Per a Elvia Leyva és un dels dies més feliços de la seva vida. Està palplantada davant d’una clínica ginecològica de Houston, a Texas; vesteix una faldilla llarga i del coll li penja un crucifix. Als dits hi duu un rosari. Fa sis anys que ve aquí constantment amb els seus companys d’armes, també sota la insuportable calor estival, per protestar contra el que anomena «l’assassinat de nadons». Durant sis anys van haver de veure dones entrant a la clínica i sortint-ne amb una bosseta de plàstic als dits. Una bosseta amb píndoles per avortar.
Avui, però, han vingut per celebrar la victòria. Fa pocs dies va aparèixer un cartell a la reixa que hi ha davant de l’edifici, fet de maons rogencs: «Arran de la decisió del Tribunal Suprem, aquesta clínica no està oberta al públic.» Leyva, catòlica fervent, mestressa de casa i mare de cinc fills, és tan feliç que se li neguen els ulls. Afirma que mai no oblidarà el 24 de juny del 2022. Leyva just acabava d’arribar de l’església quan va encendre l’ordinador i va veure la notícia: el Tribunal Suprem dels Estats Units havia revocat el dret a l’avortament vigent arreu del país fins al moment. «Em vaig posar a plorar i vaig trucar els meus amics», explica. «Va ser com l’11 de setembre del 2001, però al revés.»
Per a Elvia Leyva s’havia fet realitat un somni; gran part de la societat liberal del país, però, estava en estat de xoc. Sentien que els havien catapultat al passat en contra de la seva voluntat, a un passat llòbrec. Fa uns cinquanta anys, els jutges del Tribunal Suprem van emetre el seu veredicte en el cas «Roe vs. Wade», una fita jurídica que atorgava poder de decisió sobre el seu cos a les dones i impedia que estats conservadors prohibissin les interrupcions de l’embaràs. Fins fa pocs anys, plantejar-se que aquesta sentència, dictada pel Tribunal Suprem l'any 1973, pogués quedar anul·lada semblava propi de tronats malastrucs, però ara és una realitat.
Moltes persones d’ideologia liberal, i sobretot moltes dones, temen que el pronunciament del Tribunal Suprem sigui l’inici d’una transició en la gran guerra cultural americana, ja que, durant els seus quatre anys de mandat, l’expresident Donald Trump va poder nomenar dos jutges i una jutgessa que seran membres del Tribunal de per vida. Amb aquestes persones, Trump va aconseguir imposar una clara majoria conservadora que encara té molts anys per endavant i que treballa a gran velocitat en tota una sèrie d’iniciatives que semblen tretes de la carta als Reis dels lobbys cristians fonamentalistes. El dret a la tinença d’armes s’ha fet més lax, s’han limitat les competències de l’agència americana per al medi ambient en la regulació d’emissions de CO2 i el cos docent de les escoles públiques pot resar en veu alta davant de l’alumnat. El país progressista que foren els Estats Units per a milions de ciutadanes i ciutadans sembla haver-se convertit en un episodi més de la història.
El jutge conservador Clarence Thomas ja va anunciar que properament podrien prohibir els mètodes anticonceptius i els matrimonis entre persones del mateix sexe. La congressista progressista Alexandria Ocasio-Cortez va parlar d’un «cop d’estat jurídic» i l’escriptora Margaret Atwood, autora de la popular novel·la El conte de la serventa, ambientada en un futur distòpic en el qual una teocràcia cristiana controla les dones i les obliga a engendrar fills, va publicar que el Tribunal Suprem estava convertint la seva ficció en una realitat. Pel seu cantó, l’expert en dret constitucional, Jon Gardner, descriu el Tribunal Suprem com «un perill per a la democràcia dels Estats Units».
Som al vespre del dia 4 de juliol, el Dia de la Independència. Davant de la seu del tribunal de San Antonio, a Texas, s’ha reunit un grup de dones i de noies. Duen pancartes on s’hi pot llegir: «Exigim la separació entre l’estat i la vagina». Les organitzadores tenen una nevereta on hi recullen tests d’embaràs per repartir-los entre les dones que els necessitin; dementre, clamen a favor d’un «estiu ple de ràbia». Des que es va fer públic el veredicte judicial, arreu del país s’han manifestat partidàries dels drets de les dones, ecologistes i membres de la comunitat LGBTQ. Tenen por que això no sigui més que el tret de sortida d’una revolució antiliberal i que les seves llibertats cada cop es vegin més limitades.
Una jove de 17 anys s’apropa al micròfon: «M’agrada sortir i passar-m’ho bé, però ara ja no m’atreveixo a fer-ho. És demencial haver de viure aquesta realitat». Una noia de 13 anys explica que va passar-se dos dies al llit plorant després d’assabentar-se de la decisió judicial. Una altra de 19 anys parla amb veu tremolosa: «Ens diuen que volen que mantinguem les cames tancades. Però què passa si algú ens les fa obrir amb violència? Ara estarem obligades a engendrar aquests fills!». Una mare afegeix: «Sento molta vergonya de la colla d’inútils que forma la meva generació. Nosaltres vam viure tranquil·les i ara hem deixat les nostres filles a l’estacada. Mai no m’hauria imaginat que tindrien menys drets que nosaltres». Una parella s’apropa al grup de manifestants. Ell duu una samarreta amb una imatge d’un fetus. Ella en porta una altra amb un retrat de Trump. L’home brama a la noia de 13 anys que el que hauria de fer és agafar un penja-robes, si es vol treure alguna cosa de dins.
A Texas, la llei vigent actualment és coneguda com el “Heartbeat Bill”, la llei del batec del cor. Quan es va aprovar l’any passat, ja es va considerar extrema. El text determina que l’avortament tan sols està permès fins a la sisena setmana d’embaràs; tanmateix, a la sisena setmana moltes dones ni tan sols saben que estan embarassades. Sigui com sigui, però, aquesta normativa provisional té els dies comptats i el que vindrà després és una prohibició total, tal com ja és vigent en cinc altres estats. I s’espera que d’altres s’hi sumin. Les penalitzacions possibles que es poden imposar als metges són draconianes: les amenaces van des de retirar-los la llicència fins a engarjolar-los 99 anys. Només està permès que interrompin un embaràs si es tracta d’una emergència mèdica, però no queda del tot clar què es considera com a tal. D’excepcions per a víctimes de violacions o d’incest no n’hi ha cap.
«Ens hem convertit en preses per als depredadors», afirma una jove activista que es fa dir Destynee L. Té 19 anys i és membre de la xarxa Be The Change, Texas. Explica que, des que tenia dotze anys, ha aguantat que li diguessin de tot pel carrer, «fins i tot si portava una dessuadora amb caputxa i pantalons de xandall». Ara tem que la nova situació legal atiï els assetjadors perquè els proporcionarà una sensació de poder sobre el cos de les dones. «Realment és aterridor ser dona en aquest país».
L’L. és bisexual. De fet, començà com a defensora dels drets dels animals, de la lluita per la protecció del clima i de la comunitat LGBTQ. Ara ajuda una companya que ofereix informació a les dones perquè puguin obtenir píndoles abortives malgrat la prohibició. Va créixer amb nou germans més, tots ells fills d’una mare soltera que treballava de telefonista. «Quan se’ns acabaven els vals per obtenir aliments, no teníem res per menjar», explica. Ningú no es va interessar mai per la seva situació. L’L. afirma que no entén per què l’estat vol «tantes criatures» si després no se n’ocupa. Comparativament, els Estats Units d'Amèrica tenen un índex de mortalitat materna clarament elevat i el de Texas concretament encara està per damunt de la mitjana del país.
A San Antonio s’ha fet fosc. L’L. demana que s’estiguin amb ella mentre espera un taxi Uber; té por, ara ja de tot: dels homes, de la política, de la contaminació de l’aire, de què passi alguna cosa i no pugui complir el seu somni de dedicar-se a la psicologia. «Si optem per no fer res ara, aquesta gent esborrarà del mapa 150 anys de progrés i ho destruirà tot», afirma. Després, tanca la porta del cotxe i parteix en direcció als afores, a un barri de classe mitjana.
Segons les estadístiques, actualment gairebé dues terceres parts dels ciutadans dels Estats Units d'Amèrica creuen que l’avortament ha d’estar permès en tots o gairebé tots els casos. A Texas, el 78% de la població creu que hauria de ser legal com a mínim en certs casos. Una poderosa minoria, doncs, intenta imposar la seva voluntat sobre els demés. El mecanisme que permet que sigui així queda il·lustrat, per exemple, en el cas del poble de Waskom, just a la frontera texana amb l’estat de Louisiana. L’est de Texas es considera “Trumpland”. S’hi arriba per la carretera interestatal número 20, que transcorre per entremig de boscos de pins, cases de fusta amb teulades de xapa ondulada i parcs de caravanes. Cada uns pocs centenars de metres es pot veure una església evangèlica.
Waskom és un petit poble d’uns 2.000 habitants i, a primer cop d’ull, gairebé tots són blancs. Davant d’una casa oneja la bandera confederada, un símbol del supremacisme blanc i del racisme. Davant de l’església hi ha pancartes amb imatges de nadons somrients on s’hi pot llegir «Tria la vida». Fou la “primera ciutat a protegir els nonats” de Texas i, com a tal, Waskomobtingué una certa fama. La llei anomenada “Heartbeat Bill”, l’estadi previ a la prohibició total de l’avortament, va néixer justament aquí.
Mark Lee Dickson és activista del col·lectiu Texas Right to Life (en català, Dret a la Vida a Texas) i és conegut pels seus óssos de peluix, que emeten el so del batec cardíac fetal, tal com se sent en una ecografia. Dickson va proposar a l’ajuntament una idea que havia desenvolupat juntament amb l’advocat Jonathan Mitchell: volia prohibir l’avortament, però no hauria de ser l’administració local qui s’ocupés de fer complir la norma, sinó grups de ciutadans inquiets que tindrien la funció d’una mena de xèrif auxiliar. El batlle i el seu equip, cinc homes blancs, van aprovar la mesura. Temps més endavant, el republicà Bryan Hughes va presentar una proposta similar davant del senat i es va convertir en llei. Les organitzacions religioses ja estan treballant en una nova versió que vol impedir que les dones viatgin a altres estats per poder avortar. Per aconseguir-ho, també es podrien servir del concepte dels xèrifs auxiliars.
El pastor evangèlic Doug Lovett ens rep a la seva parròquia, la Faith Independent Baptist Church. Duu una camisa d’un blau brillant i una corbata estampada amb la bandera dels Estats Units d'Amèrica i la imatge d’una àliga. «Hem establert una cultura de la vida», explica Lovett. És pare adoptiu de moltes criatures i, per a ell, l‘avortament no és acceptable ni tan sols en cas d’incest o de violació. «No creiem en el sacrifici de vides humanes», afegeix. Al costat, Lovett hi compta amb un home vestit de negre i clarament armat, qui l’acompanya.
Els blancs evangelistes van adoptar l’avortament com a cavall de batalla relativament tard. «Fins la dècada de 1980, pràcticament no hi van mostrar cap interès», explica la jurista Mary Ziegler, de la Florida State University. Ziegler és experta en la història de l’avortament. «Era, principalment, un afer que preocupava els catòlics». Però aleshores es van adonar que aquesta qüestió permetia mobilitzar votants. «A més, hi havia la possibilitat d’aconseguir fer alguna cosa de veritat». Així, l’avortament es va convertir en un tels temes simbòlics principals de la guerra cultural en què, partir d’aquell moment, catòlics i evangelistes lluitarien al mateix bàndol. La dreta religiosa i el partit Republicà van arribar a un pacte: si el partit aconseguia el poder, a canvi nomenarien jutges del Tribunal Suprem que s’encarreguessin de revocar el dret d’avortar. Des dels inicis de la seva campanya electoral, Trump ja va fer saber a la dreta religiosa que lluitaria per ells i, a les eleccions del 2016, gairebé un 80% dels blancs evangèlics el va votar. Un cop president, va complir el somni dels seus electors i va encaminar el procés per acabar amb la legislació liberal que regulava el dret a l’avortament.
El partit Republicà s’ha anat convertint en un partit autoritari fet d’extremistes, i no només arran de Trump. Aquesta inèrcia ve empesa per una dreta religiosa rica i molt ben organitzada. Coincideix clarament amb el moviment supremacista blanc que lluita perquè els blancs tinguin més poder que les altres minories del país. Després que es fes públic el veredicte judicial sobre l’avortament, una congressista republicana va clamar obertament i en públic que era una gran victòria per a «les vides blanques».
Sigui com sigui, la carta als Reis dels nacionalistes religiosos encara és molt llarga i té el potencial de dividir els país. Tanmateix, aquest col·lectiu està ben posicionat per poder materialitzar les seves intencions. «Allò que és possible a nivell polític està canviant força ràpid, ara per ara», afirma la jurista Mary Ziegler. Els jutges conservadors del Tribunal Suprem, de fet, basen les seves decisions en l’anomenat “originalisme”, una escola de pensament que defensa una interpretació molt literal de la constitució nord-americana del 1787 i que rebutja fer-ne una lectura que es correspongui més als temps que corren.
Durant molt de temps, l’accés als mètodes anticonceptius estigué restringit i el sexe oral i anal, prohibit. A la constitució no hi consta res dels drets de la comunitat LGBTQ, ni tampoc s’hi parla de la separació entre l’església i l’estat, malgrat que la generació dels pares fundadors, que s’inspiraven en el liberalisme europeu a l’estil de John Locke i Thomas Hobbes, clarament la volien.
Avui és diumenge. La parròquia First Baptist Church, un edifici poligonal d’una sola planta, està situat davant d’un bugaderia i d’un taller de pneumàtics. Les dones duen vestits i els més petits, botes de cowboy. A l’aparcament hi trobem un home agradable de 72 anys anomenat Leonard Johnson, que ajuda voluntàriament a vetllar per la seguretat. Assenyala la pistola que porta a la butxaca de darrere dels pantalons. Tot cofoi explica que a casa té un rifle semiautomàtic AR-15 amb un carregador per a 65 bales. Mai no se sap què pot passar.
Les decoracions florals del temple son de color blanc, blau i vermell, i estan combinades amb un popurri de crucifixos, banderes, àligues i símbols religiosos i nacionals. Tothom s’ha de posar dempeus per retre homenatge a la bandera. Després, un jove amb un polo de color taronja i una guitarra puja a l’escenari i es posa a cantar cançons alegres d’estil country que parlen deixar enrere la foscor i de «reconquerir la nació».
En acabat, el pastor, Mark Smith, pren la paraula i diu que els Estats Units d'Amèrica és un país esgarriat que cada cop s’ha allunyat més del Déu. Des de la dècada de 1950, se n’han anat pel mal camí i el pecat més greu fou separar l’estat de l’església. Els pares fundadors mai no volgueren que així fos i Smith té l’esperança que el Tribunal Suprem aviat prohibeixi el matrimoni homosexual i, naturalment, també el transgenerisme. El Senyor s’està fent un tip de riure. Més que no pas una missa, la cerimònia s’assembla més a un acte de protesta política farcit de salms. I, al final de tot, Mark Smith anima els parroquians a votar.