La ruptura de Junts per Catalunya amb Pedro Sánchez no implica necessàriament el final de les negociacions amb el PSOE. Tres anys després de l'acord de Brussel·les que va permetre la investidura del president socialista, la formació de Carles Puigdemont torna a situar els seus vots al centre del debat sobre la governabilitat espanyola. Aquesta vegada, però, amb una línia vermella: Sánchez ja no és un interlocutor vàlid, tot i que el partit no descarta donar suport a un altre candidat socialista si s'accepten les seves reivindicacions, entre les quals destaca el concert econòmic.
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va explicitar aquesta posició el 27 d'octubre. «Sánchez va tenir la seva oportunitat i és evident que l'ha deixada perdre», va afirmar en una compareixença pública en què va instar el PSOE a decidir si considera més important mantenir el president al capdavant del partit o recuperar la possibilitat d'arribar a consensos. La dirigent va recuperar així l'anomenada via Starmer, una proposta de relleu dins del socialisme espanyol que permetria reprendre les relacions amb un altre lideratge.
Fonts de Junts consultades per EL TEMPS expliquen que el rebuig a Sánchez respon als incompliments que atribueixen al PSOE i a la manera com s'ha desenvolupat la negociació durant la legislatura. «La manera com el PSOE ha incomplert el pacte amb Junts, que està resumit en l'acord de Brussel·les, ens fa desconfiar del que puguin fer en el futur», asseguren. Consideren que el president espanyol n'és el màxim responsable i que, si necessita els seus vots per continuar governant, hauria de fer un pas al costat.
De l'acord de Brussel·les a la ruptura
El novembre del 2023, Junts i el PSOE van signar a Brussel·les l'acord que va fer possible la investidura de Sánchez. El document establia un marc de negociació sobre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat, incorporava el compromís d'impulsar una llei d'amnistia i preveia mecanismes de seguiment amb verificació internacional. També vinculava l'estabilitat de la legislatura al compliment dels compromisos adquirits per totes dues parts.
La relació, tanmateix, es va anar deteriorant. L'octubre del 2025, la militància de Junts va avalar la ruptura dels acords amb els socialistes amb un 86,98% dels vots favorables, davant d'un 10,22% en contra. La participació va ser del 66,29%. El partit va retirar el suport parlamentari al Govern espanyol i va deixar de garantir-li l'estabilitat.
Entre les qüestions pendents, les fonts de Junts assenyalen el reconeixement del català a les institucions europees i el traspàs de Rodalies. En aquest darrer àmbit, consideren insuficient l'acord assolit amb ERC perquè no inclou, segons el seu criteri, la totalitat del servei i de l'estructura empresarial de Renfe. «No volem el traspàs parcial que s'ha pactat amb Esquerra Republicana, en què es traspassa Rodalies, però Renfe continua sent l'empresa majoritària. Volem un traspàs integral», expliquen.

Per al politòleg Adrià Padullés, el veto a Sánchez és sobretot un intent de redefinir les condicions de negociació. La formació pot presentar la relació amb l'actual president com a esgotada i, alhora, preservar la possibilitat de tornar a tenir influència sobre la governabilitat espanyola. «Els seus vots no estan compromesos d'entrada amb cap govern, sinó condicionats a les contrapartides que pugui obtenir per a Catalunya», resumeix. Aquesta estratègia també li permet marcar distàncies amb el PSOE davant d'un electorat que pot considerar insuficients els resultats de la legislatura.
El concert econòmic, la condició per tornar a negociar
Més enllà del relleu de Sánchez, la principal reivindicació que Junts situa sobre la taula és econòmica. La formació reclama un sistema equivalent al concert basc, que permeti a Catalunya recaptar i gestionar els impostos i fer posteriorment una aportació a l'Estat per finançar les competències que aquest exerceix. «Volem un sistema pel qual Catalunya recapti tots els impostos. Per tant, els diners dels catalans es quedarien a Catalunya i, després, es pagaria una quota a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya», expliquen les fonts consultades del partit.
El model basc, regulat per la Llei 12/2002, atribueix a les institucions forals la gestió dels tributs concertats i estableix una contribució a les càrregues generals de l'Estat mitjançant el cupo. Navarra disposa d'un sistema equivalent a través del conveni econòmic. Tots dos règims tenen un encaix constitucional en la disposició addicional primera de la Constitució espanyola, que empara els drets històrics dels territoris forals.
«La manera com el PSOE ha incomplert el pacte amb Junts, que està resumit en l'acord de Brussel·les, ens fa desconfiar del que puguin fer en el futur»
La reivindicació de Junts ja apareixia en les negociacions de la investidura del 2023. L'acord de Brussel·les recollia que la formació proposaria modificar la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) per introduir una clàusula d'excepció que facilités la cessió del 100% dels tributs recaptats a Catalunya. El PSOE, en canvi, plantejava mesures diferents per reforçar l'autonomia financera catalana. Per tant, el document no contenia un compromís compartit d'implantar el concert, sinó dues propostes diferenciades.
La demanda també permet distingir el model de Junts del finançament singular pactat entre ERC i el PSC el 2024. Aquest acord preveu que l'Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels impostos generats al país, i també més capacitat normativa, amb les aportacions corresponents a l'Estat i a la solidaritat territorial.
Les dues formacions comparteixen l'objectiu d'ampliar l'autonomia fiscal, però discrepen sobre el model i la manera d'aconseguir-lo. De fet, el president d'ERC, Oriol Junqueras, va assegurar el 8 d'agost que els republicans votarien a favor de les esmenes de Junts per un concert durant la tramitació parlamentària del nou finançament. «Si ells en el tràmit del model de finançament presenten esmenes a favor del concert econòmic, és evident que nosaltres les votarem a favor», va afirmar.

Padullés considera que la proposta de Junts encara necessita concreció per poder-ne valorar la viabilitat: caldria determinar quins impostos gestionaria Catalunya, quina capacitat normativa tindria, com es calcularia l'aportació a l'Estat i quin mecanisme de solidaritat territorial s'establiria. També serien necessaris canvis legals, majories parlamentàries i capacitat administrativa per desplegar el model. «Cal distingir entre una declaració política, un compromís amb calendari i una reforma legal efectivament aprovada», apunta.
Les fonts de Junts, per la seva banda, no consideren que el rebuig inicial dels partits estatals sigui un impediment definitiu. «Els rebutjos del PSOE i del PP duren el que duren, fins que necessiten els nostres vots», afirmen. Com a precedent, recorden l'amnistia i l'ús del català al Congrés, dues qüestions que, segons la formació, també havien estat rebutjades inicialment pels socialistes.
Coincidència en les demandes, distància en l'estratègia
La coincidència al voltant del concert econòmic no elimina les diferències entre Junts i ERC sobre la relació amb el Govern espanyol. Els republicans han mantingut una via negociadora que els ha permès assolir acords amb el PSOE i el PSC, mentre que la formació encapçalada per Puigdemont ha optat per retirar el suport a Sánchez i condicionar qualsevol entesa futura a noves contrapartides.
La competència entre totes dues formacions passa, doncs, per demostrar qui aconsegueix més resultats per a Catalunya.
Padullés, però, considera simplista identificar Junts amb la confrontació i ERC amb la negociació. Recorda que els juntaires també van negociar la investidura del 2023 i que els republicans han defensat demandes ambicioses de sobirania fiscal. «Hi ha coincidències en els objectius. La discussió no es limita a qui reclama més autonomia fiscal, sinó que també afecta la manera d'assolir-la i les garanties de compliment», assenyala.
La competència entre totes dues formacions passa, doncs, per demostrar qui aconsegueix més resultats per a Catalunya. ERC pot reivindicar els acords assolits amb els socialistes, mentre que Junts en qüestiona l'abast i defensa que cal una posició negociadora més exigent. Compartir una reivindicació no significa, necessàriament, compartir una estratègia.
Una nova oportunitat per condicionar Madrid
Les eleccions espanyoles del 29 de novembre poden determinar fins a quin punt Junts conserva la capacitat d'influència que va tenir el 2023. Les fonts consultades asseguren que el partit està disposat a negociar amb qualsevol formació que necessiti els seus vots per a una investidura, però descarten pactar amb l'extrema dreta. Recorden que, després de les eleccions del juliol del 2023, van votar contra la investidura d'Alberto Núñez Feijóo perquè el PP no havia negociat amb ells, mentre que sí que van arribar a un acord amb el PSOE.
«Nosaltres decidirem la investidura en funció d'una negociació política sobre diversos punts», sostenen des del partit independentista. Junts per Catalunya també defensa que negociar a Madrid no implica renunciar a la independència ni a la via unilateral. «Si renuncies a la unilateralitat ja no tens cap mena de força per negociar», subratllen.
«Si renuncies a la unilateralitat ja no tens cap mena de força per negociar»
Padullés exposa que el marge de maniobra després del 29-N dependrà de l'aritmètica parlamentària i de les alternatives disponibles per formar govern. Si els escons de Junts són imprescindibles, tindrà una posició negociadora més forta, però no podrà imposar automàticament totes les seves condicions. Si, per contra, es pot formar una majoria sense els juntaires, la seva capacitat d'influència serà més limitada.
L'escenari més complex seria que Sánchez continués sent l'únic candidat socialista i que no hi hagués una alternativa viable. Junts hauria de decidir aleshores si manté el veto o el revisa davant d'una oferta concreta. «Pot conservar capacitat de bloqueig i, alhora, tenir dificultats per convertir-la en un acord», adverteix el politòleg. El relleu de Sánchez, per si sol, tampoc no garantiria una nova entesa. Caldrien compromisos concrets, terminis i mecanismes de seguiment que n'asseguressin el compliment. Tres anys després de facilitar la investidura socialista, Junts aguaita espera tenir, de nou, l'oportunitat de condicionar la política espanyola. Dependrà, és clar, del resultat a les urnes i de si la majoria PP-Vox que marquen bona part de les enquestes s'esquinça contra tot pronòstic.