Annals de la corrupció

Alejandro I el inaugurador

Impulsor del controvertit model lingüístic que incloïa l'ensenyament del xinés durant la seua etapa com a conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora ha comparegut a la comissió d'investigació de Ciegsa. Font de Mora ha contrarestat les preguntes dels grups parlamentaris, a excepció del popular, amb un to vehement, un pèl irònic i amb diversos atacs a la premsa. Encara més, ha presumit d'inaugurar 400 col·legis sota el seu mandat al capdavant de la conselleria. Una defensa acèrrima de la seua gestió que contrasta amb els informes de la Guàrdia Civil i la Sindicatura de Comptes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'agulla del rellotge havia passat per poc les 10 en punt del matí. La cafeteria de les Corts Valencianes no estava gaire plena. Només un parell de taules estaven ocupades. Uns segons més tard, però, el bar de la cambra sumava un nou inquilí. Era Beatriz Gascó, la diputada popular encarregada de combatre la política educativa de Vicent Marzà i de rastrejar qualsevol lligam amb Catalunya per revifar la vella arma de l'anticatalanisme. Gascó, de seguida, va dirigir-se cap on estaven els seus companys de partit, entre els quals hi havia el protagonista de la jornada: l'ex-conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, ara integrant de la mesa del parlament valencià.

A Font de Mora, però, no se li notava neguitós. Tot el contrari. El mateix aspecte transmetia quan la diputada socialista Ana Barceló xerrava amb els parlamentaris de Compromís Josep Nadal i Paco Garcia, el seu company de partit Alfred Boix i l'ex-síndic de Podem, Antonio Montiel, per tal d'escollir una nova secretària de la comissió. O quan Juan José Zaplana, del PP, va criticar a la presidenta d'aquest òrgan parlamentari, Marian Campello (Compromís), per no tractar la polèmica avivada pels populars sobre l'informe enviat per l'ex-síndic de Comptes, Rafael Queralt, que negava les irregularitats a Ciegsa, l'empresa pública encarregada de construir els col·legis en barracons.

Perquè, en efecte, Font de Mora compareixia per donar explicacions sobre la seua gestió a una mercantil pública convertida en el símbol de la corrupció al País Valencià. Aquest metge reconvertit a polític l'any 1989, tanmateix, tenia la medicina per evitar sortir d'aquell interrogatori amb el dit de la responsabilitat política acusant-lo. Una dosi d'ironia, capacitat argumentativa, algun atac a la premsa i un to vehement contra la resta de grups parlamentaris, a excepció del popular, eren els ingredients del seu beuratge. O millor dit, les ferramentes d'aquest forense per disseccionar les acusacions de Ciutadans, PSPV, Podem i Compromís avalades amb els informes de la Guàrdia Civil i la Sindicatura de Comptes.

Amb Mercedes Ventura, de Ciutadans, va utilitzar la jugada d'anestesiar les seues preguntes. Si la parlamentària taronja li demanava per les irregularitats i els controls per evitar-les, Font de Mora agafava la llista de controls de l'administració per nomenar-los un per un. I si Montiel, de Podem, qüestionava el recurs al crèdit de Ciegsa amb uns costos extra de 300 milions d'euros en interessos, el diputat i ex-conseller popular responia amb una afirmació ideològica: «Però, vostè, com pot criticar el recurs al crèdit si ha estat sempre l'estratègia econòmica de l'esquerra? Que li ho haja de dir una persona de centre, centre-dreta conservador...». Unes formes, però, que repetia constantment. «Li desitge un futur millor que el de la seua antecessora», deia en referència a l'anterior representant de Podem a la comissió, Sandra Mínguez, que va abandonar la primera línia de la formació morada en agost.

Font de Mora també aprofitava les crítiques de Montiel als «sobrecostos crònics» de Ciegsa per traure pit de la seua gestió. «Jo vaig fer 400 col·legis. Exactes. No he arredonit com si fos una oferta d'El Corte Inglés», exclamava, mentre mostrava una cartolina amb el número 400. «Com diverses vegades he dit, m'he anomenat el conseller Alejandro I l'inaugurador. Perquè, escolten, menys fer el pino [sic], he fet quasi de tot per visibilitzar la construcció de col·legis», rematava amb ironia.

Font de Mora mostra la pancarta dels 400 col·legis realitzats al País Valencià durant la seua etapa 

Però el show de Font de Mora no havia començat ni de bon tros. «Els sobrecostos eren provocats pels imprevistos que sorgien en diversos col·legis. No podia implantar-se un sistema soviètic de plans quinquennals», expressava, per tot seguit censurar: «D'ençà de l'època de Goebbels [l'ex-ministre de propaganda nazi] fins a l'actualitat, no hi hagut una mentida repetida tantes vegades com la dels sobrecostos». Una teoria que desenvoluparia després.

El seu to exaltat, passional i una mica burlesc va aplicar-lo també amb Nadal, de Compromís. Si el parlamentari valencianista li demanava si coneixia els treballadors zombis de Ciegsa, Font de Mora deia que no, però repreguntava: «I vostè coneix tots el personal de les Corts Valencianes? No hauria de fer-ho perquè ja compta amb experiència suficient a la cambra?». La mateixa estratègia del «i tu més» utilitzava amb el socialista Boix, quan li recordava les converses del cas Taula on s'apunta el cobrament de suposades comissions a l'empresa pública. «Vostès, el que ocorre, es que amb 16 col·legis nous en dos anys no poden traure pit. Nosaltres sí que vam complir amb les expectatives», reblava. «Sí, senyor Nadal, no em mire així», agregava el diputat de la formació de la gavina, que presumia: «Si col·loquem tots els col·legis que s'han fet durant el meu mandat junts, podríem anar fins a Segòvia. Si fem el mateix amb les escoles construïdes durant l'etapa del PP, de València fins a Sevilla. Si repetim la prova amb l'actual Consell només fins a Puçol».

El vice-president segon de la cambra, però, també justificava la selecció com a conseller delegat de Ciegsa de Máximo Caturla, número dos de la conselleria durant el seu mandat i imputat al cas Taula pels tripijocs a l'empresa pública, entre altres fets. «Tenia un important i destacat currículum com a gestor econòmic. Va ser director general de règim econòmic a la conselleria de Sanitat», ressaltava.

La intensitat de l'intercanvi de paraules de Font de Mora va apujar un escaló més. Montiel el denominava com «el secretari de l'ajuntament» pel seu passat professional i a la premsa li recriminava l'ús del «mil» per escriure al voltant dels sobrecostos. «Senyor Alós [periodista de política de Levante-EMV], vostè sap d'això, d'escriure mil, veritat? I de les ordres del teu director, cert?», atacava directament al redactor de política del diari valencià. També n'hi havia per a La Ser.

Font de Mora, però, tornava a vestir-se de forense. Per tal d'argumentar que els sobrecostos eren «una falsedat» i «una exageració» del conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís), i del conseller d'Hisenda, Vicent Soler (PSPV-PSOE), va defensar que la quantitat desviada del pressupost inicial dels diners destinats a la construcció de col·legis era de 300 milions d'euros i no de mil. Com si recuperara la seua antiga professió, va disseccionar el discurs de l'esquerra. «Es tracta de tres estafes conceptuals. Els consellers ignoren maliciosament la xifra concreta de sobrecostos donada per l'interventor, de 309 milions d'euros. Ambdós extrapolen les dades d'un informe tècnic, on explicita de forma reiterada que no és pot extrapolar, que s'obtenen 540 milions de modificacions. I a aquesta xifra n'afegeixen 456 milions més que no són en absolut sobrecostos», detallava. «Els mil milions fantasmals són una estafa, un fake new, que qualifica per si mateix els autors», criticava.

Nadal responia amb força. Li recordava les referències de l'informe de la Unitat Central de la Guàrdia Civil que parla sobre com Font de Mora hauria beneficiat suposadament a Construcciones Luján, una de les mercantils esquitxades al cas Taula. «Al Sr. Luján [Javier Luján, propietari de la constructora també esquitxada a la màfia de l'aigua] el vaig conèixer en una reunió per advertir als empresaris de si veien alguna cosa sospitosa, que m'ho digueren res més», s'excusava Font de Mora. Boix redoblava la resposta de Nadal: «Encara no hem parlat del tercer element de la gestió de Ciegsa. És a dir, de les comissions, que se sumen als sobrecostos i els barracons».

Els membres dels grups parlamentaris presents a la comissió de Ciegsa| Corts Valencianes

La paraula «comissions» va alterar encara més Font de Mora. Tot i que Boix no havia citat les referències de l'informe de l'UCO sobre la presumpta participació ede l'ex-conseller en les adjudicacions i el posterior repartiment de suborns, ni en els suposats moviments per beneficiar determinats contractes. Després de respondre amb l'estratègia del «i tu més» recordant la condemna de l'ex-conseller socialista d'Astúries, José Luis Iglesias Riopedre, Font de Mora deia en to irònic: «No beuràs del mateix sobrecost». I tot, per finalitzar amb una acusació a l'actual Consell de perjudicar la reputació del País Valencià per la denúncia de les suposades trames de corrupció dels populars: «Han deixat la capacitat reputacional de la Comunitat Valenciana com una falla. Hi ha ninots, és cert, però en lloc de cremar-los en el pati de darrere, els han cremat a la plaça pública».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.