El valencià Vicent Miralles és una de les veus autoritzades a l’hora de parlar del ferrocarril i les seues problemàtiques. Membre de l’Associació Valenciana d’Amics del Ferrocarril (AVAF) i de la federació espanyola d’aquest tipus d’entitats, Miralles porta més de mig segle vinculat al ferrocarril, la qual cosa li atorga una mirada panoràmica i crítica sobre l’evolució del servei. Es mostra molt crític amb la manera de comunicar la decisió però defensa algunes de les iniciatives del ministeri.
—Una qüestió prèvia: no és la primera vegada que arriba a les línies valencianes material ja rodat.
—És totalment normal, no només en Espanya. En tota Europa sempre s’ha fet el que tècnicament es denomina reassignació de material. Hi ha reajustaments perquè canvia la demanda i per mil coses més. Hi ha països que tenen material específic per a cada regió o cada línia, però fa molt anys que es veuen coses com locomotores de mercaderies portant trens expressos. En França, a Alsàcia, una regió a tocar d’Alemanya, fan el servei automotors d’aquella regió però de vegades fan la línia els mateixos models de trens, però alemanys. A la línia Xàtiva-Alcoi s’estrenaren els automotors en l’any 1982 i mai ens han portat trens d’uns altres llocs. Sí que s’habilitaren vagons de rodalia per fer el recorregut habilitats per a la mitjana distància, el que un amic anomenava «rodalies plus». En tot cas, el trasllat de material és molt normal. En RENFE hi havia la política els anys 90 que cada regió tinguera el seu material exclusiu, però ja s’ha vist que no hi ha manera que siga així. En tot cas, l’automotor de Xàtiva-Alcoi és indestructible, porta 44 anys i podria arribar als 90.
—Anant a la qüestió, els trens ja rodats arriben a unes línies valencianes que tenen molts problemes de funcionament, hi ha un desgast enorme del servei. El fet que s’haja venut renovació amb trens ja rodats ha provocat estupefacció.
—Hi ha una cosa que la gent no sap, perquè qui ha de dir-ho no ho diu, i és que aquestes unitats 465 —la xifra final indica el número de cotxes—, que començaren a fabricar-se cap als anys 2001 i 2002, amb tres, quatre i cinc cotxes, anaren a tota Espanya. I ací també vingueren, entre el 2007 i el 2008. Eren nostres. I se’ls emportaren a Madrid i Barcelona, després de la pandèmia, perquè eren millors per al servei que tenien allí. A canvi, ens enviaren el 464, amb un cotxe menys. Això va provocar menys capacitat, més aglomeració i més de tot. I ara, que a Madrid han estrenat els nous trens, ens porten els models que no necessiten, però que no són els més vells. Aquestes unitats tornen a casa, per dir-ho així. Tenen 23 anys, però també els tindrien si s’hagueren quedat ací. El problema no és l’edat, hi ha una normativa internacional que estableix la vida útil de cada vehicle, que és d’uns 35 anys. Tindre un cotxe amb 30 anys és com tindre un automòbil amb 10, no passa res. Els queden anys de servei. Gràcies a aquest moviment, a València es retiraran les unitats més velles, que també estrenaren ací en l’any 1991. Aquestes coses no se saben i per ací venen les queixes. En Bilbao és encara pitjor: els han portat unitats iguals que són més noves que les que tenen. Dos anys més noves! S’emporten de l’any 89, que van a la ferralla, i han enviat de l’any 91.
—Les queixes venen provocades perquè cada vegada el servei és més ineficient, els trens no donen abast, hi ha cancel·lacions, retards, no hi ha prou maquinistes, etcètera.
«Els trens que arriben tenen més capacitat perquè tenen menys seients. Són trens pensats per a 'rodalies intenses'. Hi ha més gent? Doncs que vagen dempeus. i Ja està»
—Sí, sí, tot és una cadena. Per a què volem més trens si no hi ha maquinistes? Ser maquinista no és cosa d’un dia, la formació pot durar fàcilment un any i mig. I després ve l’especialització, un maquinista no pot conduir el que li vinga de gust, ha de conduir un vehicle que ha estudiat i sobre el qual ha fet un curs d’homologació. Per tant, si tens una unitat però el maquinista disponible no té la formació, el tren no ix. Després hi ha el manteniment en els tallers, trens que ja no fan servei i que no pots trossejar-los, has de traure el tren sencer. I la gent es queixa, amb tota la raó, que quan li toca agafar el tren passa alguna cosa. Ha augmentat exponencialment la demanda, però tenim els mateixos trens. Per això anem com a sardines en llanda, suprimeixen trens... És un problema que no s’ha resolt des del principi.
—En realitat, el número d’usuaris valencians està baixant pel deteriorament rampant del servei.
—Sí, però va haver un moment que la demanda era una animalada. En Madrid va passar el mateix. Per anar a Getafe, l’any 1979, hi havia un tren cada hora, xicotet, només cabien 80 persones. Amb el temps, amb el tema de l’emigració entre altres factors, va créixer la demanda. Ara hi ha un tren cada 10 minuts amb una capacitat de 800 viatgers. Davant d’això, què fas? Doncs l’Administració està posant pegats. No hi ha manera d’habilitar una solució global, com va passar en els anys 80, per a mi i per als meus companys, la millor època de RENFE. Es donava servei, no es deixava ningú en terra i el manteniment era excel·lent. Encara hi ha material rodant d’aquella època. També és veritat que els trens d’ara, amb molts components electrònics, quan tenen algun problema no es mouen del lloc. S’ha de dir que els trens que ens porten ara estan fets per dos fabricants diferents. I quan s’uneixen, hi ha problemes: de vegades no s’obrin les portes, l’aire condicionat va en un tren i l’altre no, has de frenar perquè l’altre no frena... Per doblar trens, han de ser exactament del mateix model.
—Els trens que arriben són més nous, però tot plegat no deixa de ser un dels pegats de què em parlava adés.
—Clar. El ministre ha dit que venen 41 trens, però no seran 41. Vindran 10, després 12, després 4... Tardaran, per dir alguna cosa, sis mesos. S’ha de dir quan venen i com. De la manera que s’ha comunicat és com si arribaren de seguida 41 trens i això és mentida. Ha hagut una errada de comunicació.
—S’ha dit que els Civia 465 augmentaran la capacitat de portar viatgers.
—He tingut l’oportunitat de veure les dues unitats juntes i la 465 és dos o tres metres —com a molt— més llarga que una unitat de les velles, una 447, la dels morros quadrats, que tenen prou capacitat. Els 465 tenen un cotxe més, però són més xicotets.
—Vol dir que no s’augmenta la capacitat?
—Sí, perquè tenen menys seients, són trens pensats per a «rodalies intenses» com diuen ells, recorreguts curts. Hi ha més gent? Doncs que vagen dempeus. Ja està.
—M’interessa això que ha dit abans de com ha comunicat Óscar Puente la notícia.
«No es pot dir que és una renovació, perquè si aquells trens s’hagueren quedat ací, continuaríem tenint-los. Tindrien 23 anys però serien nostres i la gent no protestaria»
—El ministre té bones idees, s’ha de reconèixer. I també està bé la planificació futura del ferrocarril que té en el cap. Però té dos problemes. Primera, es comporta amb fatxenderia, diu coses que no es poden comprendre. I segona, no pot fer anuncis que no són reals i contar històries que no tenen peus ni cap. Com pots dir-li a la gent que tindrà 41 trens nous? Ni són nous ni són a canvi de res. És d’algú que està tancat en el seu món. I després, no té coordinació amb els càrrecs que té baix seu. En tot cas, he d’insistir en què, caiga bé o malament, té bones idees.
—El que ha caigut malament és que s’haja presentat l’arribada d’aquells trens com una gran notícia en una xarxa que està molt deteriorada.
—Exacte. Ens ha venut un moto. I no calia. En què haguera dit les coses com són, seria una altra cosa. La qüestió és que tenim ací uns trens que han esgotat la seua vida útil i s’ha de posar uns altres. I venen uns trens que hi havia ací i que acabaren en Madrid i Barcelona perquè a València la gent «no viatjava» —diu amb to irònic— i, ara que ens calen, perquè hem de retirar els que tenim, tornen a casa. Observa la diferència entre dir açò que he dit jo i el que s’ha dit. No es pot dir que és una renovació, perquè si aquells trens s’hagueren quedat ací, continuaríem tenint-los. Tindrien 23 anys però serien nostres i la gent no protestaria. Ha hagut una errada en cadena que comença per la primera baula, la del ministre. Quan vaig llegir la nota de premsa vaig pensar: mare meua, açò no ho entendrà ningú. Perquè tampoc s’ha dit que alguns dels trens nous que han estrenat a Madrid també vindran ací, això és el que ens ha dit el fabricant. No sabem exactament quan, però vindrà una dotació, s’està parlant de finals del 2027. No serviran per a la línia de Gandia, perquè té limitacions de xarxa elèctrica, però sí per a la línia de Xàtiva, que té molts usuaris. Arribaran tard o d’hora perquè els Civia més vells també caldrà donar-los de baixa.