Campanya electoral

Veus Progressistes i Vox, les dues incògnites del 28 d'abril a les Illes

Acaba la campanya electoral i queden dues incògnites per resoldre: el resultat que faran Veus Progressistes i Vox. Els sobiranistes esperen assolir el diputat que les enquestes els neguen i el partit neofeixista pareix anar a la baixa, però ningú no descarta que al final passi tot el contrari. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Acaba la campanya electoral i es mantenen obertes les dues principals incògnites del resultat a les Illes Balears: Veus Progressistes i Vox. Què faran aquestes dues candidatures? Les enquestes han consolidat la creença que la resta de formacions tenen assignats resultats que no es mouran sobre la previsió, almenys pel que fa a la representació en escons. Però amb els ultres i els sobiranistes es manté el dubte de si no hi haurà sorpreses d’última hora.

Ultres

Respecte de Vox la incògnita és, com per tot, la intensitat amb què irromprà. Ningú no està segur de res. Els dos sondatges fets a les Balears li donen una evolució a la baixa en el darrer mes i mig. En efecte, mentre que el publicat –en el diari Última Hora, realitzat per l’Instituto Balear de Estudios Sociales- el 17 de març li atorgava un 12,5% d’intenció de vot, el fet públic el 21 d’abril –en el mateix diari i fet pel mateix institut demoscòpic abans referit- li reduïa al 10%. En els dos casos és suficient com per obtenir un escó. El dubte és doble: aquesta evolució a la baixa es podria haver intensificat durant la campanya electoral fins el punt de posar en perill l’obtenció del diputat o, pel contrari, la candidatura ultradretana té molt de vot ocult –entre els que deien que no sabien a qui votarien, els indecisos- i a la nit de diumenge resultarà que haurà rebentat a l’alça les previsions demoscòpiques?

No hi ha respostes. Ningú no s’atreveix a arriscar un pronòstic. “És vera que estan molt forts, però me costa creure que puguin superar el 10%”, diu un exdiputat illenc del PSIB. La creença que els ultres “estan molt forts” es fonamenta amb el múscul demostrat durant la campanya. Mentre que el PP amb prou feines reuní un miler de persones –el partit assegurà que n'eren 1.500- a l’acte central, amb la participació de Pablo Casado, i el PSOE, amb Pedro Sánchez, reuní unes 2.400 –més les que no pogueren entrar i quedaren fora- en el seu míting més important a Palma, Vox va omplir les 1.600 butaques que té l’Auditòrium de Palma, amb un nombre indeterminat de persones que no hi pogueren entrar i s’hagueren de quedar fora, per escoltar, entre d’altres, Santiago Abascal. No vol dir això que per força els ultres hagin d’assolir un resultat a les urnes que estigui al nivell del PP i PSOE, que seran els dos més votats, però sens dubte preocupa la força que han demostrat. I en el PP en concret aixeca pànic el fet que un excel·lent resultat dels neofeixistes el 28 d’abril pugui convertir les quatre setmanes posteriors fins a les eleccions autonòmiques i locals en un vertader camí sembrat de mines.

Veus Progressistes

La segona gran incògnita és el resultat de Veus Progressistes. Les enquestes no donen cap possibilitat de diputat a la coalició sobiranista formada per Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana. Així és: mentre que al primer sondatge fet i publicat a les Illes s’atorgava a Més –no existia encara la coalició Veus- un 5,9% d’intenció de vot, a la segona entrega, el diumenge anterior al dia de les eleccions, s’augurava que Veus no passarà del 5%.

Realment podria baixar haver baixat la intenció de vot cap a la coalició sobiranista en les últimes setmanes? En teoria podria ser i s’explicaria per la transferència de vots entre Veus i el PSOE, és a dir per mor de l’anomenat “vot útil”. És un fenomen que a les Illes és tradicional entre els comportaments electorals del PSOE i del PSM –després Més i ara Veus-: un nombre important de votants que confien amb els nacionalistes-sobiranistes d’esquerra a les eleccions locals i autonòmiques a les generals s’estimen més depositar a l’urna la papereta socialista.

Ara bé, a Veus no es creuen el fenomen descrit. No neguen que en alguna ocasió ha passat però descarten que pugui tornar ocórrer enguany. Segons el cap de la campanya, Josep Ferrà, els sondatges “no reflecteixen bé mai” el suport de Més i, ara, de Veus. Sempre els donen, assegura, menys intenció de vot del suport que després obtenen a les urnes. Està segur que “hem crescut molt després de la primera enquesta” i, per tant, de cap manera la segona, la que atorga un 5% a Veus, pot ser vera. Ferrà i la resta de companys de la coalició estan convençuts que gràcies a la “campanya fresca i original” que està fent la candidatura, encapçalada per Guillem Balboa, assoliran un nivell de vot que “almenys ens permetrà disputar” la possibilitat d’obtenir un diputat. Calculen que el partit més votat en recollirà molts menys que el 2016 –aleshores fou el PP amb 163.000 paperetes, en números rodons- i que l’últim escó “no serà tan car” com fa tres anys –llavors Ciutadans es quedà amb un escó amb 67.000 sufragis- sinó que enguany, “degut a la fragmentació”, l’últim diputat en joc es disputarà “en una forquilla de vots” que anirà “dels 36.000 als 42.000”, una xifra que, segons asseguren els de Veus Progressistes, estan en condicions, “clarament”, d’assolir. El candidat, Guillem Balboa, explicava el passat dimecres, a l’acte central de campanya, a Inca, davant de mig miler d’assistents, que “estem a 5.000 vots de l’escó” i que “l’últim esforç” serà essència per “assolir” el diputat.

Diumenge a la nit, la resposta a les dues grans incògnites que la campanya no ha pogut resoldre: els resultats de Vox i de Veus Progressistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.