EL CANVI A NAVARRA

De la basquitis a la catalanitis

El procés sobiranista català omple els pobles navarresos fronterers amb Guipúscoa. Alguns veïns pateixen ‘catalanitis’, igual com als independentistes catalans, al seu dia, se’ls diagnosticava ‘basquitis’ aguda.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els caserius enormes, les vaques i les ovelles de raça latxa pasturant als prats verdíssims i aquell sirimiri que cau fins i tot quan llueix el sol, converteixen la vall de Basaburua en un lloc bucòlic. Realment, és un indret meravellós. Els veïns que l’habiten parlen èuscar, veuen les sèries d’Euskal Telebista i per festes acudeixen a les exhibicions d’herri kirolak [esports rurals] que abunden per la contornada: tallar troncs, aixecar pedres, llançar fardells...

Som a escassos quilòmetres del límit geogràfic entre Navarra i la comunitat autònoma basca, allà on la frontera es difumina per complet. O no és basc tot allò que ens envolta? Qualsevol semblança amb el sud de Navarra és pura coincidència. En canvi, costa de trobar alguna diferència amb el vessant guipuscoà de la serra d’Aralar.

Darrerament, però, hi ha elements nous que alteren el paisatge. Per exemple, a la parada del bus d’Udabe, una de les petites aldees que proliferen a la vall, un cartell amb la cara de Carles Puigdemont i un clavell a la mà crida poderosament l’atenció. “Katalunia Beti Aurrera!”, s’hi llegeix. “Sempre endavant, Catalunya!”, significa. Uns metres més enllà, el tauler d’anuncis municipal informa d’una conferència sobre el final de la vida al damunt d’una estelada que diu “demokrazia, sobirania, independentzia”. I a tocar de l’autovia, en una cruïlla, apareixen dues pintades ben explícites: “Adéu Espanya, benvinguda Catalunya. Felicitats i gràcies”, diu la de la dreta. “Catalunya — Euskal Herria, dos pobles i un mateix objectiu: independència”, es pot llegir a la de l’esquerra.

Una senyera dona la benvinguda a Leitza, un municipi ple de banderes estelades i de referències al procés independentista català. / Josu Santesteban

Anem cap a Lekunberri, una ciutat farcida de cases senyorials on comença una bellíssima via verda que transcorre per l’antiga via del Plazaola. Hi governa un grup independent ideològicament situat a l’òrbita de Geroa Bai, Lekunberriko Taldea. I és que, a Navarra, els partits que copen el Parlament no es presenten a tot l’àmbit local, ni de bon tros. L’any 2015, UPN tan sols va presentar-se a 82 dels 272 ajuntaments navarresos; el PSN, a 69; EH Bildu, a 66; el PP, a 54; Geroa Bai, a 22; Izquierda-Ezkerra, a 18, i Ciutadans, a un de sol. D’altra banda, a 113 municipis van presentar-se candidatures de caire independent.

És el cas de Lekunberri, on aquesta llista disposa de sis regidors, i EH Bildu, de tres. Maialen Ruiz, de 29 anys, forma part de l’oposició. Recorda que a les darreres festes del poble —que també tenen txupinazo— van desplegar una gran estelada, i que una mica abans ja s’havien concentrat per donar suport al procés sobiranista català. En passar el referèndum de l’1 d’octubre, el consistori va aprovar una moció per unanimitat en què també es posicionava clarament “del costat del poble català”.

Maialen Ruiz és regidora d'EH Bildu a Lekunberri. / Josu Santesteban

“Com pot ser que hagen detingut gent per voler votar? Com pot ser que hi haja polítics a la presó? Com pot ser que no deixen decidir a la ciutadania per canals democràtics?...”, es pregunta ella, sense obtenir-hi resposta. “Semblava que l’Estat no seria capaç d’ultrapassar segons quins límits, i ho ha fet”, s’indigna a continuació. Amigues seues de Pamplona van acudir l’1-O a Barcelona i van tornar “impressionades”, relata mentre se li enllumena la cara. Maialen considera que “la truita s’ha capgirat” i que ara són els bascos els qui pateixen catalanitis. “Ací tenim Gure Esku Dago, que també defensa el dret a decidir, però Catalunya ens porta molt d’avantatge”, admet resignada. El 10 de juny Gure Esku Dago va organitzar una cadena humana que va enllaçar Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià i que evocava la Via Catalana de la Diada de 2013.

Mikel Tirapu, a la porta de sa casa de Lekunberri, sent “enveja” de Catalunya. Com a militant de Sortu, la formació de capçalera d’EH Bildu, valora que l’independentisme “hi haja involucrat CiU”. “El PNB no farà aquest pas, utilitza el sobiranisme per pressionar Madrid i aconseguir més coses... Fins i tot els més sobiranistes, com Joseba Egibar, són poc fiables”.

Mikel Tirapu, davant sa casa de Lekunberri. / Josu Santesteban

Res a veure amb Catalunya. “Em va sobtar la manera com van organitzar el referèndum, que em sembla un punt de no retorn. Catalunya ja no podrà retornar a l’autonomisme. Han vist com és Espanya, cosa que ja sabíem ací: colonialista, imperialista i ultranacionalista”, explica Mikel. “Deien que per la via política es podia defensar qualsevol idea i s’ha vist que no”, continua. Amb tot, no es va estranyar gens de l’entrada de polítics en actiu a la presó: “Ací ja ho havíem vist, això, però com poden empresonar algú per voler demanar l’opinió de la gent?”, es demana a manera de conclusió. Pessimista, no descarta que l’Estat “redacte una llei que permeta alterar la majoria actual existent a Catalunya, com va fer al seu dia amb Batasuna”.

Una mica més al nord, Leitza sembla un parc temàtic de suport al procés. L’alcalde, Mikel Zabaleta, reconeix que no esperava que Catalunya arribara “tan lluny”. “Un president reclamat per la justícia, consellers en presó... Uf!”, esbufega. Ell va acudir l’1 d’octubre a Gràcia dins d’una delegació de la Udalbitza, l’assemblea de municipis bascos.

L'alcalde de Leitza per EH Bildu, Mikel Zabaleta, fotografiat des de la balconada consistorial. / Josu Santesteban

El va impactar la “transversalitat” del moviment independentista català. “I l’organització! Estava tot molt ben preparat”, afegeix. En canvi, no el va sorprendre l’actuació policíaca: “Ací sabem com se les gasten, són capaços d’això i de molt més”. I deixa anar un bri d’esperança, malgrat tot: “Estan en joc els drets fonamentals, confie que la població espanyola en prenga consciència”.

Davant de l’ajuntament hi ha l’herriko taberna. Eneko Astibia, qui la regenta, parla d’“il·lusió” i d’“expectació”, però també de “blocatge”. “La societat catalana està molt més mobilitzada que no ho ha estat mai la basca”, opina, “i mentre ací l’Estat posava l’excusa de la lluita armada, allà no en tenen cap”. “Volen fer veure que la desobediència civil pacífica dels CDR és violència”, s’enfurisma. “Simpatitze amb la CUP, però sobretot amb el poble català i les seues reivindicacions”, diu.

Eneko Astibia regenta l'herriko taberna de Leitza. / Josu Santesteban

A la terrassa, uns amics xarren animats. “Tots tenim una estelada a casa”, confessen. “S’ha demostrat que el diàleg no és possible”, sosté Gaizka. “Em vaig emocionar en veure persones de totes les edats i classes socials defensant les urnes”, exposa Jokin, que l’1 d’octubre va ser a Sants. “És com viure en el franquisme, passa igual que fa 50 anys; de drets, no en tenim”, es plany Julen. De fons, el verd de les muntanyes... I les quatre barres de les estelades penjades als balcons.

[CONSULTA LA FOTOGALERIA 'ESTELADES A NAVARRA']

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.