Eleccions municipals

Compromís en territori hostil

A la frontera sud del País Valencià, la comarca del Baix Segura ha sigut -i ho continua sent- un feu conservador en el qual les opcions progressistes i, especialment, les valencianistes han aconseguit uns resultats magres. De manera molt gradual, Compromís ha començat a trencar barreres en la comarca, aconseguint 2.095 vots més en les passades eleccions valencianes respecte dels anteriors comicis autonòmics. Amb la cita electoral municipal a tocar, EL TEMPS analitza amb els alcaldables d'Oriola, Almoradí i Daya Vieja les aspiracions de la coalició a les urnes en un territori tradicionalment hostil.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la seu de Compromís de València, les cares mostraven un sentiment agredolç, amb xicotetes dosis de resignació. Els votants havien girat l'esquena als valencianistes a l'urna estatal, els quals aspiraven a exportar entre dos o tres diputats i, finalment, només n'obtenien un. Als comicis valencians, la gamma de sensacions era encara més àmplia: Compromís perdia dos escons a les Corts Valencianes i la seua candidata, la vicepresidenta Mónica Oltra, quedava allunyada del somni de lluitar per la presidència de la Generalitat Valenciana. Fins i tot, Ciutadans els superava en representants a la cambra valenciana. Ara bé, la coalició progressista havia aconseguit consolidar els resultats de 2015 en un escenari profundament advers i seguirien governant quatre anys més.

L'estreta victòria de les forces progressistes respecte de la dreta conservadora i la reaccionària havia suggerit diverses anàlisis durant aquell dia. La circumscripció d'Alacant, de fet, s'erigia com al bastió dretà que Compromís no havia sabut assaltar. Res més lluny de la realitat: aconseguien pràcticament els mateixos vots que el 2015 en un escenari més polaritzat i, fins i tot, augmentaven la collita de paperetes en el Baix Segura. És cert que només sumaven 2.095 votants, però aquell increment mostrava com els valencianistes penetren a poc a poc en un territori tradicionalment escorat a la dreta i al·lèrgic a les forces netament d'esquerres, especialment, aquelles amb un missatge valencianista.

«La figura de Mónica Oltra com a líder de Compromís i l'accent continu en les polítiques socials ens han ajudat a trobar progressivament moltes més complicitats al Baix Segura. I més en una comarca tan castigada i oblidada per l'administració autonòmica arran de la seua condició de zona fronterera entre comunitats autònomes», apunta Tamara Martínez, coordinadora de l'estratègia de la coalició progressista al Baix Segura i el Baix Vinalopó. «Quan vam començar teníem la sensació que la nostra aparició a l'escenari polític local causaria més rebuig. Ara bé, no va succeir res d'això. Ens van veure com a una força política més i gradualment hem augmentat els nostres suports. Que s'haja fet un esforç grandíssim en la dependència o que s'hagen començat a suprimir els barracons sanitaris i els educatius per part del Consell hi han ajudat molt», agrega la dirigent valencianista.

Oriola, de fet, n'és un exemple. Si en les eleccions valencianes del 2015 van obtenir-se 1.369 paperetes, en els comicis a les Corts Valencianes del 2019 s'ha augmentat fins als 1.573 sufragis. Un increment moderat, però rellevant en un territori hostil i en un context complicat. «És el resultat del treball que hem fet des de fora de l'ajuntament. La rellevància de la nostra tasca d'oposició al govern del PP s'ha demostrat que els mitjans de comunicació ens han tractat com si foren un grup més del consistori», afirma Cayetano Portugués, alcaldable de Compromís a Oriola, qui destaca la lluita contra la corrupció i els episodis obscurs que ha protagonitzat la dreta local.

«El Baix Segura té una idiosincràsia particular. Ha estat ignorat i marginat durant molt de temps, un fet que ha castigat en temes socials la població. Nosaltres hem posat l'accent en aquests assumptes, i ho hem contraposat amb els escàndols de presumptes irregularitats que assetgen el PP», explica. «També hem tingut un missatge centrar en la preocupació del medi ambient. Al remat, hem intentat erigir-nos en la veu de l'honestedat a Oriola davant els tripijocs de la dreta i la manca d'oposició de les altres opcions d'esquerres», assenyala. «Amb aquestes credencials, amb una llista de persones d'Oriola, i que volem treballar per ella, aspirem a entrar a l'ajuntament», remata.

Cayetano Portugués, candidat de Compromís a l'alcaldia d'Oriola, en un acte de la coalició valencianista a la ciutat del Baix Segura| Compromís per Oriola

Per aconseguir-ho, Portugués proposa crear un segell de qualitat per als productes de l'horta del Baix Segura, una reducció de l'Impost de Béns Immobles després «de la cadastrada de PP i Ciutadans», impulsar la mobilitat sostenible a Oriola, millorar les connexions amb les pedanies... «Aspirem a gaudir d'una Oriola verda, en la qual es reduïsquen les desigualtats i amb un govern honest», insisteix el candidat de la primera agrupació de Compromís que va néixer al Baix Segura. En 2015, de fet, van presentar llistes en Cox, Torrevella, Oriola i Daya Vieja, segons reivindiquen des de la direcció comarcal dels valencianistes.

Quatre anys després, però, també presenten candidatura en Almoradí. «L'any 2017 vam impulsar el col·lectiu de Compromís a Almoradí. Majoritàriament som gent jove que teníem ganes de posar en marxa un projecte municipalista que trenque amb el clientelisme del PP, que aposte per un ajuntament participatiu, que atenga les necessitats dels barris, en definitiva, que aporte aire fresc a Almoradí», narra Mariano Ruiz, alcaldable de Compromís a la població del Baix Segura, qui assegura, al seu torn, que el naixement del projecte valencianista no ha causat rebuig. «Tenim molt pocs comentaris negatius. En tota la campanya, només una dona ens ha dit alguna cosa per la qüestió lingüística. Nosaltres, però, som vistos com a persones del poble que volen millorar la vida de la gent, i ser la veu dels oblidats al municipi», afirma.

Amb activistes LGBTI a la seua candidatura i d'altres que han participat de les lluites pel territori a la comarca, Compromís fa una campanya a Almoradí centrada plenament en la defensa dels serveis socials, en modificar el full de ruta urbanístic per implementar-ne un de més verd, flexible i accessible a les persones amb mobilitat reduïda, la retirada dels diferents barracons i auditar l'ajuntament -actualment en mans conservadores-, entre altres eixos. «La nostra expectativa és aconseguir representació al consistori. Crec que ho podem aconseguir per l'opció diferenciada que representem respecte de la resta de les opcions progressistes», defensa.

A Daya Vieja, una xicoteta població de 668 habitants, Compromís no lluita per entrar a la corporació local. En aquest cas, la coalició progressista pugna per l'alcaldia amb el PP. No debades, en els comicis municipals del 2015 va quedar-se a només 11 vots d'aconseguir la vara de comandament i desnonar al PP del consistori. Foren, precisament, els 11 sufragis que va obtenir el PSOE, el qual no compta amb representació. «Des de 1979, Daya Vieja ha estat governada per la dreta, siga amb les sigles de l'UCD, Aliança Popular o el PP. I en comptades ocasions, l'esquerra obtenia algun regidor en l'oposició. La fita del 2015, on va aconseguir tres representants municipals i els populars quatre, mostra un procés de canvi que esperem culminar en aquesta cita a les urnes», indica José Vicente Fernández, alcaldable de Compromís a Daya Vieja. «Vam fer història», ressalta.

La recepta màgica per trencar l'hegemonia conservadora i aspirar a tocar l'alcaldia amb la punta dels dits ha estat basada amb un discurs que reivindica l'austeritat -no confondre amb les retallades- i la defensa contundent dels serveis socials. O, si més no, així ho observa el candidat valencianista: «Nosaltres defensem polítiques d'estalvi, una administració que estiga al servei del ciutadà, i mesures de caràcter social, amb un reforç dels serveis públics. Aquesta combinació d'eixos ha sigut clau perquè la nostra acceptació al poble cresca d'aquesta manera».

«Daya Vieja té molts dèficits, hi ha moltes coses a canviar de la gestió que ha fet el PP. Cal millorar els accessos públics per a les persones de mobilitat reduïda, s'ha d'impulsar el transport públic aconseguint connexions amb la resta de municipis de la comarca, l'assistència sanitària també precisa d'una reforma... Nosaltres incidim en les polítiques del dia a dia, en aquells que els populars no han gestionat adequadament aquest ajuntament», apunta, abans de reivindicar el treball d'aquests quatres anys d'oposició. Fernández està convençut que aquest diumenge aconseguirà la vara de comandament municipal.

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder de Compromís, Mónica Oltra, junt amb José Manuel Dolón, alcaldable dels Verds i actual batlle de Torrevella, en la presentació de la llista municipal que integra ecologistes i valencianistes| Compromís

Aquesta alcaldia, tanmateix, no seria l'única que podria obtenir Compromís. Els valencianistes, no debades, aspiren a governar Torrevella. Ho fan, però, després de firmar una coalició amb l'actual batlle de la ciutat, l'ecologista José Manuel Dolón. «És la nostra gent en el Govern del Botànic, i necessitem mantenir aquesta línia directa amb el Govern valencià», va afirmar Dolón sobre la coalició progressista. «Nosaltres donarem suport a totes les candidatures de Compromís, com sempre hem fet», va expressar un dels referents dels Verds sobre l'entesa amb la força valencianista.

Ara bé, les possibilitats de retenir Torrevella s'albiren magres. En 2015, i gràcies a un context de canvi que actualment no s'hi dóna, els Verds van aconseguir l'alcaldia després d'un pacte a cinc entre Esquerra Unida, PSPV-PSOE, Alternativa Popular de Torrevella -creada per un expopular-, Sueña Torrevieja -conformada per exsocialistes- i la mateixa formació verda. Sense la pulsió progressista d'aleshores i amb el precedent dels resultats electorals dels comicis valencians i espanyols del passat 28 d'abril en els quals va imposar-se clarament el bloc de dretes, les probabilitats de continuar al capdavant del consistori són minses.

Malgrat les expectatives a Torrevella, Compromís demostrar un creixement lent -però, al remat, guanya vots- al Baix Segura. Les paperetes obtingudes mostren que els valencianistes tenen un llarg camí fins a registrar percentatges de vots considerables a la comarca més meridional del País Valencià. A poc a poc, però, ha deixat de ser una zona electoralment hostil de la coalició progressista. L'entrada a la corporació local d'Oriola i l'alcaldia de Daya Vieja seran el termòmetre per mesurar la rellevància de l'increment dels sufragis. Aquest diumenge, tindrem el desenllaç.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.