Maluks ferotges

La defensa de la vida, la reivindicació d'una existència lliure de les urpes criminals del masclisme i de les encara vigents desigualtats de gènere, ha tenyit cada 8 de març els carrers i les places d'arreu del planeta. L'onada feminista, identificada amb un color violeta de tonalitat força combativa, s'ha convertit en un terrabastall de llarga durada que ha malmès els fonaments d'un anacrònic patriarcat, en un autèntic terratrèmol morat que ha qüestionat monopolis masculins, com ara l'existent als escenaris del circuit nostrat, especialment al divers aparador de la denominada música alternativa. O en paraules de la valenciana JazzWoman, les madrilenyes Tremenda Jauria i les basques Aneguria i La Basu a l'aguerrida i alliberadora cançó «Akelarre»: «Quina paradeta teniu organitzada per a repartir-se entre vosaltres el bacallar. Tot nugat i ben nugat per a ser els reis del sarau. Jurat que això s'ha acabat [...]. Deixeu-vos d'històries, no vull el teu rotllo. Han arribat aquestes noies per rebentar-vos el monopoli».

Amb aquest esperit d'obrir l'escletxa al panorama alternatiu nostrat, i des d'unes sonoritats electròniques d'ascendència tropicals, ha emergit Maluks amb el seu primer disc, Som i vibrem (2021). Un quartet femení -Núria Pons, Laura Honrubia, Marina Bolea i Maria Deltell- de música empoderada i ferotge, d'una relativa varietat estilística que transita des d'uns ritmes caribenys profundament festius fins a un ventall de subvariants del reggae amb les quals modelen missatge, sensacions transmeses i la intensitat d'espolsar-se dels prejudicis per a ballar fins que el sol relleve a la lluna. Gresca de somriures i cossos elàstics, consignes antifeixistes, metrònoms accelerats i discursos feministes, en definitiva.

«Me toca», el tema que obri el seu primer àlbum enregistrat a Propaganda pel Fet, és l'exemple paradigmàtic de la idiosincràsia feminista de Maluks, de la seua proposició de trencar l'hegemonia masculina als escenaris. Del bracet amb la banda mediàtica La Fúmiga, proposen uns ritmes llatins que inciten a nits de dansa sempiterna, on el piano i els vents completen el pilar musical d'essència sintètica de Maria Deltell, la DJ del grup valencià. Carregada d'ambient caribeny pels crits en castellà de «sofre», «puja», «com una boja» o «havana», és la mostra del bilingüisme practicant de la banda, qui utilitza de manera preeminent la llengua pròpia amb incursions de l'altre idioma oficial del País Valencià. Una aposta llatina que mantenen a «Comboi», on s'hi suma una guitarra al piano, els vents i els teclats de la DJ per crear una cúmbia lleugerament més clàssica. Això sí, amb els fonaments electrònics, els quals són un segell distintiu del quartet.

Aquesta essència digitalitzada, de sons nascuts del laboratori de la taula de mescles, adquireix la seua intensitat més salvatge, irreverent i iconoclasta amb Soca-rel, amb una mena de dancehall desfermat que calma l'enyorança dels seguidors acèrrims d'Orxata Sound System. Un dels components d'aquella banda, Pa Lao, participa, de fet, en aquesta cançó d'ànima festiva i mentalitat subversiva i, de manera dissimulada, valencianista. Les sonoritats jamaicanes de Maluks, tanmateix, redueixen voltatge a «Naveguem», d'ànima més sentimental i amb voluntat d'endinsar-se en un viatge musical cap als esquemes clàssics de les sonoritats tradicionals de l'illa caribenya. Una peça que compta amb la seua remescla a manera d'extra de l'àlbum, «Navedub», en la qual es fa un homenatge al gènere nascut de l'experimentació reggae durant la dècada dels seixanta del segle passat, és a dir, al dub.

«L'espera», en la qual col·labora la Zebrass Marhing Band, reforça la predilecció pels ritmes jamaicans, especialment per aquells predestinats a transmetre vibracions positives, pau interior, calma enmig de l'actual tempesta, així com a reflexionar amb el cor a la mà i extreure les pulsions més íntimes que ens assetgen. La cançó, de fet, versa sobre l'empresonament de l'aïllament, el qual s'inspira en el confinament domiciliari que va aplicar-se durant la primera onada per frenar l'hemorràgia de contagis de la COVID-19. Aquest clima de pensament intern, de raonaments atrapats per la companyia de la cosina tristesa adquireix més emotivitat amb la introducció d'una àmplia gamma d'instruments de vent, com ara el trombó, la tuba, la trompeta, el saxo alt i el saxo baríton gràcies a la participació de la banda de Vilanova i el Geltrú (Garraf). La tranquil·litat conquereix també les sonoritats de «No more», un dancehall d'aires calmats que exacerba l'estima pròpia i clama per allunyar-se de les incursions depressives originades a un món excessivament poblat de biografies precàries.

Agafant aquesta mena de variant del reggae com a referència, el qual, de vegades, vira cap a sonoritats dubstep, Maluks s'associa amb Tremenda Jauria a «Colors i sabors». Ho fa per insistir en la importància de viure, i en la necessitat de cuidar-se unes a les altres, de col·locar el suport mutu com a filosofia central de les nostres existències. O com expressen a la cançó: «Compartim el drama de matinada, plor, rialla i abraçada». Un discurs vitalista que adquireix tonalitats combatives, de lluita contra el feixisme i la desmemòria dels crims de l'extrema dreta a «Contra l'oblit», una cúmbia electrònica edulcorada amb pinzellades d'ambient revolucionari a través de l'acordió diatònic de Carles Belda. L'artista Elies Taño contribueix al disc, precisament, amb unes il·lustracions dedicades per aquesta tema nítidament antifeixista.

D'entonar «no passaran!» i desitjar que «creme el feixisme», el quartat femení retorna amb «Fins a l'alba» cap a les paraules envernissades de morat, a uns mots insurgents amb la testosterona recalcitrant que habita a les sales de ball. De ritme dancehall, sonoritat sintètica, pulsió vertiginosa, i d'incitació a no deixar els peus aturats en cap moment, la cançó és un manifest per evitar les actituds trufades de masclisme durant les celebracions. «Movem els malucs, no se'ns tanquen les parpelles. Venim per a quedar-nos, que tot no siga per ells», canta seguint aquesta estela discursiva Mireia, de Pupil·les, a «Olor de dones», un tema d'excitació fraternal amb un avís feminista: «Dones a l'escenari, dones a tot arreu. Venim per a quedar-nos, no escoltem el senyoret, som les nétes de les bruixes que no cremaren fa temps». El clam ferotge de Maluks.