Programa electoral cultural

La cultura valenciana, amb l’ai al vot

La cultura no sol ser l’apartat estrella dels programes electorals dels partits, però afecta molts sectors. Hem fet una ullada a les propostes programàtiques per albirar el futur model cultural valencià. És cert que cap de les formacions podrà imposar íntegrament el seu ideari per qüestions d’aritmètica electoral, però es pot intuir un futur segons quin siga el bloc guanyador: un panorama de continuïtat i hipotètica millora respecte del que hem vist durant la legislatura, o una onada regressiva en molts aspectes i una manca de projecte clar. La cultura valenciana viurà aquests comicis en un ai... al vot.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per anar al principi de tot, cap formació planteja l’existència d’una conselleria de cultura segregada d’educació i esports, com reclama una bona part del sector. Compromís, fins i tot, parla de «reforçar el lligam entre educació i cultura», les àrees que ha gestionat el conseller valencianista Vicent Marzà juntament amb universitats i esports. De fet, els programes culturals són un batibull de matèries culturals, educatives i esportives. Fins i tot Unides Podem-Esquerra Unida inclou la «protecció i difusió de la pilota valenciana» entre els punts del programa cultural. Altres formacions com PP i Ciutadans barregen polítiques culturals amb qüestions com les tradicions o el turisme. I el conjunt de formacions sense excepció, vinculen la cultura a la matèria lingüística i identitària. Tot i que amb orientacions ben diferents.

En aquest punt, un aspecte central és la normativa. Compromís i PSPV-PSOE no esmenten el paper que ha de tenir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), atès que forma part dels arguments implícits. Unides Podem-EU, pel contrari, sí que blinda la institució programàticament parlant de la «preservació» de l'AVL com un «instrument vàlid de difusió institucional de la nostra cultura i dels usos acadèmics i científics del valencià» que hauria d’estar «al marge d’usos partidistes». La referència és important atès que Esquerra Unida, en el seu moment, es va posicionar a les Corts Valencianes en contra de la creació.

Ramon Ferrer, actual president de l'AVL, provinent del món del secessionisme lingüístic.

A l’altra banda, el PP parla de la qüestió en l’apartat «Senyes d’identitat», per recuperar la llei derogada per les forces del Botànic. Aquesta llei no eliminava l’AVL, però atorgava pes normatiu a la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i recuperava l’oficialitat dels títols de Lo Rat Penat, l’altre gran referent del secessionisme lingüístic. I perquè no hi haja cap dubte, el PP rebla: «Defensarem la identitat pròpia de la llengua valenciana front als que volen imposar la unitat de la llengua amb el català». Un posicionament que buidaria de contingut l’AVL i seria gairebé indistingible del de Vox, que defensa (la traducció del castellà és nostra) «la singularitat i independència de l’idioma valencià, i l’oficialitat de la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, coneguda popularment com Normes d’El Puig». 

La sucursal valenciana dels de Santiago Abascal propugna una modificació de l’Estatut per facilitar «la derogació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, o, en el seu cas, la reforma legislativa que convertisca l’entitat en un vertader ens normatiu del valencià, no en l’actual ens prescriptiu catalanista que és». Finalment, estableix «un marc sancionador» i la retirada de subvencions «a totes aquelles entitats que propugnen la catalanització». Ciutadans, per la seua banda, evita xafar aquest jardí en el programa electoral, però el tema, com es demostra en aquesta entrevista al candidat a la Generalitat Toni Cantó, provoca una profunda incomoditat en la formació. 

En el bloc de la dreta, l’interès per la promoció de la llengua acaba amb la vocació segregadora i l’atenció «singular com a senya d’identitat». En l’esquerra, pel contrari, la promoció de la llengua pròpia creua els programes amb mesures educatives, culturals i socials, també d’actuació en l’àmbit dels mitjans de comunicació, les xarxes socials o l’Administració. Així i tot, el «requisit lingüístic» no apareix formulat com a tal en les propostes. Per les seues moltes derivades, EL TEMPS abordarà la qüestió lingüística en un altre reportatge.

Els grans contenidors culturals

En matèria de grans contenidors culturals, potser una de les propostes més cridaneres siga la intenció de Compromís que la Generalitat Valenciana assumisca les institucions culturals dependents de les diputacions, cas del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), la sala Escalante o la Institució Alfons el Magnànim. El programa clarifica així una qüestió que ha generat no poc debat intern a la si de Compromís i entre les mateixes institucions.

L’extensió a Alacant i Castelló del model del Centre de Cultura Contemporània del Carme (CCCC) i l’impuls de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) com «referent internacional dins del marc de la Mediterrània» són altres propostes essencials. Els valencianistes també dediquen un important espai al Palau de les Arts, en el qual volen combinar l’excel·lència artística amb l’obertura a la societat.

Museu de Belles Arts Sant Pius V

Altrament, Compromís aposta per augmentar «l’autonomia financera i de gestió» del maltractat Museu de Belles Arts Sant Pius V, la titularitat del qual correspon al Ministeri de Cultura. Unides Podem-EU, en el seu cas, aposta per la millora de les pinacoteques i museus de titularitat pública i per fer del Sant Pius V «el Prado valencià». Per la seua banda, la idea del PP és fer d’aquesta pinacoteca un «centre de referència del pintor Joaquín Sorolla», mentre que Ciutadans proposa, genèricament, plans de col·laboració «amb els principals museus del conjunt d’Espanya», animant al préstec i l’intercanvi.

El PSPV-PSOE posa el focus en la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu com «un organisme amb autonomia plena» amb la idea de convertir aquest espai en «la gran biblioteca valenciana». L'aposta més rellevant, segurament, és la de crear el «Museu del Disseny de la Comunitat Valenciana», que servirà també de seu per a l’arxiu d’aquesta disciplina. Altres entitats de nova creació serien arxius dedicats a la memòria històrica o als fons fotogràfics de la premsa valenciana, entre més. Parlant d’arxius: Compromís inclou la transferència completa a la Generalitat de l’Arxiu del Regne, gestionat pel govern valencià però de titularitat estatal.

Foment de la lectura i el llibre: vista a l’esquerra

Per a PP i Vox el llibre i la lectura són territoris ignots, no apareixen als programes. Ciutadans, pel contrari, dedica un apartat relativament copiós amb un «pla de renovació i ampliació de biblioteques públiques» o «xarxes de de clubs de lectura virtuals que faciliten l’accés a tots els ciutadans». Fins i tot es pretén reforçar el paper dels agents del sector. Com era d’esperar, però, la producció editorial en llengua pròpia no mereix cap disquisició ni reflexió a banda.

Una recent edició de la Plaça del Llibre.

PSPV-PSOE i Compromís, amb formulacions més o menys semblants, posen l’accent en aprofundir en el Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura de la passada legislatura i la col·laboració amb els agents del sector. Els socialistes, a més proposen un pla de modernització de les llibreries que facilite la seua inserció en l’entorn online i un segell de qualitat. Els valencianistes, amb tot, posen sobre la taula una iniciativa de gran significació, la creació de la Institució de les Lletres Valencianes «com a entitat autònoma de la Conselleria de Cultura» amb l’objectiu de «vetlar per la promoció de les obres d’autors i autores valencians i difondre el patrimoni literari propi». La proposta es complementa amb el compromís d’integració en l’Institut Ramon Llull, qüestió pendent de la legislatura botànica, combinada amb convenis amb l’Institut Cervantes, que ja estan en marxa.

Igualment parlen d’ajudar amb ajudes econòmiques i logístiques a la presència de les editorial en les principals fires del llibre europees i internacionals. En el programa socialista, l’entrada en el Llull no hi apareix, però sí l’acord a què es va arribar amb aquesta institució, que es reprendria, d’impulsar lectorats en universitats estatals i estrangeres. El nom del Llull tampoc no consta. Hi trobareu referències a la projecció de la llengua i la cultura a través dels Centres Valencians a l’Exterior (Cevex).

Unides Podem-EU dedica un apartat extens al tema i és la formació que més èmfasi posa en els autors, als quals cal proporcionar «els instruments necessaris perquè les seues obres siguen difoses». I introdueix un matís important pel que fa a la defensa de l’excel·lència proposant la «reforma del model de subvenció a editorials i publicacions que aposten més per la qualitat i l’aportació cultural, reduint els incentius en funció de la quantitat, facturació o punts de facturació». Aquesta formació apunta que «tindrà una especial consideració el tractament del llibre publicat en valencià» i parla de promoure’l en els mitjans de titularitat pública i introduir estímuls en l’àmbit comunicacional privat. Finalment, dins d’una filosofia global de democratització de la cultura i de conreu de l’esperit crític, es parla de consolidar les biblioteques de proximitat a barris i pobles.

Audiovisual i arts escèniques en primer terme

En el camp de les arts escèniques, la iniciativa potser més cridanera siga la creació a Sagunt del Centre Escènic de la Comunitat Valenciana, proposat pel PSPV-PSOE, donant ús a la Nau i connectant-lo amb el festival Sagunt a Escena.

La Nau de Sagunt. Fotografia: Pilar Sampedro

Relacionat amb això, es parla d’una xarxa teatral que impulse els projectes de les companyies i la seua difusió per tot el territori. Compromís aposta per crear una «xarxa de centres d’arts escèniques» i donar suport a les companyies i escoles municipals. També s’esmenta augmentar les produccions de l’Institut Valencià de Cultura i la participació directa, a través d’aquest organisme, en el Teatre Principal d’Alacant. I un projecte per al Teatre Escalante dirigit al públic infantil, a més d’una llei específica per al sector que abaste mecenatge, gestió, comunicació i internacionalització. 

Una imatge de l'obra El verí del teatre, de Companyia Micalet.

Pel que fa al sector audiovisual, una proposta és la creació d’una escola valenciana de cinematografia, però també hi ha el compromís d’augmentar la dotació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) fins el 0,4% del pressupost, al voltant de 70 milions d’euros a l’any, així com la posada en marxa d’un segon canal. Els valencianistes es comprometen a fer efectiva «la reciprocitat de les cadenes públiques autonòmiques del domini lingüístic», una altra de les grans qüestions ajornades. El PSPV-PSOE no esmenta la reciprocitat: Ximo Puig ja ha deixat clar que «ara no és el moment».

Unidas Podem-EU sí que se suma a l’intercanvi d’emissions i a un

«correcte» finançament d’À Punt, que no quantifica, a banda d’apostar per la producció pròpia de continguts audiovisuals. La formació morada parla de dotar de «recursos suficients» el Circuit Valencià de Teatre i Dansa i anota que es tinguen en consideració per part de la Generalitat les propostes de l’Observatori de les Arts Escèniques

El programa del PP no és generós en referències a aquest àmbit: la proposta més cridanera és la creació «d’una figura similar a la de l’esportista d’elit en el món cultural», que limita al ballet, la música i la dansa, sense punts suspensius ni etcèteres. La radiotelevisió pública valenciana tampoc no hi apareix, encara que la candidata Isabel Bonig ha dit públicament que no es tancarà. El més proper a la qüestió audiovisual és una proposta genèrica per posar «la revolució tecnològica del segle XXI al servei de la cultura par augmentar la participació directa dels ciutadans. També es parla de promoure de «laboratoris d’idees i innovació de la cultura en espais públics per compartir experiències, projectes i accions creatives».

El partit de Cantó és una mica més concret en parlar del desenvolupament de «la indústria dels continguts», on s’hi inclou cinema, televisió, animació i videojocs, pel «potencial d’ocupació i internacionalització». Les apostes més cridaneres són la creació de la Comunitat Valenciana Film Comission, per atraure visitants, i instroduir en la realitat valenciana el programa francès «École et cinéma», un espai de col·laboració entre les sales i els centres educatius.

Ciutat de la Llum: Fotografia: Pepe Olivares

A la resta de programes, sovintegen igualment les referències tecnològiques amb especial èmfasi en el tema dels videojocs. En el cas dels socialistes, potenciant aquells més formatius a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Igualment, es posa sobre la taula el programa i-Nova «per desenvolupar propostes innovadores dins de les indústries culturals». Compromís, per exemple, aposta per un mercat web valencià de l’audiovisual. Un apunt important: Compromís troba una utilitat a la mastodòntica Ciutat de la Llum alacantina per crear un espai de producció, formació i difusió de l'audiovisual valencià. Una eixida a l'atzucac, tot i que hi ha més utilitats possibles.

Un país de música

A Bonig, assídua al Festival Internacional de Benicàssim (FIB), no se li ha oblidat fer esment als festivals musicals, sobre els quals s’anuncia la seua potenciació per ser «referent internacional i aparador dels treballs artístics dels nostres creadors». Poca cosa més, en termes musicals, que no siga la inclusió de les bandes de música en la hipotèticament recuperada llei de senyes d’identitat. I l’única referència musical de Ciutadans és l’impuls al coneixement de la cultura i el folklore, la qual cosa inclou «escoles i grups de música i dansa tradicional». 

Festivern. Fotografia: Alfred Boluda

El PSPV-PSOE proposa una nova llei valenciana de la música, sense massa concrecions més enllà de la imbricació del ric teixit valencià en l’àmbit educatiu. Més concreta és la proposta de «multiplicar per dos» les ajudes per a l’adquisició d’instruments musicals, en atenció als més de 60.000 alumnes de les escoles de música valencianes. Compromís, pel contrari, es fixa en els problemes laborals i jurídics dels músics proposant un «estatut de la música» i el foment de les sales, concessions a l’ecosistema fora de les bandes i orquestres, que també tenen la seua pròpia bateria de propostes. Unides Podem-EU especifica que la música en la nostra llengua «ha de tenir un espai propi en els mitjans i les sales de titularitat pública», però dedica una extensa bateria de mesures dedicades a a les bandes i escoles de música, posant èmfasi en l’accés lliure i universal a la formació musical o la signatura d’un conveni amb el sector dins de la planificació turística autonòmica. L’ens estrella seria una agència valenciana de la música.

Patrimoni material i immaterial, mecenatge i gènere

El ric patrimoni material i immaterial valencià no es deixa de costat. En el PSPV-PSOE, amb una nova Llei de Patrimoni Cultural, la creació d’un consell assessor de patrimoni i museus o l’agilització de llicències urbanístiques en àmbits culturals. Però una de les propostes més cridaneres és la de Compromís, que proposa revisar «el marc de relacions amb l’Església catòlica sobre la gestió del patrimoni i identificació dels béns matriculats» per a revertir-los en el domini públic. Els valencianistes també volen elaborar «de forma participativa», una nova llei de patrimoni cultural a la qual afegeixen l’epígraf «i paisatgístic». 

Unides Podem-EU formula la relació amb l’església prioritzant la restauració dels béns culturals de titularitat pública i restringint les intervencions en edificis de titularitat eclesiàstica «si no està plenament garantit l’accés gratuït i sense restriccions». Ciutadans també parla de la protecció dels béns més rellevants, sense marcar restriccions, mentre que el PP parla de la inclusió «dels nostres grans monuments i ciutats històriques en les rutes europees de patrimoni». L’èmfasi dels de Bonig es dedica a les festes i tradicions -citen expressament, entre altres, La Muixeranga- i, sobretot, als esdeveniments taurins i els bous al carrer. Tampoc obliden un projecte com ara habilitar una casa museu dedicada al Tribunal de les Aigües. Alhora, hi ha una menció expressa a la pilota valenciana, activitat esportiva-cultural que creua gairebé tots els programes. Les propostes del PP passen per una política fiscal per als jugadors professionals i la creació d’un centre de documentació i arxiu històric d’aquest esport.

Una partida de pilota valenciana.

La pilota valenciana no és l’únic element de consens: amb diferents formulacions i àmbits, el mecenatge creua les propostes programàtiques dels principals partits, així l’aprofitament turístic de l’activitat cultural i la projecció del patrimoni. Una altra cosa és la perspectiva de gènere en l’àmbit cultural arreplegada únicament per Compromís i Unidas Podem-EU, formació aquesta darrera que també posa l’èmfasi en una cultura no elitista i en la renúncia al finançament dels macro-projectes culturals. 

En uns mesos, veurem quines d'aquestes propostes i filosofies prenen forma en la nova administració valenciana. I quines passaran al racó de l'oblit, temporalment o definitiva.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.