La sang de Guillem Agulló era roja i negra, però també era quadribarrada. Les seues conviccions antifeixistes, profundament demòcrates, es combinaven amb un anhel nacional inqüestionable. La seua militància tant al col·lectiu antiracista Sharp i a Maulets, una organització juvenil inequívocament independentista, ho acreditaven. Guillem era compromís, fermesa ideològica, lluita quotidiana contra l'ou de la serp feixista, i també per un horitzó d'emancipació nacional.
A Guillem, quan amb prou feines havia complit els 18 anys, van assassinar-lo. Van matar-lo una colla de feixistes a Montanejos (Alt Millars) per la seua ideologia, per lluir un adhesiu contra els nazis, és a dir, contra els apòstols de la barbàrie humana. Una ganivetada mortal executada per l'ultradretà Pedro Cuevas, però aclamada per la resta de feixistes que van apallissar-lo fins a llevar-li la vida. D'aquell crim, d'aquell atemptat contra la llibertat ideològica, es compleixen 30 anys. Tres dècades que les primeres setmanes d'abril són de record, de reivindicació d'una figura que s'ha erigit en símbol del combat contra la intolerància extrema del feixisme.
Si Guillem no haguera estat víctima de l'odi neonazi, del menyspreu a la vida de l'extrema dreta, hauria estat un mes d'aquesta manifestació del 25 d'abril, d'una mobilització capitanejada per Acció Cultural del País Valencià que ha tenyit els carrers de València d'un clam a favor de més autogovern, d'una petició empipada d'un finançament just i d'una denúncia de com aquelles persones que s'expressen en la llengua pròpia continuen essent ciutadans de segona al seu mateix país. O com diu el lema de la manifestació d'enguany: de buscar un horitzó per al País Valencià.
Al ritme de dolçaina i tabal, amb una pancarta encapçalada pels pares de Guillem Agulló i pels presidents de les tres entitats que conformen la Federació Llull, això és, Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i l'Obra Cultural Balear, la mobilització ha comptat amb moments de déjà-vu, d'aquella protesta històrica l'any 1995, quan l'esquerra va eixir al carrer per exhibir múscul enfront de la possible arribada de la dreta a les institucions d'autogovern valencianes. La proximitat de la cita electoral i l'escenari d'igualtat màxima dibuixat a les enquestes n'ha contribuït al paral·lelisme.
La convocatòria, amenitzada amb cançons com ara el «Cant dels Maulets», «Maseret o «la Muixeranga», així com amb demostracions de danses populars i muixerangues valencianes, ha comptat amb capçaleres de la mateixa Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Bloc d'Estudiants Agermanats, Plataforma per la Llengua, Intersindical, Comissions Obreres del País Valencià, el Consell de la República catalana al País Valencià o Esquerra Republicana del País Valencià, on els seus militats cridaven «ni França, ni Espanya, Països Catalans» o la versió independentista de«No en volem cap»: «No volem ser una regió d'Espanya/no volem ser un país ocupat/volem la independència/volem Països Catalans».
Esquerra Unida del País Valencià, amb presència de la consellera de Transparència i Memòria Democràtica, Rosa Pérez, ha compartit pancarta amb Podem, on destacava l'assistència de la diputada estatal Marisa Saavedra. Compromís ha aportat el rostre de dirigents com ara la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, o de destacats militants, com puga ser la síndica a les Corts Valencianes, Papi Robles; el senador Carles Mulet; la diputada a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro; l'exmembre de l'Eurocambra, Jordi Sebastià; o l'exconseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà.
Al final de la marxa, a una certa distància, estava present el bloc de l'esquerra independentista que aixopluga la CUP i de l'antifeixisme més combatiu. Amb proclames com ara «patriarcat i capital, aliança criminal» o «ni oblit, ni perdó», lluïen pancartes que denunciaven la proliferació de projectes d'energies renovables al País Valencià, les quals es combinaven amb estelades. De fet, la mescla de tota mena de senyeres i d'estelades, fins i tot amb els colors identificatius del moviment LGTBI+, han estat una constant al llarg d'un recorregut que s'ha iniciat a la plaça Sant Agustí, ha passat per la plaça de l'Ajuntament de València i els carrers del districte financer de la capital valenciana fins a acabar davant de la plaça de bous.
«El nostre horitzó és el País Valencià: un projecte il·lusionant, ferm i determinat que construïm en positiu. Mantinguem els avanços; fem ara un pas més cap al futur», s'ha expressat en el manifest de convocatòria, on es traça un recorregut de la travessia valenciana fins a recuperar l'autogovern perdut, precisament, amb la derrota d'Almansa un 25 d'abril de 1707: «Molt a poc a poc, i per bé que de manera insuficient, la consciència de ser poble ha crescut, i això ha propiciat avanços limitats i ha deixat reptes pendents de compliment».
Malgrat disposar d'institucions pròpies, l'entitat per la llengua i la cultura aspira a fer un salt endavant en termes de sobirania valenciana: «Els interessos i les necessitats del poble valencià demanen un pas més en la direcció del ple autogovern, del control dels nostres diners, de la fi de la discriminació de la nostra llengua i la nostra cultura, i de l'aprofundiment en els drets democràtics i socials». Tot un clam per la construcció nacional del País Valencià, per la memòria de la figura de Guillem Agulló.
«Ni oblit, ni perdó»
Al caliu de les exhibicions de múscul passades del valencianisme, d'aquelles jornades reivindicatives carregades d'història del moviment d'emancipació nacional, Acció Cultural del País Valencià ha tancat aquesta celebració del 25 d'abril a la plaça de bous de València. Tot un missatge simbòlic, tota una fita per evidenciar el vigor de la lluita per la llengua pròpia i la cultura autòctona, expressat a través de la música i organitzat per Pro21.
Maluks ha estat l'encarregada d'inaugurar la festa combativa amb els seus ritmes de fusió electrònica i cúmbia importada del Carib, amb temes made in Orxata Sound System com ara «Soca-arrel». «Volem dedicar aquestes cançons a Miquel Grau, Lucrècia Pérez i a Guillem Agulló; a totes les víctimes d'odi, del masclisme i del feixisme. La vostra memòria està viva», han proclamat les artistes, per reivindicar «un 25 d'abril de lluita i comboi». «Visca el País Valencià», han cridat com a lema de combat musical.
«Som ací, 316 anys després, lluitant per la nostra identitat nacional, pels drets humans. Sense memòria democràtica, no pot haver-hi una democràcia avançada. Lluitem per la veritat, la justícia i la reparació», ha intervingut la Coordinadora d'Associacions de Memòria Democràtica del País Valencià, des de la qual s'ha destacat els projectes que han impulsat al camp de l'educació, al més pur estil de les missions pedagògiques de la II República espanyola. «Volíem retre-hi un homenatge», han puntualitzat.
Dos alumnes que, precisament, han participat d'aquestes iniciatives han complementat el parlament de clam per la memòria democràtica, amb un recordatori de com aquesta plaça de bous plena de festa va ser un escenari d'horror com a camp de concentració, pel qual hi van passar fins a 9.000 persones. «No van morir. Les van matar per defensar les seues idees», han tancat entre aplaudiments entregats del públic.
La defensa de la memòria democràtica ha donat pas al folk farcit de mestissatge del Diluvi, qui ha interpretat el seu hit «I tu, sols tu». «Defensem l'escola pública i en valencià», ha expressat el cantant del grup d'arrels alcoianes, Andreu Ferre, qui ha etzibat: «València, capital dels Països Catalans». «Per la nostra terra i la nostra llengua», ha arredonit Flora Sempere, l'altra veu d'una banda que ha fet ballar i vibrar al conjunt del públic, tant a majors com a menuts.
Amb el Cor Dona Veu posant en peu la plaça amb el càntic «visca, visca, visca, la lluita feminista» i JazzWoman agitant els espectadors amb temes com ara «Amor i amistat», s'ha produït un dels moments més màgics i emotius de la nit: només sonar de fons «La vida sense tu», d'Obrint Pas, la gent s'ha arrancat amb el crit de record d'Agulló i combat antifeixista «ni oblit, ni perdó». «No permetrem que la memòria de Guillem desaparega mentre no es faça justícia», han expressat des de la Comissió dels 30 anys de l'assassinat d'aquest jove antifeixista, on han remarcat que «Guillem es viu a cada una de les represaliades, a les manifestacions».
«La nostra memòria és la seua derrota per què nosaltres no perdonem la impunitat dels seus assassins», han denunciat, per censurar «la impunitat històrica del feixisme i del blaverisme al País Valencià». «Avui tornem trenta anys després a la plaça, com ho van fer els meus pares, per denunciar l'assassinat de Guillem», ha prosseguit Betlem Agulló, germana del jove independentista al qual van furtar-li la vida els hereus de les camises blaves. «Ho fem, però, amb un escenari diferent, amb Guillem convertit en un símbol de lluita i de llibertat», ha afirmat, una vegada havia donat pinzellades de la persecució que va patir la seua família.
Guillem, com ha recordat la seua germana, «era un jove valent amb un compromís ferm amb els valors de l'esquerra independentista, racista, antifeixista i obrera». «Per aquestes conviccions, van assassinar-lo. I per aquests motius, no deixarem de lluitar», ha denunciat a manera de preludi d'un crit d'ànim combatiu: «La lluita per la llibertat i la dignitat mai s'abandona». «A Guillem, l'assassinaren d'una punyalada al cor, i nosaltres hem aconseguit aquest batec de milers de Guillems», ha clausurat parafrasejant Xavi Sarrià, mentre els seus pares, Guillem Agulló i Carme Salvador, romanien a l'escenari.
El clímax la Gossa Sorda
L'emotivitat guerrera contra el feixisme de la família Agulló i Salvador s'ha transformat en pell de gallina en escoltar la dolçaina i el tabal interpretar la muixeranga. La nova muixeranga ha emergit per les bocanes de la plaça per situar-se al mig i realitzar diverses figures muixerangueres que han engalipat les mirades dels assistents, i han deixat bocabadats a cada una de les ànimes presents en aquesta festa d'aspiracions nacionals. «Més música en valencià i menys bous», ha estat el lema de presentació de Marala, d'un trident representant dels tres territoris, del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, que han mostrat la seua qualitat imponent als espectadors.
Mentre el públic cantava «País Valencià, Països Catalans», la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha pujat a l'escenari per assenyalar les pujades salvatges dels lloguers, demanar l'ampliació de l'esquifit parc públic d'habitatge i refermar el seu compromís «contra el capital». «Mai hem d'oblidar aquells que s'han quedat pel camí. No són suïcidis, són assassinats», han argumentat sobre aquells que es lleven la vida abans de ser desnonats. «No permetrem una altra derrota com aquella d'Almansa del 1707. No permetrem la colonització del nostre territori, de les nostres vides, ni tampoc de la nostra identitat i de la nostra llengua», han pronunciat.
Encara amb la veu mirífica d'Esther flotant per l'ambient, la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, ha reivindicat el paper d'una entitat que «mai ha marxat de les places, les quals les hem omplit de llibres i de cultura» «Som de Correllengua, de la flama del Canigó, de defensar la nostra llengua i el nostre país, de totes les lluites que s'han expressat aquesta nit», ha desgranat, per esperonar: «No claudiquem amb l'ús de la llengua».
«La multiculturalitat no és assimilació. No utilitzeu la llengua d'una manera mercenària i feu-ho de manera compromesa», ha llençat com a missatge introductori d'una crítica als canvis lingüístics d'alguns representants polítics d'esquerres quan travessen la línia Biar-Busot. «No és respectuós, ni tampoc és decent que canvien de llengua i parlen castellà quan estan al sud. Alacant parla català!», ha tancat amb força la màxima dirigent de l'entitat cultural i per l'idioma propi.
Aquesta defensa de l'ús de la llengua ha estat també un dels moments més compromesos de l'actuació de Colomet, qui ha fet festa desimbolta amb temes com ara «Massa Benimaclet». «Cal defensar el territori de les seues agressions, com ara de la macroampliació del Port de Valencià. Volen destruir amb fons públics les nostres plantes i l'Albufera. Tot per enriquir unes poques multinacionals», ha advertit la comissió Ciutat-Port durant el seu parlament.
Sense que el cor assimilara les emocions de tota una jornada de llàgrima, puny alçat i malucs en moviment, La Fúmiga ha emergit a la plaça desencadenant la bogeria de la pista i de la grada, que han cantat les seues cançons fil per randa, gaudint d'un directe configurat per al màxim gaudi, tot i que adobada amb moments de calma sentimental, de treure el mòbil i polsar la llanterna per unir-se a la coreografia lluminosa. «Visca el País Valencià», ha repetit en diverses ocasions un dels cantants de banda natural d'Alzira (Ribera Alta), Artur Martínez.
Si l'entrada en escena dels alzirencs ha depassat qualsevol termòmetre de comboi, el so de «La Polseguera», una de les cançons icòniques de la darrera etapa de La Gossa Sorda, ha estat l'inici del clímax del concert. Amb la participació dels músics de La Fúmiga, els cantants Josep Nadal i Àlex Seguí han protagonitzat de manera acotada i temporal el retorn de La Gossa Sorda, una segona aventura a sobre dels escenaris que han reclamat de manera insistent el públic. Fins i tot, el mateix Martínez, de la popular banda alzirenca.
«Contra el feixisme. Contra la brutalitat policial. Per un 25 d'abril en lluita al País Valencià. Pels antifeixistes de Pego», ha manifestat Nadal abans d'interpretar autèntics himnes de la música en llengua pròpia, com ara «Camals Mullats». «Perquè no torne el passat, per què ho pagarà un poble treballador com el valencià, al qual mai li han regalat res», ha avisat sobre el perill de retorn de les aus dretanes i ultradretanes a les institucions valencianes. «Per damunt dels partits, per damunt de tot, està el poble», ha assegurat l'artista, diputat de Compromís durant la present legislatura.
Els alzirencs, però, han agafat, de nou, les regnes del concert per conduir-lo fins al seu final, amb proclames contra l'homofòbia i els drets LGTBI. «Per què cap història d'amor es quede amagada en un armari», han subratllat com a introducció ideològica de cançons com ara «Espremedors», que han fet les delícies d'un públic àvid de moltes més hores de diversió. «Avui som un poble alegre, unit i combatiu», ha clausurat la jornada La Fúmiga al més pur estil de la terminologia d'Obrint Pas, com a definició del caràcter de Guillem, d'una figura compresa, present al cor d'incomptables generacions. A cada batec.