Fou un dels moments més aplaudits per la bancada conservadora a la sessió d'investidura de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. El dirigent popular va anunciar en la seua posada de llarg com a cap del Consell la recuperació de la llei de senyes d'identitat, una normativa que va impulsar l'aleshores president valencià Alberto Fabra durant l'última legislatura d'hegemonia indiscutible del PP al País Valencià.
La llei de Fabra encimbellava com a guardians de les senyes d'identitat valencianes a membres d'entitats fantasmagòriques i amb unes creences lingüístiques terraplanistes, és a dir, allunyades del consens científic sobre la unitat de la llengua, així com a federacions amb tradicions assenyalades pel maltractament animal i les conseqüències d'aquests festejos per a la seguretat de les persones. La normativa, però, deixava d'un costat una part important del teixit cívic i cultural del País Valencià, des dels creadors de música en llengua pròpia fins a les associacions amb triennis i triennis de lluita a la seua esquena per la normalització i la promoció lingüística.
De fet, la legislació que va comunicar Mazón en aquell debat parlamentari assenyalava a totes aquelles entitats amb una visió diferent del País Valencià, a tots aquells actors amb una sensibilitat valencianista contrastable amb fets i allunyada de la retòrica folklòrica, a tots aquells sectors de la societat valenciana amb una mirada més ampla sobre el país, la llengua i la cultura compartida amb altres territoris. Dit clar i ras: tornaven els temps on les institucions escollien qui eren els bons valencians i qui eren els mals valencians.
La hipotètica defensa de les senyes d'identitat valencianes del PP i de l'extrema dreta Vox, qui va aplaudir amb entusiasme l'anunci del president de la Generalitat Valenciana, contrastava amb la censura aplicada sobre expressions culturals amb la llengua pròpia. El regidor de Cultura de Vox a Borriana, l'investigat per la justíciaJesús Albiol, va ordenar amb l'aquiescència de l'alcalde del PP el segrest de diferents revistes escrites en l'idioma propi a la biblioteca de la població de la Plana Baixa. Camacuc, Enderrock, Revista Llengua i Nacional, Cavall Fort i EL TEMPS foren les publicacions censurades. La maniobra censora comptava amb l'aval expressat a xarxes socials del torero Vicente Barrera, vicepresident del Consell, conseller de Cultura i referent valencià de Vox.
Aquesta decisió del bipartit del PP i, especialment, de la ultradreta Vox a Borriana suposava un atac a la llibertat d'expressió, però també a l'idioma propi arran d'un ecosistema mediàtic dominat pel castellà. Segons va desgranar en aquest reportatge la companya Violeta Tena, la presència de la llengua pròpia als mitjans tradicionals valencià és del 22,9% a les notícies, del 26,8% als programes, del 13,5% a la publicitat de clients privats i el 14,7% a la publicitat promocional. La pressió social, al final, ha provocat el retorn de les revistes segrestades a la biblioteca de Borriana.
A la cancel·lació cultural de la població de la Plana Baixa, va sumar-se la denunciada per Smoking Souls, una banda originària de la Marina Alta. «PP+Vox acaben de cancel·lar el nostre concert a Elx. Quina tristor i quina ràbia», va escriure a les xarxes socials el grup de rock en llengua pròpia envers la decisió d'un equip municipal integrat pel PP i l'extrema dreta Vox. Encara que el consistori va acusar els músics de mentir, Smoking Souls va explicar tots els detalls fil per randa.
L'últim greuge contra la llengua i la cultura pròpia del País Valencià va produir-se a Torrent, una de les grans ciutats valencianes. L'Ajuntament de Torrent, en mans del PP i Vox, va acordar canviar la denominació de l'auditori musical: va eliminar-se el nom de Vicent Torrent, natural d'aquesta urbs i una de les figures inqüestionables de la música tradicional valenciana, i va deixar-se en Torrent a seques, en referència al topònim d'aquesta vila.
El PP i Vox, aquelles forces polítiques que tant aplaudien la posada en marxa d'una llei de senyes d'identitat, menystenien amb aquesta decisió a un personatge cabdal en la música popular valenciana, tant per la seua tasca de recuperació de les expressions sonores de la terra a través del mític grup Al Tall com per la seua activitat de recopilació i divulgació d'un gènere arrelat als càntics tradicionals dels pobles i de les ciutats valencianes. Els Tallers de Música Popular o la Fonoteca de Materials són dos exemples de la seua trajectòria per la nostra cultura i la nostra llengua.
La censura del consistori torrentí envers Vicent Torrent no és només una desconsideració a un personatge importantíssim de la nostra música, sinó a una persona que ha simbolitzat tota una generació de músics i una època de revitalització de les nostres expressions populars construïdes amb pentagrames i cordes vocals, una idea d'estima per les sonoritats pròpies de la nostra terra. O en altres paraules: l'actuació de PP i Vox a Torrent és un míssil simbòlic contra les dues principals senyes d'identitat d'un territori, és a dir, contra la llengua i la cultura pròpia del País Valencià. El cinisme de la dreta i la ultradreta espanyola.
