No era el missatge habitual de felicitacions, ni tampoc un comentari sobre la pròxima trobada dels familiars. En aquell grup de WhatsApp familiar gens acostumat als comentaris polítics, s'havia colat de manera indignada un enllaç sobre una petició d'Escola Valenciana. L'entitat havia impulsat una campanya contra la iniciativa de l'extrema dreta Vox de negar la valencianitat d'Alacant. O dit d'una altra manera: els extremistes buscaven canviar la consideració de la segona ciutat del País Valencià com a municipi de predomini lingüístic valencianoparlant. L'arribada de la protesta del col·lectiu per la llengua a canals allunyats de les reivindicacions mostrava quina era la dimensió simbòlica (i pràctica) d'aquell intent de tomb idiomàtic.
Malgrat que la proposta seria retirada per la formació ultradretana abans de debatre's al plenari municipal d'Alacant, la jugada defenia l'inici del nou cicle conservador i reaccionari al territori valencià envers la llengua pròpia. Si l'extrema dreta Vox intentava censurar revistes en català a Borriana (Plana Baixa), el PP des del Consell desacreditava l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i anunciava una retallada de les hores impartides en l'idioma propi als municipis catalogats de predomini castellanoparlant a la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
L'ofensiva llençada per l'executiu de PP i Vox que encapçala el popular Carlos Mazón i les seues rèpliques municipals han encès els ànims de les entitats que treballen per la cultura i la llengua pròpia el País Valencià. «Cada setmana es produeix un nou atac», afirma Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana. «S'estan produint un degoteig de despropòsits. Un darrere de l'altre», ressalta. «El PP, del bracet de Vox, no està fent res diferent de la política lingüística que va aplicar quan va governar durant dues dècades el País Valencià», expressa Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià.
Si un dia el tàndem conservador i reaccionari aposta per canviar el topònim de València a bilingüe i negant la ciència filològica, l'altre és el propòsit d'eliminar la competència lingüística en valencià per a completar les places de professor de difícil cobertura. «Ja estàvem advertits. Borriana va ser el símptoma i el primer avís d'allò que ens esperava i ens espera. Vox està actuant sense contemplacions i el PP, de moment, està exhibint la seua cara més dura en aquest joc d'equilibri que practica entre el seu rostre més moderat i el més agressiu», valora Toni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià.
«El PP, de la mà de Vox, no ha defraudat. Ha complit amb la seua paraula. Encara que una part de la societat s'alarme d'aquestes actuacions, eren les mateixes que els populars van emprendre durant els seus vint anys de govern al País Valencià. El problema ha estat que el Botànic no va complir durant les seues dues legislatures al capdavant de la Generalitat Valenciana», critica Josep Enric Escribano, president l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir. «El comportament del Consell era esperable. De fet, hi ha entitats que vam advertir que si no es blindava legislativament la llengua durant el Botànic, seria víctima d'un atac molt fort per part del PP i de Vox», reforça Zahia Guidoum, veu de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
Tacada de blau
Els conservadors i els ultradretans han combinat aquestes tisorades a la llengua pròpia del País Valencià amb la promoció del secessionisme lingüístic, exhibint unes postures negacionistes amb la unitat de la llengua i la ciència filològica. Han tacat de blau la llengua. «El PP i Vox no han fet una altra cosa que conflictivitzar la llengua a través de l'espantall anticatalanista. L'objectiu ha estat tapar la seua ineficàcia i la falta d'un programa de govern», afirma Oliver, qui assenyala: «La societat valenciana no és la mateixa que fa dècades. Ja no li preocupa com abans la qüestió de l'anticatalanisme».
«Han tornat a desenterrar l'anticatalanisme com a una mena de cortina de fum per amagar que no hi ha cap projecte de govern. És una estratègia que històricament els ha funcionat electoralment, però que és molt possible que avui en dia no siga tan efectiva. La societat valenciana ha madurat i el conflicte lingüístic ha quedat enrere», assegura Gustau Pérez, president de l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc. La declaració institucional de la vicepresidenta segona, la zaplanista Susana Camarero, contra l'oficialitat del català al Congrés dels Diputats amb l'argument que s'havia abandonat el valencià, expressant-ho com si el valencià i el català foren llengües diferents, fou el moment més reeixit d'aquesta recuperació del blaverisme per part del Consell del PP i Vox.
La croada anticatalanista ha servit perquè l'executiu valencià i, més concretament, el vicepresident i conseller de Cultura, el torero ultradretà Vicente Barrera, haja situat en la diana les entitats que treballen per la normalització lingüística i la cultura pròpia al País Valencià. «Els atacs a la llengua s'han adobat amb una autoproclamació del Govern valencià del PP i de Vox com a garants de la recuperació de les senyes d'identitat valencianes i l'amenaça de persecució política a totes les entitats que defensen la unitat de la llengua, amb la retirada de tota subvenció pública com a primera mesura», remarca Maria Nebot, presidenta de Castelló per la Llengua.
«L'entrada d'aquest govern promet dur-nos més enrere de la casella d'eixida dels anys setanta en matèria lingüística. En aquest context de crispació, confrontació social i de batalla cultural, trobem que és imprescindible el manteniment i enfortiment d'entitats que vetllen per la bona salut del català», avisa la veu de la plataforma castellonenca. «S'hauria d'estar debatent sobre com desplegar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià més enllà del camp educatiu, però estem pendents de les accions i les agressions del Consell del PP i Vox», lamenta Usó.
L'advertència alacantina
La jugada de l'extrema dreta Vox a Alacant, la qual va intentar en el passat mandat de manera infructuosa gràcies al posicionament de Ciutadans, era la primera passa per canviar el precari consens lingüístic que havia marcat la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. «L'aprovació d'una declaració perquè Alacant es convertira en una ciutat catalogada de predomini lingüístic castellà i no de predomini lingüístic valencià hauria introduït una altra excepcionalitat a l'oficialitat del valencià. El més greu d'aquest moviment és que en cas d'haver-se dut a terme, s'hauria produït un efecte dominó en altres ciutats», avisa Escribano. «Es busca establir excepcionalitats a l'oficialitat per arraconar la llengua, en un primer moment, a les zones rurals i als pobles», sosté.
«Si en termes sociolingüístics el País Valencià és un immens formatge de gruyère, el canvi del predomini lingüístic en Alacant haguera convertit aquest formatge gruyère en legal», subratlla, per incorporar: «Si Vox ha retirat la proposta, és perquè té el compromís del PP per minar la llengua. És molt probable que els populars vulguen compensar la retirada de la proposta amb mesures que dificulten l'ús social del valencià en un camp molt reeixit com ara a l'ensenyament».
El conseller d'Educació, el zaplanista José Antonio Rovira, va anunciar, precisament, que per al pròxim curs se suspendria l'article de la llei de plurilingüisme que fixa als col·legis l'obligació d'impartir un mínim del 25% de les hores lectives en català. «L'objectiu en educació és estendre a poc a poc el model del Baix Segura al conjunt de les grans ciutats com ara Alacant. Ara bé, s'ha d'assenyalar que el conflicte que creen PP i Vox amb la llengua no és un fet exclusiu del País Valencià. Està passant al conjunt del domini lingüístic del català», apunta la veu de l'entitat que treballa al sud valencià.
«L'estratègia contra la llengua estan fent-la de dues maneres. Per una banda, llevant-li importància al valencià, ja que estan treballant perquè l'única llengua important, a escala social i oficial de les institucions, siga el castellà. I, per una altra banda, estan atacant-la amb la negació de la seua unitat. L'agitació del secessionisme lingüístic és un tema del segle XX o, fins i tot, del segle XIX», radiografia Royo. «Estan fent molt de soroll perquè, per exemple, per canviar el topònim de València necessites un informe jurídic. També s'està pressionant, en aquest cas per part de Vox, per aprovar accions que generen molts dubtes legals, com ara permetre l'homologació dels títols lingüístics de Lo Rat Penat. La institució encarregada és l'AVL, tal com marca l'Estatut Valencià d'Autonomia. Qualsevol no pot fer-ho», denuncia Oliver.
Arran d'un inici de cicle polític carregat de mesures i pronunciaments que erosionen el procés de normalització lingüística del català al País Valencià, les perspectives per a l'idioma propi, segons l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, «no són bones». «Si durant el Botànic, que en principi estava a favor de promocionar la llengua, ja vam detectar febleses i va tenir dificultats per aconseguir lleis a favor de la igualtat lingüística i dels drets lingüístics dels valencianoparlants, amb un govern a la contra les expectatives no són bones. De fet, ja estem veient cancel·lacions lingüístiques, com ara a poetes o a grups de músics. Se'ls està censurant per expressar-se en valencià!», s'indigna Pérez.
L'esperó de Borriana
La censura inicial del regidor de Cultura de Vox a Borriana, Jesús Albiol, contra diferents publicacions en català, com ara aquest setmanari, va provocar la primera mobilització de les entitats per la cultura i la llengua pròpia del País Valencià. El menyspreu institucional de l'Ajuntament de Torrent, governat per un bipartit PP-Vox, envers el fundador d'Al Tall i cantant torrentí, Vicent Torrent, va ser la següent. «La reacció a Borriana va demostrar que les entitats tenen múscul social i que el PP i Vox no ho tindran fàcil quan agredisquen la nostra llengua», indica Royo.
«La mobilització social és indispensable. Borriana, no debades, va ser l'exemple paradigmàtic. Tota una majoria social d'esquerres del País Valencià hauria de reflexionar sobre la situació de la llengua i perquè, de vegades, s'han posat de perfil en la defensa dels drets lingüístics», expressa Guidoum, qui, tanmateix, advoca per «configurar un marc ideològic que puga contribuir a una mobilització activa i no reactiva per la llengua». «Crec que la societat civil no ha de ser reactiva. No ha d'estar replicant constantment el discurs de PP i Vox», coincideix Escribano, per reflexionar: «Està clar que cal la unió de la societat civil, però abans s'ha d'acordar per a què, quins són els objectius que volem assolir».
En una legislatura en la qual s'albiren un reguitzell constant d'actuacions sobre la llengua pròpia del País Valencià, les entitats han de buscar «un equilibri entre la protesta i la proposta», reconeix Pérez. «Hem d'estar atents als paranys, així com intentar marcar més l'agenda. Hem d'allunyar-nos de la reacció constant i evitar que ens fixen el debat sobre la llengua», planteja. «No ens quedarem en una mena de resistència numantina. La nostra idea és continuar treballant per la normalització lingüística sense cap fre», reivindica Royo.
Acció Cultural del País Valencià, per exemple, va inaugurar la setmana passada la publicació d'una sèrie de documents per avançar lingüísticament a diferents àmbits. El primer va versar sobre el món audiovisual. «Malgrat que no hi ha un govern que ho desenvolupe, nosaltres hem començat a presentar aquests documents per demostrar amb dades i amb persones especialistes de cada àmbit que es poden fer moltes coses en positiu i sense una gran despesa econòmica per millorar l'ús de la nostra llengua, per posar els fonaments de la seua pervivència i la seua normalització. Això no és contradictori amb batallar per totes les vies contra les agressions a la llengua», explica Oliver.
«Cal teixir amb la resta d'entitats per la llengua i els drets civils una estratègia per respondre cada atac important a la llengua, però no podem centrar-nos únicament en aquestes accions. Escola Valenciana és una entitat on el 90% de les seues activitats van adreçades als centres educatius per a promoure el valencià. L'administració ens hauria de veure com un guany, ja que fem la feina per la llengua que ells haurien de fer», expressa de manera similar Usó, qui reitera «la necessitat d'impulsar un bloc comú en defensa de la llengua».
Les entitats, de fet, tenen el repte de perfilar una estratègia eficient per lliurar la batalla lingüística. «No s'ha de caure en el parany de la falsa batalla identitària i cal atacar la falsedat de la seua tesi bàsica de la llibertat d'elecció. És a dir, cal trobar el marge de millora en les nostres tesis i el nostre relat», manifesta Nebot. «En aquest sentit, el plenari de Castelló ha blindat la seua obediència a les Normes del 32. Serà una tasca fonamental de Castelló per la Llengua fer valdre aquesta decisió fora de les fronteres municipals i comarcals», exemplifica.
Un altre dels desafiaments, a parer de la veu de la plataforma castellonenca, «serà arribar a acords per dur a terme una acció coordinada i conjunta per damunt dels protagonismes puntuals». «Serà imprescindible fer pinya per uns objectius comuns», incideix, per citar Castelló per la Llengua com a model: «La nostra plataforma és un exemple clar de què és possible. Més de vint entitats durant dotze anys hem sabut prioritzar els objectius i treballar conjuntament per dignificar les Normes de Castelló». «També hi ha el repte d'ampliar la nostra base social. La unitat d'acció també demana enfortir totes les entitats que treballem per la promoció de l'ús del valencià», afegeix.
«La reivindicació de la igualtat lingüística, dels drets lingüístics, ha de ser igual d'important com la defensa d'altres drets universals i humans. No es poden defensar els drets lingüístics a mitges, com ha fet, de vegades, l'esquerra valenciana. No pot quedar en inferioritat envers altres drets que també s'han de protegir i lluitar per ells», recorda Escribano. Els avisos per emprendre la batalla per la llengua catalana al País Valencià en temps convulsos.