L’estiu és l’estació en què les platges cobren protagonisme. Milers de persones acudeixen a la costa per relaxar-se i combatre unes temperatures cada vegada més elevades. Any rere any, els banyistes poden observar com la seua ombrel·la es troba més a prop de la del costat, fins que arriba un punt en què la situació és ja insostenible. La reducció de les platges i la manca d’arena suposen un gran perill per a les localitats costaneres. «Podem dir que s’ha perdut massa costa. És un problema greu», explica José Serra Peris, catedràtic de la Universitat Politècnica de València, especialitzat en enginyeria costera, defensa, protecció i regeneració de la costa.
Les causes de la regressió de les platges són múltiples i molt diverses. Una de les principals és l’acumulació de sediments als rius, que fa que aquests no puguen alimentar la costa. «Les preses, els assuts o qualsevol barrera acumulen sediments. S’haurien de traure i fer-los arribar a la mar», assenyala el catedràtic. A més, això afavoriria l’acumulació d’aigua en aquestes infraestructures, perquè així augmentaria l’espai disponible. Les barreres també es troben a la mar. Al litoral trobem espigons de defensa o de canalització. Aquests retenen arena a un costat, mentre que a l’altre no n’arriba.
Una de les principals barreres és el port de València. Al litoral valencià hi ha un corrent que mou l’arena de nord a sud. Per tant, l’arena queda acumulada al nord d’aquesta gran infraestructura, mentre que les poblacions del sud no reben la necessària. Segons Serra Peris, l’impacte del port depèn de l’obra d’abric: «Si aquesta barrera té dos metres de profunditat o menys, l’arena pot passar, però quan té uns 20 o 25 metres ja no. Aquest és el cas de València».
La urbanització extensiva és una altra de les causes de la regressió de les costes. «S’han arrasat les dunes». En zones com el Saler o la Devesa, les urbanitzacions estan molt a prop de la mar. «Quan es va construir, ningú es va preguntar què passaria si s’eliminaven els cordons dunars», indica l’expert. Aquesta situació es repeteix en molts municipis, com Tavernes de la Valldigna. Serra Peris sosté que tampoc s’ha d’oblidar l’efecte del canvi climàtic sobre les platges, que és molt difícil de revertir a hores d’ara.
Les conseqüències d’aquest fenomen ja les pateixen els veïns. Una d’elles és el risc d’inundacions durant els temporals. «La millor defensa d’una platja és la mateixa platja. Si aquesta no té l’amplada mínima, pot ser que l’aigua arribe a les línies d’edificacions», alerta Serra Peris. Això és el que va ocórrer amb la borrasca Gloria el 2020. Les platges de moltes localitats com Xàbia o Dénia van desaparèixer temporalment i es va perdre molta arena.
Les pèrdues econòmiques poden ser molt elevades per al sector turístic dels municipis. El passat 21 d’agost va tindre lloc una manifestació per demanar solucions a aquest fenomen a Tavernes de la Valldigna. Un dels convocants fou l’Associació de Comerciants Platja de Tavernes (ACEPLAT). L’associació considera que la regressió del litoral els està afectant econòmicament. Segons Greenpeace, en els anys seixanta la platja de Tavernes tenia 50 metres d’amplada i ara només cinc. La Demarcació de Costes va anunciar en 2023 un projecte de regeneració de les platges del Brosquil Sud i la Goleta, però encara no s’ha executat.
La manca de solucions a llarg termini
En algunes platges, com les del Perelló, s’ha optat per introduir arena de forma artificial. Aquesta solució funciona de manera momentània, però no amb el pas del temps. «Sempre he dit que aquestes mesures són pa per avui, fam per a demà. Continues tenint un corrent litoral que fa desaparèixer un volum d’arena any rere any», indica el catedràtic. Per a Serra Peris, la clau és pensar en solucions que tinguen impacte a llarg termini.
Una d’aquestes actuacions és la que ell anomena transvasaments inversos. «Consistiria a crear a la costa circuits de transport, en els quals es transportaria arena cap a les platges de la Malva-rosa i la Patacona perquè vaja al sud i després es torne a portar al nord», indica. A més, assegura que aquesta mesura podria funcionar durant vint, trenta o quaranta anys. També s’hauria de reduir l’altura de les ones, perquè la mar no s’enduguera tanta arena.
Un altre punt essencial és recuperar els cordons dunars. Les dunes són les que poden protegir les poblacions de les inundacions. No obstant això, és molt difícil, atès que s’ha construït sobre aquests. «Té un cost molt elevat revertir la situació. No només econòmic, sinó també social. Hauries de donar solucions a la gent que té un habitatge en aquestes zones», opina. És el cas de la Casbah, al Saler, on, quan es va construir, la platja es trobava a uns 70 metres i ara de vegades la platja ha desaparegut completament.
José Serra Peris pensa que hi ha solucions; el que manca és voluntat per a realitzar-les: «Des de les institucions ens escolten, però després no es plasma cap de les propostes que fem». Un dels problemes és el cost elevat de les mesures, però l’expert creu que serien rendibles. «Si fem una suma dels diners que es gasten per alimentar les platges després d’un temporal, estic segur que podríem haver destinat aquests recursos a trobar una solució sostenible en el temps». De moment, la mar continua avançant, mentre la solució encara espera a la vora.