Crònica

Un any amb els 'Jordis'

Milers de persones es manifesten pels carrers de Barcelona 365 dies després de l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"Unitat, unitat"... Qui havia de dir que a plaça Catalunya, el mateix escenari en què l'any passat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart es conjuraven la nit de l'1 d'octubre per convocar la vaga del 3, ara es clamaria per la unitat. Exactament, allò que darrerament ha mancat en l'independentisme. Allò que els Jordis van saber mantenir als carrers i a les institucions amb la seua enorme tasca cívica.

"Llibertat presos polítics". Tot just fa un any, aquest lema, desesperat i reivindicatiu, començava a proclamar-se sense aturador. Ningú no imaginava que un any després les proclames serien les mateixes. Ningú no esperava una judicialització tan prolongada.

Però així ha estat. El coratge que hi ha a dins de les cel·les s'equipara amb el dels carrers. Una vegada més, com cada dia 16, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional de Catalunya convocaven la gent per reivindicar la llibertat dels Jordis. "Un any de vergonya, un any de dignitat", era el lema de la concentració. A plaça Catalunya no hi cabía ningú més.

Tampoc a les afores de Lledoners ni de cadascun dels racons del Principat que recordaven l'efemèride més trista. La que recorda que, des de fa un any, Catalunya torna a tindre presos polítics.

"Unitat, unitat...". Sobre l'executiu català ressonava, possiblement, més que mai aquesta exigència. "Ha estat un any de vida robat a tots dos", deia el president Quím Torra a l'eixida de Lledoners, després de visitar els Jordis el mateix día, de vesprada. "Que ningú dubti que si la sentència no és absolutòria respondrem amb tota la radicalitat democràtica de l'1 i el 3 d'octubre". Torra sap que allò que uneix l'executiu que ell mateix presideix és el front antirrepressiu. Però això no val per als milions de persones que els van votar i que no es cansen de demanar-los unitat. En tots els fronts d'actuació.

"No volem sortir ràpid de la presó, sinó sortir-ne amb dignitat". L'acte començava quasi puntual, cinc minuts abans de l'hora prevista, amb música de fons i frases de Sànchez i Cuixart que eixien des dels altaveus, pronunciades per una veu intèrpret. Eren les frases que han anat comunicant des de la presó l'últim any.

Al capdavant, Quim Torra compartia cúpula amb Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural; Elisenda Paluzie, de l'ANC; Elsa Artadi, Jaume Asens, Pere Aragonès, Ernest Maragall... i les parelles dels homenatjats: Txell Bonet i Susanna Barreda.

Mauri pujava a l'escenari. "Aquí ningú no demana perdó", deia reiterant el missatge tantes vegades llançat per Cuixart. "Segueixen mentint". "L'única violència és la dels policies i han tingut la barra de condecorar-los". Recordant l'exigència d'Amnistia Internacional perquè alliberen els Jordis, Mauri demanava construir un país en què "no hagi de marxar ningú per exercir un dret fonamental". Tot sense deixar de titllar d'"irresponsables" els qui no han estat capaços "de traçar la unitat", dient-ho en primera persona, però en un clar missatge als partits.

"Unitat, unitat..." "Només quan hem anat junts hem tingut l'oportunitat de ser més". Aquestes paraules eren de Jordi Sànchez i les llegia, a dalt de l'escenari, Elisenda Paluzie. Nova proclama unitarista, aquesta vegada des de la boca d'un diputat que no pot fer ús dels seus drets al Parlament.

I així fins l'enlluernada final, protagonizada pels milers d'assistents que, amb mòbils i fanals, il•luminaven Plaça Catalunya, els voltants de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses i cada racó del Principat. Sense deixar d'exigir als polítics la unitat que tan bé van forjar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i que continuen mirant de mantenir, ara des de fa un any, des de la presó.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.