1. Per la no reforma del model de finançament. Els serveis públics bàsics es financen a través del model de finançament, pel qual l'administració central atorga a les autonomies una determinada quantitat de fons. La Generalitat Valenciana va sortir molt perjudicada pels criteris establerts en la darrera negociació, l'any 2009, circumstància que ha alimentat el volum de deute. L'endeutament ja representa, de fet, el 44,4% del PIB valencià. El model va caducar el 2014, però ni Rajoy primer ni Pedro Sánchez han mostrat un veritable interès per entomar la reforma.
2. Perquè el Congrés ignora la demanda valenciana per recuperar el dret civil. S'hi han manifestat a favor tots els grups polítics de les Corts; la Generalitat Valenciana i 541 municipis, però, tanmateix, el Congrés continua ignorant la petició valenciana per tal de recuperar la capacitat del parlament valencià de legislar en matèria de dret civil. L'últim intent va ser el passat gener, tot aprofitant una reforma de la Constitució per eliminar el terme 'discapacitat'. La proposta, encapçalada per l'Associació de Juristes Valencians, però, ha quedat en aigua morta.
3. Perquè ni hi ha reciprocitat entre A Punt i TV3 ni se li espera. El febrer de 2011 els repetidors d'Acció Cultural que remetien el senyal de TV3 van apagar-se a causa de la campanya d'assetjament del govern Camps. Els partits que aleshores estaven en l'oposició es van comprometre a restaurar el senyal i buscar una solució duradora. Res d'això, però, no ha passat i si bé s'han fet passos endavant molt importants entre les dues corporacions per compartir continguts, a hores d'ara TV3 continua sense sintonitzar-se en la televisió convencional.
4. Per la regressió en l'ús social de la llengua. La darrera Enquesta de coneixement i ús social del valencià de la Generalitat Valenciana no deixa espai per al dubte: la llengua dels valencians està en regressió. El 2021, només el 19,5% de la població parlava en català a casa, una xifra que suposa quatre punts menys que en la darrera enquesta, realitzada el 2015. A la dècada dels vuitanta, el percentatge arribava al 50%. També ha caigut de forma notable el nombre de persones que usen el català amb les amistats.
5. Perquè encara hi ha massa casos en què es vulneren els drets lingüístics. L'Estatut consagra el dret dels valencians i les valencianes a ser ateses en la seua llengua quan es relacionen amb l'administració. El 86,5% del personal de la Generalitat, segons la darrera enquesta, disposa d'acreditació en algun nivell de català. A voltes, però, hi ha entrebancs. L'any 2021, la Plataforma per la Llengua va registrar 15 episodis de discriminació lingüística en aquest àmbit. En els serveis de salut i amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat és on s'acumulen el gruix dels casos.
6. Per la política centralitzadora en la implantació d'energies renovables. La Unió Europea vol que, per al 2030, el 40% de l'energia que es consumeix provinga de fonts netes. La transició energètica ha provocat una pluja de projectes per a la instal·lació de plantes fotovoltaiques. La legislació espanyola deixa en mans del Ministeri de Transició Energètica la decisió sobre l'adequació o no de les plantes de més de 50 megawatts, és a dir, les de major dimensió i més impacte territorial tenen. El Ministeri ha aprovat plantes a la Plana Alta, la Plana d'Utiel-Requena, l'Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà que no tenen el vistiplau de la Generalitat Valenciana.
7. Per la desvertebració ferroviària del territori. Si un castellonenc vol desplaçar-se a Alacant per arribar a una reunió a Alacant a les 12 del matí ha de fer-hi nit. La connexió de les tres capitals valencianes no ha millorat en els darrers trenta anys. Les millores, en la connexió amb Barcelona a través de l'Euromed, han estat testimonials. En canvi, la liberalització del transport de passatgers i l'existència de la línia AVE entre València i Madrid ha permès que diàriament circulen més d'una trentena de trens.
8. Perquè l'amenaça de l'extrema dreta avança. La hipòtesi que partits d'extrema dreta arribaren als governs europeus s'ha materialitzat darrerament. El cas de Giorgia Meloni, a Itàlia, n'és paradigmàtic. A casa nostra, Vox podria tindre la clau de volta de les pròximes eleccions i ocupar alguna cartera del Consell. La lluita contra el feixisme fou una de les banderes de Guillem d'Agulló, de l'assassinat del qual enguany es compleixen trenta anys. L'acte a la plaça de bous vol, precisament, homenatjar la seua figura.
9. Perquè Acció Cultural torna a la plaça de bous. I això no és poca cosa. L'última volta que ho va fer va ser el 2016, després de setze anys d'absència pels entrebancs del Partit Popular. Aquella fou una jornada festiva, de retrobament, després de dues dècades de govern del Partit Popular. La d'aquest dissabte, amb grups de primer nivell com El Diluvi o la Fúmiga i la tornada als escenaris de Josep Nadal, de la Gossa Sorda, promet ser una festa ben sonada.