La lluita per la normalització lingüística, la cultura pròpia i la construcció nacional del territori valencià no es pot entendre sense la tasca desenvolupada durant dècades per una entitat senyera com ara Acció Cultural del País Valencià. La reivindicació dels drets lingüístics quan els governants anhelaven convertir el català en un reducte folklòric, la resistència civil enfront de la censura televisiva al senyal de TV3 al País Valencià, la promoció de les expressions culturals nostrades amb la celebració d'una llarga llista de concerts, la vertebració d'un país desconnectat emocionalment per la seua part meridional i la persistent defensa de la democràcia contra la impunitat feixista han sigut les senyes d'identitat d'una associació que enguany bufa les espelmes del seu 50 aniversari. Una efemèride convertida en fita històrica arran de la dificultat de mantenir durant mig segle de vida la flama activista, especialment durant els anys de persecució del PP.
Conscients que es tracta d'una data irrepetible, i que es produeix en un context d'emergència sanitària que ha qüestionat la supervivència econòmica de la rica escena musical en llengua pròpia, Acció Cultural del País Valencià ha decidit celebrar el 50 aniversari amb el llançament del quàdruple àlbum Mural sonor, l'antologia de la música en valencià. Es tracta d'un treball conformat per quatre discs amb els quals es busca retre homenatge a la producció artística sonora del País Valencià, a un panorama que va irrompre del bracet de l'alcoià Ovidi Montllor o Al Tall, i que actualment abasta des del pop de Tardor i l'electrònica caribenya de Maluks a la trencadora hegemonia de Zoo o la genuïnitat de Carles Dénia. «Des d'Acció Cultural del País Valencià, sempre hem intentat cuidar i promocionar la nostra cultura, i vàrem pensar: no hi havia millor manera de celebrar el nostre 50 aniversari que amb un projecte d'aquestes característiques», ha indicat Anna Oliver, presidenta de l'entitat per la llengua, la cultura i el país, en la presentació de la iniciativa aquest dimarts a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València.
«Volíem homenatjar a tota la gent que ens ha deixat un llegat, i, per tant, vam plantejar un projecte molt transversal, que recollira tots els estils, generacions i sonoritats de la geografia valenciana», ha ressaltat Rubèn Pitarch, coordinador d'activitats d'Acció Cultural del País Valencià. «Nosaltres vam ser qui durant els anys noranta del segle passat, quan hi havia un cert estancament de l'escena, vam organitzar aquells certàmens Tirant lo Rock que van servir de palanca per a la consolidació de bandes totèmiques com ha estat Obrint Pas», ha complementat Borràs envers la tasca per la cultura i, particularment, per la música en llengua pròpia de l'entitat, qui ha agraït, a més, «el compromís i la generositat dels músics per acudir sempre a la crida d'Acció Cultural del País Valencià». «Fem un micromecenatge per dur a terme aquest treball conformat per quatre discs perquè cal retribuir els artistes, perquè les bones condicions econòmiques són imprescindible si volem garantir la supervivència i continuïtat de la nostra escena», ha reivindicat.
La iniciativa musical, la qual ha estat definida per la conductora de l'acte de presentació i periodista experta en el territori sonor valencià, Amàlia Garrigós, «com a un transatlàntic, com a una peça de col·leccionista similar a l'antologia de l'Ovidi Montllor», compta amb quatre discs que si sumes la primera lletra de cada un sorgeix l'acrònim de l'entitat: ACPV. Arrels, l'àlbum que estrena aquesta iniciativa melòdica, és una ruta sonora per les músiques tradicionals del conjunt de les comarques del País Valencià. Encapçalat per l'històric Miquel Gil, la potentíssima Noelia LlorensTitana i amb els arranjaments del mestre Eduard Navarro, el treball consisteix a adaptar el repertori popular valencià. «És una obra totalment col·laborativa, un viatge per totes les comarques. És un projecte enorme que només pot impulsar una entitat com ara Acció Cultural del País Valencià», ha subratllat Gil, qui ha agregat: «Es tracta de 24 cançons amb lletres originals, les quals seran escrites per vint noms de l'escena poètica valenciana».
Com a un exercici de nostàlgia i combat pel futur, de reivindicar el pòsit de lletres erigides en himnes de milers i milers de persones arreu del País Valencià, el segon disc du el nom de Carrer. Una referència al tradicional espai de festa que connecta amb el contingut d'aquest àlbum: adaptacions de cançons icòniques de bandes com ara La Gossa Sorda, Sva-ters o Obrint Pas. Per a interpretar aquestes melodies i dotar-les d'un esperit diferenciat sense alterar l'essència, s'ha creat una banda amb membres de diversos grups del panorama valencià. Anomenada No falla, l'integren Bàrbara López de Mafalda, Anna Millo de The Dance Crashers, Clara Calvo de Candela Roots, Pau Camps i Josep Bolufer d'Smoking Souls, Jota Terranegra de Funkiwis, Andreu Ferre i Joan Mayor d'El Diluvi, Lucía Bisquert de Sedajazz i Nina Dinamita i la Swing Milicia, i Tània Camacho de Freak Fandango Orchestra. «Volíem que el disc representara a tots els músics de carrer i hem intentat ser paritaris a la banda i la tria de cançons», ha assenyalat Ferre sobre una joia d'orfebreria que aixecarà els sentiments d'etapes vitals passades per a molta gent. No debades, tal com ha comentat Bisquert, l'objectiu és «retre homenatge a moltes bandes que van ser referents quan érem adolescents».
Unes emocions que estaran a flor de la cuirassa humana en el tercer disc, anomenat Pell. Dedicat al gènere contestatari, passional i innegablement amb un tarannà reflexiu de la cançó, aquesta tercera pota del mural musical estarà pintada per Borja Penalba i Mireia Vives. Seran els encarregats d'exercir de conductors en una aventura que abasta figures com Raimon, Clara Andrés o l'enyorat Ovidi Montllor. «Recollirem intèrprets de la història de la cançó que no sempre han estat en l'aparador que mereixíem de la història», ha anotat Vives en un treball d'hegemonia femenina, però que serà s'iniciarà i es tancarà amb dues figures masculines que han marcat el panorama musical nostrat: Raimon i Ovidi Montllor, respectivament. L'àlbum constarà de 17 peces.
En aquesta senda de recuperar artistes i grups sovint oblidats a la memòria musical col·lectiva, fins i tot com a exercici de reivindicació de bandes amb molta qualitat que no va trobar la tecla per connectar amb un públic més massiu, l'últim disc, anomenat Veta, en referència a «una ratlla que per la seua consistència o color es diferencia d'allò que l'envolta», com ha explicat Pitarch, serà un clam pel tresor ocult del pop-rock en llengua pròpia del País Valencià. Amb els apoteòsics Tardor i May Ibáñez com a conductors, faran un recull de joies estranyes i de rareses aparegudes temps ençà a l'escena nostrada. «És molt agraït donar una nova vida a tants grups, són les cançons que escoltàvem quan nosaltres començàvem els nostres projectes», ha confessat Ibáñez. «Moltes d'eixes bandes no tenien el reconeixement que mereixien, com Sant Gatxo o 121 dB; farem versions de grups que no estan en actiu i qui participarà seran grups o solistes que sí que estan en actiu», ha desvelat Martínez, cantant de Tardor, amb un accent de protesta davant el silenci memorial que hi ha respecte, per exemple, als grups mencionats, nascuts a Vila Joiosa (Marina Baixa) i València, respectivament.
Aquestes cançons no sols podran escoltar-se a través de discs, sinó que també es podran gaudir en directe. «Encara no sabem quan farem el concert, però el 25 d'abril del 2022 podria una bona data per organitzar-ho», ha apuntat Borràs, qui ha insistit en l'objectiu de captar 80.000 euros a través del micromecenatge per fer realitat el projecte. «És necessari per a demostrar el llegat present de la música en la nostra llengua, per alimentar la fam de consumir cultura pròpia de les pròximes generacions, com a pràctica per cuidar els nostres artistes, els quals ho han passat malament per no poder exercir la feina de la qual viuen», ha destacat. «Si no podeu contribuir, feu promoció. Tota pedra fa paret. Segur que hi ha coneguts o familiars que hi poden participar», s'ha sumat Vives.
El cartell del projecte musical està dissenyat per l'alcoià Toni Payà, el qual està inspirat en l'estil d'Andreu Alfaro i Josep Renau, especialment en l'obra d'aquest darrer La marxa de la joventut cap al futur, de 1974. Renau i Alfaro, dos tòtems que van participar de la fundació d'una entitat referent en la lluita per la llengua i la cultura que celebra el seu aniversari de la millor manera: llegant una obra col·lectiva que exalta la vitalitat passada i present de la música del País Valencià en català.