Al cor de Wall Street, a una de les icones mundials del capitalisme més desacomplexat, la vara de comandament municipal l'ostenta el demòcrata Zohran Mamdani. L'alcalde de Nova York va accedir al càrrec autoqualificant-se de socialista, prometent la congelació dels lloguers de quasi un milió d'habitants i plantejant idees com ara la posada en marxa d'un supermercat públic. Defensa la sanitat pública en un país acostumat a etiquetar de «comunista» qualsevol mesura de redistribució d'ingressos i protecció social universal.
L'exemple de Mamdani s'ha convertit en la gran inspiració de Mònica Oltra, exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana i candidata de Compromís a l'alcaldia de València. La dirigent valencianista va decidir retornar a la primera línia política — a pesar que l'Audiència Provincial de València va forçar el seu processament en una causa amb pilars de fang— i ho va fer amb un salt a la política municipal. Després d'anys aspirant a la comandància del Consell, va redirigir els seus anhels al govern de la capital del País Valencià. Abans, però, va escalfar motors amb actes contra la guerra judicial i d'unitat de l'esquerra, com ara junt amb Gabriel Rufián, cap de llista d'ERC a les estatals.
Com a alcaldable de Compromís, Oltra va ressituant a poc a poc la seua activitat política cap a la ciutat de València i les seues problemàtiques. Aquest dimarts, de fet, ha exposat algunes pinzellades de la seua proposta per al cap i casal valencià a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ho ha fet convidada per Acció Cultural del País Valencià i envoltada de pocs dirigents de la coalició valencianista. L'exconsellera Isaura Navarro ha estat la figura més destacada. Navarro és diputada a les Corts Valencianes i membre d'Iniciativa del Poble Valencià, la formació ecosocialista a la qual pertany Oltra dintre de la cooperativa política de Compromís.
«Llevat d'aquests vuit anys, València ha estat poc casal i un cap prou destrellatat»
«Volem escoltar el projecte de país d'una política que destaca per la seua credibilitat, perquè tothom sap que el seu missatge està ple de veracitat», ha introduït Anna Oliver, presidenta de l'entitat que actuava d'amfitriona, i amb presència de Bernabé Aldeguer, líder d'Esquerra Unida del País Valencià a la capital valenciana, i Francesc Gamero, exsecretari autonòmic d'Hisenda, antic alt càrrec amb Oltra i integrant de la facció més nacionalista de Compromís. «Volem saber el seu model de València», ha demanat Oliver.
«El model de societat, de ciutat i de país són qüestiona entrellaçades. València només ha exercit de cap i casal del nostre país durant els vuit anys d'alcaldia de Joan Ribó», ha contestat Oltra. Amb una mirada allunyada de temptacions centralistes, ha defensat que «València siga cap i, especialment, casal del nostre país, però amb un projecte que no implique dominació sobre la resta del país». «Llevat d'aquests vuit anys, ha estat poc cassal i un cap prou destrellatat», ha ironitzat sobre el llarg mandat de la conservadora Rita Barberá i l'actual de la popular María José Català.
Col·lapse ecològic i desigualtat tributària
Fidel a les seues conviccions, Oltra ha dibuixat dos grans reptes per a la ciutat de València: el col·lapse ecològic i les desigualtats. «Ja en patim les conseqüències, amb experiències dramàtiques com ara la dana», ha assenyalat per dibuixar una «València molt pitjor que fa tres anys» i advertir del nexe entre les morts per la calor — «s'han produït 585 morts per calor al País Valencià!», ha alertat— i la necessitat de «refredar les ciutats» amb polítiques de mobilitat sostenible. «Per a fer campanya i com faig habitualment, agafe l'EMT. Per governar una ciutat, per a gestionar el servei, l'has de conèixer», ha criticat indirectament Català.
«Quan va arribar Giuseppe Grezzi [regidor de Mobilitat Sostenible amb Ribó], va aplicar trellat i va transformar la mobilitat a València. Amb Català, hem tornat al vell model, on es privilegia que els senyoros vagen amb els BMW ben llargs pel mig del carrer Roger de Lauria [ubicat al centre de la capital valenciana]», ha carregat. Uns retrets contra l'actual bipartit municipal del PP i Vox que s'han ampliat amb una denúncia de la seua política fiscal: «Quan la dreta diu que abaixarà els impostos, realment vol dir que ho farà als rics, però te'ls pujarà a tu».

Oltra ha recordat que l'actual alcaldessa del PP ha retallat la càrrega impositiva «als sis barris de València més rics» i l'ha augmentat en els altres 81. «Com ho ha fet? Ha aplicat una baixada lineal del 20% de l'IBI a tota la ciutat. En proporció, el descompte fiscal és més gran per a una persona amb una casa al Pla del Remei en comparació a una altra que viu a la Fontsanta», ha exposat. «Si sumes el cost del rebut de l'aigua, de la taxa del fem —que és la més elevada de les grans ciutats de l'Estat— i de l'IBI, veus com un resident al Pla del Remei estalvia diners i un de la Fontsanta paga», ha arredonit la comparació.
«Una estrangera a València»
La censura a les desigualtats tributàries s'ha compaginat amb una reivindicació de la taxa turística. «Els valencians, quan viatgem a Barcelona, Palma, París, Londres o Berlín, paguem la taxa turística, però després nosaltres no l'apliquem. No podem actuar com a pagafantes. És necessària per a sufragar les despeses que creen. Si no, som nosaltres qui acabem pagant de la nostra butxaca els excessos del turisme», ha argumentat. «Tampoc no passaria res perquè reduirem l'afluència de turistes. De vegades, tinc la sensació de ser estrangera a la meua ciutat», ha confessat.
«Cada centímetre d'horta ha de ser sagrat. No ens podem permetre la seua destrucció»
Enfront d'un model forjat perquè València siga «un aparador turístic», ha reivindicat la creació d'espais públics de trobada. «Quan Mamdani defensa els supermercats públics, nosaltres hem de valorar la tira de contar. Hem de defensar l'horta. És fonamental per a garantir la nostra sobirania alimentària», ha subratllat. Oltra, de fet, ha proposat que «cada centímetre d'horta siga considerat sagrat». «No ens podem permetre la seua destrucció», ha avisat sobre els projectes urbanístics que amenacen, de nou, aquest patrimoni situat a tocar de la capital valenciana.
«La gent ha de poder viure i treballar a València», ha proclamat en defensa d'un urbanisme que cree comunitat. Oposada a la privatització de la gestió de l'urbanisme, ha al·legat per una planificació de la ciutat pensada per donar necessitat a la falta d'habitatge assequible i l'amenaça del canvi climàtic. «No podem planificar la ciutat a quatre anys. Ho hem de fer ja; pensant en la gent que està naixent», ha esgrimit. Oltra ha traçat un model de València en oposició a la ciutat erigida en un parc d'atraccions per als visitants.
Contra la falsa polarització
La conversa d'Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, amb Mònica Oltra, candidata de Compromís a l'alcaldia de València, també ha transitat pel terreny de la política estatal. «Es repeteix una vegada i una altra que la societat està polaritzada, però això és fals. Jo estic en el pol oposat de Santiago Abascal. El problema és que el líder de Vox vol aniquilar les meues idees. Quan es parla de polarització, blanquegem el feixisme», ha reflexionat. I ha incidit: «L'última frase que va etzibar-li a David Broncano en la seua entrevista a La Revuelta és de pura ràtzia feixista».
«Els docents amb la vaga educativa i la gent jove de l'acampada per l'habitatge em donen molt de coratge, em generen molta esperança. Estan creant un sentiment comunitari molt fort», ha apreciat, en un discurs farcit de confiança cap a l'actitud de lluita de les noves fornades. «Guanyarem el país i guanyarem València», ha llençat com a epíleg de la seua posada en escena a un dels centres culturals de referència, a una de les llars valencianes dels combats socials i nacionals.