Les marquesines de les parades del metro o dels autobusos de València, Alacant, Sevilla, Saragossa, Vigo, Múrcia o Madrid van despertar-se fa uns dies amb un anunci de caràcter antiavortista. Acompanyat d'un dibuix d'un fetus a la panxa de la seua mare, el missatge de les publicitats era inequívocament catòlic: «Resar enfront d'una clínica avortista està genial». La frase, tanmateix, estava adobada d'un fragment que evidenciava l'oposició dels impulsors al dret reconegut legalment a la interrupció de l'embaràs. «A Espanya es practiquen cada any més de 99.000 avortaments. El delicte d'aquells que resen enfront de les clíniques és voler salvar alguna vida», sostenien per criticar la reforma de la llei de l'avortament que impulsa el Govern espanyol per castigar al codi penal les coaccions que pateixen les dones a les portes dels centres mèdics.
La proliferació d'aquestes publicitats a 33 ciutats de l'Estat espanyol ha aixecat polseguera mediàtica i política. Ajuntaments amb governs progressistes, com ara València, Valladolid o Múrcia, han decidit retirar-los. «Aquesta publicitat sobrepassa les normes ètiques de l'Empresa Municipal de Transport», expressava l'alcalde de la capital valenciana, Joan Ribó, de Compromís, per justificar l'eliminació de lapropaganda ultracatòlica. En el cas d'Alacant, en canvi, el batlle del PP, Luis Barcala, apostava per mantenir-los, a pesar de les demanades de l'oposició per llevar-los.
La campanya, que ha aconseguit l'objectiu de crear rebombori a l'opinió pública, té el segell de l'Associació Catòlica de Propagandistes, una entitat nascuda a principis del segle XX que va exercir d'oposició frontal a les polítiques laïcistes de la II República i que va gaudir d'influència a diversos gabinets ministerials de la dictadura franquista. Propietària de l'empori universitari privat CEU, amb centres com ara la universitat Cardenal Herrera al País Valencià o l'Abat Oliva de Catalunya, ha acompanyat aquesta iniciativa de publicitat antiavortista amb una pàgina web denominada www.cancelados.es. «Cancel·lats és una legió d'esperits lliures que ha vingut a aquest món enrarit per a donar veu a gent normal que ha estat cancel·lada per dir coses de sentit comú», s'afirma al manifest llençat per complementar aquesta campanya.
La croada dels propagandistes està fonamentada en la cultura de la cancel·lació, un element de confrontació dialèctica que ha emprat l'extrema dreta a escala global per contraargumentar les crítiques liberals i progressistes a concepcions ideològiques i discursos que contravenen els drets humans, com ara envers aquelles que emparen el masclisme o la xenofòbia. L'aposta ideològica dels propietaris del CEU està, a més, enriquida amb entrevistes a personatges suposadament cancel·lats, vídeos didàctics il·lustrats o la difusió del llibre Manual per a comprendre i resistir a la cultura de la cancel·lació, escrit per Jorge Soley, president de l'entitat antiavortista i d'activitat fantasmagòrica European Dignity Watch i fundador de la branca espanyola de la neoconservadora Fundació Edmund Burke. Antic rector de la Universitat Abat Oliva, Soley estava vinculat a Dolça Catalunya, un grupuscle ultraespanyolista i tradicionalista al qual va pertànyer l'exfalangista i jerarca de la formació d'ultradreta Vox, Jorge Buxadé.
El caràcter militant de la campanya amb la utilització al manifest audiovisual de termes com ara «guerra» i el perfil ideològic de les referències argumentals exposades són un símptoma de com l'Associació Catòlica de Propagandistes ha experimentat un tomb en el seu activisme catòlic. El tarannà discret i relativament moderat que havia caracteritzat l'entitat cristiana durant la segona dècada del nou segle sembla haver-se esvanit amb l'arribada en 2018 de l'historiador Alfonso Bullón de Mendoza a la cancelleria dels propagandistes. D'ideologia carlina i, segons va publicar EL TEMPS, amb simpaties en la seua joventut pels Guerrillers de Cristo Rey, el seu perfil escorat a posicions radicals de dretes s'ha exhibit en la seua trajectòria com a historiador, amb publicacions i materials contraris al consens historiogràfic envers la Guerra Civil i la II República. L'historiador Santiago Mata, a l'obra El Yunque. La sociedad secreta que divide a los católicos (Amanecer 2015), identificava Bullón de Mendoza com a membre d'aquesta secta ultracatòlica.
Encara que centres universitaris com ara el CEU Cardenal Herrera de València segueix amb unes coordenades ideològiques si fa no fa democratacristianes, el gir neoconservador dels propagandistes a la seua activitat pública s'ha accentuat en els darrers mesos. La campanya antiavortista mostra, per exemple, una oposició fèrria a les polítiques de l'executiu espanyol integrat pel PSOE i Unides Podem, així com un allistament a la guerra cultural lliurada pels sectors més tradicionalistes de la societat espanyola a diversos àmbits.
La definició de la publicitat contrària al dret d'interrupció de l'embaràs com a «barrabassada» evidència com s'ha buscat una estètica de suposada rebel·lia, identificada amb el llenguatge i les formes de les forces reaccionàries i del trumpisme. Els dibuixos del vídeo en el qual es parla de la cancel·lació, sota el títol «Cansat que et diguen allò que has de pensar?», són un altre termòmetre de l'adscripció ideològica, en identificar als cancel·ladors a gent que recull els estereotips de vestiments de persones progressistes. La inclusió d'una persona amb un mocador que li tapa la boca enderrocant una figura d'un conqueridor d'Amèrica Llatina connecta la iniciativa, fins i tot, amb els apòstols que reivindiquen l'existència d'una llegenda negra contra l'Estat espanyol en la seua etapa amb colònies arreu del planeta.
Batalla mediàtica
La iniciativa de caràcter antiavortista no ha estat l'únic projecte que denota aquest gir dels propagandistes, sinó que sembla confirmar un tomb que s'havia iniciat amb la recuperació de la històrica capçalera El Debate, un periòdic que durant la II República va adquirir una gran penetració social, va exercir d'altaveu dels sectors conservadors que desconfiaven del nou sistema republicà i va convertir-se en el baluard de l'extensa xarxa comunicativa de l'entitat cristiana a l'època. Amb el lideratge editorial de Bullón de Mundoza i la direcció periodística de l'exresponsable d'ABC, Bieito Rubido, el diari va emergir el passat mes d'octubre per engreixar l'ecosistema comunicatiu digital de l'Estat espanyol des d'una perspectiva conservadora, monàrquica i catòlica.
L'editorial de llançament explicava que El Debate veia la llum per atendre la demanda «d'un ampli sector de la societat que se sent desatès per l'oferta de la premsa espanyola», el qual anhela «informació rigorosa i amb principis, que defense amb rotunditat i orgull els valors de l'humanisme cristià, la família, la monarquia i les llibertats». «La pluralitat de pensament es troba cada vegada més amenaçada, amb la majoria dels mitjans plegats al que aspira a convertir-se en una sort de consens progressista, una ideologia única que en la pràctica sanciona tota discrepància. Així mateix, la correcció política ha derivat en una nova forma d'inacceptable autocensura que encotilla la llibertat d'expressió», indicava.
«En l'àmbit polític, els seus vèrtexs són la defensa de la unitat d'Espanya, la monarquia i l'ordre constitucional i democràtic. En l'aspecte econòmic, el diari dóna suport a l'economia lliure de mercat i la propietat privada», apuntava. I complementava: «La defensa de la vida humana i el protagonisme de l'Església catòlica en una societat secularitzada són uns altres dels seus dos grans pilars. Finalment, mantindrem una aposta inequívoca per la llibertat d'expressió i l'ús de la llengua espanyola i el seu immens llegat cultural i polític». La línia editorial del periòdic, al seu torn, està caracteritzada per temes de memòria històrica que tenen una orientació revisionista.
Teranyina integrista
Els valors defensats a través d'aquesta capçalera, que va comptar amb la benvinguda de la bancada conservadora espanyola, coincideix pràcticament amb els principis de la plataforma NEOS, un col·lectiu fundat a finals de novembre de l'any passat, entre altres, per Bullón de Mendoza, amb el suport de la Fundación Cultural Ángel Herrera Oría i la col·laboració del CEU, ambdues controlades per l'Associació Catòlica de Propagandistes. Un actor de perfil tradicionalista que amb la seua denominació semblava al·ludir a l'abreviatura històrica que s'utilitzava per a denominar als neocatòlics, un grup que va néixer durant el segle XIX per exercir de contrapunt a les polítiques desenvolupades a l'Estat espanyol durant el trienni liberal. Aquest grup tenia com a òrgan periodístic La Orden i va dividir-se entre aquells que representaven una ala moderada i altres pròxims al carlisme. Entre els seus membres, hi havia diversos referents del pensament conservador espanyol, com ara l'aristòcrata Juan Donoso o el filòsof i clergue Jaime Balmes.
La línia ideològica de NEOS conjuga una oposició acèrrima a l'avortament, la llibertat associada a una visió neoliberal dels assumptes econòmics o una defensa de la institució familiar des d'un prisma tradicional i ancorat en el conservadorisme. També reivindica, segons assenyalen al seu web, un nacionalisme espanyol accentuat: «La nació espanyola sofreix atacs injustificats i recurrents que l'assenyalen com a responsable de les majors desgràcies del segle XX. No obstant això, Espanya és una gran nació, amb una història mil·lenària i una cultura comuna d'extraordinari valor i riquesa, que va més enllà de les diferents normes constitucionals que ha tingut el país durant la seua història. Espanya és també una pàtria amb referents sòlids i duradors, una pàtria que acull i protegeix els seus integrants, i que els dota de llibertat i seguretat». En aquest vessant, esgrimeixen que «la nació té un suport natural» i al·leguen que «enfront de nacionalismes disgregadors i insolidaris, la nació ofereix una alternativa de convivència plural».
El corpus polític de la plataforma impulsada, entre altres organitzacions, pels propagandistes està conformat per un suport a la institució monàrquica i per una defensa de l'anomenada «veritat», la qual amaga un revisionisme de la història espanyol des d'un prisma allunyat del consens que hi ha a la ciència historiogràfica. «Accions com la Llei de Memòria Democràtica o la Comissió de la Veritat, imposades en el si del Govern, atempten de ple contra la llibertat d'expressió i la llibertat de càtedra, anul·len la capacitat d'anàlisi i opinió i instauren la censura. Hem assistit a una devaluació de la veritat, impulsada pel poder polític al costat del foment de la mentida. La veritat és que no és competència dels Governs democràtics determinar què és veritat. Això és una cosa pròpia de sistemes totalitaris», afirmen a la seua pàgina web.
«Sembla clar que té vocació de ser la consciència crítica del PP i de Vox perquè no se'ls obliden els referents en la denúncia dels abusos antropològics i socials de l'esquerra socialcomunista», escrivia sobre NEOS el teòleg José Francisco Serrano en les pàgines d'ABC. La connexió amb la dreta espanyola de la plataforma s'observa en els fundadors: a banda de Bullón de Mendoza, consta l'exdirigent del PP basc i representant de l'ala més radical dels populars, Maria San Gil, i Jaime Mayor Oreja, exministre d'Interior durant el mandat de José María Aznar. De perfil ultraconservador i curtit políticament com a secretari de les joventuts de l'Associació Catòlica de Propagandistes entre 1975 i 1976, Mayor Oreja s'ha convertit en una mena de factòtum de la xarxa tradicionalista espanyola com a president de la Federación One of Use, centrada a combatre el dret a la interrupció de l'embaràs i caracteritzada per la seua funció d'aixoplugar bona part de la galàxia ultraconservadora espanyola. L'exministre aznarista també ostenta la direcció d'honor de Political Network of Values, una teranyina que connecta el tradicionalisme espanyol i llatinoamericà, així com exalta el model hongarès. La presidenta és, precisament, la ministra de Família d'Hongria, Katalin Novák.
La implicació de l'antic dirigent del PP, però, es vehicula per la seua condició de president de la Fundación Sociedad y Valores, la qual apareix com a una de les promotores de la reformulació moderna dels neocatòlics. El patronat d'aquesta entitat fundadora de NEOS és tota una representació del conservadorisme espanyol per la presència de Francisco Contreras, diputat de l'extrema dreta Vox; Margarita Duran, exsenadora del PP que va abandonar les files populars per la no-derogació de la llei de l'avortament durant el mandat de Mariano Rajoy; o Eugenio Nassarre, vinculat al món educatiu catòlic, alt càrrec d'Educació en el primer govern d'Aznar, exdiputat dels dretans al Congrés i membre de l'Associació Catòlica de Propagandistes.
L'altra organització impulsora de NEOS és la Fundació Villacisneros, famosa per la seua oposició als indults dels líders independentistes que foren empresonats i per batallar als tribunals contra el president Carles Puigdemont. Centrada també en la memòria de les víctimes d'ETA, la seua direcció aixopluga eurodiputats de Vox com ara Hermann Tertsch; expresidents autonòmics del PP com ara Esperanza Aguirre; guardians legals de la nissaga Franco com ara Santiago Milans del Bosch, nebot del jerarca militar colpista; o eurodiputades del PP connectades amb laboratoris d'idees conservadors i l'univers de l'ensenyament catòlic com ara Isabel Benjumea. Per arredonir el cercle, el patronat acull també a Mayor Oreja.
Junt amb els propagandistes, NEOS compta amb els aliats Queremos Verdad, Valor i Valores en política (amb membres de militància popular), UNIR, la Universitat Catòlica d'Àvila, la Universitat Catòlica de València, Fundación Ceapa i Concordia Real Española, una institució enigmàtica de defensa de la corona espanyola. «Tot quant hi ha de veritat en els principis que representa NEOS té el seu fonament en Déu. Aquest mal que sofreix Espanya i Europa és l'absència de Déu», va indicar Bullón de Mendoza en la presentació de NEOS, on van estar presents els diputats de Vox Carla Toscano i Agustín Rosety. La plataforma va rebre, fins i tot, la benedicció pública de Luis Argüello, portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, a través de Twitter.
El tarannà de bel·ligerància cultural dels propagandistes va exhibir-se, de nou, el passat novembre amb l'assistència a una mobilització contra l'avortament i l'eutanàsia, en la qual va reunir-se a pràcticament la totalitat del bloc ultraconservador de l'Estat espanyol. La manifestació celebrada a Madrid va complir el desig de Bullón de Mendoza, ja que a finals del 2020 va expressar el seu anhel de retornar als temps d'oposició de l'integrisme als carrers contra les mesures progressistes. Una voluntat de recuperar l'esperit de guerra ideològica materialitzada en els darrers mesos amb aquesta ofensiva de caràcter teocon dels propagandistes.