Els punts foscos de l'exèrcit espanyol

«El rei emèrit ha estat un lubricant per a la venda d'armes»

Luis Gonzalo Segura (Madrid, 1977) és un exmilitar atípic. Com a tinent de l'exèrcit de Terra va adonar-se, segons el seu relat, de les corrupcions, les irregularitats i els abusos de la cúpula militar espanyola i el Ministeri de Defensa l'any 2009. Unes denúncies als mitjans de comunicació i en el seu primer llibre, Un paso al frente (2014), que van costar-li la seua carrera militar, després de patir l'ostracisme dels comandaments militars. Segura, amb tot, va tornar a escriure altre llibre titulat Código rojo (2015). Dos anys després, però, torna amb una obra que pretén recopilar totes les ombres que acumula l'exèrcit espanyol, titulada El libro negro del ejército español (Akal, 2017). Des dels assetjaments sexuals i laborals, la precarietat dels soldats, la corrupció, el narcotràfic, el malbaratament de recursos passant pels vincles amb l'extrema dreta i els privilegis dels caps.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Vehicles en mal estat, avions deficients, la Unitat Militar d'Emergències sense el material corresponent, explosiu insegurs.. El retrat que fa al seu llibre, El libro negro del ejército español, és d'un cos militar farcit de negligències.

Sí, per descomptat. I on la negligència que causa morts és normal. No debades, l'homicidi per negligència és el dia a dia. Un dels exemples de com funciona el nostre exèrcit i els de la resta de països europeus és la dimissió fa un mes de la ministra de Defensa holandesa i del seu cap d'Estat Major per a la defensa per uns explosius en mal estat que van causar la mort a dos militars. L'exministre de Defensa Pedro Morenés acumula 15 morts. Vuit d'ells en dos accidents de mines en mal estat i altres set en helicòpters amb greus mancances de manteniment. Al remat, un accident i dos morts són suficients per causar dimissions a Holanda i 15 morts i quatre accidents no són suficients perquè plegue un ministre espanyol.

-A les negligències, però, se suma la precarietat en la qual treballen la soldadesca, com es denomina als militars rasos en l'argot intern.

Per esmentar una dada: la taxa d'accidents en avions s'ha multiplicat per tres des de 2007. La causa? L'any 2007 va començar-se a pagar els plans especials d'armament. Un fet que va provocar que el pressupost de manteniment, més enllà de les retallades per la crisi econòmica, es reduïra. La disminució de la despesa junt amb les negligències descrites ens ha dut a un autèntic disbarat. L'exemple més sagnant són els 3.500 milions d'euros de material emmagatzemat. Carros de combat sense combustible, avions que no es poden assumir per la despesa fiscal, helicòpters que podien haver salvat la vida dels militars del servei aeri de rescat i que estan emmagatzemats a Albacete perquè els han entregat a l'exèrcit de Terra, en lloc de l'exèrcit d'Aire... Com pot ser això possible? És obvi que s'han pres decisions de forma equivocada que han acabat suposant la mort de persones. I el que és més greu: hi ha un sistema que ho encobreix tot.

De fet, estem en un cercle viciós de decisions negligents que costaran la vida de més militars en un futur. És a dir, estem gastant diners en avions i portaavions que no necessitem perquè el nostre príncep d'Astúries va jubilar-se amb sis vegades menys ús que el seu homòleg francès; en submarins que no floten; en avions com l'A400M, del qual tornem 13 dels 27 que vam comprar... I clar, si un comença a sumar tots els 10.000 milions d'euros, que es diu ben prompte, és evident que les morts de militars per negligències hagueren estat mínimes. Amb tot, cal esmentar que el segon accident militar d'avions Puma és totalment incomprensible, després de la primera tragèdia. Va silenciar-se al sergent Ojeda, que va sobreviure al primer accident i va morir en el segon. Hi ha un absolut menyspreu a la vida dels militars.

-Quins interessos hi ha darrere de les compres d'aquest material? Perquè hi haurà alguna explicació a totes aquestes adquisicions defectuoses.

Cada vegada que hi ha casos de corrupció que afecten empreses públiques o semipúbliques veiem a militars implicats. Al cas Defex, per exemple, hi apareixen coronels. O quan veus els submarins que no floten, et preguntes: «Qui ha fabricat això?». I veus com a Navantia està el capità Sanjurjo. O Carlos Villar, vell JEMAD, que treballa a Santa Bárbara General Dynamics. Per cada exèrcit, hi ha una empresa dominant. Són Navantia, EADS Casa i Santa Bárbara General Dynamics. Darrere d'aquestes quatre, hi ha més de 400 mercantils. Què fan totes? Contractar militars, que sempre són companys de professió d'algun alt comandament. Això et permet obtenir contractes i que no et puguen sancionar quan comets una negligència. Perquè, clar, com és possible que cada vegada que als alemanys els entreguen algun material en mal estat se sancione a l'empresa i a Espanya no només es passa per alt, sinó que continuen adjudicant-li treballs? Hi ha interessos particulars que estan per sobre dels generals.

-Has citat el cas de Carlos Villar, l'exJEMA, o el capità Sanjurjo. Hi ha més casos de portes giratòries a l'exèrcit?

Sebastià Zaragoza, seria una de les més rellevants. A Zaragoza, de fet, va fitxar-lo Navantia sent JEMA de l'armada. Durant la seua estada, l'exèrcit va comprar quatre submarins que no flotaven per 1.300 milions d'euros. Al cap de poc de temps, però, van dir-los que només tenien un que flotava i van exigir 800 milions d'euros més perquè flotaren. Però, a més, com que el submarí no flota, no se submergeix i no es propulsa (un altre problema que té relació amb Abengoa, que és l'encarregada de proporcionar-los) paguem a Navantia altres despeses afegides de manteniment. Estem donant 2.150 milions d'euros a Navantia perquè aconseguisca que un submarí flote -cosa que no va fer-. Al remat, és més lucratiu fer un carro de combat, un avió o un submarí en mal estat que fer-lo bé. I tot, sense parlar dels sobrecostos. Com pot ser que en el manteniment i en les adquisicions es produïsquen aquests sobrecostos?

-Abans ha citat el cas Defex, on l'empresa pública d'armament que té el mateix nom està sota sospita per la manipulació de contractes a canvi de suborns. Al llibre, relaciona el monarca emèrit amb aquesta causa de corrupció.

Es tracta d'una causa de corrupció molt peculiar amb la neboda d'un espia com ara Francisco Paesa de per mig. I que, en un moment donat, es descobreix una anotació que posa «the King». Clar, açò és quan en els papers de Bárcenas s'arriba al «M.Rajoy». És aleshores quan tot el món es bloqueja, i pregunten: «Qui pot ser el King?». Doncs no ho sé, com hi ha tants kings en Espanya.... És fortíssima la prevaricació permanent que hi ha quan es toquen a determinades persones. El rei emèrit, si no estigués blindat jurídicament, no hauria sortit de la presó. Si al monarca se'l jutjara, hauria de viure una o dues vides més per a pagar els delictes que se li podrien imputar.

El rei ha estat un lubricant per a la venda d'armes, com ho és ara Felip VI. El monarca actual va plantar-se a Aràbia Saudita, des d'on passa a Iemen, per vendre fragates. El rei ha fet d'intermediari per vendre carros de combat Leopard i munició. Ara bé, no és un cas únic. José María Aznar estava boig per convertir-se en intermediari de la venda d'armaments. Encara més, el rei és amic d'un comerciant d'armes denominat El Assir i que és força conegut en tot aquest món. La Casa Reial té uns vincles que ningú no pot desconnectar.

-Quin paper juga el sistema judicial militar?

La justícia militar està subordinada a una cúpula militar totalment corrupta i prevaricadora, i puc dir-ho ben alt i clar. Hi ha diversos casos que ho evidencien, i que explique al llibre. Es tracta de les factures falses de l'exèrcit de l'Aire. D'aquest cas, destaque una notícia del Confidencial Digital del 2013, en la qual s'afirma que l'Estat Major de l'exèrcit de l'Aire, la Fiscalia i el jutge tancaran la causa amb unes multes. De primeres, que es reunisquen aquests estaments per pactar la resolució ja és un escàndol. És com si el PP es reuneix amb el jutge i el Fiscal per veure com resolen la causa de Rodrigo Rato. A més a més, la qüestió és més forta, ja que l'any 2013 no existien les multes en el codi penal militar. I quan veus que el procediment és distribuït entre diversos jutjats militars i que es retenen les causes fins a l'entrada l'any 2016 del nou codi penal militar, que sí que contempla les multes, queda tot lligat. A parer meu, es tracta d'una prevaricació que hauria d'investigar l'òrgan competent.

-Hauria d'existir la justícia militar?

No. Ni en Alemanya, ni en Holanda, ni pràcticament en cap país hi ha justícia militar. Només hi ha en països com Regne Unit. Ara bé, està molt limitada a determinats casos i està impartida, no com a Espanya, on sempre hi ha militars, siguen o no juristes, per a una cort penal militar conformada per personal aliè al Ministeri de Defensa. Perquè a Espanya, els jutjats militars centrals, estan configurats per dos juristes i un militar, que està com a comissari polític. Amb tot, hi ha una perversió més. En el sistema judicial militar, per accedir a un càrrec o canviar de fiscal a jutge, per exemple, no has de realitzar cap oposició. És el mateix comandament qui designa, dintre del cos jurídic militar, qui és cada cosa. Per exemple, fins a l'any 2016, els jutges militars eren nomenats pel mateix ministre. I és clar, a mi m'han expulsat de la carrera militar jutges nomenats pel ministre al qual denuncie.

-A l'obra, també parla de casos de narcotràfic a l'exèrcit. Són habituals o són trames aïllades?

No és generalitzada com la corrupció, però sí que és freqüent. Que hi ha permissivitat? També. Per què? Perquè funciona molt la lògica de no voler embrutar la institució. I destapar alguna trama provoca un dany molt més greu que permetre-ho. Per dir-ho més clar: mai no veurem a la Guàrdia Civil entrar en una caserna militar i detenir a 150 militars per tràfic de drogues. De fet, en el cas més famós, el de l'embarcació Juan Sebastián Elcano, va ser la policia estatunidenca a través d'un camell qui va identificar els 150 kilograms de cocaïna. I tot, amb el mateix cos militar esperant-se que l'embarcació acabara la seua ruta per rastrejar el vaixell, en lloc d'aturar-lo. També hi ha casos en els quals, el militar que denuncia, és l'únic detingut. Hi ha un problema amb les embarcacions, que són les que surten a l'estranger, i amb les unitats de Ceuta i Melilla.

-Una altra de les xacres de l'exèrcit, que va sortir a la palestra pública amb la denúncia de la militar Zaida Cantera, és l'assetjament sexual i laboral. És una pràctica generalitzada?

Per descomptat. Ho demostra que, fins i tot, la mateixa Zaida Cantera reconeixia els assetjaments sexuals a altres companyes del tinent-coronel que va abusar d'ella, i que no va denunciar. Pel que fa a l'assetjament laboral, el cas més clar és el de la mateixa Cantera, en el qual hi ha una resolució judicial contra el seu comandament i, de moment, no s'ha actuat d'ofici en absolut per aquest delicte.

-Vostè també ha estat acusat d'assetjament sexual.

Vaig denunciar el mitjà de comunicació que va contar aquestes falsedats sobre mi i el jutge ha imputat el mitjà i el periodista, amb una fiança de 250.000 euros. Però, per desgràcia, encara queda temps perquè el jutge dictamine. Mentrestant, el meu nom haurà quedat embrutat.

-Més enllà del retrat d'abusos, corrupció, malbaratament i precarietat laboral, al llibre exposa que el percentatge entre comandaments i militars de base és totalment desproporcionat. És normal aquesta configuració de l'exèrcit?

Per comparar: a la Guàrdia Civil, el 85% són agents de base. A les forces armades, en canvi, només el 30%. Per tant, alguna cosa s'està fent malament. Només cal pegar una ullada a la caserna general de l'exèrcit per comprovar que hi ha generals amb diversos secretaris que, al seu torn, també ho són. Tenim 1.050 coronels per a 100 regiments, quan cada un s'encarrega d'un. La disfunció és total.

-Com es justifiquen els privilegis dels quals gaudeixen alguns alts comandaments, com ara camps de golf o pisos de luxe?

Per la mentalitat franquista que tenen, creuen que la institució és seua. Una creença que, si en alguns casos ocorre en la política, en l'exèrcit es du a l'extrem.

-Hi ha mentalitat democràtica a l'exèrcit?

No, i cal dir-ho clarament. Tenim militars que, quan s'acaba la festa del 12 d'Octubre se'ls du al bar Pepe, que és una casa-museu franquista. És un disbarat. Per comparar-ho amb països europeus del nostre entorn: a Alemanya va detectar-se que hi havia dintre de l'exèrcit persones amb fílies nazis i la mateixa cúpula militar va ordenar el registre de totes les casernes militars. Després d'aquella recerca, van ser expulsats 275 militars. Això a Espanya seria impossible, perquè hauríem d'expulsar a quasi tota la cúpula militar.

-Fins a quin grau arriben les relacions entre l'extrema dreta i els comandaments militars espanyols?

Els mateixos ministres José Bono o Federico Trillo han ascendit a colpistes del 23-F i, a més, fent-ho a dit. O, per exemple, els militars que van firmar el manifest dels 100, en suport als processats pel colp d'Estat del 23-F, van ascendir-los a generals. I clar, un fa memòria i recorda els militars de la Unió Militar Democràtica (UMD). Perquè el nostre exèrcit no està fundat per aquesta gent? Mira, a aquesta gent els hem expulsat de l'exèrcit i els hem tractat com a gossos. No hi ha cap plaça, ni carrer, ni font que els recorde. Són persones que van jugar-se la vida, perquè els militars contraris entraven a les seues cases amb metralladores. Per tant, com pot ser que als militars de la UMD se'ls haja enviat a l'ostracisme i que als que van participar en el 23-F i van firmar el manifest dels 100 sis hagen sigut ascendits a generals?

-Actualment, l'exèrcit espanyol, que vostè qualifica de franquista, és irreformable?

No, és com en altres àmbits. De fet, la primera pedra que caldria retocar és la justícia militar. Eliminar-la i deixar-la només per a situacions de guerra. La resta, a un jutjat ordinari. D'aquesta manera, les 28 soldats agredides sexualment per un capità podrien veure'l condemnat i expulsat de la carrera militar, no com ara que aquest senyor segueix en les forces armades. També ajudaria la creació de sindicats militars, perquè són la connexió amb la ciutadania. La policia en té i funcionen.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.