L'alcoià Antoni Miró tenia una missió disruptiva, provocadora, d'agitació purament artística. Amb l'objectiu de mostrar com la cultura grecollatina concebia el desig sexual i la passió amorosa, va instal·lar als molls de la Marina de València unes escultures que representaven escenes eròtiques d'aquell temps històric. «Són figures de la ceràmica popular grega, les quals eren d'ús quotidià», va explicar l'artista. Una exposició a l'aire lliure, amb el propòsit d'aconseguir un major impacte en el públic, que va topar-se amb l'opinió puritana dels sectors més conservadors de la capital del País Valencià. «Són inadequades per ocupar l'espai públic», va expressar Vicente Morro, delegat valencià de l'antiavortista Fòrum de la Família i, al seu torn, president de la Federació Catòlica de Pares d'Alumnes de València, braç civil de lobby dels col·legis privats sufragats amb diners públics.
La indignació de l'integrisme catòlic contra expressions artístiques trencadores i amb una crítica descarnada ha revifat durant les darreres setmanes. No debades, l'organització ultracatòlica Abogados Cristianos ha denunciat als jutjats l'obra Poder i santedat. Escrita pel dramaturg Manuel Molins i publicada per l'editorial 3i4, la funció tracta la corrupció econòmica, l'homofòbia i la pederàstia de l'Església Catòlica, especialment per mostrar-hi com la santa seu s'ha desviat de la doctrina cristiana. Guardonada als Premis Octubre de l'any 2017 i patrocinada per la Diputació de València i l'Institut Valencià de Cultura, s'estrena el pròxim 16 d'octubre al Teatre Principal de València, un fet que el col·lectiu jurídic fonamentalista anhela evitar a través del seu recurs al jutjat d'instrucció de la capital valenciana.
A l'escrit, Abogados Cristianos censura que la representació programada «ofèn els sentiments religiosos». «En el cartell de la peça teatral, es consumeixen els dos delictes denunciats, ja que reconeix la seua intenció contrària a l'Església Catòlica i acusa la seua màxima autoritat i a la cúria romana de pederàstia», esgrimeixen per emprendre accions legals contra Paco Azorín, director del muntatge; Toni Gaspar, president de la corporació provincial; Abel Guarinos, director de l'Institut Valencià de Cultura, i el mateix Molins. «La seua estrena suposaria un atac i una humiliació, no sols a l'Església, sinó també a la fe catòlica» recriminen. «Denunciem que s'empren diners públics per finançar una obra que ofèn a una gran part de la població valenciana, la qual es declara cristiana», agregaven en un comunicat que calcava les paraules expressades setmanes enrere per Joaquín Alés, diputat provincial i regidor a Paterna (Horta) de l'extrema dreta Vox.
Aquesta acció judicial s'emmarca dintre de l'estratègia d'Abogados Cristianos de censurar qualsevol representació cultural o decisió política contrària al seu credo integrista. No debades, l'organització va provocar la detenció de l'actor Willy Toledo per uns comentaris a les xarxes socials i ha actuat contra la poeta Dolors Miquel, el dramaturg Leo Bassi o, fins i tot, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per llegir una versió sexual del pare nostre. Els alcaldes valencians que han intentat retirar les creus franquistes de les seues poblacions en compliment de la decència democràtica i la llei de Memòria Història de l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero també han estat víctimes de l'ofensiva judicial de caràcter reaccionari d'aquesta plataforma. Recentment, la Comissió Deontològica del Col·legi d'Advocats de Madrid ha denunciat l'organització reaccionària per vulnerar el codi deontològic en oferir assistència gratuïta a les víctimes de la COVID-19.
Impulsada l'any 2008, dintre del període d'efervescència de l'ultranacionalisme als carrers de l'Estat espanyol, l'organització és contrària a l'avortament i al divorci, malgrat que a Espanya va ser aprovat pel govern democratacristià d'Adolfo Suárez. «Abogados Cristianos promou una legislació que protegisca el matrimoni com a una institució bàsica de la societat formada entre un home i una dona i defensa les mesures que ajuden als marits a tenir matrimonis sòlids», assenyala a la seua web. La plataforma compta amb dues seus, ubicades a Madrid i Valladolid, la qual va estrenar-se l'any 2019. Inscrita al registre de fundacions de Castella i Lleó, gaudeix d'una dotació fundacional de 30.000 euros. «Consisteix en el ple domini d'una participació indivisa del 22% de la propietat del local comercial assenyalat amb el número 5-B de l'entreplanta de l'edifici conegut com La Marquesina [a Valladolid]», es detalla en la disposició publicada de l'autonomia castellanolleonesa. Quan va instal·lar-se, va rebre la felicitació de la delegació de Vox.
Segons consta en aquest document, la presidenta és Polonia Castellanos, qui ha actuat de portaveu de l'organització radical als mitjans de comunicació. El seu marit, Alfonso González Rodríguez-Vilariño, n'ocupa la vicepresidència. Economista de professió, va integrar les llistes de l'extrema dreta Vox al Senat en els comicis espanyols del 28 d'abril del 2019. En aquell mateix any, va figurar en la candidatura dels ultraconservadors a les Corts de Castella i Lleó.
Aquesta vinculació directa també està present en Juan José Liarte, qui compatibilitza el càrrec de vocal d'Abogados Cristianos amb el de portaveu dels ultradretans a l'Assemblea de Múrcia. Exmembre del PP, va treballar durant sis anys en l'organització humanitària Múrcia Acull i va formar part de l'equip jurídic que va tombar el reglament de la llei d'Estrangeria del PP. Ara, però, és dirigent autonòmic d'una organització política inequívocament xenòfoba. No és la seua única contradicció: és vocal d'una plataforma oposada al divorci, tot i estar separat, tal com recull un perfil publicat en el diari La Verdad. Liarte va acaparar els focus mediàtics quan va expressar-se així a les xarxes socials respecte de l'aleshores ministra de Justícia, Dolores Delgado: «tiparraca, embustera. De una p*** solo puedes esperar putadas». El responsable de comunicació i màrqueting del col·lectiu ultraconservador, Norberto Domínguez, també va concórrer com a número 11 de la llista de Vox a la població madrilenya de Villanueva del Pardillo. L'altra vocal és la procuradora Maria del Pilar Pérez.
Com a secretari de la plataforma jurídica ultracatòlica, hi apareix Jaime Urcelay, expresident i vocal de la plataforma antiavortista i contrària a la mort digna Profesionales por la Ética. Aquesta organització està aliada amb el lobby europeu Euthanasia Prevention Coalition, així com forma part de la Federació One of Us, la qual està presidida per l'exministre d'Interior durant la primera legislatura aznarista, Jaime Mayor Oreja, qui dirigeix una fundació ultraconservadora pagada per diverses empreses de l'Íbex-35. La federació, la qual està centrada a combatre la legislació a favor del dret a la interrupció de l'embaràs, està registrada a Bèlgica. Amb seu en 19 països del vell continent, aixopluga gran part de la xarxa ultraconservadora espanyola, de la qual participen exdirigents del PP com ara l'exministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. L'Estat espanyol aporta 17 de les 48 entitats integrades.
Urcelay és fill del vicealmirall Antonio Urcelay, el qual va faltar l'any 2014. Segons narra l'historiador Santiago Mata a l'obra El Yunque en España. La sociedad secreta que divide a los católicos (Amanecer, 2015), aquest jerarca militar «era ajudant de camp de Franco i, d'acord amb Josep Carles Clemente, va jugar un cert paper en l'elecció de Carlos Arias Navarro com a president del Govern [franquista] en lloc de Pedro Nieto Antúnez, després de l'assassinat de Carrero Blanco». «Carmen sentia una immensa simpatia per Urcelay», explica Mata sobre l'afecte de la dona del dictador, Carmen Franco, respecte del progenitor d'aquest activista ultracatòlic. L'historiador Paul Preston apunta al llibre Juan Carlos I: El rey del pueblo (Debate, 2012) que el comandant de navili, al qual defineix com a «força conservador», era amic íntim de José Antonio Girón, cofundador de les totalitàries i paramilitars Juntes d'Ofensiva Nacionalsindicalista, exministre de Treball franquista, membre destacat del sector més immobilista de la dictadura, empresari urbanístic a la Costa del Sol i amb relacions cordials amb el terrorista italià Stefano Delle Chiaie.
Germà del president de la joguetera Toys R US, Antonio Urcelay, el secretari d'Abogados Cristianos, tal com exposa a la seua obra l'historiador Santiago Mata, va formar part de les primeres generacions de la secta ultracatòlica El Yunque a l'Estat espanyol, les quals van sorgir durant la transició. En aquella època, tanmateix, un altre dels seus germans, Javier Urcelay, va tenir un paper més destacat en l'engreixament de l'entitat fonamentalista secreta. «Va aprofitar la seua militància en grups de la dreta radical per reclutar joves de famílies carlistes, monàrquiques o vinculades a Fuerza Nueva», assegura Mata al seu llibre, on recorda que Javier Urcelay ha estat militant de les joventuts de Comunió Tradicionalista Carlista i vicepresident de la patronal espanyola de les farmacèutiques Farmaindustria (2000-2001).
Seguint les petjades del seu familiar, el dirigent d'Abogados Cristianos, tal com recull Mata, «dirigiria el desembarcament dels yunqueros en el Centre Universitari Cardenal Herrera de Madrid entre 2001 i 2003». La connexió entre la secta i la plataforma jurídica fonamentalista s'ampliaria fins a la mateixa presidenta, Polonia Castellanos. Encara més, Abogados Cristianos, junt amb la resta de membres de la galàxia ultraconservadora que orbita al voltant de l'entitat extremista Hazte Oir, serien pantalles de El Yunque. Hazte Oir està encapçalada per Ignacio Arsuaga, foguejant en l'activisme ultraconservador dels Estats Units i parent llunyà de l'exdirector de l'FMI i exministre aznarista amb diverses causes judicials, Rodrigo Rato. Aquesta organització integrista està relacionada, al seu torn, amb la neofranquista Vox, tal com va desgranar aquest setmanari.
Col·legis catòlics i tradicionalisme local
L'obra escrita pel dramaturg valencià, però, ha provocat les crítiques d'altres col·lectius catòlics. «Déu no ha mort. Ho he de proclamar davant el missatge nefast de Nietzsche, amb tan gravíssimes conseqüències per a la humanitat i la derrota i ruïna de l'home, o el de Manuel Molins i Francisco Azorín en la seua obra teatral, que finançada lamentablement per organismes oficials valencians, en clara violació del dret inalienable de llibertat religiosa serà representada en un teatre de València. Cal dir-ho amb tota claredat», va expressar en els darrers dies Antonio Cañizares, arquebisbe de València, qui durant el seu mandat està afavorint els sectors més reaccionaris de l'església valenciana en detriment de les visions més obertes i progressistes.
Pròxim amb l'Opus Dei i ben relacionat amb el camí neocatecumenal -ha firmat el pròleg del llibre de l'impulsor d'aquest moviment ultracatòlic, Kiko Argüello-, Cañizares va convidar a València l'arquebisbe de Bolonya, Carlo Caffara, un dels purpurats que s'han significat com a l'oposició al papa Francesc. Si l'actual pontífex apel·la a l'humanisme cristià d'acollir els refugiats, adverteix sobre els efectes devastadors de l'emergència climàtica i critica força els dogmes econòmics neoliberals, el representant de la fé catòlica a la capital del País Valencià ha atacat als refugiats per «no ser de fiar», ha censurat diverses actuacions del Consell d'esquerres, ha clamat contra les persones LGTBI+ o ha enumerat les lleis que promouen la igualtat de gènere com a «l'amenaça més gran de la humanitat». També s'ha erigit en el comercial de les escoles catòliques, ja que ha abanderat les campanyes de la patronal dels centres privats sostinguts amb diners públics per preservar el seu negoci educatiu.
L'associació empresarial dels col·legis catòlics concertats, Escuelas Católicas, s'ha sumat, precisament, a la censura de l'obra editada per 3i4. «La llibertat d'expressió està molt bé, però fer un cartell que fereix la sensibilitat dels catòlics em sembla innecessari», ha afirmat Vicenta Rodríguez, presidenta de la patronal, en declaracions al diari Las Provincias. Aquesta organització econòmica, tal com va denunciar Compromís, va comptar amb empleats zombis, és a dir, que treballaven per a les entitats empresarials quan ho havien de fer per a la conselleria d'Educació, la qual sufragava les nòmines.
Escuelas Católicas, a més, va formar part de l'ofensiva judicial de la concertada contra la llei trans del Consell, així com darrerament ha firmat el manifest que aquests centres privats sostinguts amb fons públics han llençat enfront de les reformes educatives que planteja el Govern espanyol del PSOE i Unides Podem. En un dels punts del manifest, critiquen que les esmenes d'ambdues formacions progressistes pretenen «imposar valors no consensuats mitjançant una assignatura específica que sembla una reedició d'Educació per a la Ciutadania i introduir determinades línies transversals, com ara la perspectiva i ideologia de gènere o memòria democràtica». O dit d'una altra manera: retrauen l'ensenyament d'assignatures basades en la pedagogia dels valors democràtics i en el foment de la igualtat de sexes.
«És impresentable», ha afegit respecte de l'obra Poder i Santedat al mencionat periòdic valencià José Miguel López, vicepresident de la Junta Central Vicentina, la qual aixopluga les associacions encarregades de celebrar, junt amb l'Ajuntament de València, la festa de Sant Vicent Ferrer. Entre les entitats que s'integren en la Junta Central Vicentina, la qual està presidida pel regidor de Cultura Festiva, el valencianista Carlos Galiana, s'hi troba l'entitat senyera del blaverisme i de les postures anticientífiques sobre la llengua pròpia, Lo Rat Penat. També destaca l'Associació Pila Baptismal Sant Vicent Ferrer, que té com a un dels representants principals a Fernando de Rosa, senador del PP, exconseller de Justícia (2007-2008) amb Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana, exvicepresident del Consell General del Poder Judicial i expresident de l'Audiència Provincial de València. És l'integrisme valencià al·lèrgic a la llibertat d'expressió i a les creacions artístiques més iconoclastes.