Annals de la llengua

El monolingüisme que no cessa

El decret d’ensenyament plurilingüe del Govern valencià —suspès cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia— ha generat molta controvèrsia a les comarques castellanoparlants més meridionals. La vice-presidenta, Mónica Oltra, i el conseller del ram, Vicent Marzà, van comprovar-ho ‘in situ’ la setmana passada. Alguns alcaldes socialistes ja han advertit del risc electoral que comporta la mesura, però Compromís demana paciència i s’esforça a fer pedagogia.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"Com a valencians, fora de la Comunitat ens identifiquen més les taronges que no el valencià”, diu Gracia Martínez, de Torrevella, mare de tres filles i portaveu de la plataforma AMPA Vega Baja, que aixopluga una seixantena d’associacions de mares i pares de la comarca. Al costat seu, assentint, hi ha Álvaro Mellado, de Rafal, una petita població situada al costat d’Oriola. “En valencià, el meu fill no aprendrà correctament les ciències naturals o les ciències socials, aquesta no és la seua llengua materna”, afirma aquest professor  d’escola mentre obri una carpeta plena de legislació internacional —un document de la Unesco de 1953 sobre l’ús d’idiomes vernacles, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries...— que tot seguit desplega sobre la taula per reforçar els seus arguments.

Som al Baix Segura, territori fronterer amb Múrcia. Una comarca extensa, de 27 municipis, en què hom diria que les dues llengües oficials són el castellà i l’anglès, amb una presència creixent del rus. Una comarca en transició, en què l’horta tradicional va cedir la condició de motor econòmic local al desenvolupament urbanístic. De fet, és tan difícil quantificar els bungalous i apartaments construïts els últims anys —molts dels quals, al marge de la llei— com aventurar-ne el nombre d’habitants. Segons l’INE, fa tres anys hi residien unes 400.000 persones, però la darrera revisió del padró municipal n’ha rebaixat la xifra fins a 355.000. En qualsevol cas, molt per damunt dels 200.000 que es comptabilitzaven 20 anys enrere.

El Baix Segura s’ha erigit en l’epicentre del rebuig al decret d’ensenyament plurilingüe de la Generalitat Valenciana, presentat pel conseller Vicent Marzà el gener d’enguany. Enlloc no ha generat tant d’enrenou com ací. Els diversos nivells que preveu —bàsic, intermedi i avançat, amb dos graus dins de cadascun— són percebuts com una amenaça que farà retrocedir el castellà a les aules.

Malgrat que el 93,5% dels centres —l’excepció ha estat Guardamar del Segura, extrem meridional del català i única població de la comarca en què es parla— han optat per adscriure’s al nivell bàsic, impera la por. “El decret de plurilingüisme aprovat per l’anterior consellera [María José Català, del PP] ja ens semblava excessiu, perquè a més de la seua assignatura, el valencià esdevenia vehicular en una altra matèria; però el nou decret és molt pitjor encara, perquè permet que aquesta altra matèria siga troncal”, assenyala Mellado. I és que, en efecte, el nivell bàsic 2 concreta que l’àrea addicional han de ser les ciències naturals o les ciències socials.

La deixadesa de l’administració va possibilitar que, en aquesta comarca, l’aplicació del decret anterior fóra ben laxa. En realitat, la segona matèria que calia impartir en la llengua pròpia del país —els centres es decantaven per plàstica, música o educació física— també es vehiculava en castellà. El professorat infringia la legislació amb la complicitat de pares i alumnes i la tolerància d’una inspecció educativa que no exercia com a tal.

En canvi, els articles 22 i 23 del nou decret especifiquen que “cada quatre cursos escolars, com a mínim, cal fer una avaluació dels resultats i del procés d’aplicació del projecte lingüístic”, i d’acord amb els resultats, “canviar de nivell o realitzar les modificacions necessàries, especialment pel que fa a les decisions relatives a l’ensenyament i ús vehicular de les llengües, per tal de garantir que l’alumnat haja assolit els objectius d’educació plurilingüe i intercultural i els nivells bàsics de referència corresponents en totes les llengües”. És per això que el decret es considera “dinàmic i progressiu”, dos termes que causen pànic no sols entre pares i mares, sinó també entre alguns mestres que encara no disposen de la capacitació escaient.

Tant l’Estatut com la llei d’ús i ensenyament del valencià reconeixen el dret a l’exempció a les zones castellanoparlants, on actualment resideix el 12,7% de la població valenciana. És a dir, que els pares que així ho desitgen poden evitar que els seus fills i filles estudien la llengua a l’escola. Amb tot, el percentatge d’exempts és ínfim en primària, però creix en secundària i batxillerat, perquè amb vista a les proves d’accés a la universitat, molts alumnes no volen que aquesta notapuga repercutir negativament en la seua mitjana global.

La llengua, filó polític

En conèixer el decret de plurilingüisme, ara fa un semestre, al PPCV van posar-se contents com uns gínjols. Com si arribara l’hora del pati o la festa de la primavera. El tema és polèmic i podia resultar profitós. Van afanyar-se a explotar-lo de valent, fins al punt d’anomenar-lo “decret de xantatge lingüístic”, atès que l’increment d’hores vehiculars en anglès va lligat a l’augment d’hores vehiculars en català. L’entitat Escola Valenciana i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEPV) el consideraven tímid, però no importava gens. Isabel Bonig i els seus van aferrar-se al filó. 

La Diputació d’Alacant, governada pels populars, va presentar-hi un recurs en contra, mentre la de Castelló, també en mans del PPCV, guardava silenci. El 83% dels centres públics i concertats de les comarques castellonenques han escollit el model avançat, més del doble que el 40% de les alacantines, concentrat a la meitat nord de la demarcació provincial.

A diferència del sud del país, les comarques castellanoparlants de l’interior de Castelló presenten una densitat demogràfica molt baixa i una taxa d’envelliment bastant elevada, i a més, estan avesades al contacte habitual amb la llengua, igual com passa a la Foia de Bunyol, els Serrans o la Canal de Navarrès. Res a veure amb el Baix Segura, on és palesa la llunyania física i sentimental d’allò valencià.

La suspensió cautelar decretada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha animat els opositors al decret, que cada vegada es mostren més ferms. La Conselleria hi ha recorregut al Suprem i té la convicció que podrà aplicar-lo sense problemes a partir del curs vinent, però entre els socialistes comencen a sorgir veus discrepants.

Els alcaldes del PSPV-PSOE al Baix Segura temen que, d’ací a dos anys, el plurilingüisme els puga fer perdre un bon nombre d’alcaldies. Ja han mantingut alguna reunió sobre la matèria i aviat s’entrevistaran amb el president, Ximo Puig, per transmetre-li el seu malestar.  En una comarca omnigovernada pel PP com aquesta, els conservadors ara com ara només ostenten 11 de les 27 alcaldies. Alguns electors, farts de la corrupció i la manca d’alternatives, van inclinar-se per la papereta socialista com un mal menor, però el seu descontentament amb la manera com el Botànic ha gestionat aquest tema podria passar-los factura.

Mónica Oltra accedeix a la sala d’Oriola —acompanyada de l’alcalde, Emilio Bascuñana— on va parlar dins del cicle Diàlegs d’Estiu | Diario Información.

Res a veure amb Compromís, que en els últims comicis locals només va aconseguir l’1% dels vots i quatre regidors a la comarca, una dada anecdòtica si es compara amb el 15,5% de mitjana i els més de 700 regidors obtinguts per la coalició al conjunt del País Valencià aquell dia.

“Fugint de l’enfrontament, el Govern valencià havia aconseguit que ens sentírem més units que mai a la Comunitat, però ara hem fet moltes passes enrere”, lamenta Gracia Martínez. Davant les acusacions d’instrumentalització per part del PPCV, tots dos asseguren que “no ens uneix la sigla de cap partit, sinó la reivindicació que els subjectes polítics són les persones, no els territoris”. Tothom no té una visió tan dràstica, però.

És el cas d’Antonio Marcos, que fa 14 anys que dirigeix el col·legi públic de Benferri. Cinc quilòmetres més enllà hi ha l’abocador il·legal —ara segellat— de la Murada, una part del qual s’endinsa a la Regió de Múrcia. Ací acaba el País Valencià. “Al nostre centre ningú no veu la necessitat d’arribar al nivell avançat... Ni tan sols al Bàsic 2!”, exclama. “Cap pare ni mare no ha percebut el decret com una agressió, ni de bon tros. Si de cas, això ha molestatels interins que no tenen la capacitació de valencià, sense la qual perdran la seua posició a la borsa de treball”, apunta Marcos.

En 2013, la consellera Català va obrir un període de quatre anys per adaptar-s’hi, però molts interins que superen la cinquantena no han fet els deures i quedaran temporalment “desactivats”, una mesura de gràcia del Govern del Botànic, ja que el PPCV n’havia previst l’expulsió directa. Socialistes i Compromís han concedit una pròrroga als més de 1.000 docents incapacitats, que ara gaudiran d’una pròrroga per aprendre la llengua. Si assoleixen la qualificació necessària, es reincorporaran a la borsa al lloc que ocupaven ara, però mentre no ho facen, no podran treballar. Des de Benferri, Antonio Marcos conclou que no n’hi ha per a tant. “El Consell s’ha espantat massa; dels que s’han manifestat en contra pel decret plurilingüe, ningú no els votaria”, rebla.

Una visió que connecta amb la de José Manuel López Grima, veterà de l’ensenyament al Baix Segura i cofundador de l’STEPV. Natural de Rojals, passa els estius a la Mata, una platja del terme de Torrevella que fita amb Guardamar. Som, per tant, escassos metres avall del límit meridional del català, un idioma que té escultura pròpia al municipi veí i que ell s’entesta a defensar aferrissadament.

“Sempre m’he oposat a l’existència de l’exempció. Els qui s’hi acullen, tenen uns fills mutilats. Com poden negar-los una llengua que després els exigiran per poder treballar?”, es pregunta. López Grima, un bon conversador, sintetitza l’èxit de la dreta al sud del país en només tres elements: l’aigua, les celebracions religioses i la unitat d’Espanya. “El valencià representa una distorsió per molta gent, i per aquest motiu, cal normalitzar-lo al màxim”, expressa amb el record amarg del dia en què el seu professor li va pegar per regalar-li “una caixa de bajocas”. “No en dèiem patatas, sinó crillas; no dèiem jamón, sinó pernil, no dèiem acelgas, sinó bleas”, evoca, “però no ens en deixava passar ni una”.

A ulls de López Grima, un dels principals entrebancs per a la normalització de la llengua ha estat el canvi introduït pel PPCV ja fa alguns anys, que “va facilitar que els professors castellanoparlants de la comarca, un cop reciclats, impartiren l’assignatura de valencià, cosa que ha dificultat el coneixement real de l’idioma per part dels alumnes de la comarca”. I és que, segons denuncia, “en molts casos, ni tan sols les classes de valencià són en valencià, sinó que es fan en castellà o es dediquen a repassar alguna altra matèria”.

Aplaudiments a Oltra

És dimarts, 11 de juliol, i Mónica Oltra intervé a Oriola dins del cicle Diàlegs d’Estiu, que es va posar en pràctica per primera vegada l’any passat. Els membres del Consell expliquen la seua tasca i se sotmeten a les preguntes d’un centenar de persones que prèviament s’hi han inscrit.

A la capital del Baix Segura, la terra del poeta Miguel Hermández, a més de calor, fa soroll. Són les festes de la Reconquesta, i la vice-presidenta del Consell s’enfronta a la seua conquesta particular. Una prova de nivell com és superar les preguntes del públic en un indret tan hostil per a Compromís. Oltra, que acaba d’aterrar de Gaza, on ha estat convidada per les Nacions Unides, trepitja una altra franja de conflicte. La que ha escollit ella, perquè cada membre de l’executiu tria el lloc on vol retre comptes.

Durant la introducció de l’acte, l’alcalde de la població, el popular Emilio Bascuñana, no perd l’ocasió de clavar-hi cullerada. Demana “màxim respecte al castellà”, que la llengua “no es faça servir de manera inapropiada” i que “ningú no haja de sentir-se avergonyit pel fet de no saber valencià”. “No el coneixem, i per tant, seria un contrasentit que hi haguera imposicions”.

“No sols l’oriolà és important, alcalde, sinó que també ho és l’anglès”, li dirà després Oltra mirant-lo als ulls i amb un somriure a la boca. Un intent de destensar l’ambient, com quan recorda els orígens familiars castellanoparlants i els avantatges que va tenir pel seu coneixement de l’alemany. “Qui a més del castellà, sàpiga valencià, ho tindrà més fàcil per aprendre’n unes altres llengües”, explica ella.

Quan arriba el torn de preguntes i el públic li demana pel decret de plurilingüisme, Oltra mira cap al sud i afirma que és “com el de Múrcia, però amb l’afegit del valencià”. “L’objectiu de la Conselleria [d’Educació] és que els xiquets i xiquetes dominen les dues llengües oficials i l’anglès, i que tinguen nocions d’una segona llengua estrangera”, desenvolupa. “No volem que només sàpiguen anglès els que puguen pagar-se una acadèmia”.

“Jo hauria volgut no tenir matemàtiques, mai no van agradar-me, però eren necessàries. I el valencià, també ho és”, continua Oltra en to didàctic. “Als alumnes, l’educació, els ve imposada, no poden escollir si han d’estudiar matemàtiques o llengua, i amb aquest sistema, amb distints nivells i a diferents velocitats, aconseguirem que tothom conega tres llengües”. Entre les mesures per arribar a l’excel·lència, la contractació de 1.000 nadius per millorar la conversa i la preparació dels professors valencians —en estades d’un mes al Regne Unit— per tal que puguen impartir els coneixements actuals en anglès.

No hi ha hagut sort. Una altra persona del públic diu que “les matemàtiques o les socials, en valencià, no seran comprensibles”. Oltra, en versió Supernanny, fa saber que “les criatures són esponges”. “És un programa que es començarà a aplicar des de l’etapa d’infantil, amb 3 només anys; fins i tot un xiquet xinès que començara a estudiar en valencià amb aquesta edat seria capaç d’aprendre’l a la perfecció”.

Vicent Marzà a la seua arribada a Elda | Pepe Olivares

És el torn d’una interina afectada per la “desactivació”, que confessa que va ser apoderada de Compromís-Podem.

—Tinc 52 anys, família nombrosa i problemes per aprendre llengües. No tornaré a votar-vos. Com a consellera de Polítiques Inclusives, t'he de dir que me’n sent exclosa. Mai no oblidaré el que ens heu fet.

A Oltra li canvia la cara, agraeix la “sinceritat” de la interina afectada i recorda que la mesura va implantar-la el PPCV i cal respectar-la. “És fotut, ja ho sé, però també està fotut qui porta sis o set anys en una llista d’espera de la dependència”. Oltra, en tot cas, diu que buscaran solucions i li prega “un votico de confianza”.

L’alcalde irromp de nou, trencant el protocol, i parla de “discriminació als castellanoparlants”. “Els representants polítics han de respectar els nostres drets, no pot ser que se’ns exigesca el valencià per a treballar a l’administració, esperem que la futura llei de la funció pública reconega la nostra especificitat”. Oltra, visiblement molesta, decideix elevar el to:

—No discriminem aquesta comarca pel fet de no parlar valencià. No és cert. Però en aquesta comunitat hi ha dues llengües oficials i qui treballa com a funcionari té l’obligació de conèixer-les. Parleu de llibertat i oblideu la llibertat dels ciutadans a l’hora d’adreçar-se a l’administració en la llengua que vulguen. És com voler exercir de metge sense tenir la carrera de Medicina. Això no pot ser.

Aplaudiments generalitzats a la sala.

Elda, tensa; Marzà, distès

El conseller d’Educació, pel seu diàleg d’estiu, ha escollit Elda, la capital del Baix Vinalopó. Un altre punt calent de la geografia plurilingüe valenciana. A la porta hi ha gairebé tants agents de policia com manifestants, tot i que el PP local fa dies que demana que els veïns s’encarreguen de rebre Vicent Marzà “como se merece”.

Ell també explica que té família castellanoparlant per part de mare, i com Oltra, s’expressa en un castellà perfecte. Curiosament, moltes de les preguntes són escrites en la llengua de March. I se n’alegra.

Durant la seua intervenció, Marzà es pregunta “per quin motiu un alumne d’Elda o d’Oriola no ha de tenir el mateix accés al valencià que un de Castelló”. “Hem vingut a canviar el paradigma; no pretenem alterar el rumb del fum, sinó apagar la flama”, avisa, alhora que s’enorgulleix de la ràtio de 23 alumnes d’Elda i del fet que el Botànic, al Baix Segura, estiga construint més centres escolars que el PP a tot el País Valencià la legislatura passada.

Perquè sí, Marzà parla de País Valencià, i un assistent li ho recrimina. “Aquesta expressió és a l’Estatut i molta gent la fa servir”, es justifica. Ell també parla de “territori valencià” i de “comarques alacantines”, trencant l’esquema mental de la Comunitat i de les províncies. “N’hi ha que volen rescatar fantasmes del passat”, es plany, “però nosaltres hem vingut a rescatar persones i a fer que tothom tinga igualtat d’oportunitats”. En eixir de la sala, de tornada cap a València, a la porta ja no queda ningú.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.