El calendari marcava menys de dos mesos del tomb conservador i reaccionari al País Valencià, però la censura ideològica i lingüística ja estava present. A Borriana, a la comarca de la Plana Baixa, el regidor de Cultura de Vox, Jesús Albiol, havia acordat segrestar diferents revistes en català disponibles fins aleshores en la biblioteca municipal. Encara més, s'havia vanagloriat de la mesura a través de les xarxes socials, així com el vicepresident valencià i conseller de Cultura, el torero ultradretà Vicente Barrera, li havia donat suport.
La pressió social va aconseguir la tornada enrere d'aquell esparadrap a les publicacions en llengua pròpia. Borriana fou el primer test de la mobilització de la societat civil conscienciada amb la llengua pròpia i el país d'un cicle marcat per l'antivalencianisme dels bipartits de la formació de la gavina i l'extrema dreta de Vox, tant a escala valenciana com a l'àmbit municipal.
Si la concentració a la població de la Plana Baixa va ser el primer entrenament de l'exigent i accidentada cursa lingüística d'aquesta legislatura, la manifestació vespertina d'aquest dilluns de la Comissió 9 d'Octubre amb motiu de la diada nacional del País Valencià ha estat l'assaig general de les protestes que s'albiren per part de les entitats pel país amb l'objectiu de defendre la llengua pròpia i l'autogovern valencià. Tot un examen de múscul mobilitzador que s'ha superat folgadament.
Contra la censura ideològica
Sota el lema «País Valencià Antifeixista», la marxa ha arrancat com mana la tradició a ritme de dolçaina i tabal. «Enguany és el primer 9 d'Octubre amb un canvi de govern i ho fem sortint al carrer amb la consigna d'un País Valencià antifeixista. I ho fem perquè volem mostrar la nostra preocupació per un govern del PP i Vox que està subordinat a l'extrema dreta», ha expressat Toni Gisbert, secretari d'Acció Cultural del País Valencià i portaveu de la Comissió 9 d'Octubre, la qual aixopluga gran part de l'esquerra civil, sindical i política valenciana.
«En aquests primers mesos de govern, el PP i Vox han generat un caos absolut en l'inici de curs escolar i han demostrat una despreocupació alarmant per la gestió. Així mateix, atresoren una col·lecció de prohibicions, persecucions polítiques i imposicions que són encara més preocupants», ha recordat envers la censura a Borriana, a grups de música en català a Elx (Baix Vinalopó) o a escriptors que empren la llengua pròpia. «Trobem molt vergonyós que el president Mazón parle de llibertat, consens i diàleg quan el seu govern es dedica a la persecució, la censura i a seguir les pautes de l'extrema dreta», ha recriminat.
El rostre històric de la Comissió 9 d'Octubre, de fet, ha insistit en les seues crítiques «per la subordinació de Carlos Mazón i l'alcaldessa de València, María José Català, a l'extrema dreta». «Enfront d'aquesta situació, defensem la dignitat del valencià i la seua oficialitat al territori, així com la valencianitat d'Alacant. Defensem l'Estatut d'Autonomia Valencià i l'autoritat que el mateix estatut li atorga a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a única autoritat normativa», ha completat, per reivindicar «un diàleg real sense censures, imposicions i prohibicions». «Sense intents d'adoctrinar, ni d'imposar. Propugnem un diàleg sobre les necessitats del poble valencià», ha puntualitzat.
«Necessitem un finançament just, l'augment de l'autogovern i que el valencià, el qual és llengua oficial del País Valencià, deixe d'estar perseguit», ha enumerat les peticions de la plataforma que aixopluga a Acció Cultural del País Valencià, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), Ca Revolta, CCOO-PV, Compromís, Decidim, Intersindical Valenciana, ERPV, EUPV, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Podem i la Societat Coral El Micalet. «Hem guanyat a Borriana i hem guanyat a Alacant. I ara hem presentat una sèrie d'al·legacions contra la decisió de retallar el valencià al sud», ha reivindicat.
Amb un cordó policial que protegia la manifestació, una vigilància de les forces de seguretat habitual d'ençà de les agressions feixistes a la marxa del 2017, Gisbert ha acabat la seua al·locució inicial amb un missatge a Mazón i Català: «Pel camí de la censura, la imposició i la prohibició, no ens trobarem. Sí que ho farem pel camí de la valencianitat, per la senda del respecte al poble valencià i al nostre estatut». La intervenció per als mitjans de comunicació ha marcat el tret de sortida definitiu d'una mobilització amb pancarta pròpia d'Acció Cultural del País Valencià, d'Escola Valenciana, Decidim, ERPV, EUPV, Compromís, CCOO-PV, Intersindical, BEA i Plataforma per la Llengua.
«Estem on sempre reivindicant el fet de ser valencians amb tots els nostres drets i les nostres llibertats individuals i com a poble. I ho fem lluitant contra el feixisme, perquè no volem que l'extrema dreta marque l'agenda política. Els carrers, les places i les institucions han de ser de la gent que volem un país lliure i en dignitat», ha defensat Àgueda Micó, diputada de Compromís al Congrés, qui compartia pancarta amb el seu company de coalició i de grup parlamentari a la Cambra Baixa, Alberto Ibáñez; el diputat a les Corts Valencianes, Carles Esteve; l'exconsellera d'Educació, Raquel Tamarit; o la regidora a l'Ajuntament de València, Papi Robles. «Estem el 9 d'Octubre reivindicant allò que som i serem com a poble», ha remarcat.
Si la pancarta de la coalició valencianista lluïa el lema «Ara més que mai, País Valencià», la consigna de la capçalera d'Esquerra Republicana del País Valencià era «Defensa el País Valencià». Amb la creació d'un logo propi per a la mobilització, la jornada festiva i reivindicativa ha comptat amb la presència del dirigent republicà Oriol Junqueras, qui ha estat acompanyat pel president dels sobiranistes al País Valencià, Josep Barberà. Envoltants de senyeres amb el símbol de l'autogovern valencià i d'estelades, el bloc dels republicans ha cantat «sense València, no hi ha independència», «els carrers seran sempre nostres» o «canya, canya, canya contra Espanya».
«Com fem cada any, venim a reivindicar els nostres drets com a poble i com a país. I enguany ho fem amb més força. Hi ha diverses amenaces contra la nostra llengua i contra la nostra cultura que fan encara més oportú eixir al carrer», ha expressat Rosa Pérez, dirigent d'Esquerra Unida del País Valencià i exconsellera de Transparència i Memòria Democràtica. Les seues paraules s'entremesclaven amb cançons com ara «Maseret», «El Cant dels Maulets» o «Bella Ciao», que servien de benzina perquè avançaren pancartes com la d'Intersindical amb el lema «El País que volem»; la de Plataforma per la Llengua i el BEA sota la consigna «València, llengua d'Europa»; la de CCOO-PV amb el crit «Sí al valencià, si al País»; o la de Decidim amb la reivindicació «Decidim un País Valencià lliure».
L'última pancarta, a certa distància de la resta per mostrar diferenciació, era l'encapçalada per l'autodenominada com a esquerra independentista, integrada per Arran, Endavant, la CUP, la Coordinadora Sindical Obrera i el SEPC. Sota l'eslògan «Som un poble en lluita, som Països Catalans» i flanquejada per una estelada, s'ha caracteritzat per la intensitat dels seus càntics. «Qui sembra misèria, recull la ràbia», «Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó», «Ací estan els antifeixistes», o «visca, visca, visca la lluita antifeixista» han estat les consignes més repetides.
Un país lliure de feixisme
Sense incidents, llevat d'algun insult puntual de persones d'ideals marcadament espanyolistes i d'ultres feixistes que han intentat guanyar el seu segon de protagonisme a les xarxes socials, la manifestació ha omplit el jardí del Parterre, on s'erigeix l'estàtua de Jaume I. Si habitualment la zona central d'aquesta zona verda es queda xicoteta, enguany ho ha estat més atès que la mobilització ha comptat amb més afluència en comparació amb altres anys. «Hem arraconat els grupuscles feixistes després de dur-los a judici per les agressions dels 2017», ha celebrat Gisbert, mentre la gent cantava «València és la tomba del feixisme» i «Guillem Agulló, ni oblid, ni perdó».
Una víctima d'aquells aldarulls neonazis ha estat, precisament, l'encarregat de llegir el manifest de cloenda de la marxa organitzada per la Comissió 9 d'Octubre. L'escollit ha sigut el periodista Joan Canela. «La commemoració del naixement del poble valencià amb l'entrada de Jaume I en la ciutat de València d'enguany es dona en un context de llums i ombres. Pel que fa a les llums, és cert que en els últims vuit anys hem aconseguit avançar positivament en els àmbits que els valencians i valencianes hem pogut gestionar directament per ser competències pròpies del nostre autogovern», ha inaugurat.
«Hem conquerit drets en matèria d'economia i ocupació, en drets socials i democràtics, en territori i medi ambient, en reconeixement del valencià, en memòria democràtica o en les lluites contra les discriminacions cap als diferents col·lectius vulnerabilitzats. Malgrat les conquestes, que cal no oblidar-les ara més que mai, el Govern espanyol ha incomplert la promesa de dotar-nos d'un finançament just i els valencians i les valencianes continuem patint l'històric espoli fiscal. I això cal afegir que l'encaix del País Valencià, la qüestió nacional, ni ha estat resolta, ni ha estat vista com el problema del qual deriva la resta de problemes», ha prosseguit.
Les ombres, segons la Comissió 9 d'Octubre, han crescut d'ençà de la configuració d'un executiu del PP i de Vox al País Valencià. «El bipartit format entre el PP i Vox ja ha començat a caminar demostrant les primeres incompetències en la gestió i el desinterès pels serveis públics valencians: un exemple d'açò ha estat l'inici del curs escolar. Però també han manifestat les intencions que tenen respecte del valencià amb la seua conflictivització artificial i desprotecció dels drets lingüístics de les persones valencianoparlants», han denunciat.
«Venen anys de decisions que només afavoreixen als rics, com s'ha manifestat amb la supressió de l'impost de successions. Un govern valencià, l'actual, que no protegirà a les dones negant la violència masclista; que tampoc pensarà en el territori i medi ambient, negant el canvi climàtic. Un executiu, amb l'extrema dreta al seu ADN, que aporten una absoluta incapacitat per a oferit cap projecte positiu per a la societat valenciana i que suposen una amenaça per a tots els avanços conquerits en les últimes legislatures; posant les institucions valencianes, a més, al servei dels negacionismes», han advertit sobre els temps convulsos que s'albiren.
Tanmateix, les entitats convocants de la manifestació han escridassat: «No ho permetrem. Ni un pas enrere!». «La societat valenciana organitzada no permetrem tornar al passat, ni tampoc les joves que no acceptarem cap regressió i continuarem lluitant i protegint els nostres drets i el nostre país. Protegirem l'AVL com a autoritat lingüística i la unitat de la llengua; defensarem i lluitarem amb el moviment feminista i amb el col·lectiu LGTBIQ+; cuidarem el nostre planeta de la mà del moviment ecologista i salvaguardarem els nostres serveis públics», han assegurat.
«La Comissió 9 d'Octubre som l'altaveu de totes les lluites que posen en el centre les vides, de la mà d'associacions, sindicats i partits decidits a consolidar tot allò que hem conquerit els darrers anys, i continuar estenent la consciència social del poble valencià, amb un projecte de País que es fonamenta en els valors democràtics, de llibertat, d'inclusió i lluita contra les discriminacions i les desigualtats, en el respecte i en els drets socials, cívics i nacionals», han presentat la seua candidatura per exercir d'oposició a les polítiques del tàndem PP-Vox a la Generalitat Valenciana.
El lema «País Valencià antifeixista», segons ha explicat Canela, «és la voluntat clara de no tornar al passat i de posicionar-se enfront de les ideologies antidemocràtiques, com ja hem demostrat duent a judici als agressors feixistes del 9 d'Octubre de 2017». «Ho hem fet assenyalant-los com als violents marginals que són i que la societat valenciana condemna en favor dels drets democràtics fonamentals com el dret de manifestació, reunió i expressió que ells amb les seues ideologies autoritàries s'esforcen a atacar», ha puntualitzat.
«Dir 'País Valencià antifeixista' és un voler un país lliure de valencianofòbia, d'injustícies, LGTBIfòbia, masclisme, racisme i odi. És, en definitiva, la voluntat decidida de continuar avançant en el camí dels drets, de la llibertat i de la democràcia; de construir un país de totes i per a totes, en favor de la majoria social del poble valencià. Per un País Valencià antifeixista!», ha escridassat la víctima de la bota feixista l'any 2017. «Volem continuar avançant», ha proclamat Gisbert, evidenciant que aquesta marxa ha estat l'assaig general d'un període de mobilitzacions contra el bipartit del PP i Vox al País Valencià. La interpretació de la Muixeranga, amb els punys aixecats dels assistents, ha tancat una festivitat nacional que ha servit d'entrenament per als nous temps.