25 abril

La regressió lingüística de la dreta valenciana

Un 25 d'abril de 1707 els valencians van perdre les seues institucions. Encara més, la seua llengua va quedar arraconada dels òrgans de poder en una castellanització imposada a colp de decret borbònic. 312 anys després d'aquella efemèride, el País Valencià s'hi juga a les urnes el pròxim 28 d'abril quin model lingüístic vol per als pròxims quatre anys: o el blaverisme i la defensa del castellà que realitza la triple dreta o la normalització i igualtat lingüística entre ambdues llengües cooficials que proposa l'esquerra. EL TEMPS dissecciona la política lingüística reflectida als programes electorals de PSPV, Compromís, Unides Podem-Esquerra Unida, PP, Ciutadans i Vox.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Almansa, una població situada a pocs kilòmetres del País Valencià i ubicada a la frontera sud-est de Castella la-Manxa, fou l'escenari de la batalla. D'una banda, hi havia Castella i França. De l'altra, Portugal, Regne Unit i les denominades Províncies Unides, que aixoplugaven bona part dels territoris actuals dels Països Baixos. Tota una guerra internacional que enfrontava a les tropes borbòniques i als austriacistes. O dit d'una manera: als promotors del centralisme i l'annexió dels regnes de la Corona d'Aragó a Castella contra els defensors de les institucions pròpies.

Amb el calendari marcant 25 d'abril de 1707, la comtessa bèl·lica va comportar la derrota de l'exèrcit austriacista. Una victòria de la dinastia borbònica que va provocar la supressió de l'autogovern del Regne de València i un procés de castellanització que va arraconar la llengua pròpia. 312 anys després d'aquella efemèride, els valencians s'hi juguen a les urnes el seu model lingüístic. És a dir, està en discussió si el català pot avançar cap a la igualtat efectiva junt amb l'altra llengua cooficial del País Valencià després de dècades d'oblit durant els governs del PP i dels tímids avanços del govern del Botànic.

L'amenaça a la normalització lingüística al País Valencià està reflectida als programes electorals de PP, Ciutadans i l'extrema dreta de Vox. De les tres forces de l'espectre conservador, els taronja són aquells que menys referències fan a la seua política lingüística. Un fet sorprenent arran de les afirmacions farcides de fake news que propaga Toni Cantó, candidat a la Generalitat Valenciana per Ciutadans, sobre que hi ha escoles valencianes en les quals «no s'estudia ni una hora en castellà». I a la polèmica suscitada sobre els dubtes acientífics que va agitar Cantó sobre la unitat de la llengua.

Amb aquesta cosmovisió, aposten per «garantir l'ensenyament en espanyol en totes les escoles de la Comunitat Valenciana» i per la denominada llibertat d'elecció de llengua als col·legis. També afirmen que «asseguraran que es puga estudiar en valencià d'acord amb els requisits prevists a l'Estatut d'Autonomia» sense fer-hi cap menció més. Més enllà de l'anglès, l'altra cita és sobre l'eliminació de quotes per raons lingüístiques en la publicitat institucional del Consell. En altres materials programàtics, defensen que el català «ha de ser un mèrit a l'administració i no un obstacle». «Eliminarem el requisit lingüístic de l'administració pública», preconitzen. 

El PP, en canvi, sí que en profunditza més sobre la qüestió lingüística. Amb la seua candidata Isabel Bonig qüestionant a EL TEMPS determinades línies d'actuació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el programa electoral dels conservadors recull la recuperació de la llei de senyes d'identitat, en la qual privilegiaven les entitats anticientífiques i secessionistes de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i Lo Rat Penat en detriment de l'AVL. De fet, la formació de la gavina assenyala que «defensaran la identitat pròpia de la llengua valenciana enfront dels que volen imposar la unitat de la llengua amb el català». «Prestarem atenció singular a la llengua valenciana com a tret essencial de la nostra personalitat i com a senya d'identitat que, des de fa segles, ens identifica i ens distingeix», ressalten al seu llistat de compromisos amb els votants.

Jose María Llanos, coordinador de Vox València, amb el líder de Vox Santiago Abascal, a la seu de Lo Rat Penat, l’entitat senyera del blaverisme.  Al mig, Fernando Millán, vicesecretari d'Unió i Germania, exregidor del PSPV a València, exmembre d'un partit fundat per l'exconseller empresonat Rafael Blasco, PSD, i exmilitant de CV| Vox

D'aquesta manera, i reforçant les postures contràries a la ciència filològica, el PP planteja «retornar l'oficialitat dels títols de valencià de Lo Rat Penat». El president d'aquesta entitat regada amb subvencions milionàries i per conceptes allunyats de la llengua durant les dues dècades de domini dretà a la Generalitat Valenciana, Enric Esteve, serà el número cinc dels populars a la llista municipal de València. Una promoció del blaverisme lingüístic que contrasta amb el model educatiu que proposen, i en el qual manquen les referències a la llengua pròpia. «Establirem un sistema educatiu plurilingüe on l'anglès pot créixer tot allò que el centre puga oferir. Ens marquem com a objectiu incrementar un 30% l'horari lectiu en anglès en tots els centres sostinguts amb fons públics», assenyalen.

El partit ultra Vox, defensor de la recentralització de les competències en educació, «propugna un sistema de lliure elecció de llengua vehicular en l'ensenyament, de tal forma que els pares puguen escollir en quina llengua estudien els seus fills». Una aposta per dificultar la igualtat lingüística al País Valencià des de l'educació que es complementa amb «el respecte al dret d'exempció de l'assignatura de llengua valenciana que contempla la llei per a comarques castellanoparlants».

Amb una exaltació encesa dels valors representats pel blaverisme més irredempt, la força ultradretana compra totes les mesures anticientífiques del secessionisme lingüístic. «Vox defensa la singularitat i independència de l'idioma valencià, i l'oficialitat de la normativa de la RACV, conegudes popularment com a normes del Puig, per a la normativització de la llengua valenciana», recull el seu manifest per la identitat valenciana, ja que manquen de programa electoral autonòmic.

Per aconseguir-ho, aposten per aprovar «una vertadera i efectiva» llei de Senyes d'Identitat Valencianes en la qual es reconega l'oficialitat dels títols de Lo Rat Penat i la RACV. També volen retirar les ajudes a les entitats que promocionen la llengua pròpia, asfixiar econòmicament l'AVL i, fins i tot, derogar-la per rellevar-la per la RACV. En cas de no trobar el suficient suport per reformar l'Estatut i així eliminar-la, buscaran reconvertir l'AVL «en un autèntic ens normatiu del valencià». Al seu torn, aspiren a implantar un bilingüisme total a l'administració pública, malgrat defensar que la llengua del País Valencià només siga un mèrit i no siga una competència professional de la qual disposen els funcionaris.

Als antípodes d'aquests posicionaments ultradretans i amb l'objectiu d'aconseguir una igualtat lingüística real, el PSPV propugna «un gran Pacte Social pel Valencià amb les institucions, organismes i entitats que treballen en l'àmbit de la llengua i altres organismes representatius del teixit social i de la societat civil, amb la finalitat d'augmentar la cohesió de la societat valenciana i la promoció de l'ús social de la llengua». «Promourem campanyes de sensibilització que potencien l'ús del valencià i afavorisquen les actituds positives respecte de l'ús del valencià en l'àmbit general», ressalten, al seu torn, que prometen «consolidar una administració competent en ambdues llengües oficials». L'objectiu és «assegurar el dret a les persones a comunicar-se en l'àmbit de l'administració en qualsevol de les llengües oficials», fins i tot, en la resta d'administracions valencianes i de l'Estat dintre del territori valencià. Això sí, sense cap menció expressa a la competència lingüística dels funcionaris.

El president de la Generalitat Valenciana i aspirant a la revalidar el càrrec per part del PSPV-PSOE, Ximo Puig, durant la signatura de la convocatòria de les eleccions que se celebren aquest diumenge dia 28 d'abril| GVA

Els socialistes valencians, a més, buscaran augmentar la presència del català en el món empresarial, els col·legis professionals, les grans firmes, els centres comercials, les cadenes de distribució comercials i les federacions esportives a través de convenis amb els respectius actors implicats. «Es dissenyaran campanyes de sensibilització lingüística dirigides al sector hoteler i turístic amb la col·laboració d'empreses i associacions professionals», destaquen al seu programa. Com ressalten, al seu torn, el «foment de l'edició i la lectura en valencià mitjançant ajudes al sector editorial, la promoció de fires i en les tasques de difusió dels creadors valencians». Un impuls al món cultural en llengua pròpia del qual es beneficiaran també autors i artistes d'obres musicals i teatrals.

Al compromís fixat al seu programa «de potenciar uns mitjans de comunicació sensibles amb el valencià» i d'augmentar la producció audiovisual en llengua pròpia, s'hi suma el foment del català a través de cursos i activitats. La difusió de la llengua del País Valencià estarà encarregada, en cas de victòria de la formació del puny i la rosa, a les cases regionals valencianes i als centres Cevex, ignorant el paper que podria jugar l'Institut Ramon Llull. Tota una ofensiva lingüística -malgrat no contemplar qüestions com la reciprocitat amb TV3- que es complementa amb un model educatiu «plurilingüe i multicultural que tinga com a objectius», entre altres, «la revitalització i normalització del valencià en el marc d'una diversitat lingüística sostenible». Traducció: aprofundir en l'actual model implementat per part del Govern del Botànic.

Aquest model plurilingüe és compartit per Compromís. A la versió més extensa del seu programa electoral, a la qual ha accedit aquest setmanari, aposta per «introduir el trilingüisme a tot el territori estatal». «En el cas dels territoris amb llengua pròpia, s'ensenyarà, a més d'aquesta, el castellà i d'una estrangera, preferentment l'anglès», detallen. I afegeixen dintre de l'àmbit educatiu: «Establirem certificacions per a l'alumnat que haja seguit al llarg de l'escolarització un programa d'educació plurilingüe, segons els nivells que estableix el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües».

La coalició valencianista, qui ostenta al seu ADN la normalització lingüística, recull un conjunt de mesures amb aquest objectiu com ara «campanyes per prestigiar socialment el valencià amb la finalitat de sensibilitzar la societat en la diversitat lingüística com a font de riquesa». D'aquesta manera, pretenen elaborar l'Estratègia Lingüística 2020-2030 «com a full de ruta per a dissenyar i coordinar les accions en matèria lingüística durant tota la dècada» a través d'un procés obert a la ciutadania. Una plataforma per aprendre en línia la llengua pròpia, ajudes per promocionar-ne l'ús en diferents àmbits socials, polítiques específiques per garantir la seua utilització al sector empresarial -especialment, als comerços i l'hoteleria- i incrementar la presència a les indústries culturals i les lligades al sector de les TIC mitjançant l'estímul de la Responsabilitat Social Empresarial completen el pla de xoc lingüístic dels valencianistes.

Al seu programa electoral, la UTE política reclama que «les llengües de l'Estat han de ser cooficials» i que «puguen ser emprades a les Corts Espanyoles». També demanen «inversió per a la promoció interior i exterior de les llengües cooficials», i aposten per integrar-se dintre de l'Institut Ramon Llull com a eina de promoció del català arreu del planeta. Com a reforç dintre de la potenciació de la llengua pròpia, prometen «fer efectiva la reciprocitat de les cadenes públiques autonòmiques en el domini lingüístic, amb la finalitat també que l'audiovisual valencià es projecte a més territoris, entenent la llengua pròpia com a un mercat d'oportunitats des d'on llançar els productes audiovisuals valencians a Europa i el món». La proposta d'impulsar un segon canal d'À Punt seria un complement a la difusió del català al País Valencià, malgrat limitar les possibilitats tècniques de fer factible la reciprocitat amb TV3 i IB3.

El conseller d'Educació i Cultura i cap de llista de Compromís per Castelló a les Corts Valencianes, Vicent Marzà, va impulsar els diferents models de plurilingüisme al sistema educatiu valencià amb l'objectiu d'assegurar l'aprenentatge de la llengua pròpia, el castellà i l'anglès| EFE

Com el PSPV, Compromís no incorpora al seu programa cap referència sobre la capacitació lingüística dels treballadors públics de l'administració valenciana. Ara bé, prometen «garantir que totes les persones siguen ateses per les administracions en igualtat de condicions en qualsevol de les dues llengües oficials». «Consolidarem, al si de la Generalitat, el pla d'acompanyament lingüístic als empleats públics i estendrem aquest pla a la resta d'administracions amb la finalitat de garantir les mateixes competències lingüístiques per a tot el personal públic», incideixen, a més, d'apostar per implementar una llei d'igualtat lingüística, tal com reclamen entitats a favor de la llengua pròpia com ara Acció Cultural del País Valencià.

És Unides Podem-Esquerra Unida, tanmateix, la coalició electoral que incorpora ambdues demandes: la competència lingüística a l'administració pública i una llei d'igualtat lingüística que «reculla els drets de coneixement i ús del valencià, regule un règim d'infraccions dintre de l'àmbit públic i privat contra les discriminacions lingüístiques i assegure l'assistència jurídica de les víctimes». «No existirà l'obligatorietat d'expressar-se en valencià, però sí el ple dret a fer-ho i, per conseqüència, les sancions per a qui no permeten el ple exercici de tal dret», detallen.

Abans, però, tracen una radiografia sobre la situació de la llengua pròpia al País Valencià en la qual relaten la lluita pels drets dels catalanoparlants, la utilització de la llengua «com a arma ideològica» per part de la dreta des de la mal denominada Batalla de València i el compromís d'Unides Podem-Esquerra Unida «amb la unitat de la llengua respecte a la importància de la identitat cultural compartida amb les zones catalanoparlants, amb les quals, a més, també compartim llaços històrics, socials i econòmics, malgrat preservar identitats pròpies». Des d'aquesta òptica, els esquerrans i els morats aposten per integrar la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull i es mostren favorables «a l'intercanvi d’emissions de televisions i ràdios públiques en el mateix territori lingüístic», és a dir, a la reciprocitat amb TV3 i IB3. 

Malgrat aquesta absència, sí que defensen tot un conjunt de mesures destinades a la promoció de la llengua pròpia emmarcades dintre d'un Pla Integral de Normalització Lingüística «amb finançament suficient per garantir l'ús del valencià en l'administració i el seu foment com a mitjà de comunicació de prestigi». «Volem que qualsevol persona puga ser atesa en tots dos idiomes des de l'Administració Pública i per a garantir aquest dret han de posar-se a la disposició dels treballadors de la funció pública les eines suficients», expressen al seu programa electoral. Una de les polítiques per complir amb la meta fixada és «prioritzar el valencià com a llengua predominant en els tràmits interns» de la Generalitat Valenciana.

El matrimoni electoral entre Podem i Esquerra Unida contempla, al seu torn, fomentar l'ús del català a l'àmbit judicial, assegurar que els productes tecnològics compten amb una interfície en llengua pròpia, promoure la cartelleria externa i la publicitat pròpia «d'empreses, entitats i col·lectius en valencià», comptar amb una oferta de recursos públics de correcció i assessorament lingüístics arreu del territori, inclusió del català en l'etiquetatge interior i exterior, estratègia de formació lingüística per a persones migrants, l'impuls d'un pla per introduir-se al català, així com cursos i plans de convivència entre ambdues llengües cooficials al País Valencià. Fins i tot, buscaran que les empreses disposen d'informació com ara els menús o les factures en els dos idiomes del territori i que les concessionàries de TDT complisquen les seues obligacions lingüístiques recollides als contractes.

Manifestació pel 25 d'abril d'Acció Cultural del País Valencià en la qual reclamaven la competència lingüística, la reciprocitat amb TV3, una llei d'igualtat lingüística i l'entrada a l'Institut Ramon Llull| EL TEMPS

Per augmentar la presència en els espais de socialització i l'oci, la coalició progressista «creu que és necessari que la indústria cultural i la distribució també contribuïsquen a garantir a la ciutadania l'accés al consum cultural audiovisual, editorial o musical en valencià a través d'una regulació per quotes». I aposten per «promocionar tots els àmbits culturals fets en valencià, en especial atenció al cinema en versió original, el teatre i la música».

Si a la sanitat l'objectiu és posar fi a les discriminacions lingüístiques, a l'ensenyament Unides Podem-Esquerra Unida planteja «garantir el dret a l'educació en valencià a l'etapa universitària» i «una política educativa que assegure el domini parlat i escrit del valencià durant la fase obligatòria, que només es pot garantir amb l'extensió de les hores lectives i matèries en la nostra llengua a tot el sistema». Per això, «donen suport als programes multilingües respectant sempre un mínim d'hores en valencià per garantir el seu coneixement». «L'educació en més llengües que el valencià i el castellà no es pot fer en detriment de la llengua actualment minoritzada», avisen sobre els plans de la dreta i l'extrema dreta autòctona que podrien derivar en un procés d'arraconament de la llengua pròpia a les institucions. Una versió força lleugera i postmoderna dels efectes dels decrets de nova planta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.