A la caixa pública dels valencians, cada any entren 1.300 milions d'euros menys respecte de la mitjana de la resta d'autonomies de l'Estat espanyol. Un infrafinançament crònic que suposa un autèntic maldecap per a la Generalitat Valenciana cada vegada que ha d'elaborar els pressupostos anuals. Tot i que el País Valencià compta amb una renda inferior a la mitjana espanyola, els integrants del Consell es troben amb una quantitat marcadament menor de diners per poder prestar els serveis públics fonamentals, com ara sanitat, educació i polítiques socials. El Botànic, de fet, s'ha vist obligat durant els darrers anys a programar una partida reivindicativa que contempla aquests 1.300 milions d'euros. Les aportacions estatals només cobreixen el 80% de la despesa en sanitat i educació de l'administració valenciana.
Amb l'objectiu de reclamar als partits polítics que assumisquen el compromís de defensar l'agenda valenciana, Crida pel Finançament s'ha concentrat aquest dimecres davant la seu de l'Agència Tributària espanyola a València, un emplaçament simbòlic per tractar-se de l'organisme estatal que gestiona els diners dels valencians. «Som un poble que duem durant dècades i dècades espoliats. Només cal recordar un estudi elaborat pel BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, el qual assenyala que en el període 1900-2012 els valencians hem rebut un 19% menys d'inversions estatals que la mitjana espanyola», ha denunciat Toni Infante, portaveu d'una plataforma que aixopluga entitats com ara Escola Valenciana, Intersindical o la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
«A més de ser un poble espoliat, els valencians tenim un deute il·legítim que ens hipoteca. Aquest deute ha superat recentment els 47.000 milions d'euros mentre patim un infrafinançament continuat i crònic que ens impedeix tenir els recursos suficients per canviar un model econòmic insostenible i combatre l'emergència climàtica», ha assenyalat Infante. «Les treballadores són víctimes d'aquest espoli, ja que perceben pensions i prestacions socials que estan per sota de la mitjana estatal», ha indicat. «Els valencians patim uan manca d'ingressos que dificulta el nostre desenvolupament social i econòmic», ha reforçat en declaracions a aquest setmanari el catedràtic d'Economia de la Universitat València, Joan Ramon Sanchis, present a la protesta.
Per a l'economista, «cal assenyalar el deute històric generat per les insuficients aportacions de l'Estat espanyol al País Valencià d'ençà que van produir-se l'any 1983 les transferències competencials a les autonomies». «Hi ha diverses dades respecte de l'espoli fiscal que sofreix el País Valencià. No debades, l'Estat espanyol és molt opac en els seus càlculs fiscals, en les denominades balances fiscals. Hi ha estimacions que xifren l'espoli fiscal en prop de 5.000 milions d'euros», ha exposat entre crits de «d'espoli fiscal, vergonya estatal», «volem les claus de la caixa», «prou espoli fiscal» i «on estan els diners dels valencians».
Aquesta protesta a la seu del fisc a València ha estat acompanyada de la lectura d'un manifest, el qual han llegit Encarna Canet, de la Plataforma pel Dret a Decidir, Alexandra Usó, d'Escola Valenciana, i Beatriu Cardona, d'Intersindical. «L'infrafinançament endèmic, que suposa un deute històric, il·legítim i impagable, fa que el nostre autogovern es trobe en una situació crítica que condiciona les polítiques de la Generalitat Valenciana i també dels ajuntaments valencians», han criticat al text. «Aquest fet afecta greument les condicions de vida de les valencianes, especialment de les treballadores i d'aquells sectors socials més castigats per la crisi i les polítiques estructurals que ha practicat, en nombroses ocasions, el Govern espanyol», han retret.
«Sense infraestructures adients per a poder modular la nostra economia, sense sistema financer propi i demanant els nostres diners a Madrid -a tornar amb interessos en forma del pervers Fons de Liquiditat Autonòmica- no podem cobrir les necessitats del nostre territori i de les persones que hi vivim», han advertit. I han sol·licitat: «Per això, cal que s'escolte la nostra veu com a poble valencià on calga; per denunciar l'espoli sistemàtic que patim històricament i que no ens deixa avançar. Contràriament a aquesta situació, nosaltres volem un futur de benestar, de justícia social i de llibertat per a tota la societat valenciana».
D'aquesta manera, la Crida pel Finançament ha reiterat la seua demanda als partits polítics, el Consell i l'executiu espanyol que isca del 10-N «d'obrir, de manera immediata, un veritable procés de negociació per poder disposar dels nostres propis recursos, condonar el deute històric, augmentar les inversions per damunt de la mitjana estatal i avançar envers una sobirania econòmica i fiscal per millorar la vida dels valencians». L'enèsim clam del País Valencià contra el maltractament financer que sofreix per part de l'Estat espanyol.