Drets lingüístics

Blaverisme d'Estat

Amb l'objectiu d'impulsar la normalització de la llengua pròpia, el Consell va aprovar l'any 2017 un decret per regular els usos lingüístics a l'administració, en el qual s'establia que les comunicacions amb els executius catalans i balears serien en català. Aquella normativa, recorreguda pel PP, va ser anul·lada per una sala conformada per magistrats conservadors. Una interlocutòria que Intersindical i l'Advocacia de la Generalitat Valenciana van traslladar al Tribunal Suprem, qui encara ha de dictaminar sentència. Mentrestant, l'Advocacia de l'Estat, involucrada al procediment, ha emès un escrit negacionista respecte la unitat científica del català. En declaracions a TV3, el Govern valencià ha criticat el document elaborat per l'òrgan jurídic dependent de Moncloa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vicent Marzà, conseller d'Educació i Cultura, va accedir al Consell la legislatura passada amb diversos mandats per part dels votants. A l'eliminació dels barracons i la millora d'una educació pública que s'havia empitjorat en benefici dels centres privats durant l'etapa del PP, el dirigent valencianista tenia el compromís d'impulsar la normalització de la llengua pròpia al País Valencià. Si fa no fa, un dels objectius del nou conseller era capgirar les polítiques dutes a termes pels conservadors envers el català. Unes mesures executades pels diferents governs de la formació de la gavina que havien comptat amb l'oposició de les entitats que treballen per l'idioma autòcton al territori.

Entre les decisions adoptades per aconseguir que els catalanoparlants gaudiren dels mateixos drets lingüístics que els castellanoparlants, hi havia el decret que regula els usos lingüístics a l'administració valenciana. Aquesta normativa interna, símbol de les accions a favor de la llengua pròpia del Consell bipartit del PSPV i Compromís, contemplava el català com a llengua vehicular de la Generalitat Valenciana. I establia que les comunicacions amb els governs homòlegs de Catalunya i les Illes Balears es realitzarien amb l'idioma propi comú dels tres territoris.

L'aprovació d'aquest decret, però, va xocar amb l'estratègia antivalencianista del PP. Els populars van presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) per aturar la legislació impulsada pel Govern del Botànic. Un objectiu que no van aconseguir, ja que l'alt tribunal autonòmic va rebutjar els arguments dels dretans. Ara bé, la formació de la gavina no s'hi va rendir. Amb Mariano Rajoy ocupant la presidència del Govern espanyol, el partit encapçalat per Isabel Bonig al País Valencià va demanar a l'Advocacia de l'Estat que actuara contra el decret del Consell. A conseqüència d'aquella acció judicial que defensava sense complexos el blaverisme lingüístic, la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del TSJCV va atorgar la raó al PP. La sentència estava firmada per jutges d'orientació conservadora.

La interlocutòria emesa per l'alt tribunal autonòmic establia que les comunicacions entre la Generalitat Valenciana i els executius balears i catalans s'havien d'efectuar en castellà. Els magistrats argumentaven per imposar el castellà que «el valencià no és la llengua cooficial de Catalunya i les Illes Balears». La resolució judicial, malgrat comprar les postures anticientífiques del secessionisme lingüístic, s'adoptava, a parer dels togats, «amb independència de la naturalesa, concepte o consideració que es puga mantenir sobre el valencià i/o català». A més, la sala declarava il·legals diverses accions de promoció lingüística del català, com ara la retolació de les dependències de l'administració valenciana en l'idioma propi.

«Estem perplexos per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. No debades, tant l'article 3 de la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia i la mateixa Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià ens diu que hem de protegir i fomentar l'ús del valencià», assegurava aleshores Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística. La Generalitat Valenciana no es quedava simplement en el rebuig declaratiu a la decisió judicial. També plantava batalla al Tribunal Suprem, a la qual se sumaria Intersindical Valenciana. Mentre esperava la resolució de l'alt tribunal espanyol, el Consell podia continuar aplicant el decret.

Atès que l'Advocacia de l'Estat va estar implicada en el procès judicial per decisió de Rajoy, els lletrats del Govern espanyol ha seguit personats a la causa amb l'executiu del socialista Pedro Sánchez. Segons va avançar el Diari La Veu, l'Advocacia de l'Estat va presentar el setembre passat el seu escrit, en el qual mantenia una posició contrària als dictàmens científics sobre la unitat del català. És a dir, l'opinió dels assistents jurídics de l'executiu espanyol mantenien el seu aval a les teories desacreditades filològicament del secessionisme lingüístic.

El conseller d'Educació, Vicent Marzà| Miguel Lorenzo

L'advocat d'Estat Manuel Garayo, el qual té atorgada la compatibilitat per dedicar-se a assessorar legalment l'executiu espanyol mentre ho compagina amb negocis privats segons El Confidencial, rebutja l'apreciació de la Generalitat Valenciana i Intersindical, els quals esgrimeixen que «el valencià i el català són la mateixa llengua», i que hi ha diverses denominacions per al mateix idioma. Per a justificar la seua oposició, Garayo exposa que «com assenyala la sentència, no hi ha un altre Estatut d'Autonomia que considere el valencià llengua cooficial en el territori de la respectiva comunitat autònoma, a diferència d'allò que ocorre amb el català, que expressament és mencionat com a llengua cooficial a les comunitats autònomes de Catalunya i Balears».

«Respecte al fet de la identitat entre ambdues llengües», és a dir, al reconeixement de la unitat lingüística entre els idiomes propis del País Valencià i la resta del domini lingüístic català, el lletrat indica que «aquesta qüestió de cap manera ha estat reconeguda en l'àmbit legislatiu». «Al contrari, si ens atenim a una interpretació dels estatuts que prenga en consideració els criteris hermenèutics legalment establerts i habituals en la interpretació dels textos normatius, no pot fonamentar-se aquesta identitat», remarca. I remata: «La pretesa identitat, per tant, manca per complet de reconeixement legislatiu. En particular, no resulta del que estableix en l'Estatut d'Autonomia, el qual regula aquesta matèria». El lletrat a més, rebutja la sentència del Tribunal Constitucional de 1997, la qual avalava la unitat de la llengua. Per a Garayo, només s'expressa «amb una finalitat exclusivament acadèmica».

Acollint-se també a la interlocutòria que va tombar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, l'Advocacia de l'Estat qüestiona la unitat idiomàtica de les diferents varietats del català i estableix que el Consell ha de comunicar-se en castellà amb les Illes Balears i Catalunya. Al seu torn, avala els raonaments jurídics exposats per la sala conservadora de l'alt tribunal valencià respecte a l'anul·lació dels articles del decret que fomenten el català al País Valencià.

Tot i provenir d'un òrgan jurídic dependent del Govern espanyol del PSOE, actualment en funcions, la Generalitat Valenciana governada per socialistes, valencianistes i Unides Podem ha replicat a l'Advocacia de l'Estat. En declaracions a TV3, el Delegat del Consell per a la Unió Europea i les Relacions Exteriors, el socialista Joan Calabuig, ha considerat que l'escrit «no té una base sòlida». «Compartim una llengua comuna», ha etzibat, citant com a exemple que quan el Govern espanyol va enviar a les institucions europees un projecte de Constitució Europea va fer-ho en català com a idioma compartit per les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. «No té precedents», ha censurat Calabuig, qui ha assegurat que el Consell continuarà comunicant-se amb els seus homòlegs catalans i balears en llengua pròpia. «És lamentable. No es pot atacar d'aquesta manera la unitat de la llengua», ha agregat Martí March, conseller d'Educació balear a la cadena pública catalana.

El document judicial de l'Advocacia de la Generalitat ha empipat, a més, les entitats que treballen a favor de la llengua, així com d'Esquerra i EH Bildu, els quals han demanat al Congrès dels Diputats la compareixença de la vicepresidenta espanyola en funcions, la socialista Carmen Calvo. També ha causat malestar en Intersindical Valenciana, única organitzada sindical personada al procediment per evitar l'anul·lació del decret promulgat pel Consell. «L'escrit de l'Advocacia de l'Estat és contrari a les 46 sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional sobre la unitat de la llengua i els drets lingüístics de les persones catalanoparlants», han criticat. I han assenyalat: «No té cap justificació des del punt de vista legal ni polític. No s'entén que l'Advocacia de l'Estat, que depèn directament del Govern espanyol, ataque un decret promulgat pel Consell de la Generalitat Valenciana quan els dos presidents dels dos executius són del mateix partit i quan el recurs contra el decret d'usos va ser interposat en època del PP». 

Intersindical Valenciana, a més, ha demanat al Govern espanyol «la seua retirada del procediment com que no hi ha interès d'Estat». «L'executiu espanyol hauria de donar suport al decret d'usos de les llengües oficials per garantir una veritable igualtat lingüística», han afegit. Un clam de l'organització sindical valencianista i de classe que busca evitar que el posicionament dels lletrats estatals siga compartit pel Tribunal Suprem. Significaria avalar els plantejaments anticientífics del blaverisme, així com l'enèsim cop judicial de l'Estat espanyol envers les mesures per aconseguir la igualtat i normalització lingüística del català al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.