Escriure a l'edat mitjana era un privilegi de l'elit. Les lletres només es cultivaven a la cort, a les cases nobles i als monestirs. I, sovint, les mans que empunyaven aquelles plomes eren masculines. La religiosa Isabel de Villena va trencar amb aquell monopoli patriarcal amb la magnànima Vita Christi, editada per la devota Aldonça de Montsoriu. Villena va narrar la vida del salvador Jesucrist a través dels personatges femenins que l'envoltaven i va edificar una obra de tarannà protofeminista, la primera que es coneix d'una escriptora valenciana en la seua llengua.
Aquesta servidora del santíssim, però, no fou l'única a desafiar el domini dels homes al camp de la literatura. Al llarg de l'edat mitjana, va haver-hi altres autores valencianes que van mullar aquells bolis primigenis i van omplir els papers d'anècdotes biogràfiques, exaltacions catòliques i versos vitals. Arran del seu oblit, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha decidit reivindicar-les a través del seu programa Escriptor de l'Any 2027.
Reivindicar les autores
La institució acadèmica del valencià vol difondre la vida, miracles i obres de les escriptores medievals en la llengua del país. Ho faran a partir del treball de les especialistes María Ángeles Herrero Herrero, investigadora de la Universitat d'Alacant i autora de Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, i Verònica Zaragoza Gómez, professora de la Universitat de València i amb obres al seu historial com ara Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult (Editorial 3i4, 2022).
«Han revisat el paper de les dones en la cultura i la creació literària dels segles XVI, XVII i XVIII, i han estudiat textos de caire religiós, espiritual, líric i autobiogràfic que convé valorar i celebrar com a mostra d'una crònica i una visió del món, en femení, alternativa al discurs oficial», expressen des de la Comissió de l'Escriptora de l'Any 2027. L'òrgan estarà conformat per María Àngels Francés, Àngels Gregori, Susanna Lliberós i Carme Manuel.
Cartes amb mirada violeta
El programa de l'AVL parteix de l'epistolari entre Hipòlita Roís de Liori (1479-1546) i la seua filla, Estefania de Requesens i Roís de Liori (cap al 1504-1549). La primera va nàixer a València, descendent d'un llinatge noble procedent d'Aragó, els Roís de Liori, establits a la capital valenciana arran de la conquesta. Baronessa de Riba-roja (Camp de Túria), va casar-se amb Lluís de Requesens i Joan de Soler, cavaller i conseller del rei, governador general de Catalunya i comte de Palamós.
Pels volts del 1517, Hipòlita Roís de Liori va iniciar una relació epistolar que s'anirà intensificant quan comença a regentar el patrimoni de la família, arran de la mort del seu marit, l'any 1509. Entre 1533 i 1538, Hipòlita va tornar a València. És quan es generen les cartes en valencià que constitueixen el gruix de la correspondència amb la seua filla Estefania i, també, amb altres personalitats de l'època, com ara el teòleg i historiador valencià Pere Antoni Beuter o Benet Honorat Joan, senyor de Tous i propietari del Grau de València, que també va ser jurat en cap del cap i casal.
«L'epistolari entre Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, privat i familiar, és una valuosa mostra per entendre la vida de les dones de l'època i la seua visió del món, tenint en compte que la majoria dels epistolaris femenins de l'època s'han perdut o no estan localitzats», indiquen des de la Comissió Escriptora de l'Any 2027. Junt amb aquest epistolari, des de l'AVL destaquen el paper de les dones de la família Borja en l'àmbit del poder eclesiàstic i polític de l'època.
La reivindicació de les nostres lletraferides inclourà noms com ara Àngela Almenar i Monfort (1500-1560), que fundà el Col·legi de l'Assumpció de la Verge, conegut com el de Na Monforta, al carrer de les Barques de València, i va escriure les Constitucions per al govern del centre, impreses l'any 1561. El taller estava regentat per la impressora valenciana Jerònima Galés, amb qui l'autora mantingué una estreta relació.
El programa rescata autores com ara la religiosa Laura Barberà i Rosas, qui va servir a Déu al convent de dominiques de Betlem de València i va deixar escrits versos de temàtica religiosa, o Narcisa Torres, de la qual no hi ha dades biogràfiques. Tot i això, hi ha constància dels seus poemes en elogi a Carles Ros l'any 1732 i de la seua defensa del valencià en l'època de la Il·lustració. Són les nostres lletraferides, escriptores que han estat postergades per l'oblit del prisma masculí.