Nou Govern espanyol

Els ministres que controlaran l'aparell de l'Estat

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha atorgat els departaments de Defensa, Interior i Justícia a tres famílies judicials diferents. Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i Dolores Delgado, respectivament, representen diverses sensibilitats a la judicatura espanyola. EL TEMPS analitza amb els col·lectius professionals de cada departament els encerts i les taques a l'historial, així com les primeres mesures polèmiques: vincular el CNI al Ministeri de Defensa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la moció de censura per enderrocar l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'aleshores aspirant Pedro Sánchez va onejar la bandera del canvi. La plurinacionalitat i les polítiques socials, com ara les pensions, van centrar, a banda de la corrupció, el discurs de l'actual president del Govern espanyol. Un missatge, però, que amb els nomenaments dels seus ministres s'ha capgirat. Sánchez ha buscat estrènyer l'espai polític a Ciutadans. Ha incorporat persones més properes a l'òrbita dels taronges que no a un partit del puny i la rosa que entonava als seus actes La Internacional amb el puny alçat. De voler emular el laborista Jeremy Corbyn ha passat a tenir com a referent al francés socio-liberal Emmanuel Macron.

Aquest exercici d'intentar ocupar la centralitat del tauler polític espanyol i de voler captar tot l'espai que puga haver-hi des del centre-dreta espanyol fins al centre-esquerra netament progressista es mostra de manera clara amb l'elecció dels ministres que controlaran l'aparell de l'Estat. Si per al Ministeri de Justícia s'ha buscat una fiscal de tarannà progressista com és Dolores Delgado, per al Ministeri d'Interior s'ha apostat per un perfil conservador, lligat al PP i amb nombroses taques al seu historial com és el magistrat Fernando Grande-Marlaska. Amb la diputada socialista i magistrada del Tribunal Superior en excedència Margarita Robles com a Ministra de Defensa, Sánchez ha copat tot l'espectre polític que bordeja el centre. EL TEMPS, amb l'opinió dels col·lectius professionals de cada sector, analitza el currículum i el perfil dels ministres que tindran en la seua mà tota la maquinària de l'Estat.

La dreta judicial seu al govern de Sánchez

Natural de Bilbao, de l'òrbita del PP i amb nombroses ombres a la seua carrera judicial, la designació de Fernando Grande-Marlaska ha sobtat i ha causat polèmica a tots els àmbits, fins i tot, a la judicatura espanyola. Amb el favor dels Serveis d'Informació i de les forces de seguretat espanyoles, actualment ocupava un dels set seients del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern dels jutges. Aquest organisme està presidit per Carlos Lesmes, de conviccions ultracatòliques, lligat a l'Opus Dei, ex alt càrrec de l'aznarisme i relacionat amb el magistrat Fernando Román, secretari d'Estat de Justícia durant l'etapa d'Alberto Ruiz Gallardón al capdavant del Ministeri. La seua designació com a vocal del CGPJ fou a proposta del PP.

A l'Audiència Nacional des de 2004, Grande-Marlaska va presidir la Sala Penal d'aquest tribunal. Durant la seua presidència, va posicionar-se en contra de la reprovació dels magistrats Concepción Espejel i Enrique López al judici de la caixa B dels populars, precisament, per la seua vinculació amb la formació de la gavina. Si Espejel estava connectada amb el PP a través de l'exministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, López va participar en actes electorals del partit conservador, va cobrar 11.320 euros de FAES (una fundació, en aquell moment, propera als populars) i tenia amistat amb els exministres de Justícia del PP, Federico Trillo i José María Michavila. Grande-Marlaksa va firmar junt amb altres jutges de la dreta judicial un vot particular denunciant «una campanya mediàtica». L'enfrontament que va alimentar a la judicatura espanyola va frustrar les seues intencions de convertir-se en fiscal general de l'Estat l'any 2016.

Tot i haver mostrat sempre la seua homosexualitat, Grande-Marlaska va votar a favor de promocionar un jutge que comparava el matrimoni gai amb el «d'un home i un animal». Es tractava del magistrat ultraconservador José Luis Requera, que amb el seu sufragi va accedir l'any 2014 a la Sala Contenciós-administrativa del Tribunal Suprem. Encara més, el nou ministre d'Interior va criticar l'any 2016 que l'instructor de la causa contra l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, per un suposat delicte de blanqueig de capitals en el marc del cas Taula fóra el jutge Cándido Conde-Pumpido. Jutges per a la Democràcia, l'organització progressista de la magistratura, va demanar la seua destitució del CGPJ per qüestionar la independència de Conde-Pumpido. L'enrenou fou majúscul a la judicatura espanyola.

Abans d'aconseguir ser president d'una de les sales més cobdiciades de l'Audiència Nacional, Grande-Marlaska va encarregar-se de la instrucció de la tragèdia del Yak-42, en el qual estava esquitxat Trillo. Sense cap actuació contra l'exministre, el magistrat conservador va imputar els 62 homicidis a cinc alts comandaments militars, entre ells l'aleshores Cap d'Estat Major de la Defensa, Antonio Moreno. Segons van criticar les víctimes, Grande-Marlaska va canviar de parer quan el PP va arribar a La Moncloa, ja que arxivar la causa abans d'ocupar diversos càrrecs rellevants a la judicatura promocionat, justament, pels populars.

El nou ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, saluda als dirigents de les forces de seguretat de l'Estat| EL TEMPS

Del seu pas per l'Audiència Nacional, tanmateix, encara hi ha més ombres. Continuador de la doctrina del «Tot és ETA», va realitzar diverses operacions judicials contra el suposat entorn de l'organització armada. Unes instruccions que van ser qüestionades pels jutges que van elaborar la sentència final, com ara amb el processament de 40 jóvens acusats de terrorisme per pertànyer al col·lectiu abertzale Segi. La interlocutòria final va absoldre els acusats i va considerar que el jutge central de la instrucció, és a dir, Grande-Marlaskno va prendre les mesures adequades per evitar que foren torturats. De les nou condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans a l'Estat espanyol per no investigar tortures, sis corresponien a causes en les quals el magistrat conservador va ser instructor.

Amenaçat per ETA, va processar el líder de l'esquerra independentista basca, Arnaldo Otegi. Relacionat amb l'origen del cas Faisán, que va servir d'ariet de la dreta política i mediàtica contra el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, està en contra de l'apropament dels presos de l'organització armada. Malgrat que va impulsar la denominada Via Nanclares, un projecte de reinserció dels empresonats del grup armat, la seua postura pot dificultar que els presos independentistes catalans puguen ser enviats a centres penitenciaris de Catalunya.

El nou ministre socialista d'Interior s'ha caracteritzat, al seu torn, per ser partidari de condemnar els manifestants que van envoltar el Parlament de Catalunya l'any 2011. Negacionista de la vulneració de drets humans a les presons racistes dels Centres d'Internament d'Estrangers, va proposar durant un congrés a Tenerife una llei mordassa per la premsa. Sánchez, per contra, va prometre al debat de la moció de censura la derogació de la llei mordassa. Caldrà veure quina posició adopta el ministre d'Interior.

Amb la configuració d'una estructura policial que siga menys permeable al poder polític com a repte, Grande-Marlaska va absoldre els policies implicats al cas Emperador, en el qual va investigar-se la relació dels agents amb la suposada màfia xinesa de Gao Ping. En aquella operació, va estar involucrat el comissari Carlos Salamanca, amic del controvertit agent José Manuel Villarejo. Ambdós estan empresonats provisionalment per l'Operació Tàndem.

«Compta amb el perfil tècnic adequat, ja que és jutge. Coneix el funcionament de la policia», afirma Ramón Cossío, portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP). «Com a reptes té el narcotràfic al sud d'Espanya, la renovació engegada al Consell de la Guàrdia Civil, la reestructuració de les casernes de l'institut armat i mantenir la promesa de l'equiparació salarial», apunta Juan Fernández, de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils. «Nosaltres demanem que no es modifique l'acord sobre l'equiparació salarial firmat amb l'anterior govern, que afronte amb valentia la reforma del model policial i que establesca una estructura de comandaments policials que no estiguen exposats al poder polític», complementa Cossío.

Una magistrada al capdavant del CNI i l'exèrcit

Nascuda a Lleó, diputada socialista al Congrés, del cercle de Sánchez i número u de la seua promoció, Margarita Robles ha estat nomenada com a Ministra de Defensa, quan el seu nom sonava per a les carteres d'Interior i Justícia per la seua formació com a magistrada. Però també per comptar amb el mèrit de ser la primera dona a presidir la sala contenciosa-administrativa i una audiència provincial, en aquest cas la de Barcelona.

La nova ministra de Defensa, Margarita Robles, passa revista a les tropes de l'exèrcit espanyol| EL TEMPS

A Robles, tanmateix, va picar-li prompte el gust per la política. I com a la seua trajectòria judicial, no va conformar-se amb càrrecs irrellevants. L'any 1993 va convertir-se en subsecretaria del Ministeri de Justícia per rellevar com a secretari d'Estat d'Interior un any després Rafael Vera, condemnat més tard per la guerra bruta contra ETA. Com a ministra de facto d'Interior (el president espanyol Felipe González havia creat un superministeri que aixoplugava Justícia i Interior), va ordenar la investigació dels crims dels membres d'ETA José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala perpetrats pel Grup Antiterrorista d'Alliberació (GAL). Lasa i Zabala foren soterrats en calç viva al cementiri de Busot (Alacantí).

Quan va saltar la notícia a la premsa, Robles va cridar al director de comunicació del seu departament per evitar que altres alts càrrecs socialistes impediren l'enviament d'una nota de premsa que volia tapar aquell tèrbol assumpte. De fet, la insistència de l'actual ministra de Defensa i de l'aleshores comissari Enrique de Federico en investigar aquells assassinats foren clau per conèixer tots els detalls del crim d'Estat. I més quan, segons va criticar la mateixa Robles, la Guàrdia Civil va obstaculitzar la investigació.

D'aquella època, però, prové la seua enemistat declarada amb el jutge Baltasar Garzón, un magistrat amb tantes ombres com llums. Robles, no debades, ha estat capaç d'haver sigut molt dura des del CGPJ contra l'expresident de l'organisme, Carlos Dívar, i, al seu torn, votar a favor d'inhabilitar Garzón per prevaricació. La nova ministra de Defensa, fins i tot, va acusar Lesmes de «totalitari». Quan va tornar a la política cridada per Sánchez, l'actual president de l'òrgan de govern dels jutges va retirar-li la seua condició de jutgessa del Tribunal Suprem. D'altra banda, però, va promocionar amb el seu vot al CGPJ Grande-Marlaska, ara companys al Consell de Ministres, a la sala penal de l'Audiència Nacional.

De les novetats del seu càrrec com a ministra de Defensa, Robles destaca el control del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), que amb el govern de Rajoy va adscriure's a vicepresidència. «Aquest canvi és una errada greu. En tots els països avançats, el servei secret ha deixat d'estar vinculat a Defensa. Cal recordar, de fet, que el CNI és un servei d'intel·ligència civil, no militar. I que el mateix exèrcit, té el seu propi servei d'intel·ligència», assenyala Fernando Rueda, periodista especialitzat en espionatge i autor de diversos llibres sobre el servei secret espanyol. «El CNI realitza accions molt diverses, i la majoria no estan lligades a la defensa. Rajoy va encertar adscrivint el servei secret a vicepresidència», opina.

Per part del govern de Rajoy, Robles hereta el mateix director del CNI que va comandar el servei secret durant la darrera etapa de Zapatero al capdavant del Govern espanyol. Félix Sanz, de carrera militar, du nou anys dirigint els serveis d'intel·ligència. Al contrari que la cúpula militar actual. El Cap d'Estat Major de la Defensa, Fernando Alejandro, només fa 14 mesos que encapçala l'exèrcit espanyol. Com també els estats majors de Terra, l'Aire i l'Armada. «Robles té molts reptes pendents a l'exèrcit. Aturar la corrupció i als abusos sexuals, eliminar la justícia militar, reduir les despeses supèrflues, reduir a poc a poc l'ultraconservadorisme de la cúpula militar...», enumera l'extinent de l'exèrcit de Terra i autor de diverses obres sobre les forces armades espanyoles, Luis Gonzalo Segura.

Del cercle de Baltasar Garzón

Nascuda a Madrid, de la Unió Progressista de Fiscals, experta contra el terrorisme gihadista i defensora de la justícia universal eliminada pel PP, Dolores Delgado representa un dels sectors més progressistes de la judicatura espanyola. Tot i acumular crítiques per part de l'esquerra abertzale per procediments realitzats des de l'Audiència Nacional, Delgado és considerada com una de les figures més a l'esquerra de l'executiu que ha dissenyat Sánchez junt amb la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, Carmen Montón.

L'exministre Rafael Català cedeix la seua cartera a la nova ministra, la fiscal progressista Dolores Delgado| EL TEMPS

Propera al magistrat Baltasar Garzón, compta amb molt bona relació amb els jutges actuals de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz i Fernando Andreu. També amb l'actual fiscal en cap, Jesús Alonso. Alonso, tot i no compartir sensibilitat ideològica, va proposar-la com a portaveu de la fiscalia durant uns mesos. L'experiment, però, no va sortir bé i el fiscal en cap va designar l'actual tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo, com a veu del Ministeri Fiscal, ja que era més afí ideològicament.

Com a fiscal de l'Audiència Nacional, Delgado va negar-se a extradir a Suïssa l'informàtic Hervé Falciani, que va facilitar a l'Agència Tributària espanyola dades dels defraudadors fiscals amb les quals el fisc ha obtingut 300 milions d'euros. Crítica amb la sentència de La Manada, és una defensora acèrrima de la justícia universal. De fet, Delgado va aconseguir la primera condemna a l'Estat espanyol per crims de lesa humanitat imposada a l'exmilitar argentí Adolfo Scilingo. Fins i tot, fou cridada pel fiscal Luis Moreno-Ocampo perquè duguera la investigació contra el dictador Gadafi en el Tribunal Penal Internacional.

«És una fiscal molt capacitada i molt treballadora. Acumula una gran experiència en qüestions com ara el terrorisme gihadista, però també en assumptes com ara el narcotràfic. També ha destacat per la seua participació en processos de justícia universal. El seu nomenament és una bona notícia», afirma la fiscal i portaveu de la UPF a València, Adoración Cano. «És una professional d'un elevadíssim prestigi», complementa Joaquim Bosch, veu de Jutges per a la Democràcia al País Valencià.

«La nova ministra té molts reptes al davant. Ella és molt sensible a les nostres reivindicacions, però després caldrà veure amb quin marge de maniobra compta», assenyala Bosch sobre les reformes que exigeixen els jutges i fiscals, i que va provocar que el passat 22 de maig ambdós col·lectius convocaren una vaga històrica. «La modernització del sistema judicial i una reforma del CGPJ són necessàries. La prova de foc serà amb la renovació del CGPJ prevista d'ací a pocs mesos. Si els partits, PP i PSOE, tornen a repartir-se el pastís, no avançarem cap a la despolitització de la justícia, tan necessària per combatre la corrupció eficaçment», indica el magistrat. Els deures d'una dels tres ministres que controlaran l'aparell de l'Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.