Raül Diego i els seus tres amics ho tenien tot preparat per experimentar un cap d'any aborigen. Els quatre s'havien comprat l'entrada del Festivern, el festival referent de l'escena musical valenciana i de l'Estat espanyol durant els darrers dies de l'any. Amb el cotxe carregat de queviures i el necessari per passar diverses jornades de concerts, van emprendre camí cap a Tavernes de la Valldigna, el municipi de la comarca de La Safor que d'ençà d'una dècada alberga l'esdeveniment musical. Sortirien de vesprada, però amb el temps suficient per gaudir de les actuacions del segon dia de festival.
Els quatre companys, però, farien tard per vibrar amb els seus grups favorits, amb els quals, fins i tot, tenen certa amistat. La Guàrdia Civil va aturar-los més del compte al control rutinari d'alcoholèmia i de drogoaddiccions instal·lat any rere any a la rotonda que dóna la benvinguda a la població. Per als agents de l'institut armat, els integrants del vehicle van cometre un pecat que justificava la seua retenció de manera arbitrària: expressar-se a les forces d'autoritat en català, en la seua llengua.
«Tot va començar quan ens van aturar per fer-nos la prova d'alcohol i drogues», narra a EL TEMPS Raül Diego, una de les víctimes de la discriminació lingüística exercida per part de la benemèrita. «Per fer el test, vaig parar el cotxe, vaig baixar la finestreta i vaig saludar a l'agent amb un simple: 'bona vesprada'. Aquella expressió en valencià va desencadenar-ho tot», continua. No debades, el Guàrdia Civil va contestar en castellà: «A mi, em parla en espanyol, que estem en Espanya». El conductor del vehicle no va dubtar a contestar: «Podem parlar en valencià, que estem a València».
Aquella resposta va empipar més l'agent de la benemèrita. «Si continua parlant-me en valencià, no ens entendrem i hauré d'endur-me'l a la caserna. Em parlarà en espanyol», va afirmar visiblement enfadat l'integrant del cos armat en castellà. «En un principi, no hauria tingut cap inconvenient a dirigir-me en castellà al Guàrdia Civil si m'haguera parlat amb respecte o m'haguera indicat que no era la seua llengua materna o que, per favor, si podia parlar en castellà. Però com va dir-me-ho d'aquesta manera, vaig replicar-li que estàvem al País Valencià i que tenia dret a emprar la meua llengua», explica.
Les paraules de Raül Diego van provocar, segons el seu testimoni, «les amenaces de l'agent de la Guàrdia Civil». «Tot i amenaçar-me de dur-me a la caserna en cas de seguir parlant valencià, no vaig canviar de llengua perquè tenia dret a expressar en un dels dos idiomes cooficials del País Valencià. Arran d'aquesta afirmació, va dur-me fins al cotxe patrulla, on faria el test d'alcohol i drogues. Allí va retenir-me durant 20 minuts. En total, ens van aturar per emprar la meua llengua durant 40 minuts», retrau. I afegeix: «Ens retenien de manera arbitrària i sense donar explicacions quan als cotxes que es dirigien en castellà no els aturaven ni durant cinc minuts».
«L'actitud dels agents del cos armat va ser supèrbia, intimidatòria i farcida d'amenaces durant tota l'estona. Un dels integrants del control, per exemple, va impedir-me agafar una jaqueta, tot i que estava tremolant pel fred que feia durant aquella vesprada a Tavernes de la Valldigna. És cert que després el cap dels agents va preguntar-me perquè no em posava una jaqueta si estava tremolant. Jo vaig respondre que el seu company no en deixava», exposa. I afegeix: «El cap tenia una actitud menys bel·ligerant que la resta d'integrants del cos armat. Ara bé, tots van mostrar la seua hostilitat manifesta i activa quan vaig parlar en valencià».
L'afectat, de fet, va passar por durant aquella retenció sense cap mena d'explicacions més enllà de l'animadversió cap a la llengua pròpia del País Valencià. «Malgrat que seguia dirigint-me en valencià, tenia un cert temor. Especialment, quan l'agent em deia que si no salivava prou, ho consideraria com a una obstrucció a l'autoritat. Això significava que si el Guàrdia Civil volia, podia inventar-se aquesta excusa per dur-me a la caserna argumentant una resistència a l'autoritat. En aquells moments, tenia pànic que ocorreguera això», confessa. I afirma: «Afortunadament, un altre dels agents va apropar-se per conèixer la raó de la meua tardança. I en assabentar-se, va expressar-li al seu company que amb una mostra hi havia suficient».
«Tot era surrealista, malgrat que no em sorprenia de les forces de seguretat a causa del seu historial i, en particular, de la Guàrdia Civil. Durant tota l'estona, van amenaçar-me de dur-me a la caserna si no deixava de parlar valencià. Les intimidacions, coaccions i amenaces eren constants», assenyala. «Jo vaig continuar expressant-me en valencià i l'agent mantenia una conversa fluida amb mi, malgrat que ell deia que m'entenia per intuïció», continua. I rememora: «El membre del cos armat va dir-me que si continuava expressant-me en valencià, em duria a la caserna de la Guàrdia Civil fins que arribara un intèrpret. I sent diumenge de vesprada això significava que fins al dilluns no arribaria. Ens va donar a entendre que passaríem allí la nit i que ens arruïnaria la festa». «Al remat, la llengua era l'excusa de la Guàrdia Civil per cometre altres abusos», lamenta.
Entre els abusos que denuncia Raül Diego, hi destaca aquells que va sofrir una de les seues amigues, Anna. «Mentre jo estava retingut, el cap de la patrulla va dirigir-se cap al cotxe i va adreçar-se a Anna, qui estava parlant en valencià amb una altra amiga. En sentir-los parlant en la nostra llengua, va dir-li en castellà: 'Per què no parleu espanyol, si estem en Espanya'. 'Ens estan retenint de manera il·legal, per no parlar espanyol', va respondre en valencià la meua companya», relata.
La seua companya va anar-hi més enllà. Va apropar-se a un cotxe per demanar ajuda i després va convidar-los a parlar català per fer més força davant l'actitud de la Guàrdia Civil. «Si inciten a parlar valencià, estarà obstruint l'autoritat i ens l'emportarem a la caserna», va advertir l'agent en castellà. «Tinc dret a la resistència, tinc dret a queixar-me», va contestar. «Està desobeint i impedint la comunicació amb les forces de seguretat per parlar en valencià. Si segueix així, es clavarà en embolics», va amenaçar l'integrant de la benemèrita, segons la versió dels afectats. L'advertència era clara: si seguia així, se l'aplicaria la coneguda com a llei mordassa.
«Aquella amenaça fou expressada també quan una de les meues companyes va ensenyar-li a la Guàrdia Civil que el segon missatge del seu contestador estava en valencià i que, per tant, els agents oferien també servei en valencià», conta. «Els policies, a més, van impedir que ens assessoraren per telèfon sobre els nostres drets. No debades, una companya havia cridat a una amiga seua per orientar-nos. La Guàrdia Civil ens va dir que si volien saber el número d'identificació, havíem de parar el mòbil. Finalment, ens van donar únicament el número d'identificació del cap, que era qui menys bel·ligerant havia estat», censura.
Amb l'objectiu de denunciar la discriminació lingüística, van posar-se en contacte amb Plataforma per la Llengua, qui els ha assessorat en la seua queixa pública i en l'escrit presentat en la Delegació del Govern espanyol al País Valencià. «Vam descartar per recomanació de Plataforma per la Llengua presentar una denúncia als jutjats. D'aquesta manera, vam presentar un document a delegació amb l'objectiu que puguen sancionar els agents i ho hem fet públic per animar a la resta de gent que pateix discriminacions lingüístiques a denunciar-les», indica. I recorda: «No només denunciem la vulneració dels drets lingüístics, si no els abusos i el tracte que ens va oferir la Guàrdia Civil».
«Els guàrdies civils i la resta de les forces de seguretat, per llei, han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que aquest sol·licite, sempre que aquesta siga oficial al territori», ha apuntat Manuel Carceller, portaveu de Plataforma per la Llengua, una associació que també ha traslladat la incidència a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. «Així ho diu l'article 54.11 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que imposa un deure als treballadors públics, també de l'administració general de l'Estat, i preveu que els funcionaris 'asseguraran l'atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·licite sempre que siga oficial al territori'», ha detallat.
A parer de Carceller, «aquest article, encara que no obliga els funcionaris individualment a saber valencià, sí que imposa a l'administració un deure d'organitzar-se, de tal manera que l'atenció en aquesta llengua estiga disponible». «En tot cas, un treballador públic no té el dret d'exigir a un ciutadà que no parle la seua llengua, quan es tracta d'una llengua oficial, ni pot amenaçar-lo, ni intimidar-lo en un servei per aquesta raó», ha assenyalat.
La vulneració dels drets lingüístics ha comportat que Jon Iñarritu, diputat d'EH Bildu al Congrés, haja registrat una qüestió al Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, en la qual pregunta quines sancions està previst aplicar i quina opinió té l'executiu progressista respecte d'aquests fets. «Al remat», insisteix Raül Diego, «han emprat la llengua com a motiu per poder mantenir una actitud intimidatòria». I tanca: «És necessari avançar en la igualtat lingüística a través dels drets lingüístics dels valencianoparlants».