País Valencià

El plurilingüisme divideix les entitats per la llengua

Les Corts Valencianes van aprovar aquest dimecres el nou model lingüístic per a l’ensenyament al País Valencià. Un decret que valoren “positivament” algunes de les entitats per la llengua al territori, però que des d’altres veuen amb preocupació, com és el cas del Tempir d’Elx (Baix Vinalopó) pels dubtes sobre si es posa fi o no a l'exempció lingüística. Intersindical Valenciana, sindicat majoritari als centres educatius, censura que “s’ha perdut una oportunitat”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Vicent Marzà, membre de Compromís, va accedir a la direcció de la Conselleria d’Educació, sabia que seria blanc de les crítiques de PP i Ciutadans. Qualsevol mesura que presentara a favor de la llengua pròpia seria qualificada d’imposició i s’agitaria l’espantall de l’anticatalanisme. Les previsions es van complir. El primer decret de plurilingüisme, que assegurava un increment de les hores lectives en català respecte de la resta de models per vincular la llengua pròpia a l’anglès, va ser ràpidament censurat. I per evitar que es posara en marxa, els populars van recórrer el sistema als tribunals. La justícia, en una resolució insòlita, va atorgar la raó a la formació conservadora.

Amb l’objectiu de driblar un nou revés judicial, les forces del Botànic van conjurar-se per redactar un model lingüístic per a l’ensenyament valencià. De les negociacions entre la Conselleria, PSPV, Compromís i Podem va néixer un sistema que s’allunyava força de l’anterior. La principal novetat era la introducció d’una línia única amb uns llindars mínims del 25% d'hores lectives mínimes en català i castellà i del 15% en anglès. A partir d'aquests mínims, els pares a través del Consell Escolar podien escollir com augmentar cada percentatge apostant per la combinació que millor consideraren. Això sí, amb un màxim d'hores lectives en anglès del 25% i respectant els llindars assenyalats.

El model, que suposava un blindatge regressiu del plurilingüisme, es va validar aquest dimecres a les Corts Valencianes amb el vot a favor dels tres partits que integren el Botànic i dels diputats no-adscrits ex de Ciutadans. La formació taronja i el PP han votat en contra d’una llei que han qualificat “d’imposició independentista”. Ara bé, és aquest decret un avanç en favor de la llengua pròpia? O és insuficient per normalitzar el català des de les aules valencianes?

Les opinions són contradictòries entre les diferents entitats que treballen en favor de la llengua del país al territori valencià i al sindicat majoritari de l’ensenyament, Intersindical Valenciana. “És un avanç a favor del valencià. No és la llei que Acció Cultural del País Valencià hauria desitjat, però és un pas suficient”, afirma Toni Gisbert, portaveu de l’entitat civil. “Cal remarcar l’ampli suport que ha tingut la normativa i que venim de més de dues dècades de polítiques contràries a la nostra llengua. Aquest model permet avançar progressivament en l’ensenyament en valencià i la seua aprovació avui fa que s’arribe a les eleccions amb el model en marxa, neutralitzant així els sectors més hostils a la normalització lingüística”, remata.

Manuel Carceller, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, s’expressa en els mateixos termes. “El plurilingüisme representa un canvi, significa avançar cap a un model educatiu propi. Estem en un moment de construcció i hem de donar suport a aquesta iniciativa, que és necessària”, afirma el representant de l’associació que lluita per la normalització del català. “Recordem que les dificultats per posar en marxa el plurilingüisme no provenen de l’educació, sinó de gent sense cap criteri”, assenyala.

Membres de la conselleria, d'entitats de la llengua i de diversos partits celebren l'aprovació del decret de plurilingüisme al patí de les Corts Valencianes| EL TEMPS

Des d’Escola Valenciana, tanmateix, no comparteixen aquest optimisme. Es mostren cauts a l’hora de valorar el decret, tot i que indiquen que les propostes que van presentar “per millorar-lo encara no s’han contemplat”. “Lluitarem perquè la llei siga aplicada el millor possible. L’objectiu és aconseguir el somni que tenim: que tots els xiquets del País Valencià puguen assistir a escoles de qualitat, a una educació amb valors i plurilingüe. Això està contemplat en la llei, segons han explicat, i cal fer efectiu el repte que la llei es dissenye”, opina el president, Vicent Moreno, que avança que l’entitat farà la seua valoració el pròxim dia 22.

Josep Escribano, del l’associació El Tempir d’Elx (Baix Vinalopó), també mostra els seus dubtes sobre el decret de plurilingüisme aprovat per les Corts valencianes. President d’una entitat que fa tasca pedagògica al sud del País Valencià, on la llengua està més minoritzada, Escribano centra les seues reflexions sobre l'exempció lingüística que tenen algunes zones castellanoparlants a tocar d’Elx. “No han especificat contingut. Per tant, jo em pregunte: si és un programa únic per a tot el territori i diuen que com a mínim el 25% es fa en valencià i castellà i el 10% en anglès, com queden els territoris amb exempció?”, dubta. “Necessitem valorar la llei per fer poder una anàlisi i veure la part més positiva. Si la llei no resol l’exempció, estem eternitzant un conflicte que afecta l’oficialitat de la llengua, que no serà plenament oficial. I això seria un problema molt greu que caldria resoldre en aquesta legislatura. Hem d’evitar que les pròximes generacions entren en aquest conflicte”, adverteix.

“Una oportunitat perduda”

Ara bé, les crítiques més dures provenen d’Intersindical Valenciana, sindicat lligat a Compromís i en el qual ha militat Marzà. “No hi ha hagut un procés de negociació, sinó informador. Han perdut una oportunitat per posar el valencià en el centre del sistema educatiu”, censura Vicent Maurí, portaveu del sindicat. “Lamentem que no ens hagen acceptat les esmenes més rellevants”, agrega sobre les esmenes que la central sindical va presentar al projecte de llei, tal com va avançar EL TEMPS, i que buscaven capgirar la llei proposada per convertir el català en la llengua vehicular de l’ensenyament.

“Hem passat del decret de plurilingüisme del PP a la deriva del Botànic que no ha volgut negociar ni dissenyar un programa d’educació plurilingüe integrador que iguale les condicions de l’alumnat de tot el País Valencià, i on el valencià siga la llengua vehicular des de l’educació infantil fins el batxillerat i la formació professional”, denuncien des del sindicat majoritari al sistema educatiu del País Valencià. El nou decret plurilingüe s’aprova amb els recels de les entitats que treballen per la llengua al territori.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.