Diada valenciana

Escàner nacionalista a les polítiques de Compromís

El valencianisme polític, encarnat en Compromís, va arribar per primera vegada a governar la Generalitat Valenciana l'any 2015. Després de tres anys compartint l'executiu valencià amb els socialistes, EL TEMPS aprofita la diada valenciana per fer balanç sobre les polítiques i el discurs que ha mantingut Compromís envers les qüestions que ha reclamat històricament el nacionalisme valencià. Tres militants amb una llarga trajectòria al valencianisme polític, els exdirigents del Bloc Pepa Chesa i Josep Maria Pañella i l'activista per la llengua pròpia Gràcia Jiménez, passen l'escàner nacionalista al Botànic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En un fred desembre de 1996, el nacionalisme polític valencià a l'òrbita de la vella Unitat del Poble Valencià (UPV) va decidir deixar al frigorífic bona part de les tesis fusterianes. La tercera via, una reconfiguració del pensament de l'assagista Joan Fuster feta per altres intel·lectuals valencians, s'erigia en el marc polític que defensaria el valencianisme sota el paraigua d'una nova marca electoral: el Bloc. L'Eliana (Camp de Túria) fou l'escenari escollit per realitzar aquella transformació que tenia com a punt més polèmic l'acceptació d'alguns dels símbols que van imposar-se al País Valencià durant la violenta Batalla de València per part del blaverisme.

Un renaixement del nacionalisme polític que va necessitar aliances electorals amb l'esquerra de sensibilitat valencianista per trencar el mur electoral del 5%. Va intentar-se amb un èxit menor de l'esperat l'any 2007, amb una entesa entre el Bloc i Esquerra Unida de cara a la cita electoral. Però va tornar a sorgir quan producte d'un acord continu entre el Bloc, els ecosocialistes d'Iniciativa del Poble Valencià i els ecologistes dels Verds van conformar una cooperativa política que irrompria a les Corts Valencianes l'any 2011 amb sis escons. Quatre anys més tard aquella UTE electoral denominada Compromís es convertiria en la clau angular del canvi al País Valencià. El valencianisme, no debades, governaria -en coalició amb el PSPV-PSOE, que n'ostentaria la presidència- la Generalitat Valenciana.

Amb el calendari comptant pocs mesos per a la nova cita dels valencians a les urnes, EL TEMPS aprofita el darrer 9 d'Octubre, diada del País Valencià, abans de les eleccions del 2019 per analitzar les polítiques i el discurs del Govern del Botànic i, especialment, de Compromís des d'un prisma purament valencianista. És a dir, prioritzant aquelles reclamacions històriques del nacionalisme: normalització lingüística, la vertebració del territori a través d'una nova planta administrativa, una major capacitat fiscal i financera, aprofundir en l'autogovern valencià o crear un marc propi valencià que esmicole el relat regionalista que va instaurar el PP.

Pepa Chesa, exsecretària d'organització del Bloc, regidora durant molts anys a Oliva (Safor) i un referent del valencianisme polític, realitza «un balanç molt positiu del govern del Botànic». «Durant aquesta legislatura, s'han redreçat moltes de les polítiques que es van dur a terme durant els anys de govern del PP. I Compromís, i, especialment, el Bloc han jugat un paper destacat per emprendre aquest camí de canviar el model dels populars». «S'han fet coses positives, però tres anys són molt pocs per implementar un projecte valencianista. Es camina a poc a poc, tot i que és cert que partien d'una situació realment desastrosa», opina Gràcia Jiménez, membre d'Intersindical, expresidenta de l'Associació Cívica per la Normalització del Valencià a la comarca de l'Alacantí, activista d'Escola Valenciana i que va estar a punt de convertir-se en consellera d'Educació i Cultura quan s'estava negociant la composició de l'executiu entre PSPV i Compromís.

D'esquerra a dreta: l'escriptor i pensador Joan Francesc Mira; l'actual president de les Corts Valencianes i aleshores dirigent del Bloc, Enric Morera; l'exdiputat a les Corts Valencianes Josep Maria Pañella; i Pepa Chesa, aleshores secretària d'organització dels valencianistes| EL TEMPS

«Quan realitzem un balanç general, sempre trobarem un determinat punt d'insatisfacció. Però cal fer valdre l'enorme tasca que Compromís i, per extensió, el Bloc ha realitzat durant aquests tres anys. Hi ha un govern honest que ha deixat enrere l'època d'escàndols de corrupció diaris, s'ha reduït de manera destacada les llistes d'espera de la dependència, s'està donant suport a les xicotetes i mitjanes empreses, s'està intentant capgirar el model urbanístic del PP....», reflexiona Josep Maria Pañella, exdiputat a les Corts Valencianes per Compromís, regidor entre 1991 i 2007 a Torreblanca (Plana Alta) pel Bloc i un veterà del nacionalisme valencià a les comarques del nord del País Valencià. «També cal tenir en compte que quan veiem coses que ens deixen insatisfets, hem de pensar que no governem en solitari. Que ho fem amb el PSPV-PSOE i que, a més, els socialistes tenen la presidència de la Generalitat Valenciana», recorda.

La ferida lingüística

Un dels punts que provoca «insatisfacció» en Pañella és, precisament, una de les reivindicacions històriques del valencianisme: la normalització lingüística. Com a dirigent local, però apartat de la primera línia política, expressant-se com un militant de base amb una llarga trajectòria a la seua esquena, afirma que el primer decret de plurilingüisme que va aprovar el Consell i que va idear la conselleria d'Educació, governada pel seu correligionari Vicent Marzà, «en un principi, era massa tebi». «Després s'ha demostrat que ni aquesta proposta és admissible per als tribunals, que t'han condicionat el model lingüístic en l'ensenyament. La realitat és que només podíem arribar fins al model últim que s'ha instaurat», lamenta.

L'exdiputat al parlament valencià, però, confessa: «He trobat a faltar una major contundència al discurs. És cert que la realitat, al remat, és la que és, que estàs condicionat i que no governes tampoc en solitari. Però cal remarcar discursivament el teu posicionament, explicar quin és el nostre model lingüístic a l'escola. En cas contrari, com ha passat, la militància de base pot molestar-se, sentir-se un poc decebuda». «No he vist una explicació clara d'allò que s'ha fet, no s'ha remarcat la nostra posició ideològica», insisteix amb resignació.

A Pañella, a més, hi ha una cosa que li ha tocat, i no poc. «M'ha afectat molt com s'ha tractat la qüestió del plurilingüisme, les formes. No entenc per què no s'ha fet un front comú amb Intersindical, Escola Valenciana, entre altres, per mostrar quin és el teu objectiu». «No es pot deixar de banda a la gent amb la qual has lluitat braç a braç durant molts anys», critica. Des d'Oliva, Chesa reconeix que «sempre hi ha matisos, maneres millors de fer les coses», però remarca que l'actual decret de plurilingüisme «era necessari». «És una bona proposta. Per exemple, jo sóc més crítica amb l'assignatura pendent de la competència lingüística. Ho considere prioritari per normalitzar el valencià a l'administració. Caldria buscar la fórmula per poder incloure'l, encara que siga en els últims mesos que li queden a la legislatura», demana.

L'activista per la llengua pròpia i professora Gràcia Jiménez| EL TEMPS

Jiménez, que també considera fonamental la instauració de la capacitació lingüística per al funcionariat, té un posicionament més crític amb el sistema lingüístic aprovat per a l'escola valenciana. «El primer decret mancava de base jurídica. A parer meu, hem perdut una oportunitat històrica», retrau. I argumenta: «El model d'immersió lingüística de les línies en valencià que va implementar el PSPV durant els governs de Joan Lerma funcionava molt bé. Sense quasi retocs per part del PP -només va modificar-lo lleugerament la popular María José Català-, ha tingut molt bons resultats en la zona urbana d'Alacant-Elx. Amb el nou model, es perdrà bona part de la feina que havíem fet fins ara. Els xiquets adquirien uns millors coneixements de valencià». «No adjudique tota la responsabilitat al conseller, crec que és producte del disseny de les conselleries mixtes», matisa. L'activista, tanmateix, assenyala: «S'hauria d'haver-hi buscat més complicitats amb sindicats com ara Intersindical, amb els quals s'ha alineat sempre Compromís».

Valencianisme 'ma non troppo'

Tot i ser conscient que «tres anys són pocs», per a l'exsecretària d'organització del Bloc «hi ha qüestions que s'han desenvolupat massa lentament». «Una d'elles és l'aprovació d'una nova llei electoral. No s'ha rebaixat la tanca electoral, quan ha sigut una reivindicació nostra durant molt de temps», recrimina. I apunta: «No pot ser que comencem a plantejar-nos mesures que vertebren el nostre país i reforcen l'autogovern valencià només quan ocorre un determinat fet. Estic parlant de la creació d'un cos únic de bombers arran de l'incendi a Llutxent (Vall d'Albaida)». «Són qüestions que s'haurien d'haver abordat des d'un principi amb més insistència», indica.

«La creació d'un cos únic de bombers té a veure amb la superació del model provincial. Encara que s'ha intentat buidar les diputacions, no s'ha apostat per una comarcalització de debò. No s'ha pressionat perquè la llei de mancomunitats reforce les comarques i no estiga tan aigualida», critica. «Quan vaig ser presidenta de la mancomunitat de La Safor, vaig comprovar que l'estructura més adequada, més propera als ciutadans i amb la qual es pot fer més força és la comarca. És una unitat de referència entre molta gent al País Valencià. Les comarques tenen un potencial molt gran. Hauria de ser un dels temes estrella de la pròxima legislatura, ja que en aquest mandat no s'ha abordat com calia», reclama.

Una altra de les reivindicacions que s'han descafeïnat per a Pañella és la petició d'un finançament just i, particularment, d'una condonació del deute històric. «S'han fet pocs passos per resoldre aquesta qüestió. Fins i tot, els càlculs realitzats són menors, per exemple, que els realitzats per la comissió d'experts de les Corts Valencianes», diu l'exdirigent valencianista. «Crec que s'ha fet una reivindicació massa tèbia, massa poc contundent davant Madrid. Estem reclamant una qüestió que és de justícia», complementa Chesa. «Si l'Estat ha de contribuir en un determinat percentatge lleis com la de dependència, cal exigir-ho amb més força. No ens hem d'acontentar en un finançament del 50% d'aquest servei. L'Estat hauria d'aportar-ho tot o donar-nos un finançament suficient per fer-ho nosaltres», reflexiona. «El finançament autonòmic ha de ser una prioritat. Sense un tracte fiscal adequat, mai gaudirem els valencians d'una autonomia plena. Sempre estarem pendents de Madrid», proclama.

«Trencar amb les pors»

L'exnúmero dos durant molts anys del pal de paller polític del nacionalisme valencià destaca, al seu torn, que els alts càrrecs de la coalició valencianista «han estat massa condicionats pel marc mental de la dreta i pels seus atacs qualificant Compromís de catalanista, quan és una força netament valencianista». «És cert que a Compromís hi ha diferents sensibilitats. I no és el mateix, Mónica Oltra, que és un dels nostres millors actius electorals, però no té tanta sensibilitat valencianista com puga tenir Enric Morera. També és cert que, com es va veure amb la piulada de Morera contra l'empresonament preventiu dels dirigents catalans, s'aprofita qualsevol cosa per etiquetar-nos. Però cal trencar un poc més amb aquestes pors», opina Pañella. «Tot té influència i el recurs de Catalunya com el coco, i més amb la intensitat dels esdeveniments a Catalunya, ha marcat. Però hi ha un altre camí. Cal canviar un poc de mentalitat i llevar-se perjudicis», demana Giménez.

Tant Chesa, com Jiménez i Pañella defensen que el Consell hauria d'haver-se integrat ja en l'Institut Ramon Llull. A la imatge, la façana de l'entitat| EL TEMPS

«Hem tingut una posició molt tèbia, molt poc clara respecte de Catalunya. Es tracta d'una qüestió que hauríem d'haver abordat amb més valentia. Nosaltres som valencianistes, som una coalició d'estricta obediència valenciana. Tots ho tenim clar. I les nostres polítiques i el nostre discurs no pot estar condicionat pel temor que ens etiqueten de catalanistes», retrau Chesa. «L'absència a l'exposició d'Antoni Miró era excessiva», afegeix. I remata: «La no incorporació a l'Institut Ramon Llull, quan hauria de ser una prioritat per promocionar la nostra llengua, és un altre símptoma».

«A parer meu, el discurs i, de vegades, les polítiques estan massa influenciades per determinats debats que són propis de València i la seua àrea metropolitana. Cal tenir en compte la resta del País Valencià», recorda Jiménez, que també veu «urgent» l'entrada a l'Institut Ramon Llull. «És fonamental per a les relacions culturals i lingüístiques amb la resta de territoris. Hauria d'aprovar-se ja la incorporació», afirma.

Pañella, que va ser l'encarregat d'impulsar una iniciativa per acordar l'entrada de la Generalitat Valenciana dintre d'aquesta institució durant la passada legislatura, creu que «els recels actuals poden donar lloc a un doble llenguatge». «Com a defensor la passada legislatura d'aquesta qüestió, i després de criticar en seu parlamentària la hipocresia i com els socialistes van navegar en dues aigües per no donar-hi suport, no entenc com no hem pres aquesta decisió. És molt important per a la nostra llengua i per a la nostra cultura», raona l'exdiputat com una de les assignatures pendents del Botànic. I tanca: «En aquestes qüestions, crec que hem de ser menys poregosos». És l'escàner de tres històrics del nacionalisme sobre els tres anys del valencianisme al capdavant de la Generalitat Valenciana del bracet del PSPV-PSOE.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.