La censura fallida a Borriana (Plana Baixa) contra revistes en català. L'intent de la ultradreta Vox de negar la valencianitat d'Alacant. L'anunci del conseller d'Educació, el zaplanista José Antonio Rovira, d'una retallada lingüística escolar als municipis de predomini castellanoparlant. La pretensió del Consell del PP i l'extrema dreta Vox de rebaixar l'exigència formativa en matèria lingüística per als professors. L'amenaça d'agressió contra el regidor de Compromís a Tavernes de la Valldigna (Safor), Josep Llàtzer, arran del debat sobre l'amnistia. La desautorització del govern popular i reaccionari a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Aquestes són algunes de les raons que ha exposat la Comissió 9 d'Octubre, integrada per bona part de l'esquerra política, civil i sindical del País Valencià, per convocar la tradicional manifestació vespertina durant la diada nacional valenciana, la qual arrancarà a les 18:00 de la plaça Sant Agustí del cap i casal valencià. «Estem preocupats per la situació que viu el País Valencià», ha indicat el portaveu de la plataforma progressista i valencianista, així com secretari d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert.
«S'està qüestionant l'autoritat de l'AVL pel que fa a la llengua, la qual està fixada a l'Estatut d'Autonomia del País Valencià. El Govern valencià del PP i l'extrema dreta Vox s'està situant fora de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià quan tracta d'equiparar entitats secessionistes lingüísticament amb l'AVL. És com si durant la pandèmia de la COVID-19, la política sanitària estiguera encapçalada i dissenyada per antivacunes», ha comparat per mostrar el terraplanisme i les postures anticientífiques dels grupuscles blavers als quals està donant aire l'executiu valencià i l'Ajuntament de València, ambdues institucions comandades pels populars.
Sota el lema «País Valencià antifeixista», la manifestació valencianista de la Comissió 9 d'Octubre pretén ser un clam per un país lliure de valencianofòbia, injustícies, LGTBfòbia, masclisme, racisme i odi en la primera diada nacional valenciana d'ençà del canvi polític cap a la dreta i l'extrema dreta al territori valencià. «Estem preocupats pel clima d'intolerància i antivalencianisme que està imposant el nou govern de PP i Vox», ha refermat Gisbert, qui ha assenyalat que «aquest escenari està alimentat pel president valencià Carlos Mazón i per l'alcaldessa de València, María José Català».
«Aquest clima s'explica per la creixent subordinació del PP a Vox: tant Mazón com Català estan duent l'antic partit conservador d'Eduardo Zaplana, qui, recordem, va pactar amb el president català Jordi Pujol posar fi a l'artificial conflictivització del valencià tot buscant una via de reconeixement de la unitat de la llengua, a posicions cada vegada més extremes, anticientífiques i regressives en tots els sentits», ha indicat, per completar: «La subordinació política a l'extrema dreta està provocant, que la regressió democràtica es traduïsca en una violència verbal que ja ha tingut una primera i molt preocupant translació a la violència física, amb l'intent d'agressió que va patir el regidor de Compromís de Tavernes de la Valldigna».
La Comissió 9 d'Octubre, a través de la seua històrica cara visible, ha reclamat al PP que «torne al consens democràtic, basat en el respecte a les regles de la majoria parlamentària per a formar governs i al nostre Estatut, que fixa una única autoritat normativa per al valencià i atorga a aquest el caràcter de llengua oficial a tot el país». «Si el PP continua degradant-se i continuant aquesta deriva de submissió a l'agenda de l'extrema dreta, farem front als intents de polítiques regressives i antivalencianes, fent ús tant de la via judicial, com de la política, i de la mobilització social», ha assegurat, citant els casos de Borriana i d'Alacant com a èxits de la mobilització i la pressió social.
«Cal que fem pinya tots junts perquè no triomfe l'odi contra què som els valencians», ha incorporat Amparo Piquer, nova líder de Més-Compromís i veu de la coalició valencianista, com a crida per assistir a la manifestació, així com ha advertit «de la por creixent del col·lectiu LGTBIQ+» i ha condemnat «els intents d'agressions contra càrrecs públics per defensar unes determinades idees», en referència al regidor valencianista de Tavernes de la Valldigna. «Cal defensar el valencià i la nostra identitat dels atacs del nou govern. I reivindicar la cohesió social del valencià enfront d'aquells que busquen ressuscitar un fals conflicte lingüístic per negar la unitat de la llengua», ha apuntat Maria Nebot, d'Escola Valenciana.
La necessitat de mobilitzar-se enfront «a les agressions a la llengua» ha estat reiterada per Josep Barberà, d'Esquerra Republicana del País Valencià: «És molt important manifestar-se el 9 d'Octubre, però és més important fer-ho cada dia. Cal lluitar cada dia als carrers». «Volem un País Valencià lliure de valencianofòbia, d'injustícies, d'empreses que es lucren amb els serveis públics com ara a la sanitat amb els departaments privatitzats de Dénia i Manises, les reversions dels quals està posant el dubte el Consell del PP i Vox», ha completat Beatriu Cardona, d'Intersindical Valenciana.
«S'ha de reivindicar la feina i el paper de la classe treballadora enfront d'empresaris que difonen afirmacions falses per justificar l'ampliació del Port de València. L'oposició a l'ampliació portuària és valenciana, com han demostrat els milers i milers de persones que van manifestar-se pels carrers de València en contra d'aquest projecte», ha indicat la veu de l'organització sindical, qui ha advocat per un País Valencià «lliure de racisme i d'odi».
Contra la impunitat feixista
La crida a la mobilització de la Comissió 9 d'Octubre coincideix amb la suspensió la setmana passada del judici per les agressions feixistes i antivalencianistes que van produir-se contra la manifestació d'aquesta plataforma en la diada valenciana del 2017. Amb 28 ultres processats, va negociar-se un acord de conformitat que, de moment, no s'ha donat. La manca d'un pacte de conformitat va comportar l'ajornament del judici fins a la primavera del 2024.
«Aquest acord de conformitat suposava que els acusats estaven conformes amb les acusacions pels delictes que havien comès, l'afirmació que havien practicat unes agressions per motivacions polítiques i amb unes multes que incloïen ordes d'allunyament sobre les víctimes, com ara les seus de les entitats que constituïen la comissió 9 d'Octubre», ha expressat Gisbert sobre l'opinió favorable a aquest pacte per part de la plataforma que exerceix com a acusació popular. «Un acord de conformitat on es reconeix el caràcter polític de la seua violència seria històric», ha agregat amb l'experiència d'haver estat la veu de les diferents acusacions populars contra diverses trames, agressions i assassinats feixistes al País Valencià.
A l'espera que es puguen reiniciar les converses per un acord de conformitat, ni que siga en bona part dels ultres neonazis processats, Gisbert ha recordat que tant la Comissió 9 d'Octubre com Acció Cultural del País Valencià, qui encapçala l'acusació popular, «continuarà impulsant l'acció judicial que ha permès dur a judici als 28 agressors al 9 d'Octubre de 2017, així com fer-ho amb les proves suficients i de forma acreditada del caràcter polític de la seua violència i de la condició criminal dels seus actes violents».
«És per tot això que la Comissió 9 d'Octubre fa una crida a participar en la manifestació que el pròxim 9 d'Octubre recorrerà el centre de València. Perquè el País Valencià és antifeixista, i la societat valenciana no vol tornar al passat d'un conflicte artificial que provoque divisió i ens faça perdre força com a poble», ha lligat amb la mobilització convocada per a la diada nacional del País Valencià. «És el moment de dir no a l'extrema dreta i sí al respecte, a la democràcia parlamentària, a la pluralitat, al diàleg, al valencià, i a les necessitats reals del poble valencià», ha sentenciat. El moment, segons els convocants, per reivindicar un País Valencià antifeixista.