L'Estat contra el procés

La doctrina del «tot és ETA» contra els CDR

A finals dels anys 90, el jutge Baltasar Garzón va impulsar la denominada doctrina del «tot és ETA», que buscava relacionar tot el moviment abertzale amb el terrorisme del grup armat. Una estratègia, però, que sembla reproduir-se a Catalunya. L'Estat, arran del procés, ha intentat relacionar independentisme amb violència. I els aldarulls dels Comitès en Defensa de la República, han estat l'excusa perquè la justícia espanyola vincule aquests ens amb un suposat delicte de terrorisme.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El magistrat Baltasar Garzón és una de les figures més controvertides de la judicatura espanyola. Durant la seua carrera judicial truncada per la instrucció de la trama Gürtel, va impulsar judicis contra dictadors com ara el xilè Augusto Pinochet, operacions contra els principals narcotraficants gallecs o va intentar que els familiars de les víctimes del franquisme pogueren trobar la justícia i la reparació necessària. Garzón, però, també compta amb taques a la seua toga. I no menors. El setge judicial contra l'independentisme català durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92 és una de les seues principals ombres. Amb l'excusa de desmantellar Terra Lliure, va ordenar detencions de periodistes com Oriol Malló, del setmanari EL TEMPS, de partits com ERC i d'altres organitzacions socials i de l'àmbit sobiranista que no tenien cap relació amb el grup armat. Alguns dels emmanillats foren sotmesos a tortures, segons van censurar.

Aquella jugada va comptar amb la col·laboració, segons el llibre La Casa II, de Fernando Rueda, d'agents obscurs del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) espanyol, com ara Mikel Lejarza, infiltrat a ETA durant anys. De fet, fou amb l'argument que totes les organitzacions del sobiranisme basc estaven en mans del grup armat del País Basc que el mateix Garzón va impulsar la doctrina del «tot és ETA». Aquesta pràctica judicial va consistir en un assetjament a qualsevol organització relacionada amb la cultura i la llengua basca. Va perseguir-se judicialment la Fundació Joxemi Zumalabe o plataformes a favor de l'ensenyament en basc. Van clausurar-se dos diaris (Egin i Egunkaria), quan la justícia espanyola anys després va resoldre en contra dels tancaments. Fou l'anomenat macrosumari 18/98. El procés judicial contra l'independentisme basc que va transformar la desobediència civil per associar-la al terrorisme. Res seria igual a partir d'aleshores.

A la imposició de la doctrina Garzón, de relacionar qualsevol organització en defensa de la cultura, la llengua o la sobirania del poble basc en aparell al servei del terrorisme, s'hi han sumat els canvis legislatius sobre la matèria que ha incorporat el govern de Mariano Rajoy. L'any 2015 s'introdueix una modificació de l'article 573 del Codi Penal que amplia els supòsits del delicte de terrorisme. A partir d'aquest canvi jurídic, es considera un delicte greu qualsevol fet que implique "subvertir l'ordre constitucional", "obligar als poders públics a realitzar un acte o abstenir-se a fer-lo" o alterar greument la pau pública. També s'eleva els delictes de desordres públics, rebel·lió i sedició a aquest tipus penal quan són comesos per una organització considerada terrorista o "individualment, però emparats en ells". Una extensió de l'abast del delicte de terrorisme que es realitza amb ETA derrotada i sense cap tipus d'estructura logística per retornar a la violència armada.

Amb la llei força dura per associar qualsevol tipus de desordre públic amb el terrorisme o la sedició, els tribunals espanyols han jutjat les actuacions dels dirigents independentistes i del sobiranisme civil a favor de la implementació de la República Catalana. Relacionar l'independentisme amb la violència ha estat la clau de volta, l'obsessió de l'Estat espanyol per erosionar des de la judicatura el procés català. D'aquesta manera, s'ha empresonat bona part del Govern català i s'ha engarjolat els dos principals líders civils del sobiranisme al Principat.

Tanmateix, l'aparició dels Comités de la República ha rescatat la vella doctrina garzoniana del «tot és ETA». Arran dels aldarulls que van ocórrer en les protestes per la detenció del president català Carles Puigdemont, els partits constitucionalistes (PP, PSOE i Ciutadans) van engegar una campanya per criminalitzar l'independentisme lligant-lo amb la «Kale Borroka» o ETA. A aquesta estratègia, però, s'hi han afegit els tribunals espanyols. Emprant la pràctica judicial creada per Garzón s'investiguen diversos membres dels Comités per la Defensa de la República pels suposats delictes de terrorisme i sedició. Unes acusacions força greus que han revifat el fantasma basc. I que busquen desacreditar l'independentisme i desmantellar-lo a base d'operacions policials vinculant-lo amb el terrorisme per tallar carreteres. El retorn de l'era de Garzón amb nous jutges.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.