Seguretat

Quan Zoido empipa els funcionaris de presó i les forces de seguretat

Juan Ignacio Zoido, exalcalde de Sevilla amb el PP, va arribar al Ministeri d'Interior amb la intenció d'oblidar l'obscura etapa de Jorge Fernández Díaz al capdavant de la seguretat espanyola. En poc més d'un any, però, Zoido ha realitzat diversos canvis en els comandaments que han enutjat la policia i la Guàrdia Civil per l'afinitat política amb els populars. Els funcionaris de presó, a causa de la gestió «caòtica» dels responsables de les institucions penitenciàries, també s'han mobilitzat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com aficionat acèrrim al Sevilla CF, l'exalcalde de la capital andalusa, Juan Ignacio Zoido, estava gaudint del joc del seu equip a l'estadi Sánchez Pizjuán. Entre els crits a favor de l'equip blanc-i-roig, Zoido va rebre una telefonada. Era el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. L'exregidor sevillà s'ocuparia de la cartera d'Interior, un departament fortament sensible i assenyalat pels tripijocs del seu antecessor, Jorge Fernández Díaz, amb la suposada policia política.

Tot i accedir amb un comportament més dialogant i amb la intenció d'esborrar l'etapa anterior, el nomenament del seu equip va generar polèmica. Tots eren d'origen andalús o tenien vinculació amb el nou ministre. Des del seu número dos, José Antonio Nieto, exalcalde de Còrdova, fins al Director General de Tràfic (DGT), Gregorio Serrano, extinent alcalde amb Zoido a l'Ajuntament de Sevilla. El director de la Guàrdia Civil, el magistrat oriünd de la capital andalusa, José Manuel Holgado, compartia ciutat de naixement i professió amb el nou responsable d'Interior. I Germán López, el director de la policia espanyola, tenia vincles amb la terra en la qual va créixer Zoido: Extremadura.

Amb el seu equip de confiança assenyalat per la seua procedència geogràfica, Zoido ha passat de destituir als responsables de les clavegueres de l'Estat contra Podem i el procés català a edificar una altra estructura policial lligada al PP. Fins i tot, ha intentat copiar el mateix model a la Guàrdia Civil, un fet que generat un profund malestar. Un seguit d'actuacions, junt amb la manca de compromís per equiparar el sou dels policies espanyols i dels membres de l'institut armat al de la resta de cossos policials, que ha revoltat a les forces de seguretat. La mobilització també s'ha produït per part dels funcionaris de presons cansats de la «caòtica» i «opaca» gestió que ha acabat amb l'actual responsable d'institucions penitenciàries imputat per prevaricació.

Afins a Cospedal

Zoido va entrar per la porta del Palau dels Comtes de Casa València, seu del Ministeri d'Interior, amb el propòsit d'eliminar l'entramat que va crear el seu antecessor per difondre informacions dubtoses contra polítics independentistes o de Podem. De fet, una de les seues primeres decisions fou destituir Enrique García Castaño, cap de la Unitat Central de Suport Operatiu, per la seua relació amb l'anterior Director Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola i presumpte instigador de les denominades clavegueres policials, Eugenio Pino. Amb Pino jubilat, el nou DAO, Florentino Villabona, també pròxim al PP segons van criticar els socialistes quan va produir-se el seu nomenament, va suprimir la Brigada d'Anàlisi i Revisió de Casos. Es tractava de la unitat creada per executar les maniobres contra diversos dirigents polítics catalans.

Ara bé, totes aquelles bones intencions van esfumar-se amb una mesura que projectava una imatge de ruptura amb el passat, però que buscava, segons fonts policials, el mateix objectiu: gaudir de comandaments teòricament afins. Amb alguns dels partícips de la presumpta policia política ben remunerats en càrrecs internacionals, Zoido va reestructurar l'organigrama dirigent del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol. Va eliminar la figura del DAO, una mena de número dos de la policia que actuava d'intermediari entre el polític que dirigeix el cos -que no acostuma a comptar amb coneixements en matèria de seguretat- i el CNP, i creava quatre direccions generals. Això sí, la corresponent a la prefectura d'Informació, Delinqüència i Investigació acumulava un gran poder. A les seues ordres, estaria la policia judicial i científica, la Unitat d'Afers Interns, Estrangeria i Fronteres, a més de la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), encarregada d'investigar la corrupció política.

Amb l'anomenat comissari del poder, vinculat a les maniobres de Fernández Díaz i director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim, José Luis Olivera, posicionant-se per ocupar aquest càrrec, Interior va decidir atorgar la plaça a Juan Carlos Ortiz Argüelles. Com Olivera, Argüelles seria afí a l'actual ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, apunten des de cercles policials. Segons Público.es, l'inici d'aquests suposats lligams provindrien de quan Cospedal ocupava la conselleria d'Infraestructures de la Comunitat de Madrid i Argüelles era cap de la Unitat de Coordinació Cooperativa i Territorial de la capital espanyola. Aquest comissari, de fet, va ser cap superior de la policia a Castella-la Manxa mentre l'actual ministra presidia l'autonomia.

Teòricament els comandaments de la policia designats estarien lligats a la ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal| EFE

Zoido, a més, forma part del sector que encapçala Cospedal dintre del Govern espanyol i que rivalitza amb els anomenats sorayos, partidaris de la vicepresidenta Soraya Saéz de Santamaría. Aquestes connexions policials, al seu torn, prolongarien la guerra que durant l'etapa de Fernández Díaz va engegar-se des d'alguns comandaments policials contra el CNI, per la pugna entre l'exministre i Santamaría, de la qual depèn el servei secret espanyol.

Els canvis en l'estructura policial van provocar un fort malestar al CNP. «Al marge de la ideologia, cal una reforma perquè les altes esferes de la policia nacional estiguen ocupades per professionals. S'ha de despolititzar. Els ascensos han de ser transparents», censura Ramón Cossío, portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP). «Com que no hi ha DAO, els responsables de les prefectures centrals despatxaran directament amb el director general, sense cap professional intermedi. Això pot provocar un major control dels comandaments policials», critiquen fonts del CNP que prefereixen guardar l'anonimat.

El nomenament del nou responsable de la UDEF, Fernando Moré, un comissari pròxim a Pino i suposadament relacionat amb els populars, va provocar protestes de les organitzacions sindicals. El SUP, de fet, va criticar «la manca de transparència» per aquell nomenament. «S'ha d'aconseguir un sistema de designació de càrrecs en el qual no puguen haver-hi interferències polítiques de cap manera. Nosaltres depenem d'Interior, però som independents», manifesten des de la policia espanyola. La designació de Germán Rodríguez Castiñeira, vell cap superior de la policia a Madrid, superant a Alberto León, un expert en la lluita contra ETA, com a comissari d'Informació també ha generat controvèrsia.

La reestructuració de Zoido, reconstruint un organigrama policial relacionat amb la formació conservadora, no ha estat l'única queixa del CNP amb el ministre. La manca de compromís de l'exalcalde de Sevilla amb l'equiparació salarial amb la resta de forces de seguretat de l'Estat ha trencat palletes amb les organitzacions sindicals. Aquest divendres, de fet, sindicats policials i associacions de la Guàrdia Civil han donat per fallides les negociacions amb Interior. «Simplement, reclamem cobrar el mateix que els altres companys d'altres cossos per la mateixa feina», defensa Cossío, que enumera altres greuges del departament amb els policies. «No tenim dret a vaga, ni atur. Tampoc comptem amb un jupetí i una pistola per agent. A més, i a causa que no es reposen tots els policies que es jubilen, ens falten efectius per millorar unitats com ara investigació, lluita contra la violència de gènere, contra el terrorisme gihadista...», denuncia.

Com les natilles

Si el ministre d'Interior ha realitzat moviments en l'organigrama de la policia, no s'ha quedat enrere amb els comandaments directius de la Guàrdia Civil, que en l'actualitat s'encarrega de les causes de corrupció davant el desgast que va patir la UDEF per les maniobres de Pino i Fernández Díaz. Zoido ha replicat la nova estructura del CNP a la Guàrdia Civil. És a dir, ha eliminat la figura del DAO i ha creat quatre subdireccions generals. Amb tot, i com ocorre a la policia espanyola, l'institut armat també compta amb un home fort, que és de l'estricta confiança del ministre, segons El Independiente. Es tracta de Laurentino Ceña, al capdavant del comandament d'Operacions Territorials i general en cap a Andalusia durant l'etapa de Zoido com a l'alcalde de Sevilla.

La destitució de Pablo Martín Alonso, el vell DAO de l'institut armat, va produir-se per telèfon i responia, segons creuen des de la benemèrita, a les investigacions que havia realitzat el cos amb total independència sobre determinats polítics del PP. «Cap guàrdia civil ha de pagar per les males actuacions d'altres. El ministeri comet dues injustícies: no corregir les irregularitats d'uns i clavar-nos en el mateix sac», va criticar l'Associació Pro Guàrdia Civil (Aprogc) en un comunicat. «Desapareix una figura que tots els cossos policials del món tenen: un cap visible professional, es diga com es diga. Els guàrdies civils no mereixen aquest menyspreu. I menys quan el cos està funcionant a la perfecció. Per què ens castiguen quan només complim amb les nostres obligacions? Ens volen callar o fer pagar per alguna cosa?», va denunciar la mateixa associació professional. «Aquesta estructura només té un objectiu: divideix i guanyaràs», van rematar.

El Govern espanyol va destituïr el DAO Pablo Martín Alonso| Ministeri d'Interior. 

«Va eliminar una estructura que funcionava perfectament d'una manera irreflexiva, improvisada. A més, va realitzar-se sense tindre en compte l'actual alerta antiterrorista», assenyala Juan Fernández, portaveu de l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC). «No va informar-se de la greu reestructuració a través del Consell de la Guàrdia Civil. Tampoc va comptar-se amb l'opinió dels comandaments operatius de la direcció general de la Guàrdia Civil. Va suposar una greu desconsideració tant per a les estructures de l'institut armat com ara per a les associacions professionals. Fou un punt d'inflexió en les nostres relacions amb el Ministeri d'Interior», narra.

Tot i el malestar de les organitzacions professionals, des del Ministeri d'Interior s'apunten a més moviments per rellevar comandaments d'unitats clau. El coronel Manuel Sánchez Corbí, cap de la Unitat Central Operativa (UCO) i condemnat per tortures en la guerra bruta contra ETA, està en la picota. Segons el mateix rotatiu espanyol, Zoido voldria destinar-lo a investigar assassinats del grup armat sense identificació dels responsables. La jugada suposaria apartar un comandament de la benemèrita assenyalat per diversos polítics arran de les investigacions de l'UCO sobre càrrecs destacats del PP. «Aquest globus sonda ve de lluny. S'ha llençat diverses vegades. La Guàrdia Civil no pot supeditar-se a la política», censuren des de l'institut armat.

La implicació de José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat i número dos d'Interior, en el presumpte saqueig del Canal Isabel II, l'empresa pública que gestiona l'aigua de Madrid, arran d'un informe de l'UCO va revoltar la cúpula d'interior sobre el cos policial. Que altre informe de la Guàrdia Civil assenyalara un suposat cas de finançament irregular del PP de Còrdova durant la presidència de Nieto en el marc de l'operació Púnica va suposar que des de la mateixa formació conservadora acusaren l'UCO «d'una campanya de desprestigi». Les crítiques de Zoido a la Guàrdia Civil per un altre document que involucrava la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, en una adjudicació presumptament irregular va distanciar encara més al ministre de la benemèrita. «Les declaracions no van agradar gens. S'ha de mantenir al marge d'aquestes qüestions», afirmen des de l'AUGC.

La crisi a l'AP-7, producte del temporal que va assetjar l'Estat espanyol fa unes setmanes, va provocar critiques de la Guàrdia Civil cap al responsable de tràfic, Gregorio Serrano. L'AUGC, fins i tot, demana la seua dimissió. «Els problemes que va haver-hi mostren la falta de criteri i professionalitat de la cadena de comandament, així com la improvisació i la demostració del problema principal: la reducció de la plantilla de guàrdies civils de tràfic», censura Fernández. «Des d'Interior, a més, només responen abusant d'uns treballadors públics als quals s'imposa un augment d'hores en jornada laboral. És una conseqüència de la manca de coneixements tècnics de la majoria de responsables polítics d'aquest departament», denuncia el portaveu de l'AUGC.

La reclamació d'un major paper de les associacions professionals dintre de l'institut armat, una reforma del Consell de la Guàrdia Civil, assegurar un jupetí per cada agent, la millora de les casernes i els vehicles patrulla o la reclamació de l'equiparació salarial són algunes de les altres queixes. «Una equiparació que també propugna igualar els sous dels alts comandaments amb els de la resta de policies autonòmics, ja que els de la Guàrdia Civil cobren més», assenyala Fernández. Tanmateix, tant el SUP o l'AUGC apunten que tot és producte d'un model policial caducat a l'Estat espanyol i que «cal replantejar».

De xoriços, carretons i tendes de campanya

A la lluita per l'equiparació salarial, fins i tot, s'han afegit els funcionaris de les presons, amb diferències de sou depenent de la zona en la qual estiguen ubicats els centres penitenciaris. Unes instal·lacions que, segons l'Agrupació de Cossos de l'Administració d'Institucions Penitenciàries (ACAIP), s'han gestionat «de manera caòtica». A la «llarga llista de despropòsits i aberracions que es produeixen a les presons», a parer del sindicat destaquen «l'abandonament del servei públic, la manca de personal, la privatització salvatge de la seguretat dels centres, l'increment de les agressions -comptabilitzem una diària de mitjana- i que només hi haja dos metges per cada 1.000 interns, sense que es passe consulta».

Protesta del sindicat ACAIP contra les condicions actuals de les presons| ACAIP

Totes aquestes mancances han provocat que ACAIP haja entregat fullets amb les seues reivindicacions, haja repartit xoriços als vianants i haja plantat tendes de campanya a les portes de les presons com a símbol de protesta. Davant d'aquestes mobilitzacions, s'han produït «atacs a la llibertat sindical», segons censuren des del sindicat. Aquesta organització, junt amb UGT, CCOO i CIG, han exigit la dimissió d'Ángel Yuste, responsable d'institucions penitenciàries.

Yuste es troba actualment imputat per prevaricació, junt amb el subsecretari del departament, Luis Aguilera, i la subdirectora de Recursos Humans de Presons, Ana María Velasco. El jutjat va obrir una investigació als tres alts càrrecs d'Interior per suposades irregularitats en el concurs realitzat per traslladar centenars de funcionaris. La denúncia presentada per ACAIP mostra la lluita i el malestar d'aquest col·lectiu amb el ministeri de Zoido. Un empipament que comparteixen a la Guàrdia Civil i la policia espanyola.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.