Defensor acèrrim de l'escola privada i concertada, ultracatòlic i tacat per negocis a l'òrbita de la trama Blasco, José María Llanos ha estat el referent de l'extrema dreta Vox al País Valencià. El seu nom, de fet, estava a les travesses perquè ocupara una conselleria de la Generalitat Valenciana o, fins i tot, la presidència de les Corts Valencianes. Tanmateix, les seues declaracions la setmana passada a TVE sobre la violència masclista van situar-lo al focus mediàtic i, de retruc, vam esquitxar als populars per haver-hi pactat un govern amb la ultradreta.
«La violència de gènere no existeix, la violència masclista no existeix», va expressar als micròfons de la cadena pública espanyola setmanes enrere quan va acudir a recollir la seua credencial com a diputat de les Corts Valencianes. Aquelles afirmacions negacionistes de l'arrel masclista dels assassinats contra les dones van forçar al futur president de la Generalitat Valenciana, al popular Carlos Mazón, a reiterar el seu compromís contra la violència masclista a les xarxes socials.
El líder del PPCV, no debades, va piular: «La violència de gènere i la violència masclista sí que existeixen. És una xacra contra la qual no deixaré de lluitar. El Govern que presidisca no sols no farà un pas enrere, sinó que reforçarà qualsevol mesura de protecció sobre la dona contra qualsevol forma de violència». «La violència de gènere existeix i cada assassinat d'una dona ens commociona com a societat. Des del Partit Popular, no farem ni un pas enrere en la lluita contra aquesta xacra. No renunciarem als nostres principis, coste el que ens coste», va sumar-se a la xarxa de l'ocell blau el president dels populars a escala estatal, Alberto Núñez Feijóo.
Aquella reacció provocaria, fins i tot, una rectificació gens clara, embolicada i per eixir del pas del diputat de la ultradreta. «M'agradaria rectificar i condemnar tota mena de violència contra la dona, inclosa la masclista, el que negue és l'existència de la violència de gènere. Lluitarem per erradicar tot tipus de violència i per oferir un marc jurídic que ens permeta protegir a totes les víctimes», assenyalava a Twitter en una explicació on reincidia en la negació de l'arrel masclista de la violència contra les dones.
El compromís ferm dels conservadors contra la violència masclista contrastava amb el llenguatge emprat a l'acord programàtic que els dretans valencians havien firmat amb la ultradreta de Vox. Sense cap referència a la violència de gènere o a la violència masclista, incloïen en el pacte «la defensa dels drets de les famílies i la promoció de polítiques que perseguisquen erradicar la violència intrafamiliar, en especial les que pateixen dones i xiquets, garantint la igualtat entre totes les víctimes».
«Un divorci dur»
Aquest joc d'equilibris i d'estira-i-arronses entre el PP i l'extrema dreta Vox envers la violència masclista va tenir el seu primer capítol durant els prolegòmens de la negociació per a la investidura de Mazón. Gènova, a través del portaveu estatal dels populars, el basc Borja Sémper, va anunciar el veto a compartir executiu amb una persona condemnada per maltractament contra la seua exdona. El dirigent de la formació de la gavina es referia a Carlos Flores, candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, antic integrant d'una llista electoral del partit nostàlgic del franquisme Fuerza Nueva i vell membre de la secció jove d'aquella organització, denominada Fuerza Joven. També milità en Alternativa Universitària, un sindicat estudiantil ultra.
Flores havia estat condemnat a un any de presó l'any 2002 per violència psíquica contra la seua exdona. O dit d'una altra manera: per un delicte que amb legislació actual seria tipificat de violència masclista. La sentència de l'Audiència Provincial de València relatava, de fet, 21 faltes de coaccions, injuries i vexacions injustes, així com insults que va proferir Flores contra la seua exdona i el seu exsogre. «Lladre, segrestadora de xiquets, propietària d'un calabós, puta», va ser una de les frases que va pronunciar en les vuit vegades que va situar-se baix del balcó de la casa de la seua exdona per difamar-la.
«Et fotré tota la vida fins que mores i acabe amb tu, lladre», fou una altra de les expressions - en aquest cas pronunciada a l'eixida del col·legi quan recollia als fills- que va vociferar el cap de cartell de l'extrema dreta Vox a la Generalitat Valenciana, qui, segons va publicar l'edició valenciana del rotatiu digital eldiario.es, va continuar assetjant la seua exdona després d'haver aconseguit una rebaixa de la pensió. Aquest passat va provocar que tant els ultradretans com els populars acordaren que Flores marxara al Congrés dels Diputats com a número u de la llista per la circumscripció de València i renunciara a la seua aspiració de ser vicepresident de la Generalitat Valenciana per Vox. El seu substitut ha estat el torero Vicente Barrera, amb negocis amb la família de l'expresident Francisco Camps i amb un historial digital profundament ultra.
El focus sobre la violència masclista va retornar al PP quan Feijóo va qualificar l'episodi de Flores amb l'exdona com a un «divorci dur» durant una entrevista a la Cadena Ser, a l'espai Hora 25 dirigit pel periodista Aimar Bretos. Amb l'objectiu de revertir el desgast dels conservadors pels seus pactes amb els negacionistes de la violència de gènere, els quals va rebrotar per entregar les presidències dels parlaments de les Illes Balears i d'Aragó a figures que neguen l'arrel masclista de la violència contra les dones, el cap de l'oposició va anunciar reunions amb col·lectius feministes i va trobar-se amb el suport que va tenir per xarxes socials de la feminista Amelia Valcárcel, antigament a l'òrbita del PSOE i representant del sector que nega els drets de les persones trans.
Com si es tractara d'un bumerang, els populars van tornar-se a veure's immersos en el dubte sobre el seu posicionament envers el terrorisme masclista quan van pactar amb els reaccionaris de Vox un govern de coalició a Nàquera, una població de vora 8.000 habitants ubicada a la comarca del Camp de Túria. L'acord entre la formació de la gavina i els tradicionalistes contemplava substituir els actes contra la violència masclista per concentracions «contra tota la violència» o «contra la violència». Com a contrast, el PP d'Elx (Baix Vinalopó) va recuperar el terme «Igualtat» per a una de les seues regidories després d'haver suprimit, d'entrada, amb la seua entesa teocon amb Vox.
Pressió feminista a Mazón
Les anades i vingudes dels dretans pels seus pactes amb l'extrema dreta envers la violència de gènere han provocat que la Coordinadora Feminista de València anunciara per aquest dilluns una protesta a les portes de les Corts Valencianes. La seua demanda és que Mazón trenque «el seu pacte infame amb Vox». «No pot tenir al seu govern persones que propicien la persecució de col·lectius, la demonització del feminisme i la indefensió de les víctimes de violència de gènere», va sostenir la portaveu de la plataforma morada, Càndida Barroso, qui va afirmar que entregaran un document al futur president de la Generalitat Valenciana amb les seues reivindicacions.
«Negacionistes de la violència de gènere i masclista, de la violència exercida contra les dones, governaran les nostres vides», va subratllar, per expressar: «No volem tornar a la caverna». La incorporació de membres de la ultradreta Vox a l'executiu valencià seria, a parer de la veu de la Coordinadora Feminista de València, «deixar desemparada al 51% de la població». «Ho estan assumint, i és molt greu. Estan igualant la situació de les dones a la que pateixen a països com ara Turquia o Hongria», va arredonir la seua denúncia dels efectes de l'accés de Vox al Consell.
L'atenció mediàtica ha girat cap a un escenari més favorable per als interessos de l'esquerra, tal com esperava el president espanyol, el socialista Pedro Sánchez, amb l'avançament dels comicis estatals. Un panorama que podria prolongar-se si la nova segona màxima autoritat valenciana, és a dir, l'encarregat o encarregada de comandar les Corts Valencianes per Vox també ha qüestionat la violència masclista. Seria l'enèsim episodi envers la violència masclista que esquitxaria a la formació de la gavina.