Camí del referèndum

"Sobren motius per a una vaga general"

A una setmana del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i atesa l’escalada repressiva de l’Estat espanyol, entrevistem la cap de files de la CUP
al Parlament, Anna Gabriel. Parlem del que ha succeït durant la setmana passada, del paper de les forces de seguretat —Mossos inclosos— i del procés que es podria iniciar després de la votació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Com valora les detencions i els escorcolls de dimecres passat?
—Crec que el que va passar ahir se suma al que ja s’ha anat succeint els darrers dies. L’entrada a diferents empreses, que ja venia precedida per la citació de diferents càrrecs dels partits i la Generalitat a declarar davant la Guàrdia Civil, per tant, és un augment del voltatge repressiu de l’Estat i, per tant, s’assimila perillosament a un cop d’Estat. Tenim alts càrrecs detinguts, tenim la intervenció, de facto, de les institucions catalanes, la intervenció econòmica consolidada, els carrers plens dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, tenim drets de reunió, expressió i activitat política suspesos, tenim partits polítics amb la seu assetjada... La valoració que fem és de màxima preocupació per l’excepcionalitat democràtica que dibuixa l’Estat espanyol.

—I a la seu de la CUP com ho van viure?
—Van començar a aparèixer policies nacionals amb passamuntanyes i semblava que volien entrar. Afortunadament, va començar a venir molta gent a la seu i la seva resposta va ser absolutament exemplar. Estem molt agraïdes i molt orgulloses perquè van aguantar gairebé vuit hores aquí. Al final, no va arribar l’ordre judicial que nosaltres requeríem i que és el que creiem que cal per entrar a la seu d’un partit. Va marxar la policia i encara no sabem què és el que venien a fer. Hem entès que venien a escorcollar el local, però tampoc hem pogut veure una ordre judicial que ho acrediti. No sabem si volien generar, simplement, la imatge que es va generar. No sabem si volien provocar tensió i nervis perquè hi hagués aldarulls i ells poguessin exhibir la seva força. En qualsevol cas, és molt greu el que va passar ahir a la seu de la CUP.

—De seguida va sortir vostè a demanar calma...
—Vam saber identificar la presència de persones que no semblava que vinguessin a solidaritzar-se, sinó que venien amb una actitud molt, molt, molt provocadora i vam entendre que segurament la presència dels cossos policials no era només la uniformada, sinó que hi havia altres elements. El que vam dir a la gent és que ens constava la presència d’aquest perfil de persones i que demanàvem que no es caigués en provocacions, perquè potser el que es buscava és que hi haguera càrregues indiscriminades i que molta gent sortís d’aquí ferida i, fins i tot, detinguda. Evidentment, la gent que ens havia vingut a demostrar solidaritat, no volíem que acabés d’aquesta manera.

—Creuen, doncs, que hi havia infiltrats policials?
—Sí.

—Creu que la ciutadania va respondre a l’actuació estatal d’una manera correcta?
—Exemplar, d’una forma massiva. Hi ha llocs que van viure les manifestacions més massives de la seva història. Estic parlant de Manresa, per exemple, però vam veure també les fotografies de Tarragona, la de Reus, la de Vic... La gent va sortir al carrer massivament i amb un comportament exemplar. El que demostra això no és només un estat de preocupació per tot el que està succeint. La gent surt al carrer amb un nivell de determinació i de ganes de votar i que no ens prenguin el referèndum de manera molt clara.

La gent veu que estan entrant guàrdies civils a la seu de la institució catalana que forma part de l’organització del referèndum. La gent té clar que vol votar en un referèndum, la gent veu que la Guàrdia Civil ens vol prendre el referèndum i la gent el defensa.

—Què li sembla que Òmnium i l’ANC decidissin desconvocar la manifestació a les 12 de la nit?
—Estem pendents de valorar aquest tipus de decisions, nosaltres no la vam prendre i no ens en sentim corresponsables. Podem entendre que queden molts dies per l’1 d’octubre i es vol que es pugui sostenir la mobilització. Entenem que des d’aquesta perspectiva es volgués acabar, però també entenem que està sortint tanta gent al carrer i tan diferent que també és normal que, quan sent a algú dir que allò s’ha d’acabar no se senti interpel·lada. Per això molta gent va continuar concentrad

—L’actuació de dimecres per part dels Mossos els invalida com a aliats de cara a l’1-O?
—No només la d’ahir, els Mossos han actuat en més ocasions. Quan detenien els nostres càrrecs electes per no anar a declarar voluntàriament, ja dèiem que per a nosaltres això era un toc d’alerta. Estaven detenint càrrecs electes independentistes pel fet, per exemple, de no retirar una estelada d’un balcó, quan s’estava complint un acord de plenari. Per tant, sempre ens ha preocupat el paper dels Mossos. Sabem i se’ns ha repetit moltes vegades que no poden deixar de fer la seva funció com a policia judicial, però és que en aquest moment l’objectiu no és complir escrupolosament la llei, quan l’Estat no ho està fent. L’objectiu no és ser la força policial més impol·luta en el compliment del que ordena la Fiscalia, quan la Fiscalia està actuant de la manera com està actuant. El que demanem i exigim és que els Mossos d’Esquadra no s’homologuin al que està fent la Policia Nacional o la Guàrdia Civil.

—Però, la càrrega d’ahir va ser especialment contundent.
—Preocupa moltíssim. Es pot obrir una fractura molt gran, entre molta gent, en un moment així en què el que s’està reclamant és democràcia en el sentit estricte. Gent que es manifesta de forma solidària i es passa hores al carrer perquè no li prenguin aquest dret de sobirania popular. Que la policia, que teòricament ha de protegir l’exercici dels drets civils i polítics, sigui la que fa càrregues com les d’ahir...

/JORDI PLAY

—Hi haurà referèndum l’1-O?
—Esperem que sí. No hi pot haver una alternativa, no hi pot haver una reculada, no ens pot guanyar l’Estat, no pot guanyar la por, no pot guanyar l’amenaça o la prohibició i, per tant, és una qüestió de dignitat que hi hagi el referèndum l’1-O.

—Amb totes les garanties?
—Referèndum amb les màximes garanties, lògicament. Clar que creiem que hi han de ser, però tampoc ens posarem del costat d’aquells cínics que denuncien que no hi ha garanties en lloc de denunciar que qui està traient les garanties és l’Estat espanyol. Arribem amb les màximes garanties possibles, exigim al Govern que treballi per posar-les, però denunciem amb contundència qui les està robant.

—Què passa si el dia 1 ens trobem un escenari en què les forces de seguretat impedeixen la votació?
—No m’ho puc imaginar. La gent d’aquest país suma molt més del que poden sumar els cossos i forces de seguretat encara que vinguin de tot l’Estat. És materialment impossible que passin per sobre dels centenars de milers de persones que volen anar a votar.

—Quin escenari plantegen de cara al 2 d’octubre?
—Depèn de com arribem al dia 1. Depèn de si segueix aquest alt voltatge repressiu per part de l’Estat o si hem pogut anar a votar de manera tranquil·la. Estem veient que les anticipacions en escenaris polítics són complicades i nosaltres treballem per construir els escenaris d’acord amb com creiem que serien més desitjables. Per això tracem una línia, si nosaltres arribem amb fortalesa popular i mobilitzadora al dia 1, al dia 2, al dia 3 i al dia 4, estem en millor posició per fer valdre els resultats que hauran sortit el dia 1.

—Això vol dir iniciar el procés constituent?
—Si guanya el sí al referèndum, hi ha d’haver una declaració d’independència i s’ha d’iniciar un procés constituent. Segurament amb la contínua intervenció i amenaça de les forces de l’Estat. Per això, la mobilització no s’ha de dibuixar amb final al dia 1, sinó que haurà de continuar. La determinació del Govern i les entitats socials no s’acaba tampoc aquell dia.

—Amb els comptes intervinguts per l’Estat, això permet tirar endavant el procés constituent?
—La Generalitat ja no tenia una situació de sobirania econòmica. Igual que qualsevol autonomia i l’Estat, està condicionada per la Unió Europea i les seves polítiques econòmiques. L’Estat espanyol és corretja de transmissió de polítiques austericides que neguen la sobirania als pobles. Evidentment, tenim unes polítiques públiques per part de l’Estat i la Generalitat que no ajuden al fet que tinguem marges de sobirania econòmica.

A partir d’aquí, ja estàvem, de facto, intervinguts per les obligacions del fons de liquiditat autonòmica. Ara s’acaba de reblar aquest tancament de sobirania amb aquesta exigència que hi hagi autorització de l’Estat prèvia a qualsevol pagament. És una situació absolutament anòmala, fins i tot en el marc del règim del 78, en el qual es preveia uns marges per a les autonomies que queda de facto suspès. Per tant, qui ha començat a liquidar el règim del 78 és el mateix Estat amb aquesta intervenció. Jo crec que això no obsta que es pugui iniciar el procés constituent, que no està pensat per ser sostingut des de les administracions, sinó des de la participació de la gent. No hi ha res en la intervenció dels comptes que faci que això estigui en joc. Al contrari, ajuda molt més a explicar quin tipus de model d’arquitectura juridicoinstitucional necessitarem a la República catalana per consolidar la sobirania econòmica del país.

/JORDI PLAY

—En què s’inspira aquest procés constituent?
—S’organitza de forma meticulosa, amb una participació que expressa la diversitat que hi ha a la societat, que ordena debats, que organitza els temes i interpel·la a tot un país. S’ordena de manera que els resultats que en surten són tan clars que vinculen directament l’Assemblea constituent.

—Amb l’inici del procés constituent pot ser que es facin més visibles les diferències amb Junts pel Sí?
—Ho han sigut sempre i cada dia les fem palpables. Hem dit, per exemple, que el tema de donar suport als pressupostos no passa, en cap cas, pel que nosaltres hem d’assumir. Però en un procés els actors no són els partits polítics, és un reflex dels posicionaments que hi ha a la ciutadania. Els partits tenen el seu paper quan es constitueix l’assemblea constituent després d’unes eleccions constituents.

—Quina estratègia planteja la CUP per a aquesta setmana prèvia al referèndum?
—Vam treballar perquè estiguéssim en una lògica de campanya ordinària, per això vam aturar la nostra activitat parlamentària. Ara estem abocant tots els nostres esforços allà. És la nostra prioritat.

—Seran a les mobilitzacions de l’Arc de Triomf?
—Hi hem sigut tot el matí i la idea és esperar que surtin les persones que estan detingudes. Aquesta mobilització té, concretament, aquest objectiu, però estic segura que en vindran d’altres. No hi ha hagut cap mobilització, cap, en tots aquests anys en la qual no hàgim estat presents. Hi serem sempre.

—Pot derivar en una mena de 15M?
—Dependrà dels temps judicials, que no els decidim nosaltres, El que sí que crec és que hi ha l’ànim que qualsevol ràtzia repressiva sigui contestada amb una mobilització. No seria la primera vegada que hem acampat a places o hem sostingut les protestes al carrer de manera dilatada.

—Creu que seria positiu estratègicament?
—Crec que la mobilització és l’única garantia de defensar aquest referèndum i de continuar emfatitzant que el que es dirimeix l’1 d’octubre és sobre la independència i el conflicte que tenim amb l’Estat espanyol, però sobretot quin volem que sigui el subjecte polític de dret. Per això, la mobilització continuada al carrer, el fet que gent tan diversa, però tan representativa del que és el nostre país, estigui activada, és el que millor identifica a ulls del món que aquest exercici del dret a l’autodeterminació qui l’està demanant és la gent. No és una cosa d’elits ni partits, ni de maquinària que a saber des d’on ho manipula tot. No, això és dret popular.

—Aposten per una vaga general?
—Sí. Primer perquè les vagues són eines de lluita, no sols icòniques, sinó que han compartit demandes en drets. No són només accions de protesta, són també accions de poder popular. En aquest cas, més emmarcats en els interessos de la classe treballadora. Amb tot el que està passant aquests dies, sobren motius per convocar una vaga general que és quan es paralitza un país i és un dels torpedes més importants que pots llançar contra un Govern. Però és que, a més a més, per a qui no se senti còmode amb una vaga que respon a la ràtzia repressiva de l’Estat, sobren motius en matèria laboral, de drets socials, econòmica, de retallades, d’austericidi, d’externalitzacions i privatitzacions...

N’hi ha tants que crec que sobren els motius per sortir al carrer en un dia de vaga general. Es pot treballar en una vaga en la qual es pot sentir tothom representat. Des de qui sortirà al carrer només per contestar el que ha fet l’Estat fins a qui vulgui sortir per continuar reivindicant drets socials o qui vulgui sortir reivindicant una simbiosi dels dos vessants.

—Com valora la posició que està prenent aquests dies l’espai dels comuns?
—El que estem esperant d’ells és que surtin a defensar sense fissures, sense tebieses, sense ambigüitats, que l’1 d’octubre és un referèndum vinculant. Que es protesti per l’acció repressiva de l’Estat és de mínims per a qualsevol formació que es pretengui d’esquerres. Que hi hagi preocupació entorn de l’excepcionalitat que dibuixa l’Estat també em sembla de mínims. Ara el pas definitiu és que deixin d’anomenar l’1-O com a jornada de mobilització. Estem contentes que ho facin i ens sembla molt positiu, però el que ens acabaria de satisfer és que reconeguessin que és un referèndum vinculant.

—Creu que passarà?
—[Silenci].

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.