La fi definitiva d'ETA

D'ençà que el grup armat deixara les armes, que va intentar-se un procés de pau acordat amb el Govern espanyol. Tanmateix, l'executiu de Mariano Rajoy va negar-se en redó. I tot, sense resoldre qüestions pendents com ara la situació dels presos -i dels seus familiars- i l'esclariment d'alguns assassinats d'ETA i dels GAL. La necessitat de l'esquerra abertzale de passar pàgina i la pressió policial han obligat a l'organització a anunciar l'entrega del seu arsenal. El primer pas per a la dissolució d'un grup que va néixer l'any 1958.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa cinc anys que al País Basc no s'escolta el soroll de les bales. Tampoc ressonen sirenes d'ambulàncies i de la policia després d'una explosió. Ni s'enterren cadàvers en calç viva. L'extorsió, la por i la repressió desmesurada s'han esfumat. La tranquil·litat s'ha apoderat dels carrers. És la conseqüència de la fi de l'època del plom.

ETA, un 20 d'octubre del 2011, va dir prou. La pressió policial i l'aposta, no sense dificultats i entrebancs estatals, de l'esquerra abertzale per la via política va deixar l'organització armada sense cap opció. El seu futur estava escrit, sentenciat. I amb més d'un any sense conjugar el verb matar, el grup va decidir plegar. Abandonar la violència, al remat.

Aquest divendres, ETA ha donat un altre pas. Ha anunciat que notificarà a la justícia francesa la localització dels pocs caus on guarda el seu arsenal. La data escollida ha estat el 8 d'abril. El procés estarà supervisat pel Comitè Internacional de Verificació, coordinat l'activista Ram Manikanningam i el Govern basc. Un òrgan va crear-se quan ETA va deixar les armes amb l'objectiu fallit d'aconseguir negociar la pau amb els executius espanyols i franceses, que van negar-se rotundament.

El Govern de Mariano Rajoy, de fet, només ha donat cops policials com a resposta a ETA. I una bona mostra clara d'això fou l'absència en una reunió convocada en 2013 amb persones pròximes a l'organització armada. Rajoy va deixar ben clara la seua estratègia de posar fi al grup armat sense utilitzar la paraula. Tanmateix, l'única porta oberta que deixava per parlar era la desaparició abans de l'organització, una condició de partida impossible en qualsevol negociació.

El camí emprès per part de l'esquerra abertzale, emmirallada amb el procés a Catalunya, va situar en el mateix escenari a ETA. No debades, el líder actual de Bildu, la plataforma política que recull aquest corrent ideològic, és Arnaldo Otegi. Un referent indiscutible de l'esquerra abertzale que, tot i fer-ho per motius tàctics, va ser dels pioners en defendre la via democràtica. Les seues paraules al míting d'Anoeta del 2004 suposaren el primer moviment per cercar la fi de l'activitat armada d'ETA. La consigna de quan «més violència, menys independència» va reblanir l'aferrissada defensa de l'estratègia de la sang.

L'entrega de les armes que va filmar l'organització.

La debilitat d'ETA, però, no és només política. Les forces de seguretat espanyoles han afeblit l'organització. Quan el calendari marcava cinc anys que havia deixat les armes, el grup va rebre l'enèsima estocada policial. En aquella operació, van encautar-se 145 armes de foc. Després de la batuda, s'estimava que l'organització només tenia dues tones d'explosius, un centenar de fusells i munició de diferent calibre. Les mateixes informacions apuntaven que ETA s'havia reduït a deu membres.

El darrer cop de l'Estat a l'estructura d'ETA va produir-se en desembre del 2016. Aleshores, van descobrir en un amagatall 12 subfusells, 9 fusells, 25 armes curtes i dues granades. Segons va especular-se, aquella operació havia aconseguit encautar un 20% de l'arsenal de l'organització. La xifra feia palès ala seua debilitat. Com també la jugada fallida de filmar l'entrega de les armes. Un fracàs que va deixar en qüestió de temps aquest anunci.

Els oblidats

Aquella operació policial, però, va estar marcada per la polèmica. PNB, Podem i Bildu van denunciar que les cinc persones detingudes eren «membres d'organitzacions socials que estaven fent tasques de destrucció d'armament». «S'han detingut a cinc activistes del món de l'economia, el sindicalisme i la pau a Iparralde. Tots els coneixem i sabem que no tenen cap vinculació amb ETA», va censurar a Ràdio Euskadi, Joseba Egibar, portaveu del PNB. Segons va publicar Mediabask, aquestes personalitats s'havien oferit per eliminar aquestes armes.

Una controvèrsia que mostra, ras i curt, l'estratègia de Rajoy: posar fi al grup, amb les mateixes pràctiques i deixant en l'oblit els reptes pendents. Unes qüestions, al seu torn, que amb el viratge de les preocupacions de la ciutadania basca cap als temes socials, s'han quedat apartades del debat polític. Que ni EH Bildu centrara la campanya electoral en aquests ítems és força simptomàtic.

Manifestació en favor dels presos d'ETA.

Amb tot, resoldre la situació dels presos de l'organització armada sembla necessària per qüestions de drets humans, segons alertava un informe de la Comissió Europea destapat per EL TEMPS. «Viola el principi constitucional de reinserció i el dret a una vida familiar i privada contemplat en l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, ja que no sols els afecta a ells, sinó també, als seus familiars», afirma la institució europea. Una estirada d'orelles a un Govern espanyol totalment sord.

Actualment hi ha 373 membres del grup armat empresonats. Aquests estan dispersos en 43 centres penitenciaris de l'Estat espanyol, 24 de França, i a dos més de Portugal i Suïssa. La majoria segueixen les ordres del col·lectiu EPPK. Dels presos actuals, 27 s'han desvinculat d'ETA.

Hi ha un altre repte pendent, però. Es tracta de la reparació moral dels afectats de la violència, siga d'ETA o del terrorisme dels GAL, que encara no coneixen el botxí dels seus familiars. Segons l'informe elaborat dintre del pla de Pau i Convivència impulsat l'any 2014 pel Govern basc, encara hi havia 197 crims de l'organització armada sense resoldre. El percentatge és major pel que fa als que van patir la guerra bruta contra ETA: un 37% dels assassinats resten sense autor.

L'anunci del grup armat sentència el seu futur. Introdueix l'organització en un laberint amb una única sortida: la dissolució. Mentrestant, però, hi ha dues qüestions que queden en l'aire sense resoldre. I que poden quedar enterrades una vegada l'interès polític del Govern de Mariano Rajoy pels efectes de la violència d'ETA i dels GAL siga nul.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.