L’hotel Las Arenas no és un espai qualsevol. És l’antic balneari que l’escriptor Manuel Vicent va descriure a Tranvía a la Malvarrosa. És l’espai físic que l’artista Josep Renau va reflectir en un cartell electritzant que destacava la seua “piscina luminosa”. I és, per damunt de tot, el símbol d’una època molt concreta. Perquè aquell espai popular —on centenars de milers de valencians van banyar-se des de 1898— va quedar reconvertit en un hotel de cinc estrelles que, de sobte, va erigir-se en el més luxós de la ciutat. Corria l’any 2006 i uns dirigents engominats amb aire presumptuós asseguraven que havien situat València “en el mapa”.
A la suite més imponent de l’hotel en qüestió dormia Bernie Ecclestone, el magnat de la Fórmula 1, cada cop que es desplaçava al cap i casal per tal de reunir-se amb Francisco Camps i Rita Barberà. Ara és ocupada per Peter Lim, el propietari singapurès del València CF, quan molt de tant en tant visita l’estadi de Mestalla. I aquest dimarts, 26 de novembre, els seus salons han acollit la conferència de l’actual conseller valencià d’Educació, Cultura i Esport, un acte organitzat per Nueva Economía Fórum.
En aquest ambient selecte, envoltat de representants del món empresarial —escoles concertades incloses— i de polítics de signe divers però amb proliferació de càrrecs de Compromís, ha emergit un altre Vicent Marzà. “M’agradaria parlar de la societat en què vivim, de les dificultats que patim i de com, humilment, crec que podem afrontar-les”, ha assenyalat a l’inici de la seua intervenció. “M’agradaria parlar de política en un sentit ampli”, ha sentenciat.
“Polítiques per qui es pot pagar un mes de vacances en aquest magnífic hotel i pels qui malviuen a uns metres d’ací, al bloc de portuaris, els quals, malauradament, en són més”
Un nou Marzà que no volia circumscriure el seu discurs a l’educació pública, la cultura o l’esport. Un Marzà que s’ha referit a la “indecent precarietat en la que viuen molts dels nostres treballadors i treballadores”, que ha lamentat la situació de les dones “discriminades i maltractades” i que ha clamat per “un model econòmic i productiu innovador que supere i canvie els objectius de creixement infinit en un planeta amb recursos finits”. “Hem de buscar i generar solucions positives per a les majories i les minories democràtiques”, ha subratllat, “polítiques per qui es pot pagar un mes de vacances en aquest magnífic hotel fruit del seu treball i polítiques i solucions efectives pels qui malviuen a uns metres d’ací, al bloc de portuaris, i que, malauradament, són més que els primers”.
No, Marzà no s’ha cenyit exclusivament a l’educació. Tot i que n’ha parlat, ha volgut obrir el focus. Pretenia enviar un missatge d’abast més ampli. Més ampli i més a llarg termini... O a no tan llarg. Presentat, a més, per Sandra Mínguez, exdiputada de Podem a les Corts valencianes, una professora “implicada als carrers i les places” a qui el conseller ha lloat sense embuts: “Amb Sandra coincidisc en què el partidisme, el postureo i el màrqueting depredador mai no poden substituir la política real, la que posa cara i ulls a cada xifra”. Aquesta tria, de fet, també significava eixamplar el focus. “Tinguem el carnet que tinguem, sempre compartirem un mateix projecte”, ha reblat.
En efecte, qualsevol dirigent de Podem subscriuria, sense cap problema, totes i cadascuna de les paraules que aquest dimarts ha pronunciat Marzà. La seua visió de la societat és homologable, i les respostes que calen, molt i molt semblants. Un discurs menys identitari i més nítidament esquerrà que soterra el Bloc Nacionalista Valencià que coneixíem fins ara i dona pas a un de més mestís i transversal, ubicat clarament a un costat de l’espectre polític. La refundació de la formació, prevista per al mes de juny, anirà en aquesta línia.
Un congrés contra l’odi
“Entenc la política com una eina per avançar en drets col·lectius i individuals”, ha afirmat, “una eina que va molt més enllà dels partits”. Per aquest motiu, ha continuat Marzà, “em subleva veure com el partidisme porta la política massa vegades a no fer res, a no ser valents, a ser part del problema i no de la solució”. En aquest sentit, ha insistit a alertar del perill dels “intolerants” que branden idees “perilloses” i que tracten d’enfrontar “els últims contra els penúltims”. “Vivim en una societat desigual que hem de cosir o aprofitaran per trencar-la més encara”, ha apuntat.
Com a antídot a tot plegat, Marzà ha plantejat “polítiques socials decidides” que cohesionen la societat, “polítiques econòmiques valentes” basades en el respecte a la natura i un “diàleg constant” entre els diferents per tal d’establir un front comú contra l’odi i el totalitarisme. Precisament ací s’emmarca el Congrés Internacional d’Educació i Cultura contra l’Odi i la Intolerància que ha anunciat durant la conferència d’aquest dimarts. Una trobada encara sense data al calendari que ajudarà a “compartir les millors pràctiques educatives i culturals per fer dels nostres centres educatius el principal motor per al foment de la igualtat, la participació democràtica i la cohesió social”.
La meta —ha insistit novament— és tenir una “terra de futur on puguem avançar econòmicament i socialment sense deixar ningú enrere” i en què l’ensenyament públic contribuïsca a formar una societat “igualitària, democràtica, solidària i humanista”. Una societat “inclusiva i sense escletxes” a la qual resulte molt més difícil “inocular l’odi i les desconfiances”.
Marzà 2023?
Tant el to de la seua al·locució —que ha anat més enllà del seu camp d’actuació estricte com a conseller— com l’elecció de la podemita Mínguez en el paper d’introductora de l’acte han estat dos gestos que, sens dubte, no poden deixar d’interpretar-se en clau de futur. Al Bloc no hi ha cap altre càrrec amb la preparació, la capacitat política i la projecció de Marzà, i a la coalició Compromís, d’ací a un parell d’anys, la successió de Mónica Oltra com a candidata es podria posar damunt la taula.
Per això era tan pertinent la pregunta final efectuada pel moderador de l’acte, Vicente Ordaz, cap d’informatius de la delegació valenciana de la cadena COPE.
—Es veu preparat per liderar el projecte de Compromís a mitjà termini, entenent com a mitjà termini l’any 2023?
Tot i que, en primera instància Marzà ha respost que veu més factible un retorn a les aules com el de Sandra Mínguez, de seguida ho ha matisat i s’ha posat a disposició de la militància. “No m’importa gens ser més o ser menys, i si cal, agranaré allò que faça falta”, una afirmació que recordava la que la pròpia Oltra va pronunciar l’any 2015 sobre les seues aspiracions polítiques.
Marzà 2023? “Si per enfortir Compromís els meus companys així m’ho demanen, m’ho pensaré”
“Si per ajudar a enfortir Compromís els meus companys així m’ho demanen [que lidere la coalició], m’ho pensaré”. Perquè, segons ha dit, la prioritat és que hi haja una “força d’esquerres transformadora” que —això no ho ha dit, però se li ha entès— se situe a l’esquerra del PSOE. Una força que deixe enrere l’apel·latiu de “nacionalista” que ara llueix el Bloc i siga capaç de disputar-li la victòria als socialistes en el camp progressista. Una força que trenque els límits del Bloc actual i que transcendisca, també, les fronteres partidistes del Compromís que coneixem ara.
Un lideratge netament d’esquerres que, si mai es concreta, haurà tingut com a germen el luxós hotel Las Arenas. El predilecte d’Ecclestone i Lim, sí, però també el que va immortalitzar, quan encara era balneari i pertanyia al poble, el genial Renau.