Dreta espanyola

La batalla entre el PP i l'extrema dreta de Vox pel llegat de Rita Barberá

María José Català, exconsellera d'Educació i candidata del PP a l'alcaldia de València, va reivindicar aquest dijous l'herència de l'exalcaldessa popular Rita Barberá. «Espere estar a la seua altura», va expressar. Unes paraules amb les quals la formació de la gavina busca conservar els votants que van sentir-se identificats amb l'exdirigent conservadora després de les crítiques de la família Barberá al tracte que va rebre durant els seus darrers mesos de vida del partit dretà i del fitxatge de Rita Corbín Barberá, neboda de l'exbatllessa, per l'extrema dreta de Vox. La nissaga Barberá, de fet, ha tornat a denunciar els elogis dels populars.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Advocat, professor universitari i exsecretari d'Estat per a les Comunitats Autònomes de la democratacristiana UCD, Manuel Broseta era la figura intel·lectual per la qual sospirava la dreta valenciana. Amb una evolució des del nacionalisme fins a l'anticatalanisme, Broseta era l'aspirant idoni per conquerir l'Ajuntament de València, que des de la represa democràtica espanyola havia estat governat pel PSPV-PSOE. Però aquell oferiment realitzat pel PP l'any 1991 va trobar-se amb un 'no' per resposta. El Pla B dels conservadors autòctons fou Rita Barberá, que aconseguiria desnonar l'esquerra gràcies a un pacte amb el blaverisme d'Unió Valenciana.

Barberá no sols va trencar aquell mur electoral que mantenia els socialistes al capdavant del consistori. Va representar el preludi d'una hegemonia popular al País Valencià i, especialment, a València. Un domini polític edificat sobre el magnetisme de la seua figura i la capacitat del PP per penetrar en les xarxes claus d'una ciutat oferida en safata als constructors durant el seu mandat. La corrupció paral·lelament a la caiguda del règim dels conservadors al País Valencià van suposar el final de la seua carrera política.

L'Operació Taula, en la qual s'investiguen la suposada manipulació de contractes a empreses que presumptament abonaren les campanyes electorals de l'exalcaldessa, va separar Barberá, símbol històric dels populars amb el carnet número 3 dels dretans, del PP. L'exbatllessa de València va morir sola, depressiva i amb la família acusant els populars -a excepció d'un nucli molt reduït- d'haver-la abandonat. La seua marxa, de fet, també va deixar el PP de València com un solar. Amb 9 dels 10 regidors del consistori imputats per presumpta corrupció.

La situació catastròfica dels populars obligava a trobar un candidat fort que poguera competir amb l'actual alcalde Joan Ribó, de Compromís. A les quinieles, van aparèixer noms com ara l'exfutbolista del València CF Amadeo Carboni, el president del Llevant UE Quico Català o l'exconseller de Justícia i actual president de l'Audiència Provincial de València Fernando de Rosa. Tanmateix, i amb la intermediació de l'expresident espanyol José María Aznar, el nou líder del PP, Pablo Casado, va apostar per l'advocat del poder, Manuel Broseta, fill del mateix lletrat que els conservadors ja van oferir-li la candidatura en 1991 i que seria assassinat per ETA un any més tard. Tot i pensar-ho, Broseta va pronunciar el mateix monosíl·lab que el seu pare: 'no'. I d'aquesta manera, l'exconsellera d'Educació i exalcaldessa de Torrent, María José Català, s'ha convertit en alcaldable del PP.

Les similituds amb l'elecció de Barberá són òbvies. Però Català compta amb el llegat de l'exalcaldessa. Una gestió que l'aspirant a la vara de comandament municipal va reivindicar només confirmar Gènova la seua candidatura. «Serà difícil estar a l'altura de l'herència de Rita Barberá», va expressar. «Som l'únic partit que la tenim [la bona herència de Barberá]», va afegir. L'objectiu d'aquelles declaracions era evident: retrobar-se amb el votant conservador que enyora l'exalcaldessa i que va empipar-se amb els populars pel tractament que va rebre l'exbatllessa en els seus darrers mesos de vida. No debades, la líder del PPCV, Isabel Bonig, que havia ascendit a la direcció de la formació de la gavina al País Valencià gràcies al suport de Barberá, va demanar a l'exalcaldessa que plegara del seu escó al Senat.

La líder del PPCV, Isabel Bonig, i l'aspirant popular a l'alcaldia de València, María José Català| PPCV

Les paraules de Català tenien la intenció de taponar una possible hemorràgia des del flanc més conservador dels populars. No debades, l'extrema dreta de Vox ha fet del llegat de l'exalcaldessa una de les seues banderes. O, si més no, així ho va mostrar el president provincial de la formació ultradretana, José María Llanos, quan ha recordat en diversos actes la figura de Barberá. Fins i tot, ha acudit amb una delegació del partit a misses que s'han fet en honor de l'exdirigent dels conservadors.

La dreta radical de Vox, però, ha anat més enllà de recordar la durant dècades mandatària de València. També ha atret amb el seu missatge ultraconservador diversos membres de la família Barberá. José María Corbín, exlletrat de Fuerza Nueva i cunyat de l'exbatllessa, va assistir a un dels mítings més destacats de Vox al País Valencià. Amb diversos negocis farcits d'ombres i esquitxat per la mateixa Operació Taula, Corbín defensa Mari Carmen García-Fuster, secretària del grup municipal popular entre 1991 i 2015, amiga de l'exalcaldessa i del seu entorn i imputada en la investigació judicial.

La filla d'aquest advocat i neboda de Barberá, Rita Corbín Barberá, va afiliar-se fa uns mesos a la formació d'extrema dreta. Una decisió que podria suposar la incorporació de Corbín Barberá a la candidatura municipal del partit ultraconservador. Amb la neboda de l'exdirigent afirmant que «està a disposició del seu partit», tant el seu pare com la seua mare -Asunción Barberá, germana de l'exalcaldessa, excap de gabinet de Barberá i l'autèntica mà dreta que tenia l'exbatllessa- donen suport al salt polític de la seua filla, segons El Confidencial. L'operació aixeca els temors dintre del PP pel possible impacte electoral. «La seua figura genera moltes simpaties als cercles conservadors i el seu nom a la papereta podria beneficiar Vox», apunta un exmilitant destacat dels populars i coneixedor dels cercles del centre-dretà valencià. Corbín Barberá, advocada al despatx del seu pare, va acompanyar l'exdirigent a la seua declaració en el Tribunal Suprem, dos dies abans de la seua mort. 

Aquest divendres, de fet, la família Barberá ha carregat en un comunicat contra els elogis que va fer Català i Bonig del llegat de l'exdirigent. A l'escrit, han reflectit «la profunda indignació davant l'ús miserable i electoralista de la figura de l'exalcaldessa per part del PPCV, en fer valdre la seua trajectòria política, ignorada de manera flagrant durant els darrers anys». «El llegat de Rita Barberá és patrimoni únic i exclusiu de tots els valencians que li atorgaren l'honor de dirigir-los durant 24 anys, i no de cap partit. I en cap cas del PP, que va abandonar-la, maltractar-la i expulsar-la de les seues files. Rita Barberá va acabar els seus dies integrada al Grup Mixt del Senat d'Espanya, força allunyada del PP per una decisió d'aquesta formació política», han retret al text.

El comunicat, tanmateix, encara reserva més crítiques als populars. A la nota, la família Barberá ha mostrat «l'absolut rebuig als elogis interessats i vergonyosos dirigits cap a l'exalcaldessa per part de la responsable regional del PP [en al·lusió a Bonig] i de l'aspirant a l'alcaldia de la capital [en referència a Català], ja que ambdues van donar suport amb els seus vots en les Corts Valencianes a una proposta per la qual Rita deixava de ser senadora». La nissaga de l'exmandatària acusa el partit conservador «de passejar el cadàver de Rita Barberá amb objectius espuris».

Mari Carmen García-Fuster, caixera del grup municipal del PP i amiga de Rita Barberá, junt amb el seu lletrat, José María Corbín, cunyat de l'exalcaldessa. 

Amb aquest escrit, que arriba quan els populars presentaran a la seua aspirant a l'alcaldia, la família de l'exsenadora erosiona l'estratègia del PP de recuperar la figura i el llegat de Barberá per reconquerir l'Ajuntament de València i evitar que els devots de l'exalcaldessa escullen la papereta dels extremistes de dreta Vox. «A què vens Mariano? Com l'haveu deixat caure, pobreta, amb l'estima que tenia ella per vosaltres.», va esgrimir Jacobo Ríos-Capapé Carpi, arquitecte i membre d'una família profundament lligada a la nissaga Barberá. Aquest malestar i el fixatge de la neboda per la força ultradretana Vox pot complicar l'intent del PP d'erigir-se en el partit representant de l'herència de Rita Barberá. Serà un dels punts claus en la tàctica de l'extrema dreta per aconseguir un bon resultat a la capital, i un autèntic test per a la formació de la gavina en la seua etapa electoral post-Barberá.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.