Quina és la seva situació judicial actual?
Ens vam posar a disposició de la justícia belga i de la policia. Ens van dir que ens avisarien. També ens van posar condicions. No puc sortir del país i la setmana que ve m'hauran de dir si accepten o rebutgen l'euroordre.
Però vostè s'ha instal·lat a Bèlgica.
Sí. Hi tinc un pis i tinc feina. Faig feina de freelance, fent pàgines web. Així puc surar un poc. També tinc el que em dona la caixa de resistència niunpasenrere.org.
Fins a quin punt és important aquesta caixa?
Fins al punt que depenc d'ella al 100%. La meva família em pot venir a veure gràcies a la caixa de resistència. Puc veure als meus, puc seguir cantant, fent vida. Tot això és gràcies a la solidaritat i la voluntat popular.
Per què va optar per l'exili?
A l'Oriol Junqueras, per fer una entrevista, el van posar en aïllament una setmana. Jo tenia una concepció de resistir segons la qual pensava que de dins la presó podria fer molt de mal. Després vaig veure que des de l'exili podria fer moltes coses. Podria seguir piulant, podria seguir cantant i també em serviria per crear un precedent a Europa perquè la resta de companys no hagin d'entrar a presó. L'objectiu és aquest.
S'està complint això?
De moment sí, perquè les cautelars han estat molt baixes, però ho sabrem la setmana que ve. Llavors diran si accepten o rebutgen l'euroordre. Si l'accepten, encara podrem presentar un recurs. Si la rebutgen, l'Estat espanyol ja no hi pot fer res. En el cas que abandoni el país i vagi a un altre poden tornar a demanar-ho. Però, en aquest ja no hi podria fer res.
Què és el que més l'ha tocat de l'exili?
No tenc la família a prop, no tenc els amics, no tenc els meus gossos... No poder xerrar en els teu idioma també és molt dur. Però les persones s'adapten i m'hi acabaré adaptant. Conèixer gent d'aquí m'ajuda a reescriure la meva vida allà Mallorca i ho necessit. A vegades ho tenc massa al cap i me n'he d'oblidar, perquè ja no hi puc tornar.
Se sent fort, però?
A vegades estar amb un mateix és el més difícil. Lluitar contra tu mateix és el més complicat.
Què espera de la justícia internacional?
Esper que sí que m'absolguin. Puc discrepar en molts temes internacionals relacionats amb Europa, però esper que el dret a la llibertat d'expressió es respecti. En el cas dels consellers els han respectat bastant. Esperem que sigui igual.
Ara parlava dels consellers. Quin pes ha tingut que fossin aquí en la seva decisió?
Sobretot, amb qui estic molt en contacte i m'ajuda molt és amb Lluís Puig. Amb els altres hi estic en contacte però no hi parlo gaire. En Lluís Puig m'ajuda moltíssim moralment i és una gran persona.
Fan feina conjunta?
Feina conjunta no, però ens veiem sovint i xerram.
Més enllà d'això, coordinen les estratègies judicials?
Simplement compartim els mateixos advocats. No me n'assabento massa, però crec que el seu és un tema i el meu un altre.
Té intenció d'engegar un projecte musical amb perspectiva internacional o europea?
Estic preparant un disc, però no des del punt de vista europeu. Normal.
Seguirà en la mateixa línia?
Sí. Però crec que el missatge ara ha de ser el que és.
No veurem gaires diferències doncs amb el darrer disc?
Espero que sí. Que rapegi millor, que sóc més madur i tinc altres coses a contar.
No li fa por que tornant a fer un disc se li dificulti la causa judicial?
Ni sí ni no. Si aquí es rebutja l'euroordre, ja no hi ha res a fer. Més potent que les lletres que vaig fer quan tenia 18 anys crec que no ho faré mai. No estic molt preocupat ni tampoc tinc molta intenció de voler tornar a Espanya. Tinc una altra denúncia per part del Sindicat de la Guàrdia Civil i segurament, si rebutgessin l'euroordre i pogués tornar, em posarien en presó condicional.
És la de Jorge Campos?
Sí. Aquest és un que s'ha fet un partit a la meva costa i no té res més a fer que anar-me denunciant.
A què es deu aquesta denúncia?
Vaig dir damunt d'un escenari allò de matar un Guàrdia Civil.
Realment ho pensa?
No ho penso, però forma part del xou. En el rap sempre s'ha fet. Odiar a la policia, criticar la policia o llançar missatges contra un estat policial. El que ha passat amb en Jordi Borràs ho confirma. Vivim en un estat policial i en els concerts de rap s'envien molts missatges a la policia. També als de punk o rock. Mira l'Evaristo Páramos. Això s'ha fet sempre.
El que defensa és que es pugui dir, doncs?
Clar. La música és música. Et pot agradar o no, però no la pots prohibir.
Els darrers dies hi ha hagut molta polèmica amb la figura del Rei i les informacions sobre Corinna. Què sent quan surten informacions que s'acosten al que vostè has dit i pel que et persegueixen?
Ja ho sabíem que era un lladre. Ara s'ha confirmat. Crec que és molt pitjor, que és que el CNI va amenaçar la Corinna i la seva família. Les coses que hi deuen haver i no es publiquen, no m'ho puc ni imaginar. Però, fa gràcia que a mi em condemnin per injúries a la corona i la corona s'injuriï ella tota sola.
Espera que el seu cas pugui tenir certa influència?
Esper que sí. La meva intenció en fer rap és que sigui una eina de transformació social. Ja hem demostrat que a Espanya no hi ha llibertat d'expressió. Crec que hem arribat a molts espais.
Ara que té més ressò mediàtic, ha pensat utilitzar-ho en l'àmbit institucional?
No. La meva idea és posar els meus serveis a la lluita pels drets fonamentals i que es creï un precedent a Europa. És el que requereix més urgència.
Ha rebut suport de molts músics dels Països Catalans. N'han arribat també d'altres indrets d'Europa o l'Estat espanyol?
Sí. N'he rebut de per totes bandes. Una de les que em va sorprendre molt va ser la dels Prophet of Rage –el cantant de Rage Against the Machin i Chuck D de Public Enemy- que l'altre dia em van esmentar al concert.
N'ha trobat a faltar alguna però?
Bé, de gent del hip hop. El hip hop sempre ha estat una música combativa. En això no hi ha terme mig. Només dos bàndols. O estàs amb l'opressor o estàs s'oprimit. Si calles davant la repressió, l'Estat la perpetua i n'ets còmplice.
Pel part del govern de les Illes has trobat a faltar suport?
No. La política partidista no m'interessa.