Quatre dies després d'una desfilada feixista a València amb motiu de l'anomenat dia de la Hispanitat, un grupuscle neonazi va exhibir la seua ideologia pels carrers i les places dePego, una població de poc més de 10.000 habitants de la Marina Alta. Constituïts com a la penya hooligan del Gandia CF i connectats amb altres graderies radicals del futbol nostrat, van passejar-se pel municipi en octubre de 2020 amb càntics que expressaven consignes d'odi, adhesió a règims criminals, així com van col·locar enganxalls amb propaganda feixista. Una actuació que va inquietar el veïnat.
La indignació per aquella exhibició de simbologia feixista va provocar que els habitants de Pego i persones antifeixistes es manifestaren contra els ultres d'extrema dreta. Un centenar de joves van acudir als annexos del camp en el qual es disputava el partit per evidenciar el rebuig al grupuscle neonazi. Aquella concentració va comportar l'acorralament dels hooligans ultradretans a l'estadi de futbol. Els 22 radicals van romandre a l'interior del coliseu pegolí fins que agents de la Guàrdia Civil van decidir escoltar-los per facilitar la seua sortida, igual que ho van fer amb els jugadors i les directives futbolístiques de les esquadres pegolines i gandienques. A la mitja part, de fet, la cúpula del Pego CF havien decidit tancar les portes del camp per evitar disturbis.
«No podem tolerar que es barrege l'esport amb les ideologies de l'odi. El poble de Pego ha hagut de suportar que vinga gent enaltint la figura d'Adolf Hitler, amenaçant al veïnat i posant en perill la convivència en el nostre municipi», va afirmar als dies següents d'aquells esdeveniments el diputat a les Corts Valencianes per Compromís, Josep Nadal, qui va exigir a la delegada del Govern espanyol, Glòria Calero, «arribar fins al final en la identificació dels possibles culpables de delictes d'odi i contra la Llei de Memòria Democràtica que es van perpetrar ahir a Pego». «És obligació dels poders públics salvaguardar la convivència i la seguretat de les persones. El futbol no pot ser una excusa per a difondre l'odi i, a més, és un mandat de la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana que diu que les administracions públiques han d'evitar actes públics contraris a la memòria democràtica», va subratllar el parlamentari valencianista.
Setmanes més tard d'aquella protesta, l'actuació de les forces de seguretat va dirigir-se contra 14 persones que havien participat de la manifestació antifeixista als voltants del camp de futbol. Segons l'atestat de la Guàrdia Civil, el qual va avançar eldiario.es, un caporal i cinc agents de la benemèrita van resultar lleument ferits durant l'evacuació del grupuscle neonazi. En els enfrontaments entre els representants de la seguretat estatal i els antifeixistes, d'acord amb l'institut armat, van llençar-se pedres i ampolles, les quals haurien provocat les lesions dels agents. També van col·locar-se contenidors per barrar el pas a manera de barricada i es van proferir «amenaces» dels manifestants contra els agents de l'autoritat, segons la versió de la Fiscalia. Les lesions, d'acord amb l'atestat, s'haurien produït per altres objectes com llambordes o tapadores de clavegueram.
Arran d'aquella descripció i amb els agents personats com a acusacions particulars, la Fiscalia va presentar un escrit d'acusació on demana un total de 104 anys i sis mesos de presó per desordres públics, amenaces i atemptat contra l'autoritat amb lesions. El Ministeri Públic sol·licita per als 14 incriminats «pel delicte agreujat de desordres públics, la pena de presó de 3 anys i sis mesos, amb accessòria d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de condemna». Per a dos dels 14 processats, afegeix un delicte d'amenaces que implicaria una pena d'un any i sis mesos amb pena accessòria d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de condemna. En el cas de la resta de joves involucrats en el procediment judicial, la Fiscalia demana «per un delicte d'atemptat agreujat i lesions, la pena de presó de quatre anys i sis mesos», a la qual se suma, com en les anteriors, la pena accessòria d'inhabilitació del dret de sufragi passiu.
Les acusacions particulars, en canvi, exigeixen unes penes menors de fins a cinc anys de presó i unes indemnitzacions dineràries de 1.660 euros, 1.080 euros, 320 euros, 840 euros, 660 euros i 600 euros. La Direcció General de la Guàrdia Civil reclama, al seu torn, un pagament exigu de 19,40 euros, com a compensació pels danys en uns dels cascs que lluïa un agent de la benemèrita.
L'acusació de la Fiscalia ha generat «consternació» a les defenses dels acusats que acusen el Ministeri Públic de sol·licitar unes penes «absolutament desproporcionades que no tenen cap relació amb els fets que van ocórrer» durant aquella jornada. Expressen, que, com a mínim, s'hauria pogut solucionar amb la imposició de sancions en virtut de la llei Mordassa i, per tant, no haver de recórrer a l'àmbit penal, tot i que avancen que durant el judici buscaran «l'absolució» de la totalitat dels acusats. La crítica de les defenses és que se'ls ha aplicat el dret penal de l'enemic, és a dir, «la màxima interpretació de la llei contra aquells que l'Estat considera que són enemics de la nostra societat». Denuncien, per reblar el clau, que la identificació d'aquests 14 joves va fer-se «aleatòria» i que s'hauria pogut incriminar a altres «sense cap problema».
Amb la sensació des de les defenses que «sempre es castiga als mateixos», atès que no s'ha produït cap investigació sobre si els ultres neonazis del Gandia CF van cometre un delicte d'odi amb les seues exhibicions de simbologia feixista pels carrers de Pego, censuren que s'ha intentat «vendre com una gran operació contra persones radicals» per haver-los detingut. Al·leguen que no feia falta ordenar la seua detenció, ni emmanillar-los, ni retenir-los durant un dia i mig. Observen «una doble vara de mesurar» entre el tractament policial al grupuscle feixista i als joves antifeixistes.
La implicació en aquest procediment judicial ha provocat un canvi en la vida dels 14 acusats. «Són 14 vides que ens hem vist condicionades», relata Guillem Sendra, un dels processats per aquests fets i portaveu dels 14 joves d'entre 18 i 32 anys incriminats. «Estem com qualsevol represaliat polític: frustrats, impotents, ofuscats, i ganes de denunciar de què ens acusem», admet, encara que reconeix «sentir-se forts pel suport i la solidaritat que ens ha brindat molta gent i el mateix poble de Pego». Fa uns dies, de fet, va produir-se una concentració de gran envergadura a favor dels joves. A l'imaginari col·lectiu, planava la sensació de no voler convertir Pego en el nou Altsasu, malgrat que el context social i polític siga radicalment diferent.
«Sóc conscient de les pràctiques de l'Estat espanyol, però esperava que l'escrit de la Fiscalia contemplara unes penes inferiors a les acusacions formulades per la Guàrdia Civil», indica Sendra, que assegura: «Amb aquests procediments, com en altres engegats arreu de l'Estat espanyol, s'està intentant criminalitzar la lluita antifeixista als carrers. És un fet que l'estem comprovant quan contactem amb altres represaliats». «No som ni els primers, ni serem els últims», adverteix. «L'objectiu era silenciar-nos, dispersar-nos, però no han aconseguit. Gràcies al caliu de les nostres famílies, d'amics i del poble de Pego, resistim contra aquest panorama», afirma.
Encara que el procés judicial ha estret vincles entre els joves acusats, abans no tots tenien una relació d'amistat, ni tampoc compartien militància. «Érem un grup heterogeni de persones joves. És cert que ens coneixíem de passada i ens trobàvem en els mateixos espais d'oci, però era perquè en una població com ara Pego és habitual que això passe. Ara bé, ni estàvem tots a la mateixa colla d'amics, ni teníem interessos polítics comuns», exposa.
«Les detencions foren totalment innecessàries i completament injustificades», censura, per assenyalar que va buscar-se «criminalitzar el jovent». «Ens van detenir a la universitat, davant dels nostres companys, dels veïns o, fins i tot, com en el meu cas, davant de la meua mare», rememora amb ràbia. I desvela: «Hi ha companys que tenen problemes d'ansietat per aquestes acusacions i han de medicar-se. Hi ha persones que estan patint moltíssim per aquestes penes desproporcionades». «Sobta, no debades, la doble vara de mesurar perquè els agents van haver-hi de fer un esforç per identificar-nos i, en canvi, no van aplicar cap sanció sobre l'exaltació feixista dels elements ultradretans que van passejar per Pego en aquella jornada. Tenien com a cobertura legal la llei de Memòria Democràtica de la Generalitat Valenciana», compara.
Com a portaveu dels 14 acusats, denuncia que aquesta investigació judicial «compta amb un rerefons polític». «De moment, han aconseguit l'objectiu de castigar-nos, de limitar els nostres drets. Per por a agreujar la mostra situació processal, ja no podem acudir a manifestacions, ni a mobilitzacions de caràcter polític. Abans de rebre la sentència, ja estem castigats, condemnats per a l'exercici dels nostres drets», rebla. Un «càstig» que s'allargarà: arran de l'endarreriment dels procediments judicials a causa de la COVID-19 i de la necessitat de comptar amb una sala gran on puguen estar el conjunt dels acusats, el judici no arrancarà a l'Audiència Provincial d'Alacant, com a mínim, fins a l'any 2023. «Mentrestant», tanca, «no pararem de denunciar la nostra situació».