Les platges exultants, les fortaleses imponents i els monuments de segell modernista defineixen el paisatge urbà i natural de Canet de Mar. El turisme i la pressió immobiliària associada complementen la idiosincràsia d'una població costanera convertida a finals de l'any passat en epicentre de la voràgine política i mediàtica espanyola. L'Escola Turó del Drac, una entitat escolar del municipi amb oferta per a infantil i primària, va erigir-se en la nova diana de la croada llençada contra la immersió lingüística a Catalunya. El triomf judicial d'una família que exigia rebre el 25% de les seues classes en castellà fou l'espurna perquè la dreta i la ultradreta espanyola atacara un model escolar de consens, encara que erosionat per la falta de supervisió del seu compliment, segons evidencien les dades fetes públiques per la Generalitat de Catalunya.
La família no va intentar esquarterar el sistema lingüístic escolar del Principat de manera particular, sinó que va comptar amb l'assessorament i la cobertura legal de l'Assemblea per una Escola Bilingüe. Aquesta organització és una peça absolutament cabdal de l'engranatge construït a Catalunya contra la immersió lingüística i compta amb lligams cristal·lins amb l'univers conservador de mentalitat espanyolista. La presidenta de l'entitat és Ana Maria Losada, integrant l'any 2011 de les llistes del PP a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Una participació electoral que ha combinat amb una militància a l'activisme nacionalista espanyol com a vocal d'Impulso Ciudadano i fundadora de Societat Civil Catalana, plataforma unionista per antonomàsia.
Els vincles amb el PP d'aquesta associació que cerca esmicolar la presència del català a l'ensenyament són força amplis. La vocal Maria Turruchel ha ocupat el càrrec de secretària general del PP a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) i ha format part en diverses ocasions de les llistes dels populars al Parlament de Catalunya. Una altra integrant de la junta directiva de l'Assemblea per una Escola Bilingüe que ha estat lligada a la formació que encapçala el gallec Alberto Nuñez Feijóo és Maria del Mar Sicilia, que ostenta un seient al plenari de l'Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat) com a regidora.
La connexió amb el partit de la gavina es tanca amb Patricia Soberón, membre de la candidatura dels dretans a l'Hospitalet de Llobregat l'any 2015, i Francisco Javier Martín, antic portaveu dels conservadors a la mateixa població. Arran del seu trencament amb els populars pel cisma orgànic que va produir-se en l'organització del PP municipal fa poc més d'un lustre, Martín s'ha incorporat darrerament a les files de Valents, el projecte polític d'Eva Parera, que ha transitat de CiU a la candidatura a l'alcaldia de Barcelona de l'ex-primer ministre francès Manuel Valls l'any 2019.
En la llista de Valls al consistori de la capital catalana, va ser-hi Carlos Silva Campañón. Vocal de l'Assemblea per una Escola Bilingüe, ha comptat amb uns inicis polítics tenyits de color magenta: va formar part de la candidatura europea d'UPyD en els comicis comunitaris del 2014 i dos anys més tard va ascendir fins a situar-se com a responsable territorial dels jacobins a Catalunya. La seua filiació per la força desapareguda va intercalar-se amb la seua participació en entitats espanyolistes com ara Somos España, Som Catalunya o Catalunya Tal Qual. Silva Campañón, fins i tot, ha exercit de vicepresident d'Impulso Ciudadano. Una trajectòria similar a la recorreguda per Olegario Ortega, vocal de l'entitat al·lèrgica a la immersió lingüística, membre en el passat del corrent crític del PSC Àgora Socialista, antic directiu de Societat Civil Catalana, exdirigent principatí d'UPyD i amb velles responsabilitats a Impulso Ciudadano.
El principal referent d'Impulso Ciudadano, José Domingo, ha estat una de les cares més reconegudes de l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya. En 2013, un any abans d'embarcar-se en la constitució de l'entitat contrària al model escolar de consens al Principat, Domingo va participar en la fundació de Societat Civil Catalana. L'organització unionista, segons va narrar l'ultradretà José Alsina, va néixer en una reunió del col·lectiu d'extrema dreta Somatemps, a la qual hauria assistit Domingo. «Societat Civil Catalana no és una associació d'extrema dreta. És una cosa molt pitjor. Es tracta d'una entitat que pregona i reivindica valors democràtics, tot i estar codirigida, impulsada i gestada per militants d'extrema dreta amb noms i cognoms», radiografiava el periodista Jordi Borràs a l'obra Desmuntant Societat Civil Catalana (Edicions Saldonar, 2015).
Amb el pedigrí d'haver estat un dels tres primers diputats de Ciutadans al Parlament de Catalunya junt amb Albert Rivera i Francisco Robles, Domingo ha estat marcat per la polèmica arran de les seues coincidències amb militants d'ultradreta a actes, tot i que ha intentat marcar distància expressament amb aquest univers ideològic. En la seua prolífica carrera d'agitació espanyolista, ha destacat per haver exercit de vicepresident de l'Asociación por la Tolerancia, un grupuscle que a la seua pàgina web tant promou les opinions d'intel·lectuals espanyolistes com ara Félix Ovejero, Arcadi Espada o Francesc de Carreras com fa publicacions de caràcter xenòfob i nostàlgiques de l'univers que envolta el règim franquista.
Domingo ha combinat la seua tasca d'advocat en favor de les famílies que aspiren a trencar l'actual model lingüístic a l'ensenyament amb la presidència, com s'ha apuntat, d'Impulso Ciuadadano, una organització marcada per l'endogàmia dintre de la constel·lació espanyolista. El seu vicepresident, no debades, és el vocal Carlos Silva Campañón i la segona vicepresidència l'ocupa Rafael Arenas, que va encapçalar en el passat Societat Civil Catalana. Dirigit per diversos professors d'universitat, Impulso Ciudadano compta a la seua direcció amb altres membres de l'Assemblea per una Escola Bilingüe.
Abans de l'aparició d'aquesta entitat contrària a la immersió lingüística, havia estat batallant contra l'extensió del català a l'escola l'Asociación de Profesores por el Bilingüismo. Impulsada en 1994, ha comptat, segons Crític, amb presidents com ara Rafael Ávila, partícip de la incubació de Ciutadans. La carrera a la formació taronja d'Eusebio Murillo, un altre dels rostres de l'entitat, ha estat més notòria: va militar a l'organització municipal de Terrassa (Vallès Occidental) i va ser alcaldable del partit aleshores liderat per Rivera a la població de Viladecans (Baix Llobregat) sense cap mena d'èxit. Murillo faria el salt cap a formacions ultraconservadores en 2017, quan va ser membre de la candidatura de Família i Vida en les eleccions catalanes celebrades després de l'agitada tardor del referèndum d'autodeterminació. Dos anys més tard, tornaria a participar en la vida política de Terrassa com a integrant de la llista municipal de la ultradreta Vox.
L'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, del bracet d'altres entitats com ara Societat Civil Catalana o Impulso Ciudadano, va gestar a final de l'any passat la iniciativa Escuela de Todos, a través de la qual es pretenia canalitzar la demanda col·lectiva contra el Govern català amb l'objectiu d'aconseguir establir un mínim del 25% de temps lectiu en castellà. El míssil legal contra la immersió lingüística va estar signat, entre altres, pel Centro Libre de Arte y Cultura. Aquest espai de pensament fou aixecat per intel·lectuals com ara Francesc de Carreras o Félix Ovejero, caracteritzats per pregonar contra la normalització lingüística i a favor d'un Estat espanyol unitari, desproveït de la singularitat nacional de territoris com ara Catalunya. Manuel Cruz, expresident del Senat pel PSOE, i Miriam Tey, exvicepresidenta de Societat Civil Catalana, figura clau per forçar la candidatura de Valls a les eleccions municipals de Barcelona del 2019 i cunyada de l'exdirigent popular Jorge Moragas, ostenten el mateix rol.
S'ha Acabat! - Joves contra la Defensa de la Constitució, nascuda l'any 2018 i coneguda per fer activisme contra la independència a les universitats catalanes, fou altre dels firmants. Tot i estar constituït per gent jove, hi ha una bona nòmina de dirigents i antics responsables amb carnet partidista. Un dels seus primers rostres mediàtics, Josep Lago, va concórrer a les eleccions estatals del 2015 per UPyD, una experiència que va repetir en els comicis municipals d'aquell any a Barcelona. Membre de les joventuts de Societat Civil Catalana, actualment treballa com a consultor de comunicació al Parlament de Catalunya. Yeray Mellado, antic president de S'ha Acabat!, va abandonar el grupuscle per integrar-se a la plataforma electoral de Valls; i Jordi Salvadó, actual vicepresident, va estar present en les llistes de Ciutadans a Badalona en els comicis del 2019. Encara hi ha més tentacles: l'expresidenta Julia Moreno milita a Ciutadans i Andrea Llopart, responsable de comunicació, vesteix els colors de Noves Generacions.
Escuela para Todos, fins i tot, compta entre els seus impulsors amb nuclis ultradretans com ara els Segadors del Maresme. Aquesta mena de grupuscle arrencallaços amb diversos episodis virulents va estar encapçalat, segons va explicar EL TEMPS, per José Casado, membre del partit d'extrema dreta Vox, amb causes judicials a la seua biografia i amb un extens currículum de connexions amb els espais hooligans d'extrema dreta a Catalunya.
Gonellisme espanyolista
L'arribada de l'esquerra a l'executiu de les illes Balears l'any 2015 i la seua revalidació als comicis territorials del 2019 ha estat l'excusa per a l'aparició d'una sèrie d'entitats i grupuscles que busquen aturar tota mesura a favor de la normalització lingüística del català. Quan el govern encapçalat per la socialista Francina Armengol va plantejar la capacitació lingüística per als treballadors públics de la sanitat, va néixer la plataforma Mos Movem, la qual estava liderada per l'empresària Úrsula Barceló. «Hem nascut per l'independentisme a les illes Balears», van expressar en 2018 en la presentació d'una manifestació contra la certificació lingüística a la sanitat. Ho fan del bracet de la Fundació Jaume III, una institució vicepresidida per l'exdiputada del PP Gari Durán i coneguda per la seua defensa del gonellisme, és a dir, la versió balear del blaverisme valencià.
Plataforma Mos Movem / Europa Press
Atesa la seua visibilitat mediàtica, Barceló estava predestinada fins a l'últim moment a encapçalar la gonellista i espanyolista Societat Civil Balear, una entitat nascuda a imatge i semblança de la seua homòloga catalana i relativament activa contra l'extensió del català en qualsevol àmbit. La presidència, finalment, va ocupar-la Bartomeu Berga, que va comptabilitzar aquest càrrec amb ser la veu pública de Salvem Sa Feixina, configurada per preservar un monòlit feixista que exaltava la nau franquista que va abatre les tropes democràtiques durant la Guerra Civil. La Fundació Denaes, una mena de preludi pseudointel·lectual de Vox, va formar part de la plataforma.
El col·lectiu amb més visibilitat per les seues accions a favor de l'extensió del castellà en detriment de l'idioma propi ha estat, tanmateix, Plis Educación. Aixecada l'any 2014, el seu president és Josep Ignasi Aguiló, conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació entre 2011 i 2013 del govern presidit per l'aleshores popular José Ramon Bauzà. Altres cares visibles d'aquesta plataforma han estat Julián Ruiz Bravo, amb passat militant a Ciutadans i UPyD; Joan Font, exdiputat del PP que va ser absolt en el judici per tombar la carpa de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca en 2017; Olga Ballester, exparlamentària a la cambra balear per Ciutadans, o Carlos Serra, que va ocupar la presidència de l'entitat fins que va marxar quan va formar part de la llista de l'extrema dreta Vox a les eleccions balears del 2019. El seu fixatge per l'extrema dreta va obrir una crisi sense precedents a l'entitat amb els sectors vinculats a Ciutadans. Totes les organitzacions balears d'aquest entramat han patit sotracs interns durant els darrers anys.
Aquella candidatura de Vox estava encapçalada per Jorge Campos, un dels màxims dirigents de la ultradreta a les illes Balears, antic militant del PP, denunciant del raper Valtònyc, amb fotografies d'exaltació de símbols de la dictadura i rostre de la Fundación Nacional Círculo Balear. El grupuscle balear s'ha caracteritzat per la seua defensa del gonellisme, la promoció d'activitats d'exaltació de monuments franquistes i per haver estat la pedrera de Vox a les illes Balears. La seua antiga vicepresidenta, Malena Contestí, va adquirir un paper protagonista a la força ultradretana fins que l'any 2019 va marxar amb una carta duríssima contra la direcció.
Monolingüisme i ultracatolicisme
El grupuscle balear va estar immers en l'estiu del 2017 de la creació d'Hablamos Español, una plataforma d'abast estatal que ha comptat habitualment amb el suport de jerarques de l'extrema dreta Vox. Junt amb la Fundación Nacional Círculo Balear, van impulsar-la entitats residuals com ara l'Asociación Lengua Común-Aragón, l'Asociación por la Tolerancia, de Catalunya, Galícia Bilingüe o el Foro Ermua, creat en oposició a qualsevol negociació de l'Estat espanyol amb ETA. Aquest espai estava conformat per històrics del socialisme espanyol amb evolució recalcitrant, l'intel·lectual jacobí Fernando Savater o el columnista ultraconservador Hermann Tertsch, actualment eurodiputat per Vox. Un dels seus líders fou l'exsocialista Ernesto Ladrón de Guevara, que alterna la secretaria general d'Hablamos Español amb missatges a les xarxes socials de coordenades ultres.
En el naixement d'aquesta organització ubicada ideològicament en una mena de monolingüisme fàctic, van participar els col·lectius minoritaris valencians No al decretazo, sí a la elección, i Idiomas y Educación. Ambdós van sorgir com a reacció al decret de plurilingüisme que va aprovar l'aleshores conseller d'Educació, Vicent Marzà, de Compromís. Arrelada de manera residual a les comarques del sud del País Valencià, Idiomas y Educación va compartir pancarta en març del 2021 amb Docentes por la Libertad Lingüística. Fou en una protesta al Pilar de la Foradada (Baix Segura) «pel dret a rebre l'ensenyament en castellà». El seu portaveu és Miguel Ángel Robles Martínez, professor d'Educació Física i, segons les fonts consultades, exregidor d'Esports pel PP a Oriola i antic líder del projecte polític fracassat d'Alternativa per Oriola als comicis municipals del 2007.
A la mobilització celebrada al migjorn valencià, va estar present la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes (Concapa). Membre de l'ultraconservador Fòrum Espanyol de la Família, antiavortista, regada amb diners públics pel PP i oposada al matrimoni igualitari, va estar durant anys presidida al territori valencià per Julia Llopis, actualment regidora d'Acció Social, Família, Sanitat i Educació a l'Ajuntament d'Alacant per les sigles populars. Concapa ha tingut un paper actiu contra l'extensió del català a les aules amb la fundació de la Plataforma por la Libertad Lingüística en la Educación. Idiomas y Educación, així com el conjunt de confederacions de famílies lligades a Concapa, va formar-ne part, com ara la Federació Catòlica de Pares d'Alumnes de València. El seu rostre visible ha estat Vicente Morro, delegat de l'integrista Fòrum Espanyol de la Família a València, simpatitzant del partit ultracatòlic Avanza i assistent de renom d'una manifestació anticatalanista i ultradretana convocada en nombre del 2017 a València.
Aquell front contra el plurilingüisme valencià va comptar amb la presència de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes Gabriel Miró. En aquell moment, de fet, estava liderada per Ramon López, amb bones relacions als cercles populars meridionals, regidor de Ciutadans a Oriola i víctima de la COVID-19. La xarxa d'entitats clarament identificades contra la normalització del català a l'escola del País Valencià es completava amb la fantasmagòrica Asociación en Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana, una mena d'antecedent d'Hablamos Español al territori valencià. Els vincles polítics dels presidents foren evidents: Juan Francisco Ferris Vidal, un dels seus primers líders, va passar de representar al PP a València a figurar en diverses llistes de Vox; i Joaquín González, el seu substitut, va acumular militància al PP, Ciutadans i a la formació localista Requena y Aldeas, amb la qual va ser regidor a la ciutat de la comarca Utiel-Requena.
Amb dirigents implicats en el fallit naixement de Societat Civil Valenciana, la presidenta més mediàtica fou Eva Tena. Va adquirir un ressò temporal als mitjans de comunicació després d'una intervenció en gener de 2018 a les Corts Valencianes, dintre de la comissió parlamentària que estudiava el decret de plurilingüisme, en la qual advertia del risc de desaparició del castellà al País Valencià. Tota una consigna mancada d'evidència, però que serveix de pegament per a unir la teranyina civil contra la llengua pròpia a l'àmbit lingüístic catalanoparlant.