures de més 2.000 euros per serveis de traducció i «pèrdues per impagaments» de 4.000 euros.

Tot i la jugada d'Hisenda, el jutge José Castro va respondre que les factures eren «falses». És a dir, tal com ho havia considerat abans la Fiscalia Anticorrupció, sota la batuta de Pedro Horrach, i la mateixa Agència Tributària. El següent pas, però, va ser el posicionament del fiscal Horrach. Negant que rebera ordres de la Fiscalia General de l'Estat, no va presentar escrit contra la Infanta. Per a ell, no hi havia delicte fiscal. Tanmateix, el jutge Castro va enviar-la al banc dels acusats per aquests motius. Unes diferències que van trencar la sintonia entre el tàndem Castro-Horrach, que havia desarticulat bona part de la corrupció a les Illes Balears.

Que el Ministeri Públic va deixar d'acusar la germana del monarca va activar la doctrina Botín. Això és que qualsevol procediment que no compte amb el suport de l'acusació particular i de la Fiscalia no pot sostenir-se només amb l'acusació popular. Aquest moviment volia evitar el judici a un membre de la Casa Reial. L'advocacia de l'Estat i el fiscal van utilitzar tot els ressorts per aconseguir-ho. No debades, els lletrats de l'Estat van afirmar que el lema Hisenda som tots que va utilitzar el magistrat Castro «no podia anar més enllà de l'àmbit publicitari». I Anticorrupció va qüestionar l'acusació del pseudosindicat d'ultradreta Manos Limpias pels escàndols que tenia a sobre i les maniobres per pactar la fi del procediment judicial amb la Casa Reial a canvi de 3 milions d'euros.

Finalment, però, va seure davant del jutge. Va ser processada per dos delictes fiscals com a cooperadora durant els exercicis 2007 i 2008, ja que l'Audiència de Palma va acceptar la participació de l'organització ultradretana. Manos Limpias sol·licitava 8 anys de presó i una multa de dos milions d'euros. Aquest divendres, però, les tres jutgesses encarregades de resoldre el cas Nóos han exonerat la Infanta. Urdangarin, en canvi, ha estat condemnat a sis anys entre reixes. L'Estat ha aconseguit el seu propòsit inicial. Sembla que els arguments més dèbils de Manos Limpias i que la Fiscalia no haja acusat la Infanta ha estat determinant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.