ALERTA ULTRA

[INTERACTIU] La xarxa de l'extrema dreta catalana gravita cap a Vox

Analitzem quins són els principals actors de la ultradreta catalana i com s'han mogut arran del boom del procés independentista i, sobretot, l'eclosió de Vox a les eleccions andaluses.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La ultradreta ha viscut als marges polítics de Catalunya des de la Transició. Exceptuant els 64 regidors que va obtenir la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) a les eleccions municipals de 2011, tot i que el 2015 quedessin reduïts a 8. Arribats al 2019, la dinàmica d’auge internacional d’aquest espai polític, la manera com l’espanyolisme ha encarat el ‘boom’ del procés independentista català i la irrupció amb força de Vox a les eleccions andaluses han fet saltar les alarmes.

L’extrema dreta ha vist en la fórmula que capitaneja Santiago Abascal una via per penetrar amb força a nivell institucional en les diferents administracions. També a Catalunya es pot constatar com bona part de l’extrema dreta veu amb bons ulls una iniciativa que gaudeix d’un gran aparador com a acusació popular al judici que se celebra al Tribunal Suprem contra els presos polítics independentistes. Tant és així que l’advocat Javier Ortega Smith ha arribat a sonar com a candidat a l’alcaldia de la ciutat de Barcelona tot i ser madrileny.

Al costat d’ell, una de les principals cares del partit a Catalunya és el vicepresident de la formació, Jorge Buxadé. També hi destaca el portaveu del Comitè Executiu Nacional Ignacio Garriga i d’altres lideratges territorials com Alberto Terradas (Girona), Manoli Roldán (Lleida), Lola Martín (Barcelona), Isabel Lázaro (Tarragona) o el membre dels ultres Supporters Gavà Santiago Contreras.

Magnetisme

D’aquest viratge de l’extrema dreta cap a Vox destaca, especialment, el fet que PxC hagi optat per dissoldre’s per tal de facilitar que els seus dirigents s’integrin a nivell individual en Vox. Així, davant de Vox a Catalunya passarà a haver-hi cares com la de la regidora mataronina Mònica Lora, darrera secretària general de l’organització; August Armengol, darrer president; o els regidors de Salt Sergi Fabri i Sergio Concepción —que el 2013 es va fotografiar amb Nikolaos Michaloliakos, líder del partit d’extrema dreta grec Alba Daurada, acusat d’organització criminal—. Una altra de les persones que farà el pas és l’exregidor de PxC a Olot Ignaci Mulleras, qui en un passat havia estat membre de les organitzacions de caràcter neonazi CEDADE i Democracia Nacional.

Finalment, també ha anunciat el seu suport a Vox el darrer secretari d’organització de PxC, Jordi de la Fuente. De la Fuente havia estat militant de la formació neonazi Movimiento Social Republicano (MSR) que liderava Joan Antoni Llopart, en l’actualitat al capdavant de l’Editorial Fides, que edita la revista Nihil Obstat, de referència per a l’extrema dreta espanyola. Aquesta militància anterior en una formació antisemita plantejaria una contradicció amb l’actual suport a Vox, partidari de l’Estat d’Israel. El pragmatisme, però, s’hauria acabat imposant. De De la Fuente destaca també la seva activa participació en els Grups de Defensa i Resistència (GDR), coneguts per la seva tasca d’arrencallaços en distints pobles catalans, amb freqüents actuacions nocturnes. Així, va aparèixer, amb la cara tapada, en una portada que el diari ABC dedicava als escamots i on apareixia com a protagonista el mataroní José Casado, un dels líders del GDR Segadors del Maresme (al costat de Gabriel Romero, conegut com a Señor Lobo). Casado feia temps que s’havia ubicat a l’òrbita de PxC amb una especial afinitat amb De la Fuente.

Rellevant és també la militància a Vox d’algunes persones que han estat liderant altres escamots arrencallaços. Així, han anunciat la seva adscripció al partit persones com Jaime Vizern, un dels impulsors d’aquests grups al Bages, exmembre d’Hermanos Cruzados i creador de DUE (Democracia y Unidad Española). També Raúl Macià, ultra de Balsareny (Bages) que va estar molt actiu fins que va haver d’entrar a presó per una condemna per tràfic de drogues, encara que el món de l’extrema dreta el considera un ”pres polític”.
Tant Macià com Vizern han mantingut durant els mesos de màxim auge del procés independentista una bona relació amb qui era el líder de la formació neonazi Democracia Nacional, Albert Bruguera. Finalment, però,  aquest darrer seria expulsat de la formació que ha capitanejat l’extrema dreta catalana més tronada.

Plus Ultra

Hereva dels partits neonazis CEDADE i Juntas Espanyolas, la formació creada el 1995, Democracia Nacional, ha estat una de les encarregades d’encapçalar la resposta violenta contra l’independentisme durant els darrers dos anys. Dos dels seus membres més actius i que han estat al capdavant de la formació a Catalunya, Albert Bruguera i Ramón Corpas, han deixat la formació que, no obstant això, manté com a referent Juan de Haro, líder de les joventuts del partit a nivell nacional i que el dia 12 d’octubre de 2018 va ser detingut a Ripollet (Vallès Occidental) —conjuntament amb Noel Caravaca Barnés— per un atac amb arma blanca, segons va publicar La Directa.

També se’n destaquen figures com Antonio Castellón i Alba Sánchez, que darrerament ha fitxat per Tribuna España, el mitjà xenòfob i ultraespanyolista que lidera l’exfalangista Josele Sánchez, expert en la difusió de fake news. Al seu torn, Castellón va ser un dels detinguts per l’atac al Casal Popular Tres Voltes Rebel de Nou Barris l’any passat, presumpte responsable d’una agressió en un bar de Vallirana (Baix Llobregat) o un dels impulsors de la campanya contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona. Tant Castellón com Sánchez tenen diverses fotografies amb Fernando Quintilla, que fou combatent de la División Azul al costat de l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial.

Els ultres de Democracia Nacional, que es miren amb certa distància els moviments de Vox —a excepció de Montserrat Montanuy, líder del partit a Tortosa que ha fet el salt—, són habituals al local de l’Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Amb l’organització, hi mantenen una bona relació des del mandat de Jesús Cañadas, que ara encapçala l’organització Legión Urbana. Aquests dos grups, conjuntament amb Somatemps —entitat que sota el pretext del revisionisme històric ha exercit de paraigua de moltes organitzacions ultradretanes contra l’independentisme— conformen l’organització Por España Me Atrevo, que ha actuat fent tasques de seguretat en diferents actes de l’anticatalanisme o en les desfilades que fan els antics legionaris per Setmana Santa a Palafolls (Maresme).

Altres habituals d’aquestes processons i del local dels Legionarios són els motards de Rebels Hispania. Un dels seus líders, Jordi Roca (de Terrassa) és també molt proper a Antonio Castellón.

En una línia més activista que no institucional, darrerament ha agafat rellevància pública Recuperemos España - Frente Nacional Identitario (RE-FNI). El partit que lidera José Antonio Pérez Molina fa servir el Wolfsangel —símbol utilitzats per les SS hitlerianes— com a emblema tal com fan també els ultranacionalistes ucraïnesos de Svoboda, que RE-FNI agafa com a referents. Entre les persones afins a aquesta formació hi ha també Manuel Murillo, que va ser detingut quan es va descobrir que planejava atemptar contra el president del Govern espanyol Pedro Sánchez fent de franctirador.

Arrencallaços

Com ha quedat palès, els GDR han aplegat persones de diferents sectors de l’espanyolisme, amb una presència destacada de l’extrema dreta. Més enllà de les persones vinculades a Vox, DN o l’antiga PxC, cal destacar d’altres perfils ultres. És el cas, per exemple, de Santiago Pulido, líder del Grup d’Acció i Resistència de Ciutadans d’Espanya, que ha partit peres amb Segadors del Maresme que, al seu torn, s’han desmarcat dels GDR creant els Cossos de Brigades de Neteja (CBL en les seves sigles en castellà).

Al Masnou (Maresme) també s’ha vist participant en campanyes d’arrencallaços  Sergio Morales, cantant del grup de música RAC (Rock Anticomunista) Jolly Rogers. Aquesta banda ha servit per aglutinar part del moviment skinhead i està compost per altres coneguts neonazis com Sergio Marsellach —ex membre de PxC a Sant Boi de Llobregat i membre del grup de Facebook El Baix Llobregat se queda en Tabarnia— o el baixista Dídac González Llobet. González és una de les cares visibles del grup sabadellenc Último Bastión, implicat en múltiples atacs i agressions a antifeixistes.

Front intel·lectual

Gens menyspreable és el pes que ha tingut una organització com Somatemps en l’organització de l’extrema dreta catalana actuant com a paraigua d’un espectre ampli d’influència sobre organitzacions que van des de DN a Vox arribant, fins i tot, a la dreta espanyolista. Així, per exemple, un dels seus fundadors —ara fora de l’organització— és Josep Ramon Bosch i Codina, actual president de Societat Civil Catalana, de la Fundació Joan Boscà i una de les persones de confiança de Manuel Valls a Barcelona. Bosch va ser descobert com a gestor d’un perfil de Youtube on penjava vídeos de propaganda nacionalsocialista.

En l’actualitat, el president de la formació és l’ultracatòlic Javier Barraycoa. Aquest professor de la universitat Abat Oliba-CEU manté bones relacions amb dirigents del PP i Ciutadans i havia estat, en un passat, secretari del partit Comunió Tradicionalista Carlista a Catalunya i fundador de Societat Civil Catalana. A més, participa en diversos actes filofranquistes, com ara l’homenatge a l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona l’any 1939, que va tenir lloc el 26 de gener de 2019 a l’església de Santa Agnès de la capital catalana. Tot i no estar relacionat amb Somatemps, un altre ultracatòlic que ha tingut un pes rellevant en l’anticatalanisme i que comparteix el gust pel carlisme amb Barraycoa és Jaume Vives Vives, que s’ha fet conegut pel seu paper a la Plataforma por Tabarnia.

La peça més rellevant en l’àmbit intel·lectual de l’extrema dreta catalana actual és l’anterior president de Somatemps Josep Alsina Calvés. Habitual de la publicació de Llopart Nihil Obstat, va deixar la presidència de l’entitat per passar a encapçalar la redacció de la que vol ser la nova publicació de referència de la ultradreta espanyola, La Emboscadura. En el primer número d’aquesta publicació es dona espai a Vox, però també a alguns referents de la Nouvel Droite com ara Alain de Benoist o l’euroasianista i nacionalboltxevic Alexander Dugin. Alsina va ser un dels polítics que va intervenir el darrer 12 d’octubre des de l’escenari de plaça Catalunya al costat de representants de Societat Civil Catalana o de Josep Bou, actual candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona. A la capçalera de la manifestació s’hi va veure Inés Arrimadas, de Ciutadans, o Xavier García Albiol, del PP.

Tot plegat, un cúmul en constant mutació i moviment que, per ara, sembla que, majoritàriament, aposta pel pragmatisme i la convergència amb Vox.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.