La sensibilitat per la llengua i la preocupació per la vertebració ferroviària a través del corredor mediterrani era genuïna. José Ramon Calpe n'havia donat mostres durant els seus dos mandats com a alcalde de Borriana, una població de més de 35.000 habitants localitzada a la comarca de la Plana Baixa. Amb el carnet del PP, havia subscrit el consistori a diferents publicacions en llengua pròpia i havia participat d'actes a favor d'una infraestructura que connectara l'arc mediterrani.
Aquella visió moderna i oberta d'aquest batlle dretà xoca amb la mirada ultradretana del nounat regidor de Cultura de l'Ajuntament de Borriana. Jesús Albiol, jerarca de l'extrema dreta Vox a les comarques valencianes del nord, ha executat en les poques setmanes que ostenta responsabilitats governamentals la seua missió de censurar revistes editades en l'idioma propi del territori valencià.
Si en l'any 2020 ja va demanar a l'equip de govern del PSPV i Compromís la cancel·lació de la subscripció municipal a les capçaleres Camacuc, Cavall Fort, Enderrock, Llengua Nacional i EL TEMPS, només assumir la regidoria de Cultura ha pres la decisió. De fet, se n'ha vanagloriat a Twitter amb l'expressió acompanyada d'una bandera espanyola: «Missió complida». «Bravo, Jesús. La nostra identitat valenciana i espanyola en peu», rebia la felicitació en castellà i amb faltes d'ortografia del torero Vicente Barrera, futur vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura pels reaccionaris de Vox.
«Ha arribat la inquisició a Borriana», ha denunciat Vicent Granel, portaveu de Compromís a Borriana, qui ha criticat «la confiscació d'aquestes publicacions de la biblioteca municipal perquè ningú les puga llegir». «Estem assistint a mesures de censura cultural que mai havien ocorregut en aquest ajuntament», ha assenyalat, per advertir que hi ha revistes en el despatx d'alcaldia, en mans del PP, «pendents de revisió per si passen el filtre».
La censura, la qual ha generat inquietud en determinats cercles populars de Borriana, ha estat condemnada per les forces progressistes valencianes; pel portaveu dels socialistes catalans Salvador Illa; la vicepresidenta espanyola i candidata a la Moncloa per Sumar, Yolanda Díaz; o el diferent teixit associatiu per la normalització lingüística del català al territori valencià. També per part de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, la qual ha reivindicat aquest dijous la llibertat d'expressió enfront de l'esparadrap de l'extrema dreta.
Me parece inaudito y como fundador del PP desde sus orígenes, que se tolere la retirada de libros o publicaciones en valenciano en algunos municipios como Burriana.
— Manuel Milián (@ManuelMilian) July 13, 2023
Este es un pésimo camino en el respeto debido a la lengua y cultura local, en definitiva al alma de un pueblo.
«Em sembla inaudit i com a fundador del PP des dels seus orígens, que es tolere la retirada de llibres o publicacions en valencià en alguns municipis com ara Borriana. És un pèssim camí en el respecte degut a una llengua i la cultura local. En definitiva, a l'ànima d'un poble», piulava Manuel Millán Mestre, un dels fundadors d'Aliança Popular, l'embrió de l'actual PP. Plataforma per la Llengua, així com altres entitats, han convocat una manifestació per al pròxim dilluns a la biblioteca municipal de Borriana per aquesta cancel·lació ultradretana.
L'esparadrap ultracatòlic afí a Massó
El rebombori mediàtic que s'ha generat amb la censura a les cinc publicacions en llengua pròpia ha situat el focus sobre el regidor dels reaccionaris de Vox. Criat a una extensa família que va ser protagonista l'any 2003 a les pàgines de Mediterráneo i amb un germà que ha optat per la vida clerical, amb destins religiosos dintre de les comarques valencianes del nord, Albiol ha mostrat un compromís amb la devoció cristiana. No debades, hi ha fonts que el vinculen a moviments ultraconservadors dintre de l'Església catòlica.
Casat amb una veïna de Borriana i pare de fins a vuit fills, ha treballat com a tècnic d'empreses de seguretat, com ara al Grup 8x8 Sistemas de Seguridad a València, segons consta al seu Linkedin. Amb altres etapes com autònom en la seua professió d'instal·lador d'alarmes contra els robatoris als habitatges, va ingressar a la política activa municipal l'any 2017, durant l'etapa més intensa del procés independentista de Catalunya. És el seu punt d'inflexió a la xarxa social de l'ocell blau, quan comença a piular més contingut polític i abandona la promoció inicial dels seus productes de seguretat.
«Vaig decidir entrar en la política per a defensar la unitat de la nació, la nostra cultura i les nostres tradicions, per a defensar la família natural, per a defensar la vida des de la concepció fins a la mort natural i per a fer front al corró ideològic que l'esquerra totalitària imposa», assenyala al seu currículum disponible a la pàgina web de l'Ajuntament de Borriana. «Perquè crec en la llibertat individual, la propietat privada i en l'assoliment dels èxits per l'esforç, la capacitat i el mèrit», agrega en aquesta xicoteta autodescripció del seu corpus ideològic.
Convençut de l'educació que segrega per sexes, proporcionada a les comarques de Castelló per una empresa a l'òrbita de l'Opus Dei amb dos col·legis a la xicoteta localitat de Betxí (Plana Baixa), fou un dels fundadors de l'agrupació municipal de Vox a Borriana. La formació reaccionària va veure la llum a la ciutat de la Plana Baixa en novembre de 2018 amb Albiol com a la cara i la veu visible. Tot i ser l'encarregat de concedir les entrevistes als mitjans de comunicació, ocuparia el número dos de la llista municipal als comicis del 2019. El cap de cartell va quedar reservat per a Juan Canós, fill del primer alcalde de la represa democràtica a Borriana per la UCD.
Albiol prompte escalaria posicions dintre de l'estructura provincial de Vox a les comarques de Castelló. En 2020 assumiria el càrrec de secretari de la gestora que comandaria els ultradretans a la demarcació i anys més tard es convertiria en secretari provincial de Vox a Castelló. El regidor de Borriana, no debades, s'ha consolidat com un dels escuders de Llanos Massó, actual presidenta de les Corts Valencianes i referent del sector més integrista de la formació reaccionària. A les seues responsabilitats municipals, se suma l'obtenció d'un escó com a diputat del parlament valencià. En la sessió d'investidura, de fet, s'ha mostrat pagat quan se n'ha parlat de la seua censura cultural.
L'obsessió LGTBIQ+
De tracte afable en les distàncies curtes i furibundament vehement en les seues intervencions, sense variar ni un mil·límetre de l'ideari radical de Vox, ha defensat postures antiavortistes a les seues xarxes socials i ha carregat contra el diputat del PNB al Congrés, Aitor Esteban, a qui li responia en novembre de 2019 que «els nacionalistes esteu per sagnar Espanya». «Santiago Apóstol, patró d'Espanya, ajuda'ns en el combat contra els enemics de la nostra nació. Santiago i tanca Espanya», piulava en juliol del 2021.
El seu historial digital compta amb fotografies de suport al grupuscle monolingüe i contrari a la pluralitat lingüística de l'Estat espanyol, Hablamos Español; de qualificacions de «traïdor» a l'expresident espanyol Mariano Rajoy per la seua gestió del procés català, i afirmacions com ara que «la nació espanyola és anterior a la constitució i que sempre estarà per damunt dels atacs dels enemics d'Espanya». Un espanyolisme exacerbat que combina amb l'escriptura de coixinets a Twitter que definien un sector del feminisme com a violent.
Oposat al treball de les ONG que assisteixen a les persones migrants que es juguen la seua vida a la mar i al paper que va exercir Borriana com a port humanitari, va vincular de manera xenòfoba i conspiradora a les persones nouvingudes amb l'expansió de la COVID-19 durant els temps convulsos de la pandèmia. L'agenda 2030, confeccionada amb l'objectiu de reduir les desigualtats i combatre l'emergència climàtica, ha estat una altra de les víctimes predilectes de les seues piulades.
«El rodet ideològic de gènere imposat per l'esquerra ataca a la innocència i la intimitat dels menors», va escriure envers la decisió municipal de reivindicar dels drets LGTBIQ+ a l'escola amb activitats per fomentar la diversitat. «Traieu les vostres mans dels nostres fills. Els fills no són de l'Estat», va insistir en setembre de 2021 quan l'Ajuntament de Borriana va repartir «maletes coeducadores» per promoure la igualtat a les aules.
L'obsessió contra els drets LGTBIQ+ s'ha manifestat amb la seua oposició a col·locar la bandera multicolor al consistori o quan va rebutjar que es desenvolupara una exposició que reivindicava la lluita d'aquest col·lectiu. «Ja està bé d'obligar a les empreses, d'adoctrinar als col·legis i de gastar diners en polítiques sectàries que res han de veure amb la defensa de res», va vociferar, acompanyada de la bandera espanyola com a millor envers la identificativa del moviment LGTBIQ+.
L'educació afectiva-sexual i les xerrades sobre com tenir relacions sexuals saludables també han concentrat la seua òptica ultradretana: «Els gulags de l'esquerra per reeducar-nos amb els seus dogmes. Aquesta gent mai ha tingut una relació normal?». A favor de derogar les normatives contra la violència masclista, no ha estat exempt de citar el multimilionari George Soros com a personatge que encarna tots els mals, tal com pregona la internacional reaccionària a escala global.
«L'obsessió de l'esquerra pels carrils bici és demencial», va expressar, per oposar-se al model de «ciutats amables, agradables, ecosostenibles i resilients que planteja l'esquerra i que somia a gestionar la dreta». Tot un college online que mostra el perfil ultraconservador d'un regidor a la palestra mediàtica per la seua censura a cinc revistes editades en la llengua pròpia del País Valencià.