A Marisa i Adam, dos veïns de Mislata (Horta), la vida se'ls havia girat en contra. Amb dos fills que encara no superen la quinzena, feia tres anys que ballaven amb la precarietat a causa de percebre sous d'autèntica misèria. Malgrat les estretors econòmiques, abonaven el lloguer de forma puntual a la propietària. Tots els mesos desemborsaven 350 euros pel seu pis. Una rutina fràgil que va capgirar-se quan l'habitatge va passar a engreixar la cartera immobiliària del Banc Sabadell, qui va vendre'l al fons d'inversió TDA CAM 7. A partir d'aquell moment, el fons voltor va desentendre's de qualsevol compromís social. Volien, segons narra la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de València, que abandonaren la casa. No importava la seua situació de vulnerabilitat econòmica.
En aquella etapa d'absoluta desesperació per veure's abocats a conviure al carrer amb dos xiquets menors, van trobar l'ajuda de la Generalitat Valenciana. A través de l'Entitat Valenciana de l'Habitatge, aconseguiren una llar. «Aquella notícia, però, va topar-se amb les pluges torrencials que s'han donat darrerament. L'habitatge s'havia vist afectat i no reunia les condicions mínimes. L'entitat s'hi va comprometre a rehabilitar-lo, però necessitaven tres mesos. És el temps que la família demana fins a marxar del pis. Però el fons voltor no vol saber-se'n res», relata José Luis González, portaveu de la PAH València.
Aquest dilluns, en plena pandèmia del coronavirus en la qual les autoritats sanitàries demanen a la població quedar-se al seu domicili, els tribunals instaven a desnonar Marisa, Adam i els seus dos fills. La intervenció de la PAH, els moviments per l'habitatge del cap i casal, el Consell i l'advocada d'ofici van evitar-ho, de moment. Com també va aturar-se per novena vegada l'intent de desnonament de Raquel, Salem i les seues dues filles de quatre i sis anys. Víctimes d'una estafa, s'enfronten a les urpes immisericordes de Cerberus, on ostenta el càrrec de director general el fill de l'expresident del Govern espanyol, José María Aznar. Els moviments socials de València, tanmateix, no van poder aturar aquest dimarts el desnonament d'una família amb dos nens menors al barri de Benimaclet, a la capital del País Valencià.
L'acumulació de tres desnonaments a principis d'aquesta setmana a la corona metropolitana de València, però, no ha estat casual, ni anecdòtica. «D'ençà que va aixecar-se l'estat d'alarma i el poder judicial va reprendre en juny els procediments que havia aturat durant el confinament domiciliari, estem experimentant una mena d'epidèmia de desnonaments», denúncia González. «En el segon trimestre de l'any, s'han registrat al País Valencià 195 desnonaments, la qual cosa equival a dos desallotjaments al dia. D'aquests llançaments, 131 corresponen a impagaments de lloguer, 57 per qüestions hipotecàries i set per ocupació de l'habitatge, el qual, en termes generals, sovint és propietat d'un gran tenidor, una entitat financera o un fons voltor. De setembre i octubre, encara no tenim dades fiables. Però sí que estem veient una onada de desnonaments important, ja que s'estan executant aquells que estaven programats durant el confinament domiciliari», detalla.
«L'actual onada de desnonaments evidència que les mesures adoptades pel Govern espanyol, qui només ha prohibit els desnonaments de les persones afectades pel coronavirus, són insuficients. És totalment incoherent que es demane a la gent residir en els seus domicilis i restringir els contactes socials mentre s'autoritzen els llançaments de persones en situació de vulnerabilitat», contraposa, així com demana a l'executiu espanyol que «aprove un decret per aturar tots els desnonaments durant la pandèmia del coronavirus». «Enmig d'una crisi sanitària, s'està aprofundint en la lògica perversa d'especular amb l'habitatge i acumular capital», complementa Guillem Ribera, membre del sindicat de barri Espai Veïnal Cabanyal, qui adverteix: «Hi ha diversos desnonaments pendents al barri per als pròxims mesos».
Aquesta marea de llançaments, la majoria dels quals es produeixen per impagaments d'uns lloguers amb preus inassumibles per a sous cada vegada més precaris, també s'ha donat a les Illes Balears, segons asseguren des de PAH Mallorca. «D'ençà que va aixecar-se l'estat d'alarma, hem hagut d'aturar 20 desnonaments a Palma», expressa Àngela Pons, presidenta de l'organització en defensa de l'habitatge, qui desgrana: «La majoria dels desallotjaments s'han produït per lloguer o per ocupacions, les quals s'han donat per famílies vulnerables que no tenen accés a un habitatge i en propietats de grans tenidors. És la conseqüència, de fet, d'una manca d'habitatge públic i de lloguers socials per a les persones més empobrides». «L'any 2018 l'executiu de les Illes Balears va aprovar una llei d'habitatge que estava assessorada per la PAH i, per tant, incloïa gran part de les nostres reivindicatius. Ara bé, el Govern balear no ha implementat la normativa, la qual cosa seria necessària arran de l'emergència d'habitatge que estem patint enmig d'una pandèmia», retrau. «L'executiu balear hauria d'intervenir», demana.
L'Ajuntament de Palma, tanmateix, sí que ha tractat d'intervenir en un desnonament que va acaparar el focus mediàtic per la inhumanitat de les circumstàncies. Julio Díaz, una persona de 83 anys amb demència i un càncer terminal, tenia una ordre de desallotjament de la seua llar arran d'haver-hi presentat el seu immoble com a l'aval d'un crèdit. «És una història molt cruel i tràgica, ja que Díaz havia atorgat el crèdit a una dona que no coneixia i que va aprofitar-se de la seua demència. Ha estat víctima d'una estafa per la qual podia quedar-se sense llar en plena pandèmia del coronavirus. No debades, el jutge estava entestat en el desnonament. L'actuació del seu advocat, però, ha evitat el desallotjament», relata l'activista de la PAH, qui afegeix: «Aquest lletrat ha aconseguit un precedent jurídic, ja que ha estat aturat pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears». «Gràcies a la pressió de la PAH i l'actuació del lletrat, s'ha aturat. Però no sempre ho podem aconseguir. Cal una llei que ature els desnonaments», exigeix.
«Estem experimentant una onada de desnonaments molt greu», comparteix Sílvia Badia, activista del Sindicat de Llogaters i del moviment per l'habitatge a Barcelona. No debades, la capital de Catalunya ha registrat 443 desnonaments entre el 14 de setembre i el 23 d'octubre, segons dades de la unitat antidesnonaments de l'Ajuntament de Barcelona. De les persones que han estat víctimes d'un desallotjament a la ciutat comtal, 748 eren adultes i 463 menors. La unitat impulsada per l'equip municipal d'Ada Colau, de Barcelona en Comú, va assegurar que nou de cada deu desnonaments havien estat aturats a través de condonacions de deutes o rebaixes del preu dels lloguers. Ara bé, manifestaven el seu malestar perquè el 14,5% dels desnonaments són notificats dies abans de realitzar-se. «Això fa gairebé impossible iniciar qualsevol mediació», lamentava el consistori barceloní.
L'informe elaborat per aquest departament de la corporació municipal advertia, a més, que el 80% de les persones desnonades se situen per sota del llindar de la pobresa. «El 80-90% de les persones que sofreixen un desnonament són víctimes d'uns ingressos precaris, els quals no els permet accedir a un habitatge o resistir una pujada del preu del lloguer. Es tracta de persones que comptaven amb aquests problemes abans de la pandèmia del coronavirus i que, en termes generals, tenen uns ingressos limitats. No debades, una bona part d'elles són migrades, les quals, a més, tenen dificultats per entendre la llengua, un fet que dificulta la capacitat de reacció enfront de les peticions de desallotjament i que ens deixa com a única opció la possibilitat d'aturar el desnonament durant la intervenció policial», exposa l'activista, qui afegeix: «Estem veient els desnonaments que estaven programats abans de la pandèmia i que durant els mesos del confinament domiciliari es van paralitzar. Amb la desescalada i el reinici dels procediments jurídics, s'han reactivat».
«La problemàtica de l'habitatge és tan escandalosa que estem veient com desnonen professionals de la salut. Hem tingut casos de desnonaments de persones que estaven curant als malalts i a les persones grans. És absolutament pervers», denuncia Jaime Palomera, investigador en qüestions d'habitatge a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i veu destacada del Sindicat de Llogaters. «Si les persones desnonades són ciutadans amb situació de precarietat d'ingressos i de vulnerabilitat social, els propietaris que desnonen són, principalment, entitats financeres, fons voltors i grans rendistes. A Barcelona, més del 50% de les expulsions de les llars són en immobles de grans tenidors, els quals són considerats com aquells que posseeixen més de 10 immobles», detalla. «En cas que no s'actue en la legislació d'habitatge, veurem una onada de desnonaments a conseqüència del xoc econòmic de la COVID-19. I aquest esclat de desallotjaments futur podria ser més transversal per renda i de major proporció», avisa Badia.
Com a resposta a l'auge dels desnonaments al Principat, la Generalitat de Catalunya va aprovar un decret antidesnonaments en el qual obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social a les persones afectades fins a la finalització del nounat estat d'alarma, el qual té vigència fins al maig del 2021. Una normativa que se sumava a les diferents lleis catalanes que intenten assegurar el dret a l'habitatge amb una regulació del preu dels lloguers. «Malgrat que aquestes lleis són bons instruments per aturar la sagnia de desnonaments, la Generalitat de Catalunya ha demostrat una manca de voluntat política en implementar-los. En el cas de la normativa sobre el lloguer, les immobiliàries estan incomplint la llei per no facilitar als futurs inquilins l'índex actual de preus o les anteriors tarifes, és a dir, informació bàsica que recull la legislació aprovada pel Parlament. Enfront d'aquesta situació, el Govern català no aplica les sancions contemplades. Encara més, diu que informarà de la legislació vigent a les immobiliàries en desembre. Això és com si informares i no sancionares a la gent que va a velocitats no permeses per la carretera», s'indigna Palomera. «La situació es repeteix amb el decret antidesnonaments», agrega.
«Aquest decret està tenint uns efectes molt limitats atès que els jutges interpreten que la Generalitat de Catalunya no té competències per regular la qüestió i que el responsable és l'Estat espanyol», anota Badia. «Els magistrats fan prevaldre el dret a la propietat per sobre del dret fonamental a l'habitatge», reforça Palomera, qui denuncia: «A l'actuació dels togats, se suma l'augment de la pressió policial. Les forces de seguretat estan fent desplegaments policials que són més propis d'una operació contra el terrorisme o el narcotràfic que no per desnonar una família vulnerable, la qual no pot abonar la quantitat de lloguers abusius. De fet, la gent es queda sobtada quan expliques que aquests dispositius policials són per desnonar persones». «Les forces de seguretat s'han aliat amb més força si cap amb els jutges per executar tots els desnonaments que fins al moment tenien prevists durant els mesos que va produir-se el confinament domiciliari», censura.
L'augment de la pressió policial s'ha traduït, al seu torn, «en la criminalització de les protestes del moviment per l'habitatge», segons indica el Sindicat de Llogaters. «No és només que les operacions policials es produeixen en horaris més matiners i amb desplegaments més grans. També s'estan interposant multes en virtut de la llei mordassa amb una freqüència més gran. La Generalitat de Catalunya, per exemple, ens demanava 28.247 euros per oposar-se a un desnonament d'un gran tenidor en plena pandèmia de la COVID-19», sanciona. «És la seua estratègia per evitar que aturem els processos d'expulsió de persones de les seues llars», consolida Badia, qui reitera: «El Govern espanyol ha d'aprovar una legislació que prohibisca els desnonaments, almenys, mentre dure l'actual emergència sanitària».
Amb l'Estat espanyol registrant, segons dades de la PAH, quasi 250 desnonaments diaris d'ençà que va aixecar-se el darrer estat d'alarma, el moviment estatal pel dret de l'habitatge ha reclamat un decret antidesnonaments. De moment, ERC, Compromís, Unides Podem, BNG, EH Bildu, Nova Canàries, Más País, la CUP i Junts per Catalunya han firmat el manifest de la PAH i Stop Desnonaments per aprovar un decret que prohibisca les expulsions de les llars durant la permanència de la pandèmia del coronavirus. El PSOE, tanmateix, s'ha desmarcat. Encara més, han observat com a una deslleialtat que els morats signen un text favorable a impedir els desnonaments durant la crisi sanitària.
«El problema és el PSOE, qui ha rebutjat la implementació d'aquest decret a causa del seu alineament amb els interessos econòmics dels rendistes. L'Estat, de fet, compta amb moltíssimes eines per garantir el dret a l'habitatge com ara mobilitzar els 250.000 habitatges que ostenta la SAREB com habitatges públics amb lloguers socials, recuperar els habitatges destinats al turisme per a lloguers assequibles o forçar als grans tenidors a proposar de manera obligatòria lloguers socials», exposa. I destaca: «El PSOE, però, ha optat per situar-se del costat d'aquells que especulen amb un dret fonamental com ara l'habitatge enmig d'una crisi sanitària en la qual les autoritats recomanen quedar-se a les llars». És una altra de les innumerables epidèmies socials que coexisteixen amb l'actual emergència vírica.