Govern espanyol

Sánchez s’encomana a Europa i a l’esperit del 8 de març per sobreviure

El nou president del Govern espanyol ha fet públics els noms dels qui ocuparan els ministeris, que en seran 17. Amb una presència destacada de dones -la més alta de la història d’Europa-, Sánchez s’encomana a l’esperit del 8 de març i a la «pàtria europea» per sobreviure a mitja legislatura hostil i capgirar les tendències electorals que castiguen el seu partit. Per això, aquest Govern té la mirada posada en les pròximes eleccions generals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot just després d’anunciar els noms dels nous ministres espanyols, Pedro Sánchez subratllava davant els mitjans el que buscava amb aquests nomenaments. Esmentava, directament, el canvi que en la societat espanyola havia suposat la vaga feminista del 8 de març. I feia, també, menció a una «nova pàtria»: Europa.

Per respondre a aquestes intencions, el nou Govern estatal comptarà amb onze dones de dèsset dirigint els ministeris. I per satisfer la segona, Sánchez col·loca diferents persones amb experiència continental. Un d’ells, qui segurament és el més polèmic a Catalunya: Josep Borrell, que va presidir el Parlament Europeu i, a més, la seua cartera d’Afers Exteriors inclou també altres dos afers: Cooperació i Unió Europea, aquest darrer inèdit fins ara. També respon a aquesta inquietud la gallega Nadia Calviño, ministra d’Economia, que fins ara dirigia l’espai de Pressupostos de la Comissió Europea. I també en l’àmbit europeu s’ha mogut el valencià Luis Planas, ministre d’Agricultura, amb experiència al si del Partit Socialista a Andalusia, on ha estat conseller i havia intentat disputar, sense èxit, l’hegemonia de Susana Díaz. De més transcendència és Pedro Duque, que ocuparà el nounat ministeri de Ciència i qui va entrar en l’Agència Espacial Europea el 1992. Ell és qui protagonitza el nomenament més inesperat del nou executiu espanyol. Amb el respecte de Màxim Huerta, improvisat ministre de Cultura, la tria del qual ha despertat cert estupor. I el del jutge Fernando Grande-Marlaska, famós pel seu protagonisme en el processament contra Arnaldo Otegi, que ocuparà Interior.

La intenció declarada d'europeïtzar el Govern espanyol, segons la politòloga Astrid Barrio, mostra que Sánchez «no ha pensat en un gabinet per a una fase breu, sinó per començar a presentar unes noves línies d’actuació que en aquesta legislatura no es podran materialitzar». Aquesta seria, doncs, la manera com Sánchez i el PSOE començarien a encarar unes eleccions a dos anys vista. Conscient que mitja legislatura no és temps suficient com per garantir reformes -i menys encara amb minoria parlamentària i amb el Senat clarament dominat pel Partit Popular-, la seua aposta per alguns noms que desprenen prestigi entre part de la ciutadania espanyola sembla obeir a una estratègia de llarg termini.

 

Catalunya

Els intents de Sánchez per compensar la tria de Borrell en el Ministeri d’Exteriors s’han materialitzat, segons Barrio, en la col·loació d’una altra persona afí al president espanyol. Meritxell Batet, ministra d’Administració Territorial i «representant de l’esperit catalanista que queda del PSC». Partidària d’una solució negociada i del federalisme, serà ella una de les encarregades de bastir els ponts anunciats -i encara lluny de ser materialitzats- amb el Principat.

Sílvia Claveria, editora de Politikon, interpreta la tria plural de Sánchez com una estratègia que busca convèncer tothom. «Borrell serveix per apropar-se a Ciutadans i als seus votants, i Batet busca mantenir les bones relacions entre PSC i PSOE. És la mateixa estratègia que ha seguit en altres casos», explica, referint-se al perfil oposat de María Jesús Montero, ministra d’Hisenda i propera a Susana Díaz i la contraposició a Luis Planas, d’Agricultura, distant amb la sultana.

Per això, la manera d’afrontar el conflicte amb Catalunya és una de les incògnites més intenses que presenta el nou executiu espanyol. Les declaracions contradictòries de Sánchez, partidari un dia «d’adaptar el Codi Penal» per poder alliçonar els consellers catalans que feren possible l’1 d’octubre i un altre de «bastir ponts» augmenten la incertesa. Més encara quan el mateix Sánchez, abans que es contemplara la moció de censura, decidira sumar-se a la batalla nacionalista espanyola protagonitzada per PP i Ciutadans, arribant a comparar Quim Torra amb Marine Le Pen.

Segons Astrid Barrio, el Govern espanyol representa «la dualitat de la duresa i de certa mà estesa, amb la vocació de buscar una sortida que segurament no podrà satisfer les aspiracions de molts independentistes però que potser serà una tercera via intermèdia». Preguntada per com podrà gestionar aquesta situació de cara a la resta de l’Estat, on els partits constitucionalistes han convençut molts votants a través d’un discurs d’intransigència ferma, Barrio fa referència a una enquesta recent publicada per La Vanguardia, «que deia que un 60% de la població espanyola era partidària d’una sortida negociada». En aquesta legislatura, això sí, una reforma constitucional serà inviable per l’aritmètica política de les cambres espanyoles. La politòloga també dona importància a la disputa de l’hegemonia entre l’independentisme en l’esdevenir del conflicte.

 

La via valenciana

Per primera vegada en dècades, el nou executiu espanyol comptarà amb tres ministres valencians -sumant Luis Planas, qui ha desenvolupat la seua trajectòria polóitica a Andalusia i Europa. José Luís Ábalos, fidel a Pedro Sánchez també en els moments més crítics, ocuparà la cartera de Foment, que durant tantes dècades ha oblidat el País Valencià. Amb poc marge de maniobra, Ábalos haurà d’apropar el Ministeri al territori on va nàixer.

D’altra banda, la tria de Carmen Montón, fins ara consellera valenciana de Sanitat, és per a Barrio un reforç de la via valenciana «plantejada per Compromís». «Reforça moltíssim el pes del territori i sobretot l’experiència del Govern, que no vol dir que s’haja de traslladar, si bé estem més a prop d’això que no d’altres fórmules».

 

Un perfil tècnic i fidel a Sánchez

Segons Astrid Barrio, el de Sánchez és un govern «molt menys polític del que podríem preveure» atès que «ha buscat un perfil alt, tècnic i especialitzat». Els elegits, això sí, han estat triats a la mida del president espanyol. «L’operació té riscos, però és clar que no s’ha apostat per un gabinet de circumstàncies, sinó per un que vol ser de primer nivell».

Una tria que també té riscos. El fet que alguns dels triats «no tinguen una llarga trajectòria partidista al darrere pot accentuar la feblesa parlamentària en un moment en què és obligatori tenir gestos i sintonia política», diu Barrio. Entre els encerts, Sílvia Claveria destaca la presència de dones, un fet que «visibilitza el moment en què estem». Aquesta decisió, juntament amb la de «col·locar perfils d’esquerres a l’estil de l’era Zapatero», segons l’editora, respon també a un intent de «contrarestar l’efecte Podemos».

Pedro Sánchez inicia la seua nova i inesperada etapa amb unes condicions clares. Sobretot, amb un gest de fidelitat a l’organigrama Europeu, amb ministres ortodoxos i complidors dels paràmetres establerts en termes d’economia i despesa pressupostària. També amb una majoria de dones i amb equilibris entre noms de consens i d’altres que desperten escepticisme, quan no oposició declarada. La seua sort dependrà, segons Barrio, de la capacitat que el partit tinga per atraure votants que han canviat el sentit de l’elecció. «Una part del públic de Ciutadans es pot sentir atret si percep que hi ha estabilitat econòmica».

Sobretot, també, tot estarà condicionat per la inevitable estratègia del partit a l’hora de buscar el suport d’altres formacions. Barrio explica que el PSOE és «l’únic partit que pot pactar sense vetos, i haurà d’aprofitar el seu potencial de coalició. Si això ho aprofita per fer apostes variables amb els diferents partits i per acabar amb alguna mesura, ni que sigui simbòlica -com la Llei Mordassa-, això li donarà expectatives de cara a la següent legislatura». Perquè no és tant «el que passi en aquesta legislatura, sinó el que la ciutadania espanyola percebi que el PSOE pot arribar a fer».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.