Els senyors de la cocaïna

Les penúries de la postguerra espanyola i la mateixa configuració de la costa propiciaren l'aparició del narcotràfic a Galícia. Unes organitzacions criminals que van tindre la seua edat daurada durant la dècada dels anys 80 i 90 del segle passat. Laureano Oubiña, conegut com el 'Pablo Escobar gallec', ha sortit aquest dilluns de la garjola. Quan xafe la seua terra natal trobarà -encara ha d'esperar a complir tota la condemna per a fer-ho- que el seu llegat encara és viu: sis clans, segons el llibre 'Fariña' (Libros del KO, 2016), controlen el negoci de l'or blanc.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el franquisme iniciava tímidament la seua decadència, un jove de 17 anys va començar com a contrabandista. S'anomenava Laureano Oubiña i havia nascut a la població de Cambados. Durant aquells anys, els gallecs van fer de la necessitat virtut. Si al començament de la postguerra el contraban s'havia instaurat com l'única eixida per a viure, dècades després va convertir-se en una activitat molt suculenta. Primer, amb el tabac; i després amb una substància blanquinosa provinent de Colòmbia: la cocaïna.

Oubiña, que havia negociat amb cafè, benzina i cigarretes, va veure amb el salt del contraban al narcotràfic una oportunitat d'or. Junt amb Marcial Dorado, Sito Miñanco o Manuel Carlín Gama van formar el quartet dels capos més importants durant la dècada dels 80 i 90 del segle passat. Això sí, fins a l'Operació Nècora que va significar el primer cop de gràcia a la indústria criminal de l'or blanc. Oubiña, que va ser comparat amb el jerarca de la droga Pablo Escobar, va ser detingut en 2001. I fins a aquest dilluns residia a la presó de Navalcarnero (Madrid).

A Oubiña se li ha concedit la llibertat provisional, amb una condició: no xafar terres gallegues fins que complisca amb la seua condemna. Tanmateix, si ho fera, comprovaria que el seu llegat continua intacte. Tot i les diferents operacions policials, el negoci de la droga continua viu a la costa gallega. Sis clans, segons el llibre Fariña. Historias i indiscrecions del narcotráfico gallego (Libros del KO, 2016), dominen el sector.

Pastels blancs

A Vilagarcia d'Arousa, una població situada al bell mig de la ria que du el mateix nom, hi havia una família que feia pasta fullada, pastissos i tot tipus de productes de confiteria. Però darrere d'aquesta simple empresa de dolços surava una pols blanquinosa que enganxa a joves i grans, i que provoca una sensació contrària a les seues llepolies: amargor. El patriarca de la família, conegut com El Pastisser, és en realitat «el narcotraficant més gran en actiu de Galícia», comenta un agent de la Guàrdia Civil a l'obra, escrita per Nacho Carretero.

Anomenat realment Óscar Rial, té a la deessa fortuna del seu costat. Van acusar-lo d'intentar introduir 3.000 quilos de droga amb el navili veneçolà San Miguel. José Luis Fernández Tubío, un dels membres del clan, va delatar-lo a canvi d'una rebaixa de la condemna. Un penediment, però, que va tallar-se de sobte a quatre dies del judici per aquests fets. Tubío va escapar-se. Amb tot, va ser descobert després, en un control rutinari a Zamora. Des de la seua tornada, Tubío ha negat tot allò que va confessar anteriorment. Qui sap si per evitar el mateix destí de José Iasis González, un narco colombià amb passaport veneçolà, que va aparèixer esquarterat en un congelador d'un municipi pròxim a Vigo. Iasis havia participat en aquella operació.

Laureano Oubiña surt de la presó//EFE.

El Pastisser, però, va asseure's al banc dels acusats. Amb les causes per narcotràfic arxivades, els moviments fiscals i bancaris vinculats al càrtel de Neón van derivar en una investigació per un suposat delicte a Hisenda. Rial va ser condemnat. Ara bé, la sentència va alliberar-lo de la presó i només va pagar una sanció de 800.000 euros. L'escrit del jutge va ser tan favorable al capo gallec que, fins i tot, va recuperar el seu xalet. Un habitatge de luxe que abans havia estat propietat d'un altre gran cap de la droga a Galícia: Sito Miñanco.

Aquesta casualitat podria no ser-ho. Segons apunten els investigadors del clan a l'obra, darrere de l'entramat recobert de nata pastissera estaria realment Sito Miñanco. «Creguem que ell és el cap. El màxim dirigent de tota la xarxa. I que dicta les ordres des de la cel·la», assenyalen agents de la Guàrdia Civil. Les forces de seguretat compten amb pistes per realitzar aquestes afirmacions. No debades, quan Miñanco va gaudir del seu primer permís penitenciari, l'any 2012, no va visitar la seua família. Primer que tot va reunir-se en altre capo, Rial. «Ens vam quedar al·lucinats. Està 12 anys en la garjola i el primer que fa és reunir-se en altre capo», indica al llibre un altre agent.

Siga dirigit realment per Rial -que finalment va ingressar en presó- o per Miñanco, aquest clan compta amb dos satèl·lits. Si l'entramat mare aparenta dedicar-se a la confiteria, una filial vol fer creure que regenta un forn de pa: s'anomenen Os Panadeiros. I l'altra que es guanya la vida venent embotit: es denominen Os Carniceiros.

Una nissaga incombustible

A la mateixa població, Vilagarcia d'Arousa, va néixer un dels jerarques de la droga més veterans. Anomenat Manuel Charlín, fou detingut en pijama durant l'Operació Nècora i un dels pioners en introduir droga a Europa a través de les costes gallegues. Condemnat durant els judicis de la dècada dels anys 90, la nissaga ha continuat el negoci. Al capdavant del clan es troba Marcos Vigo, marit de la néta del patriarca de la família narcotraficant. Jorge Durán, parella de Rosa María Charlín, neboda també de l'avi Manuel, és la mà dreta de Vigo al capdavant del negoci de l'or blanc.

Amb el patriarca teòricament retirat, José Luis Viñas Morgada, més conegut com Manzanita, és altre dels caps visibles de l'entramat i el dirigent que aporta veterania. Manzanita va ser perseguit per la policia quan transportava 1.200 quilos de cocaïna. Els fets van ocórrer l'any 1990. Altres referents del narcotràfic com ara Manuel Gómez Rey Chanfainas i Antonio Carballa Magdalena formen part del clan. La resta de familiars estan jutjats per blanqueig de diners. Van agafar-los en participar d'una subhasta d'una propietat que havia estat encautada en altra batuda.

'El Pastisser' durant el judici//EFE.

L'altre gran clan gallec és Os Lulús. Segons apunta el llibre, és una de les organitzacions criminals que més maldecaps ha creat a la policia. La seua principal arma és la discreció. Tot i que un incident d'un col·laborador seu va acabar amb trets a l'estómac i narcos colombians de per mig.

De violència, vaixells i la camorra napolitana

Com si es tractara del cercle de la corrupció, José Fernández Touris, un emigrant que va aterrar a Galícia en la dècada dels 80, va passar del negoci de la construcció a descarregar caixes de tabac. L'any 1992 va produir-se el punt d'inflexió que marcaria la seua carrera empresarial a la indústria de la droga: va aconseguir introduir dues tones de cocaïna a un iot anglès. Touris, anomenat O Peque, va llegar el negoci als seus fills. L'última anècdota coneguda del clan va ocórrer l'estiu de l'any 2009. Un dels dos descendents del patriarca va ser atracat per dos ciutadans romanesos. Tot i els colps de la parella de l'Europa de l'Est, el narcotraficant va aguantar la pallissa, i, fins i tot, va perseguir-los després per tal de colpejar-los amb el cotxe. La carrera al més pur estil d'una pel·lícula d'acció va ser avortada per la policia. Es creu que fou un revenja entre el mateix clan.

Sense aquests espectacles propis de Sicília o de Mèxic ha operat el clan dels Os Burros. Amb una àmplia xarxa de societats, es dediquen formalment al negoci nàutic. «Són un grup que actua amb discreció, sempre a l'ombra dels grans. Amb tot, són molt forts», afirma un agent al llibre. Malgrat aquesta intenció de passar desapercebuts, el clan va saltar a la llum quan va descobrir-se la seua relació amb el cas Campeón, una causa de corrupció política que va esquitxar l'ex-ministre socialista José Blanco.

Amb el mateix caràcter hermètic, actua el clan de Os Pulgos. Un grup criminal que serveix habitualment de suport d'altres organitzacions. En els darrers anys, ha treballat per un dels contactes de la camorra napolitana en les Ries Baixes, José Manuel Vila Sieira, més conegut com a O Presidente. La constatació que les principals bandes mafioses del món encara necessiten els clans gallecs per colar droga a Europa de forma fàcil. El llegat d'Oubiña, tot i que menor i més discret, continua viu. És l'addicció als diners que proporciona l'or blanc.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.