-Vostè estava retirat de la música...
-Sí. Aquests anys he anat fent col·laboracions molt puntuals.
-Què va pensar, quan el van cridar per a protagonitzar aquesta actuació?
-Per un costat, trobe que està bé, estratègicament, fer aquestes coses per a mobilitzar la gent. Ja són molts anys en què es ve celebrant el 25 d’Abril amb aquesta intenció. Però tot això també em va generar dubtes, perquè no estic en actiu i era complicat. Però m’he acabat llançant.
-Li fa pànic tornar als escenaris?
-Sí, clar. Però també en tenia moltes ganes. L’última volta que vaig pujar a un escenari va ser fa un any al concert de La Fúmiga, i vaig eixir amb l’adrenalina pels núvols. Tornar sempre és un plaer per a la gent que hem estat en els escenaris.
-Vol tornar, en algun moment, als escenaris de manera més continuada i no puntual?
-Sí que m’agradaria, a nivell personal, tal com he fet aquests anys i amb un altre ritme, anar traient cançons. És l’únic que sé fer en aquesta vida.
-Què espera d’aquest 25 d’Abril?
-Espere que funcione com a espurna, com a espurna de mobilització, perquè és fonamental. Fins fa unes setmanes em feia la sensació que la gent estava adormida, però últimament, tocant diversos sectors i parlar amb la gent, ja note certa preocupació i mobilització de la gent progressista. Espere que el 25 d’Abril hi contribuisca. També és important que hi haja una mobilització per qüestions programàtiques, més enllà de les sigles, i que darrere de la manifestació estiguen tots els actors progressistes: Acció Cultural, Escola Valenciana, la Comissió Ciutat-Port... I tota aquella gent que vol un País Valencià amb futur, més enllà dels partits. Aquests anys, com a polític, m’he adonat de la importància que la gent pressione des de baix perquè tot evolucione tal com ha d’evolucionar.
-Serà una jornada marcada per les eleccions de dins d’un mes. Percep por a que guanye la dreta?
-Sí, n’hi ha molta por. És una por atàvica, que he vist sempre, fins i tot el 2015, quan semblava que tot estava clar. L’esquerra d’aquest país ha patit molt, la gent està molt atemorida i s’espera el pitjor. Però això precisament pot fer que la gent es mobilitze. D’altra banda, estaria molt bé que posem damunt la taula temes del País Valencià, ja que al 2019 no es va fer tant perquè van fer coincidir les eleccions valencianes amb les espanyoles. El 25 d’Abril servirà, també, en aquest sentit: per a posar el País Valencià al centre.
-Les enquestes tendeixen a pronosticar un canvi. Vostè també el pronostica?
-No. En principi no. De totes formes, pronosticar en aquests moments és com fer una aposta d’un partit de futbol. I sovint oblidem que el partit s’ha de jugar, i l’esquerra tenim les nostres armes per a guanyar. Sobretot, cal no abaixar la cara. A vegades sembla com si la gent preferira pronosticar que guanyar. Cal lliurar la batalla fins al final. Aquesta és l’única manera de guanyar. I també cal deixar-nos d’històries que ens arriben de Madrid i plantejar temes de país, del que s’ha fet des del Botànic i del que es vol fer. La gent té por de PP i Vox, però allò important és tirar avant amb els projectes de país que volem. Cal pensar més en positiu.
-Pel que fa a la seua vida política, vostè ha sigut diputat de Compromís a les dues últimes legislatures, però s’ha retirat. Per què?
-Primer, perquè era el que havia pensat des d’un principi, no estar més de vuit anys. I perquè crec que és important que hi haja relleus als equips. Quan vaig entrar a Compromís el 2011 ja parlàvem de la importància de les renovacions. I aquestes han de ser continuades. D’altra banda, a nivell personal, necessitava canviar d’aires, i mai no he volgut fer carrera política. Per això m’havia de buscar les garrofes a fora.
-Vostè ha sigut crític, en alguns casos, tant amb Compromís com amb les altres forces del Botànic.
-Sí, ho he sigut en algunes coses. Per exemple, potser no hem tingut del tot clar quina televisió volíem o no hem sabut utilitzar la força per arribar a aconseguir-la. O potser hauríem d’haver sigut més valents en el tema de les renovables, un tema en què hem perdut temps. O hauríem d’haver desplegat altres tipus de polítiques al Baix Segura, comptant més amb els col·lectius ecologistes i no estar tan preocupats per acontentar la màfia favorable als transvasaments.
-Com pensa que es decidiran les eleccions? Per quins factors?
-Pense que el principal factor serà el de la participació. Els blocs estan mobilitzats. Sí que veig que hi pot haver una participació de la gent d’esquerres amb por a la dreta, però no sé fins a quin punt el votant de Vox es mobilitzarà en unes eleccions en què no tenen un candidat conegut. Cal pensar que tothom coneix Santiago Abascal o Iván Espinosa de los Monteros, però cares com les dels candidats d’aquest partits a Les Corts en molts casos són totalment desconegudes. El que sí que em preocupa és que el PSPV no faça una defensa directa del Botànic. Fa la sensació com si defensaren un projecte centrista que no és el del Botànic, sinó el seu propi projecte per mirar de llevar vots a Ciutadans. Si hi ha coses que s’han fet bé en el Botànic i que cal millorar, caldria portar aquesta bandera. I si el PSPV no ho fa, deixa molt malament la faena feta aquests anys. Més encara tenint en compte que Compromís i Unides Podem sumen més vots conjuntament que el PSPV.
-Si guanya la dreta, quin escenari pronostica?
-Supose que en un principi hi hauria un escenari de pressió col·lectiva dins de l’esquerra valenciana. Ací som prou professionals en aquest sentit. Hi pot haver una reivindicació de la gent molt jove. Cal pensar que en deu anys han canviat moltíssimes coses: fa deu anys l’homosexualitat, la llengua o el feminisme eren qüestions més secundàries o que estaven més amagades. Si de sobte tots aquests temes són posats en dubte o si es fan polítiques per a retrocedir en aquest sentit, evidentment hi haurà una reacció, clar.
-I si es reedita el Botànic?
-L’escenari, supose, serà el d’anar a pactar certes coses de govern depenent del resultat que hi haja i de la correlació de forces. Hi haurà un ajust de comptes depenent dels resultats. Per això és important que Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida traguen el millor resultat possible davant el PSPV. D’altra banda, també caldrà estar atents als canvis generacionals dels partits. I no sé fins a quin punt, per exemple, dins del PSPV, els sectors més centristes que estan més a prop de Ciutadans tenen un futur per davant. Perquè sense un pacte amb l’esquerra el PSPV no tindrà futur. Esperem que aquesta obvietat aplane el camí a polítiques més progressistes.
-Per acabar, i tornant a la música, vostè protagonitzarà un concert més de vint anys després que començara a actuar La Gossa Sorda als escenaris. La música encara juga el paper mobilitzador que jugava quan van començar a tocar?
-Crec que sí. De fet, en Falles vaig estar en el concert de Zoo, de Pupil·les, de La Fúmiga i d’altres grups i vaig comprovar que la música valenciana desenvolupa encara un paper de socialització entre la joventut i entre gent no tan jove amb valors progressistes. En aquell concert em vaig estar fent fotos amb gent jove, tan jove que mai no ens va veure tocar en directe a La Gossa Sorda. Hi ha hagut un relleu musical, però la gent jove no ha desertat del camí que vam encetar fa més de vint anys.