El postprocés va deixar en guaret l'independentisme català. Les principals forces — i entitats— que havien empentat per l'autodeterminació van haver d'aturar la intensitat d'anys enrere i recalcular el seu rumb estratègic. Junts per Catalunya, amb influència a Madrid i exercint com cap d'oposició al Parlament de Catalunya, va haver-hi de fer equilibris entre l'herència convergent de partit d'ordre, la seua pulsió nacional independentista i l'emergència de la xenòfoba Aliança Catalana, amb el risc que els erosionara espai com ha ocorregut en altres indrets europeus.
El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ja va dibuixar els contorns ideològics de la força comandada per Carles Puigdemont en una conferència al Nova Economia Fòrum de Barcelona. En aquella xerrada d'abril, va defensar un model liberal en matèria econòmica i la lluita contra la desnacionalització del país com a eixos estratègics. I setmanes enrere va reivindicar els valors de l'humanisme que han habitat al gen convergent des del seu naixement.
Fa uns dies a Prada de Conflent, ubicació icònica del catalanisme, el dirigent va arredonir el full de ruta dels independentistes i va calibrar la brúixola ideològica de Junts per Catalunya. A la Universitat Catalana d'Estiu, a la Catalunya Nord, Turull va exposar «la necessitat d'obrir una nova etapa de l'independentisme fonamentada en la utilitat política, la connexió amb les noves generacions, la credibilitat en la gestió, la unitat estratègica i una mentalitat d'Estat que permeti tornar a construir les condicions per culminar el procés d'independència».
Contra el replegament
El dirigent va tornar a reivindicar els valors del catalanisme com a filosofia a seguir. En contraposició a Aliança Catalana, que implica un trencament amb la línia ideològica tradicional del catalanisme, va lloar principis com ara la democràcia, la llibertat, la tolerància, la cohesió social i el progrés. «Res de bo no vindrà de la mà de l'odi i la divisió, ni del tancament de la nostra cultura», va advertir, allunyant Junts per Catalunya d'algunes veus que demanen col·laborar amb el partit encapçalat per Sílvia Orriols.
Des d'una mirada ancorada a l'humanisme, va advertir que «els discursos d'exclusió» poden fracturar la societat catalana i «reduir la majoria necessària» per assolir la independència: «L'extrema dreta no farà més que allunyar-nos de l'objectiu d'una república catalana lliure i plena». I enfront de la temptació del replegament i a concebre el combat independentista des de la derrota, va diferenciar entre «una derrota electoral amb la desaparició del moviment». «No hem perdut el subjecte. Hem perdut, temporalment, la seva mobilització», va distingir.
Turull va admetre el desafiament del relleu generacional com a una preocupació capdavantera al moviment independentista, però va rescatar la fórmula que va permetre al sobiranisme aconseguir grans suports socials i electorals en la passada dècada: connectar-lo amb les preocupacions de la gent i erigir-lo en eina útil per al progrés social. «L'independentisme ha de ser capaç de connectar el projecte nacional amb les preocupacions immediates dels joves, com ara l'accés a l'habitatge, la precarietat laboral, el canvi climàtic o la incertesa sobre el futur», va subratllar.
«Quan parlem de sobirania, hem de parlar també de contracte de lloguer, de nòmina i cost de la vida, i de salut mental», va exposar. De fet, va al·legar a favor d'un «independentisme útil», que supere «la falsa dicotomia entre nació i gestió». «La ciutadania vol serveis públics que funcionin, una educació de qualitat, una sanitat sense llistes d'espera insofribles, uns trens puntuals i una administració eficient i honesta. Si l'independentisme no és capaç d'associar el seu projecte nacional amb la certesa associada d'un bon govern, perd un argument decisiu», va indicar.
«Paciència estratègica»
Junt amb la reivindicació dels valors clàssics del catalanisme i d'associar la lluita nacional amb el progrés social, va demanar treballar amb una «mentalitat d'Estat, amb alternatives completes, rigoroses i creïbles en àmbits com ara l'educació, l'habitatge, l'economia o la llengua, i actuar amb visió a llarg termini». En oposició a aquells que proposen remeis de matriu populista o receptes simplistes, va ressaltar «paciència estratègica» com a la clau de volta per avançar cap a l'autodeterminació.
«No es tracta d'actuar amb resignació, sinó de tenir la capacitat de mantenir clar l'objectiu mentre es construeixen les condicions necessàries per assolir els objectius. Parlem de la decisió activa de creure que el futur pot ser diferent del present i de treballar perquè ho sigui», va argumentar. I va rematar: «Des de la nostàlgia o la malenconia, no es pot construir el futur del moviment». El pla amb llums llargs de Turull per recuperar el pols nacional. Un full de ruta, però, amb una direcció oposada a les temptacions de replegament que emergeixen al tauler polític català.