DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

"Reforçant les polítiques del Botànic, buidem de competències la Diputació"

Des de 2015, Maria Josep Amigó és la vicepresidenta de la Diputació de València en representació de Compromís. Analitzem amb ella la feina d’un Govern que vol eliminar les corporacions provincials i li demanem la seua opinió sobre el moment que travessa la coalició valencianista.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Socialistes, Compromís, Esquerra Unida i València en Comú van prometre una “nova Diputació”. En què s’ha traduït?

—Hem arribat més lluny que no ens pensàvem. Ens vam fixar l’objectiu de posar fi al clientelisme, a l’amiguisme, als convenis singulars... El 92% dels alcaldes valoren molt positivament l’objectivitat a l’hora de distribuir els diners de la Diputació. El 2014, l’últim any que va governar el PP, Presidència va repartir 34,5 milions d’euros, mentre que enguany aquesta partida tan sols ascendeix a 2 milions. De vegades sí que es tracta de qüestions singulars, però, malgrat tot, no s’atorguen quantitats superiors a 75.000 euros. En canvi, allò que s’atorga de manera reglada ha passat de 58 milions d’euros, el 2014, als 88 milions d’ara. A més, els municipis ara poden escollir on invertir els diners, hem reduït la burocràcia i cooperem amb la Generalitat.

Tots els grups que formen el govern de la Diputació estaven d’acord amb aquesta distribució equitativa dels recursos o n’hi havia que no volien perdre aquest caramel?

—Aquesta va ser una exigència de Compromís des del minut zero i no hi vam trobar massa reticències. Hi ha partits acostumats a una determinada manera de fer a les diputacions: el 50% dels diners anaven a parar als municipis del PP, el 40% als del PSOE i l’altre 10% a la resta. Si el PP recuperara el control de la Diputació de segur que tindria la temptació de fer com feia abans, però fins i tot els seus se li girarien en contra. Abans no sols calia ser del PP, sinó caure-li bé al president de torn. Tots hem pogut comprovar que els criteris actuals són els més justos.

Una altra meta consistia a buidar de contingut la Diputació. De fet, la majoria de partits que la governen no hi creuen. Personalment, hi detecta ara alguna bondat? Ha canviat la seua manera de percebre la institució?

—Tant jo com tots els meus companys i companyes pensem exactament igual que ho fèiem abans. Les diputacions són completament prescindibles, no haurien d’existir. És una institució obsoleta els representants de la qual no són escollits per la ciutadania! Malauradament no podem eliminar-les, però considerem que, reforçant les polítiques del Govern del Botànic, buidem de competències la Diputació. Les diputacions han de tenir un perfil polític baix: no podem ser el Gobierno de la Provincia de Valencia, com fa el senyor [César] Sánchez a Alacant. Els diners que gestionem podrien arribar directament als ajuntaments i les mancomunitats, que el PP va marginar per complet. La Generalitat podria tenir una conselleria o un departament d’administració pública que desenvolupara aquesta funció.

El PPCV afirma que la Diputació de València és el “caixer automàtic” de la Generalitat.

—Sí, ens ho han dit moltíssimes vegades. Els molesta que hi col·laborem, sospiten que ho fem per treure pit de tot allò que fan Ximo [Puig] i Mónica [Oltra]. Només caldria que no hi poguérem col·laborar! No som el caixer automàtic de la Generalitat, però és evident que hi tenim una sintonia molt bona. O és que no podem elaborar un pla de manteniment de col·legis públics —una competència municipal— i presentar-lo conjuntament amb el conseller? Jo estic encantada, i els alcaldes i les alcaldesses, també. En realitat, a la ciutadania no li importa qui posa els diners i qui no, sinó que es resolguen els seus problemes.

Quan van accedir-hi, la Diputació de València arrossegava l’estigma de la corrupció. Un cop a dins, han detectat més indicis d’irregularitats relacionats amb l’etapa anterior?

—El fet més escandalós, per descomptat, ha estat el cas Imelsa, en què hem col·laborat sempre que ens ho han demanat. És un sumari enorme, que encara depararà moltes notícies. Després ens hem trobat amb el cas de Carles Recio [funcionari de la corporació que, fins 2017, va cobrar sense acudir al seu lloc de treball durant 10 anys]... Tothom ens preguntava com podia ser que ningú no se n’haguera adonat abans, però és que no era tan senzill. A la Diputació treballen un miler de persones, tenim dependències repartides pertot arreu... En el seu cas, per exemple, el seu lloc de treball era a Bétera, on fitxava cada dia. Vam espantar-nos bastant, ens preguntàvem si aquest comportament era extensiu a uns altres funcionaris, però ja hem vist que no. Malauradament, actuacions com aquesta estenen una ombra de sospita injusta sobre tot el cos funcionarial.

Ara Imelsa es diu Divalterra. Alguns partits haurien preferit abocar-hi calç i fer-la desaparèixer. Vostè era d’aquest parer? Opina que ha valgut la pena canviar-li el nom i tractar de reflotar-ne la imatge?

—Hem de valorar la tasca dels gerents. És cert que Divalterra ha estat molt esguitada per la gestió prèvia i per les coses que han passat després... Amb tot, els alcaldes estan satisfets amb la feina que s’ha fet des de 2015. L’empremta del yonqui del dinero hi és, encara tenim el darrer gerent d’Imelsa assegut al saló de plens de la Diputació... No entenc que el PP gose parlar de Divalterra i aspire a donar-nos lliçons. La gestió d’Imelsa va ser un escàndol absolut, la desconfiança entre ells era tan gran que els uns i els altres es gravaven mútuament.

Mentre Compromís manté la seua cogerent de l’inici, Agustina Brines, la branca socialista ja n’acumula tres.

—Sí. En Compromís estem molt orgullosos de la tasca d’Agustina Brines. En el cas de l’altra cogerència, la decisió de rellevar Josep Ramon Tíller va ser estrictament dels socialistes. Després va arribar Víctor Sahuquillo, qui va cometre l’errada d’incloure uns gintònics en els menús a què tenia dret en concepte de dietes. Finalment va pagar aquells 240 euros de la seua butxaca... Agraïm la contundència demostrada i que Sahuquillo decidira anar-se’n, però si regiràrem tots els gintònics que van pagar-se a Imelsa en temps del PP...

L’entrada de Jorge Cueda com a lletrat de Presidència i com a secretari del consell d’administració de Divalterra ha estat una errada? Ha enrarit bastant l’ambient...

—El conec poc. És una persona de la confiança del president. Com a secretari, ha realitzat els informes que se li han requerit des de Presidència. Ha de proporcionar seguretat jurídica als membres del consell d’administració. Personalment no tinc cap relació amb Jorge Cuerda. Jo estic a Vicepresidència i ell està a Presidència. Jorge Cuerda té el seu caràcter, no és de la broma, i únicament coincidim al consell de Divalterra.

La seua actuació com a secretari ha provocat una denúncia de Ciutadans i, segons sembla, alguna investigació paral·lela de Fiscalia. Com actuarà Compromís si aquestes investigacions van endavant?

—Tant Ciutadans com el PP es dediquen a fiscalitzar la feina del Govern, com ha de ser, però de vegades no l’encerten gens. Ara bé, si s’obre un procediment judicial per la seua actuació com a secretari, és clar que demanarem el seu relleu. Evidentment, sol·licitaríem que els responsables en quedaren apartats.

"Si s’obre un procediment judicial per l'actuació de Jorge Cuerda com a secretari de Divalterra, és clar que demanarem el seu relleu". / Eva Máñez

El PP també critica que es privilegia Ontinyent, el municipi on és alcalde Jorge Rodríguez, president de la Diputació. Vostè té aquesta sensació?

—Ontinyent és tractat com la resta, ja no existeixen els convenis singulars i no hi ha espai per a cap tracte de favor.

El concert que el cantant David Bisbal va oferir a Ontinyent el 2017 pel qual la Diputació va abonar 86.000 euros no li sembla un tracte de favor?

—Aquell concert formava part de Sona la Dipu, un pla de l’àrea de Joventut que va passar per moltes altres poblacions i que va incloure concerts de Malú, Melendi... En un poble com el meu, Bonrepòs i Mirambell, no podem dur un artista d’aquest caixet. Ens falta espai per fer-ho.

L’esperit de Sona la Dipu no és dur Malú, Melendi o Bisbal, sinó promocionar els grups joves valencians.

—Sí. Al llarg d’una legislatura hi ha coses que et poden semblar millor o pitjor... El ben cert és que els alcaldes de tots els partits es mostren encantats d’acollir artistes com aquests.

Acabarem l’entrevista parlant de Compromís. A vostè li agradaria ser diputada a les Corts valencianes?

—No especialment.

No es presentarà a les primàries.

—Jo seré allà on vulga la gent del meu partit. Em van dir que em volien a la Diputació i ací estic... Volien que jo fora la presidenta de la Diputació, però el 2015 no vam fer-ho bé, no vam saber negociar la presidència. Si els meus companys i companyes em demanaren anar a les Corts, ho faria, però aquesta no és la meua intenció. Seré allà on em diguen que he de ser, i si cal, tornaré a dedicar-me per complet a la meua feina d’advocada, que de fet encara conserve: a la Diputació no tinc dedicació exclusiva, sinó del 75%.

Les primàries de Compromís no tenen reglament ni data. Ha arribat l’hora de posar fil a l’agulla?

—No ens hem d’alarmar. De primàries, n’hi haurà. Ja hem passat per aquest procés i sabem com s’ha de fer.

Han de ser, de nou, unes primàries obertes a tota la ciutadania?

—Jo crec que sí, clar que sí. Si no, per què fem unes primàries? Són un mecanisme de participació de la ciutadania.

Què li semblaria que una de les formacions que integren Compromís decidira escollir internament els seus candidats a les llistes, sense concórrer a aquestes primàries?

—Em semblaria malament. Si fem primàries és per participar-hi tots. No crec que cap força de les que integrem Compromís pense fer una cosa així.

Hi ha malestar creixent a la branca de Gent de Compromís, la dels adherits, perquè se’n senten exclosos. Comprèn el seu desencís?

—Al Bloc volem caminar cap a Compromís, superar la fase de coalició de partits. La gent anhela un radicalisme democràtic al qual hem d’acostar-nos a poc a poc. Un radicalisme democràtic que ja practiquem al Bloc. A Compromís, però, cada partit pensa d’una manera i no hem sabut posar-nos en la pell dels adherits.

Descarta un pacte amb Podem a les eleccions valencianes de 2019?

—Sóc membre del consell nacional del Bloc i no n’hem parlat. No tinc constància ferma de cap acostament en aquest sentit. Amb tot, considere que Compromís està en condicions de presentar-se en solitari. Tenim els líders més ben valorats i som la força que, segons els valencians i les valencianes, defensem millors els seus interessos. Podem també té molt a oferir a la gent, no tenen necessitat de pactar amb nosaltres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.